Archive | Desembre 2007

Privilegis i anacronisme

Els homes i dones d’EUiA tenim el convenciment que la forma d’estat republicana es la més democratica i la més moderna.No creiem en els privilegis hereditaris , ni en la impossibilitat d’elegir democraticament el cap d’estat ,com succeeix a l’Estat Espanyol amb la monarquia parlamentària , la veritat és que tenim clar que és un anacronisme i una vergonya d’altres temps que valdria més recordar als llibres d’història .

És per això que aquest any el consell nacional d’EUiA , en la festa anual d’EUiA acorda entregar el premi L’Alternativa 2007 a la revista El Jueves , un guardó que l’afiliació i l’entorn d’EUiA concedeix, per mitjà de votació popular , a entitats i persones que hagin destacat per la seva tasca a favor de les llibertats , ells  drets  socials i laborals , la pau o la democràcia en el darrer any.

Estic molt content de la decisió del consell nacional , del qual formo part , del premi a la revista satírica El Jueves . Un setmanari que aquest estiu s’ha convertiten sinbol de la llibertat  d’expressió arran de la persecució judicial que ha tingut per haver publicat en portada una caricatura molt divertida de dos menbres de la casa reial.

Trobo que aquest premi és també un peti homenatge a tots els que estem farts que aquesta família tinguii privilegiis  que ni de bon tros no s’ha guanyat treballant.

Questions que il·ustren els privilegis que caracteritza “la família reial”:

A la Constitució Espanyola el rei és “inviolable , no esta sotmès a cap responsabilitat -ni civil ni penal”.

La casa reial Espanyola tenia una assignació de recursos públics de 8.048.000 euros per al 2006 ;ignoro la d’aquest 2007 , però això no baixa xinó que ,al contrari ,puja  , a més dels centenars de persones que treballen per a ells i el patrimoni .

De les famílies reials Holandesa i Britànica es coneixen els patrimonis i el seu valor ; de l’Espanyola no se’n sap res.

El buit legal permet a menbres de la família reial Espanyola treballar en empreses privades, no estan afectats per cap règim d’incompatibilitats i poden utilitzar  el nom i l’influència en benefici de privats.

Després de tot això , algú estranyar de la caricatura d’El Jueves i de l’emprenyament que té una part cada vegada més gran de la societat ?

Davantd’aquesta mostra d’injustícia , la ciutadania té tot el dret de mostrar qualsevol tipus de rebuig.

La monarquia és una institució obsoleta i que s’ha de superar , la Catalunya d’avui té tot el dret de rebutjar-la pensant en la democràcia i també pensant en l’igualtat de tots els ciutadans i totes les ciutadanes.

Visca la república.

Ricard Sánchez Andrés   Coordinador d’EUiA Bages/Berguedà

Publicat al Regió7 octubre del 2007

Anuncis

Violència que pateixen les dones

Com cada 25 de novembre , vam commemorar el Dia Internacional Contra la Violència a les Dones .Un dia de vergonya per a la societat moderna , perqué haver de reivindicar aquest dia representa que , per desgràcia , hi ha continuitat en l’expressió més virulenta del patriarcat.El 25 de novembre recorda l’atemptat als drets i llibertats de les dones i la privació de viure en llibertat i amb dignitat .

La violència contra les dones és una xacra d’aquesta societat i eliminar-la ha de ser una prioritat . Perquè una societat  en què la dona és maltractada no és una societat lliure ni democràtica.

Quan es parla de violència de gènere ,el primer que ens ve al cap és la visió ,el primer que ens ve al cap és la visió del maltractament físic . Sovint oblidem que en la nostra societat es donen ,a més  ,l’assetjament sexual ,la violació,la prostitució forçada ,etc. Però el nombre de dones mortes és tan colpidor que no podem evitar que acapari la nostra atenció.

El nombre de dones mortes aquest 25 de novembre és de 75 , i el 2006 va ser de 68 , la qual cosa representa més d’una dona assasinada cada 5 dies .En la darrera dècada ,les xifres oscil·len al voltant dels 70 casos anuals . A Catalunya hi va haver l’any 2006 un total de 20.239 denúncies per violència masclista,el 34,5% més que el 2005 (15.018) .

L’any 2006 van morir per aquesta causa 12 dones assassinades a Catalunya.

Aquestes xifres dramàtiques ,però,no ens poden fer oblidar les mil pràctiques de violència que pateix la dona al llarg de la vida ,amenaces ,llenguatge sexista,amenaces laborals per embaràs, l’aillament,les prohibicions,els comportaments humiliants,etc.Experiències que moltes dones han patit en un context o altre.

Sense oblidar altres mecanismes masclistas més subtils ,com la dictadura de l’estètica l’imatge de la dona a la publicitat ,i en diferents cultures el valor de la castedat.

Si hi sumen que les dones pateixen més privacions econòmiques que els homes o que el dret a la salut sexual i reproductiva en diferents cultures resulta una quimera , el resultat final és realment depriment.

A Catalunya trobem lleis aprovades molt específiques en aquesta etapa de govern: la llei de dependència i la llei de serveis socials. I s’està discutint l’avantprojecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violéncia masclista. Una llei imprescindible que aborda tot tipus de violència que pateixen les dones pel sot fet de ser-ho.Una llei valenta que EUiA defensa perquè es pugui impulsar i desenvolupar en tots els seus apartats .

Com en tants altres aspectes ,serà en l’ambit de les polítiques econòmiques on es visualitzaran les polítiques de desigualtat de gènere .Aixi celebrem la important pujada econòmica pel pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya del 32,59% del 2007 respecte al pressupost del 2006.Però hem de pensar que aquestes lleis necessiten uns recursos econòmics importants per poder-se desenvolupar.Molts  àmbits d’actuació depenen dels municipis i és evident que aquests necessiten un augment de finançament per fer front a les seves competències i a la demanda de la societat .

El patriarcat  present avui dia forma part de la cultura dominant ;i al nostre país i arreu del món otorga un paper secundari ,en molts aspectes , a les dones , respecte dels homes. La viòlencia contra les dones és una questió de poder , de poder dels homes en l’àmbit social ,cultural ,polític i també personal ,és a dir en tots els àmbits de la societat .És per això que cada dia hauria de ser 25 de novembre.

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d’EUiA del Bages/Berguedà

Publicat al Regió7 . Dimecres 19 de desembre del 2007

Publicat al semanari Bergactual 14 de gener del 2008

Als grans homes…

Foto Che Guevara

Si parlo de grans homes no en refereixo a excelsos conqueridors ni res semblant, sinó de persones que per la seva lluita diària en contra de les desigualtats han aportat uns valors socials que són un referent per innombrables moviments sociopolítics i socials ,sense misticismes . Perquè és precisament la seva condició de mortals i la seva capacitat per transcendir misèries i lluita a favor del desfavorit el que els converteix en necessaris i propers .

En aquests mesos  tenim  un exemple de gran home ,hem vist reproduida per molts llocs l’imatge del nostre estimat company Che Guevara i escoltem o podem llegir molts testimonis sobre ell.Li rendim homenatge multitud de moviments socials i sociopolítics d’esquerres en el 40 aniversari del seu assasinat a Bolívia .

Per a la gent d’EUIA , el company Ernesto Guevara de la Serna és una icona que no només s’ha de portar als llavis per repetir el seu discurs i poder parlar de les seves formidables i exemplars històries ,sinó per raonar les seves idees, per mostrar tota la seva ètica , en la qual sustentava el seu quefer ,el tracte a les persones,a més de ser promotor de nous pensaments socials d’igualtat.

I a més ,tenir-lo al cap per poder fer servir la valuosa guia del seu pensament , que ens podrà dir sempre quin serà el nord de la nostra acció .

També s’ha de portar al cor perquè pugui alimentar el que sinbolitza (els més alts valors humans) , si assumin com a nostre el seu pensament i la seva combativitat , amb una suma d’ímpetu i de consciència que es puguim expressar amb una conducta tan irreprotxable com la que ell ens va deixar assenyalant un camí i una manera de fer .

El comandant Ernesto Guevara és un símbol de les millors tradicions ètiques del segle XX ,i es projecta igual en aquesta nova centúria .

La valua i la urgència del seu exemple , sempre imprescindible ,s’engeganteixen .La seva figura és més que mai  un element aglutinador dels moviments d’esquerres i progressistes .Pero els homes que es destaquen de forma singular no podrien fer res si molts semblants no tinguessin la capacitat d’adquirir aquestes qualitats .

En el Che està present sempre el somni d’un món de germanor , d’una humanitat entre els homes de prosperitat compartida , de pau i justícia de veritable abast universal.

Che Guevara no és únicament un referent a Llatinoamèrica ,és un referent universal.

Però el company Che Guevara era un home , per això en les seves hores finals ,quan es va veure sense cap recurs de defensa davant els seus captors , va llançar la seva última ordre de combat : “Disparen ,que van a matar a un hombre”.

Publicat dimecres 31 d’octubre del 2007 al diari Regió7

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d’EUIA Bages/Berguedà

Treball i horaris

Des fa temps s’està produint ùn debat sobre la concialició de la vida personal i laboral. Un debat en què fins i tot interve el Govern en el qual fa propostes per els funcionaris de l’Administració central i s’oblida la resta de treballadors/es.

Es un debat necessari en un pais que té una de les jornades més llargues de la Unió Europea .

En la qual els treballadors/es voluntariament o obligatòriament allargant la seva jornada laboral .Es un problema de racionalitat d’horaris vitals.

D’organització social sostenible i de salut que pugui permetre la conciliació de la vida laboral , personal i familiar .Un problema que afecta tant les empreses productives com els serveis públics i les concesionàries públiques ,especialment les dones , milers de dones cada any deixen el seu treball per cuidar els fills .

Duració i organització del treball són les dues cares del problema.Els torns de treball en festius, la irregularitat de la jornada ,l’eliminació del descans ,les modificacions unilaterals d’horaris , jugant en contra d’una vida social i familiar gratificant , a part dels efectes negatius sobre els risc laborals , i de salut , el desgast físic i psíquic ,reduint l’esperança de vida.

Es un debat de sempre des de l’organització del moviment obrer, però és un debat en el qual es tindrien que implicar de forma més contundent totes les administracions i societat .

Han passat més de 100 anys des del començament del debat i el progrés és mínim.

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d’EUIA Bages/Berguedà

Publicat l’octubre del 2007 al diari Més Manresa

La sinistralitat laboral

La sinistralitat laboral és una autèntica epidèmia social que la societat catalana no es pot permetre durant més temps .
Gairebé cada dia hi ha accidents greus i també mortals a Catalunya .El 2006,els 11 primers mesos hi va haver 307.537 víctimes d’accidents laborals , 193 de les quals mortals .Morts , malaties per a tota la vida i discapacitats , aquest 2007 la xifra va pujant més .
Es tracta d’un fenomen que viuen de manera especialment intensa els sectors més precaris i desafavorits de la nostra societat: joves,immigrants,dones.Un fenomen que determina que milers de persones es vegin obligades a posar en perill diàriament la seva salut i la seva vida sobretot perquè no tenen la mes mínima capacitat d’incidència a l’hora de dignificar i fer més segures les seves condicions laborals.
Es necesita una legislació més contundent . L’estratègia dissenyada pel govern de l’Estat (Estratègia Española de salud y seguridad 2007/2012) no reduirà dràsticament els nivells de sinistralitat laboral , ja que es benvolent amb l’actitud incomplidora de les patronals .Legislar amb més contundència evitaria que hi hagués tants morts en els llocs de treball , sigui per manca de mesures posades en marxa pels empresaris per millorar la qualitat del treball sigui per la inseguretat del mateix treball. Són necessàries un conjunt d’actuacions polítiques que passen entre d’altres , per perseguir les subcontratacions fraudulentes i imposar fortes multes ,arribant a aplicar el codi penal penal si és necessari ;penalitzar les cotitzacions a la Seguretat Social de les empreses que tinguin un índex de sinistralitat superior al 50% de la mitjana del sector;reforçar la inspeccio de treball a través d’una llei catalana de prevenció dels accidents laborals ;posa en marxa un pla de mobilitat que acari la realitat dels accidents in itinere;regular la gestió exclusivament pública dels recursos relacionats amb l’atenció sanitària laboral i dels processos d’incapacitat laboral en detriment de les mútues d’accidents de treball;impulsar una llei de participació dels treballadors i treballadores a les empreses , concretament en l’organització del treball;posar en marxa l’Institut Catala de Prevenció de Riscos Laborals;fer llistes públiques de les empreses de més alta sinistralitat .Són mesures necessàries algunes ja impulsades pel Govern d’Entesa .Mesures que han d’anar acompanyades d’una major conscienciació de tots .
La salut laboral és un dret i , per tant, un element de benestar personal i del conjunt de la població,però sovint es un aspecte massa descuidat ,tot i que determina la qualitat de vida dels treballadors i les treballadores .Una societat compromesa amb els trets humans no pot resignar-se .Calen major denúncia social i més solidaritat per posar fi a la sinistralitat .Es vergonyós que els treballadors, per guanyarse el pa , se la juguim.

Ricard Sánchez Andrés
Coordinador d’EUIA Bages/Berguedà
Article publicat al Diari Regio 7