Archive | gener 2008

Rebaixes fiscals i estat del benestar

Sembla que aquest any la costa de gener i les rebaixes van arribar amb dos mesos d’antelació . Això és el que indicava l’augment interanual de l’IPC ,que el novembre se situava en el 4,1 % .Però ,en realitat ,la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors/es a Catalunya i a tot l’estat espanyol és un fet constatat des de fa uns quants anys.

Solució màgica del PSOE :l’anunci de rebaixes fiscals si guanya les eleccions ,declaracions semblants va fer el PP .La racionalitat de les ocurrències preelectorals dels dos partits majoritaris fa una mica de por ,sembla mes més un festival d’ocurrències que de trovar solucions reals.

Ni abaixar impostos és una mesura encertada ,i molt menys és d’esquerres .El manteniment de les polítiques públiques depèn dels nostres impostos ,per garantir drets universals ,serveis públics moderns i eficients i una xarxa social per a tots . La bandera de la baixada d’impostos referma la creació de més desigualtats i no dóna solucions a la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors/es . Només ens cal recordar que el juny passat ens assabentàvem que el salari real mitjà ,calculat tenint en compte l’augment del cost de la vida ,ha disminuit a l’Estat del 4% durant els els últims 10 anys .

Quan més del 50% de les persones treballadores cobren menys de 16.000 euros anuals ,mentre l’augment dels tipus d’interès provoca que les hipoteques augmentin en molts casos de més 100 euros d’un més per l’altre.

Per aquest motiu ,eludir aquest debat no pot portar més que auna situació´d’estrangulació total de la immensa majoria de la població .

El que toca és una nova política salarial no basada exclusivament en l’IPC ,sinó destinada a la negociació d’una part dels beneficis empresarials ,que van augmentar el 73% entre el 1999 i el 2003 .

Fa temps que governs del PP i del PSOE es disputen el lideratge de la “desfíscalització” i els treballadors/es i els treballadors/es ,a part dels baixos salaris , hem de continuar lamentant una mesura que beneficia les rendes més elevades amb la conseguent impossibilitat de posar fi al dèficit social de l’estat espanyol.

La urgència d’una ofensiva mobilitzadora d’ambit politic en el terreny salarial i en el del drets dels sectors més desfavorits econòmicament és necessària .

No podem estar d’acord amb les politiques cosmè`tiques que desenvolupa el govern , les politiques de xec, no donen solucions , per exemple , el sec nadó,aprovat al Congres dels Diputats a final d’any ,que subveciona el naixement o l’adopció d’un fill a partir de juliol del 2007 amb 2500 euros  (3500 per a famí´lies nombroses i mares solteres).

La llei és clarament insuficient si no va acompanyada d’ajudes progressives en funció de la renda i de mesures que garanteixin ,per exemple ,l’accés a una plaça a les llars d’infants publiques ,que hauria de ser universal en un veritable estat del benestar .Les ajudes directes com aquesta poden quedar molt vistoses durant els mesos previs a una campanya electoral, però no incideixen en les estructures que mantenen les desigualtats socials .Per a les persones amb rendas mitjanes i baixes , rebre una quantitat de diners en el moment d’ampliar la família no és cap ajut sostenible ,mentre que per a les persones amb rendes altas és un regal innecessari .Aquesta és la paradoxa dels ajuts directes ,que fan molt maco el discurs però es revelen poc eficaços si es pretén millorar de debò les condicions de vida de les persones.

En aquest mateix sentit , les prestacions d’ajut a l’habitatge l’anomenada renda d’emancipació ” s’haurien d’anar implementant de forma paral·lela amb mesures per frenar l’especulació immobiliària ,i redimensionar el preu de l’habitatge .Potser el que haurien de començar a transformar és el mateix concepte d’habitatge , de valor que fluctua al mercat a bé de primera necessitat al qual tothom ha de tenir dret a accedir.

El treball d’un govern és desenvolupar un model d’estat en què es combini la suficiència de les administracions amb la garantia que els ciutadans accedeixen als béns i serveis publics en igualtat de condicions .És pervers tirar endavant reformes legislatives com les rebaixes fiscals que només poden posar en perill aquest bé i serveis públics.

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA del Bages/Berguedà.

Publicat al Regiò 7 . Dimecres 23 de gener del 2008

L’any de la Terra

S’ha fet costum rebre cada any nou amb un eix temàtic en el qual es plantegen nous objectius per reduir de manera global un problema;aquest any 2008 ha tocat al planeta Terra .

La idea és donar a conèixer la impotància i el coneixement de les ciències que treballen per millorar el maneig sostenible dels recursos naturals i també la lluita contra el canvi climàtic.

És curiós que en las dates de més consum com les festes de Cap d’Any i després les rebaixes surti aquesta iniciativa ;no obstant això ,més enllà de la iniciativa d’establir aquest any com a punt de partida perquè tothom prengui consciència de la utilitat d’optimitzar els recursos naturals i fer un manteniment acurat del medi ambient ,em demano si de veritat es faran campanyes globals per tractar de sensibilitzar la població o si només quedarà en bones intencions d’un petit i reduít grup.

Fer una bona campanya representa inculcar uns valors a la gent del primer món sobre suficiència i sostenibilitat , és a dir ,demostrar que es pot viure bé amb menys consum , molt allunyat d’allò a què estem acostumats , el constant bombardeig audiovisual dels mitjans de comunicació d’aquest món malalt que impulsa a un consum compulsiu i a una producció industrial cada vegada més gran , ha de canviar la seva direcció .

També s’han d’inculcar els mateixos valors de reducció als paisos desafavorits ,que precisament envegen el nostre ritme de vida .Perqué no ens vulguin imitar, i aquí tenim un element ètic d’injustícia en un problema poc tractat .

Com es pot fer compatible aquesta aspiració ,almenys ,en una societat que s’afanya per premiar la més gran producció i el consum? A més les empressas fan la política “com més de pressa ,més  gran producció i més rapid ,millor .Si no ,deslocalitzem l’empresa”.

És una realitat molt complexa ,però potser aquest esquema ,rudimentari i gens exagerat ,en traça les principals coordenades .

La problemàtica  es pot dir en quatre paraules : la Terra se’ns fa petita ;els recursos de tota mena s’esgoten i cada vegada serà mes difícil de tenir-ne en abudància ,el món  es tanca i no és possible de continuar l’expansió a què ens han acostumat , hem fet posar malalt el planeta Terra i en som els culpables .No és gens fàcil plantejar socialment i de manera oberta la questió de la reducció de béns i serveis ,però per això mateix ,per viure dins dels nostres límits ,sorgeix de forma natural el nexe d’unió entre suficiència i sostenibilitat ,entesa la primera com un menor consum de recursos naturals motivat al seu torn per una demanda inferior de bens i serveis materials.És una realitat complexa , les campanyes que es vulguin realitzar a tots els nivells ,tants mundials com locals .Hem d’anar en aquesta direcció  ,de les tres erres que es fan servir (reduir ,reutilitzar i reciclar) .En moltes campanyes de sostenibilitat ,sens dubte ,la més important ha de ser reduir .

Davant de tota la població mundial s’obre un dilema etic i moral tant per a nosaltres com per a les generacions futures ,s’ha d’entendre que l’home ha de compatibilitzar la seva presència al món amb el respecte pel medi que ens envolta .Hem de fer una nova forma de revolució pacífica ,una revolució  ecològica ,sense grans desigualtats econòmiques entre paisos si volem que el món funcioni,una revolució que demana un canvi dels nostres hàbits .Però aquesta tasca només pot ser encarada amb un projecte d’educació globalitzadora del qual ningú no hauria de quedar fora.

Els grans reptes del segle XXI són establir la pau mundial , justícia social i l’harmonia amb el medi ambient ,tots són importants però de l’harmonia  amb el mediambient en depenem tots.

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador de EUiA al Bages i Berguedà

Publicat al diari Regiò 7 dimarts 15 de gener del 2008

Publicat al diari Mes Manresa dimarts 22 de gener del 2008