Archive | Juny 2009

Un error suicida

Articulo -Un error suicidafidel

firma

Anuncis

No som Mercaderia

Des de fa temps i ara que la crisi financera  s’aguditza surtem a la palestra els habituals receptaris .Totes les receptes dels economistes de camarilla , però , tenem un ingredient en comú : la contenció salarial i el perill del xantatge de les deslocalitzacions .El problema d’aquesta recepta per a temps de crisi és que ningú no es recorda ,en temps pròspers , de repartir la bonança en forma d’augments salarials .Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística ,entre els anys 2000 i 2006 ,el salari mitjà dels espanyols va passar dels 1.326 ,4 euros mensuals als 1.613,5 .Però si computem l’efecte de la inflació , la impressió de guanyar més queda reduida a una mera quimera ; en termes reals , la renda mitjana va augmentar  només uns miserables noranta cèntims .Tot això en anys de creixementdel PIB per sobre del 3% .

Com s’ha pogut mantenir una demanda que sostingui augments del PIB  sense augments salarials ? L’explicació cal cercar-la en aquests darrers anys de demanda inflada ” a credit” . La demanda s’ha mantingut artificialment  a cop de donar targetes i préstecs a mansalva . Aquesta demanda a crèdit només ha aconseguit posposar la data del xoc de la realitat i ara en paguem les consequències amb unes xifres d’impagats astronòmiques.

No hauria estat millor créixer de manera sostenible , amb una demanda real estimulada per un augment del poder adquisitiu fruit d’un millor repartiment de la riquesa? Una de les grans mentides del neoliberalisme és creure que és possible viure a crèdit i tractar els pobles com una mercaderie més .

Els salaris no arriben a fi de mes , però això no és d’ara ;ja l’aplicació de la moneda única , l’euro , va dur una puja de preus no menyspreable , els famosos “arrodoniments” .. tot es va arrodonir menys els sous ,que més aviat es van retallar , almenys en el poder de compra diària.

Vivim uns temps en què es prioritza la lliure competència entre persones,empreses i nacions amb criteris ètics dels desevolupament econòmic i social i,és clar, l’interès del capital és mes important que l’interès de les persones ,els interessos  de la societat existexen en la mesura que aquests aportin a la competivilitat .

Som mercaderia i anem directes, si no parem a temps , a una societat egoista i individual, de “salvi’s qui pugui que  a mi m’és igual”.

Els signes són evidents a les nostres comarques , davant les deslocalitzacions de les empreses i l’atur , el Govern i els seus representans han de donar una resposta més satisfactòria i contundent a les manifestacions convocades pels treballadors i la citadania ,tots sortim afectats quan una empresa redueix plantilla, tanca o es deslocalitza, i s’ha de fer l’esforç de recolzar aquestes mobilitzacions .La població , els treballadors, no poden ser mai una mercaderia d’usar i llençar , per als teòrics del neoliberalisme la llibertat de l’home i l’absoluta llibertat del mercat són conceptes inseparables .S’ha de ser realment hipòcrita , com si les lleis d’aquest , que han originat els sistemes més egoistes ,desiguals i despietats que ha conegut l’home ,fossin compatibles amb la llibertat de l’ésser humà ,el que el sistema neoliberal converteix en una simple mercaderia.

Publicat a Regió 7

27 de juny del 2009

Ricard Sánchez Andrés

Concentració a la Plaça de Sant Jaume

 Avui dilluns 29 de Juny a les

19,30 hores tindrà lloc a

Barcelona , a la Plaça de San

Jaume , una concentració de

suport al Poble Hondureny  i al

President Zelaya amb motiu

del cop d’estat militar a

Hondures .

EUiA DONA SUPORT A LA

CONCENTRACIÓ I CONDEMNA

EL COP D’ESTAT D’AHIR , EUiA

FA UNA CRIDA A MOBILITZAR-

SE PEL RETORN DE LA

LEGALITAT CONSTITUCIONAL.

Per un Canvi a Europa

La realitat europea es caracteritza almenys per dos elements: per una banda , la presència forta i activa d’una dreta que no amaga la seva ideologia conservadora ,que ,sense complexos ,combat les tradicions culturals i les conquestes socials tan durament guanyades pel moviment obrer organitzat.

I,per altra banda ,una social democràcia que implementa des de fa temps a tot Europa un liberalisme  social que és un trencament amb les polítiques reformistes i que es configura com l’ala social del projecte neoliberal dominat a Europa .

Les dues realitats són efecte i causa d’un model d’integració europea que està degradant els drets democràtics ,es converteix en l’excusa per anar destruint els drets socials i laborals en tot el continent i impedeix de fet  extratègies econòmiques i socials alternativas al model neoliberal que en aquest moment de crisi tanta falta fan .

Per a nosaltres és fonamental combatre i trencar el bipartidisme a Europa , no pot ser la reducció de pluralisme i marginació d’ideologies i propostes , sinó ,sobretot , amb el que representa de construcció d’un sistema polític estructuralment subordinat als poders dominants d’una dreta reaccionària o un partit deb ressonàncies d’esquerra que actua com el costat amable del capitalisme realment exixtent .Això comporta que es margina l’esquerra que té connexió amb el moviment obrer i la societat treballadora .

És necessària una sortida democràtica a la crisi on sigui possible la intervenció publica de l’economia ,s’ha d’impedir la continuitat del procés de privatitzacions i revertir en un ampli sector públic de l’economia que pugui permetre una planificació democràtica per  abordar les prioritats econòmiques i socials de la majoria de la població a Europa en el marc d’un desenvolupament sostenible  .

Davant aquesta situació ,d’una Europa excloent amb directives de la vergonya i pretensions d’ampliació a 65 hores de la jornada laboral ,amb uns dirigents que intenten visivilitzar la ciutadania , una Europa que va patir el revés en el projecte d’integració amb el no Irlandès al tractat de Lisboa , amb un projecte d’integració inviable amb les actuals condicions .Tenim l’oportunitat de fer un canvi el dia 7 de juny a les eleccions al Parlament Europeu .És veritat  que tenim un clima de desànim generat per la crisi econòmica , a més a més de la percepció de llunyania que té la ciutadania amb les institucions europees que fan la falsa sensació que ens afecten poc.

Recordeu que el setanta per cent de les normes  que ens afecten les aprova el Parlament Europeu , “entre les quals les famoses directives”.

Aquestes eleccions amenacen que hi hagi una abstenció molt elevada ,i això  només afavoriria les polítiques neoliberals de la dreta .

Recordeu que el Parlament Europeu és un instrument essencial per fe front a la crisi , i recordeu que tenim l’oportunitat de no deixar els nostres drets en mans del mercat .

Crisi de dretes , solucions d’esquerres.

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d’EUiA Bages/Berguedà

Publicat al diari Reg 7 del 5/06/09