Archive | Juny 2010

ICV-EUiA creu que “és hora de defensar l´autogovern i de dir-li al TC que la seva sentència no és acceptable ni assumible”

Els dirigents de la coalició, Miralles i Herrera, defensen una mobilització unitària, política i cívica

La coalició ICV-EUiA ha convocat una roda de premsa d´urgència aquest vespre en conèixer la sentència sobre l´Estatut de Catalunya que ha fallat el Tribunal Constitucional (TC). El coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, ha dit que l´alt tribunal “ha passat de ser incompetent a ser irresponsable” i ha expressat el “malestar” de la coalició roig i verda que ha suposat deu ser el sentiment de la immensa majoria dels catalans i catalanes. Malgrat això, Miralles ha advocat per convertir aquest malestar en “unitat en la resposta” i ha anunciat una nova roda de premsa d´ICV-EUiA per demà al migdia, després de la reunió de les direccions d´ambdues forces, per valorar més a fons la sentència i presentar propostes.

Miralles-Herrera

Per la seva part, el secretari general d´ICV, Joan Herrera, ha titllat de “profundament irresponsable” el TC “menys autoritzat de la història i menys legitimat que mai” perquè no hauria d´haver fet aquesta sentència. Segons Herrera “ha jugat a fer política” i ha adoptat “un paper que no li pertoca”. El dirigent d´ICV i candidat de la coalició a les catalanes ha carregat també contra la irresponsabilitat del PP que “va obrir una fractura practicant l´anticatalanisme” i que amb el seu recurs ha volgut tombar “la voluntat del nostre poble”, a més d´intentar trencar el pacte entre el Parlament català i les Corts i el mateix pacte constitucional”, ha afirmat contundent Herrera.

ICV-EUiA apel.la al pacte entre Catalunya i l´Estat espanyol i per això “qualsevol sentència que toqui l´Estatut no és acceptable per a la ciutadania”, ha insistit Herrera. Per aquest motiu, la coalició aposta per “una resposta ferma i de defensa democràtica del que ha votat el poble de Catalunya”, perquè en paraules de Herrera ens trobem davant “un problema democràtic greu” perquè el TC “ha anat massa lluny” i la seva sentència “topa amb la voluntat expressada en referèndum pel poble català”.

El candidat d´ICV-EUiA a les eleccions catalanes i diputat al Congrés ha mostrat la seva confiança en el govern catalanista i d´esquerres, convençut que defensarà “al que aspirem el conjunt de la societat” i ha desitjat que les forces polítiques catalanes “expressin unitat i estiguin a l´alçada del moment”. Així, Herrera ha reclamat “una resposta política i cívica, una àmplia mobilització de la nostra gent que expressi allò que sentim i allò que som, una nació”.

Per acabar, Herrera ha dit que el text (de l´Estatut) votat ha de ser allò que es compleixi: “no només toca acatar, com diu Zapatero, si no que toca complir”. I ha volgut deixar clar que la coalició roig i verda “estem convençuts que ens en sortirem com a país, amb serenitat i alhora amb ambició” i ha reiterat que aquest és un moment d´unitat i de fermesa i no de retrets entre partits: “és hora de defensar l´autogovern i de dir-li al TC que la seva sentència no és acceptable ni assumible, que l´Estatut que va votar el poble de Catalunya és el que s´ha de desplegar”.

Anuncis

IU reúne a miles de personas en Madrid contra los recortes

Izquierda Unida reunió este domingo a miles de personas que se manifestaron en Madrid para criticar la “traición” que suponen las medidas de recorte del déficit del Gobierno para sus votantes y para defender una salida social a la crisis que proteja la democracia frente al poder financiero.

La marcha cerró un fin de semana marcado por la I Asamblea de Refundación de IU, en la que la coalición ha pretendido erigirse como opción alternativa para los votantes socialistas descontentos con las medidas del Gobierno.

En este sentido, el coordinador general de Izquierda Unida, Cayo Lara, criticó que Zapatero esté “traicionando” a “los 11 millones de la base social que le puso en La Moncloa”. “¿Va a ir Zapatero en la siguiente campaña electoral a pedirles el voto a los mercados o al poder financiero?, se preguntó el líder de la coalición, que espera que el presidente del Gobierno no tenga “la caradura” de pedir el voto a su base social.

Además, recordó al Gobierno que quienes crean riqueza “no son los especuladores y altos directivos”, puesto que el poder financiero, a su juicio, sólo crea “pobreza, paro y dramas humanos como los que se conocen en España y Europa”. Por el contrario, el líder de la coalición alabó a los que considera los verdaderos motores de la economía: “los camareros, los pescadores, los campesinos, ganaderos, los médicos, enfermeros, los profesores, los ingenieros, investigadores, albañiles, tenderos…”.

Por ello, abogó por una reforma fiscal empresarial, para que pague más quien más tiene, en lugar de una reforma laboral, al tiempo que defendió a los sindicatos que “no son queridos por la derecha política”.

QUE EL PAÍS ‘SE PARE’ EL 29S

Ante esta situación, Lara propuso “hacer pedagogía y explicar a la gente que hay una alternativa a la crisis”, por lo que aseguró que IU se va a convertir en un “gran piquete informativo” para conseguir que el país “se pare” y diga “basta ya’ al poder financiero” el próximo 29 de septiembre, día de la huelga general convocada por los sindicatos. “La huelga general la vamos a ganar, tenemos razones poderosas y tenemos que convencer a la gente”, proclamó Lara.

También el secretario general del Partido Comunista de España (PCE), José Luis Centella, se refirió a la huelga general de la que espera que se paren “hasta los semáforos”. A su juicio, “la huelga servirá para decir a Zapatero que se ha equivocado, que ha escogido el camino equivocado y este país va a ir por el camino de la izquierda real, de la izquierda anticapitalista, que no está a las órdenes del Fondo Monetario Internacional sino a las órdenes de nuestra gente”.

Por su parte, el diputado Gaspar Llamazares lamentó que el Gobierno de Zapatero esté tomando medidas que “niegan la salida social y dialogada de la crisis y, además, pone la democracia al pie de los caballos”. A su juicio, se saldrá de la crisis con la “confianza de los trabajadores y los ciudadanos del país” y no con la confianza en los mercados.

“En los últimos meses hemos vivido en el Congreso 32 decretos leyes para abordar la política de los mercados en la economía, que significa que no sólo está en peligro el Estado de bienestar, la sanidad pública, sino que también está en peligro la propia democracia”, explicó.

POR UNA SALIDA SOCIAL A LA CRISIS

Minutos antes del comienzo de los discurso, en declaraciones a Europa Press, el portavoz de IU en la Asamblea de Madrid, Gregorio Gordo, fue muy crítico con el Gobierno de Zapatero y el Gobierno de Esperanza Aguirre por tratar de reducir el déficit “a base de recortes sociales y laborales, de ir liquidando el Estado de Bienestar”.

“Hay dos formas de entender la salida a la crisis, la que propugnan los socialistas y de forma más intensa el PP y la que propugnamos IU y los sindicatos, que es una alternativa social a la crisis y la defensa del Estado de bienestar”, aseguró.

Otros dirigente de la formación comparecieron al término de la marcha, que se desarrolló desde la Puerta de Toledo hasta la Plaza Mayor. Este es el caso de la diputada regional de IU en la Asamblea de Madrid, Eulalia Vaquero, que criticó al Gobierno socialista  por haber firmado “las medidas más antisociales de toda la Unión Europea” al éstas ir “contra los derechos laborales y sociales de los trabajadores y contra los derechos de la ciudadanía”.

Mani IU

Asimismo, lamentó que el Gobierno de Zapatero y el PSOE hayan sido el “brazo ejecutor” de los “mercaderes y especuladores internacionales y nacionales sin escrúpulos”. Vaquero extendió sus críticas a la presidenta del Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, “quien ha pasado de ser la admiradora de Margaret Tatcher a la ejecutora de su ideología más dura”.

MADRID, 27 Jun. (EUROPA PRESS) –

Intervenció de Jordi Miralles, coordinador general d´EUiA, a l´Assemblea de Refundació d´IU

 

Benvolguts companys i companyes d´IU, convidats i convidades una salutació des de Catalunya, d´Esquerra Unida i Alternativa i de la seva delegació.

EUiA ha venido a escuchar, a compartir nuestras experiencias y hemos elaborado una aportación por escrito a los debates.

Esta asamblea se realiza en un momento de una triple crisis: crisis económica, crisis política y crisis institucional.

miralles

Crisis económica

Una crisis económica que no es una crisis más. Supone una involución civilizatoria en Europa. Recorte de derechos, libertades y conquistas sociales deterioro de la política y un golpe a la democracia.

Una salida insolidaria a la crisis en la economía supondrá, si no lo evitamos, acabar con el Estado de Bienestar europeo. Y una salida conservadora en la política, si no lo evitamos, busca poner fin a contrapesos sindicales, sociales y de la izquierda política.

Crisis política

El poder económico y financiero han diseñado una intervención, al margen de la democracia, que sacrifica los intereses de las personas en favor de los mercados y la especulación.

En España, el Real Decreto, la reforma laboral y la reforma de la pensiones rompen un pacto, rompen un consenso. Unas medidas que, de no modificarse, tendrán repercusiones en el modelo social, el Estado del Bienestar, las relaciones laborales y el modelo de Estado, pues pretenden convertir a los ciudadanos y ciudadanas con derechos, en clientes.

Crisis económica y crisis política que, unidas al fomento del miedo y de la resignación popular, son el fermento del fascismo social y de mayorías institucionales de la derecha y de la extrema derecha.

España es un claro ejemplo de ello. El lado oscuro, la nueva inquisición del siglo XXI, es el pentágono de la derecha extrema, compuesto por: la derecha política, sectores económicos oligárquicos, ciertos grupos de comunicación, el franquismo judicial y la jerarquía católica. Ellos están unidos, se coordinan y se distribuyen papeles.

Crisis institucional

Compañeros y compañeras, si el Tribunal Constitucional (TC) pone a votación el próximo lunes el Estatut por artículos, se rompe un pacto: el Estatut es un todo. En 4 años -que hace que lo votó el pueblo de Catalunya- nada se ha roto, lo que sí se ha demostrado son las mentiras del PP y la incapacidad, la incompetencia y la irresponsabilidad –si votan el Estatut por pedazos el lunes- del TC.

Catalunya, sus instituciones y la izquierda catalana, no aceptaremos ni una sentencia ´Frankestein´, ni renunciaremos a nuestro autogobierno, ni a la democracia del pueblo, expresada en referéndum.

Amigos y amigas, invitados e invitadas. En el Estado español puede entrarse en una crisis institucional entre Catalunya y España, y también con otras comunidades autónomas que tienen en sus estatutos artículos iguales que el Estatut catalán. Y es necesario tener claro que una decisión de estas características, también, aleja el federalismo en España.

¿Qué hacer? Es la pregunta que siempre nos acompaña. Qué hacer ante las contradicciones del momento: mercado o democracia, especulación o personas. La izquierda no dudamos: democracia y personas, pero además alternativas concretas:

Más democracia y más política, que son banderas de la izquierda.

Más Europa, más europeísmo de izquierdas con propuestas, acciones y alianzas.

Más unidad de los trabajadores y de las izquierdas para frenar a la derecha.

Más federalismo, que no es sólo parte de un programa electoral.

Más izquierda transformadora y alternativa, por lo que es necesario cambiar para crecer. Sí, cambiar para crecer y reconocer que algunos se han ido, otros hoy no han venido y muchos están por confluir. IU y EUiA debemos contribuir a las soluciones y no a los problemas, para que avance la izquierda transformadora.

La compañera Hortensia (Grau), de ICV, ya ha explicado a lo que ha contribuido nuestra coalición, en 7 años de gobierno de izquierdas en Catalunya. Pero quiero añadir que EUiA también continúa impulsando la vertebración de una izquierda transformadora acorde a la realidad y a las necesidades políticas en Catalunya, entre las que hay que invitar y plantearse un proceso de confluencia entre ICV, EUiA e IU, y otras expresiones y personas de izquierdas.

En Catalunya la coalición ICV-EUiA es nuestra apuesta para avanzar en la unidad de la izquierda roja y verde. Una fórmula exitosa sobre la que EUiA quiere ir más allá de una coalición electoral, para avanzar en una coalición política –como acordó nuestra 5ª Asamblea Nacional-.

Termino, invitando a nuevas complicidades para que avance esta aventura de la refundación de la izquierda. Invitando a nuevas complicidades con los sindicatos para el éxito de la huelga general del 29 de septiembre, e invitando a nuevas complicidades de la izquierda española con la izquierda catalana para que en las elecciones catalanas –el próximo otoño- consigamos una nueva mayoría de izquierdas con un mayor papel de ICV-EUiA. Si la izquierda gana en Catalunya, también ganará la izquierda española.

Muchas gracias.

Entrevista Antonio Sánchez Sindicalista i medalla al Treball President Macià.

Entrevista Antonio Sánchez
Sindicalista i medalla al Treball President Macià. Va treballar a Pirelli i a la Policia Local de Manresa, en ambdós llocs
va destacar la seva implicació en la millora de les condicions laborals dels treballadors. Ara és el responsable de la federació de
jubilats de CCOO al Bages-Berguedà i en reconeixement a la seva tasca va rebre una de les medalles al Treball President Macià.

«Necessitava força per negociar i tota
la plantilla es va afiliar al sindicat»

-Nascut a Còrdova el 1933, no va
poder anar a l’escola i va adquirir
els coneixements bàsics de forma
autodidàctica. Als 7 anys va començar
a fer de pastor ajudant el
seu pare i després va treballar en
diferents llocs fins que el 1957 va
emigrar a Catalunya. Aquí va fer de
peó a la construcció fins que el
1961 entra al cos de la Policia Local
de Manresa. Tres anys després
es converteix en treballador de la
Pirelli i el 1982, després d’una reducció
de plantilla, torna a la Policia
Local, d’on tenia una excedència.
Allà, i fins la seva jubilació,
es va convertir en un referent en la
lluita per la millora de les condicions
laborals per tota la plantilla
municipal. Des del 1998 és el secretari
general del Sindicat de Jubilats
i Pensionistes de CCOO al
Bages-Berguedà i forma part de l’executiva
catalana de la federació de
jubilats i pensionistes.
S’esperava la medalla?
Gens. Era una cosa que jo sabia
que es donava però mai no m’hauria
pensat que m’ho donessin a mi.
Hi havia companys que em deien
que m’havien proposat perquè me
la donessin, però quan em van
trucar per dir que me la concedien
pensava que era una broma!
Li han dit mai que és estrany
que un policia sigui sindicalista?
Això era abans. A CCOO tenim
secció de policia local i també de  Foto de mi papi en la gala oficial

Mossos d’Esquadra. Jo era i sóc de

CCOO i militava al PSUC, ara a ICV,
i no passa res. Això sí, n’hi havia alguns
que a l’esquena em deien El
Rojillo. Però podien anar dient,
perquè ho sóc amb molt d’orgull.
Com es va implicar en la lluita
sindical?
Sempre he tingut les idees clares
i he pensat que s’havia de progressar.
Als anys 70 es van formar
les comissions obreres, clandestinament,
i m’hi vaig posar. I també
vaig participar en moltes accions
i va anar de poc que no
anés a la presó. Un cop, en una manifestació
pel Passeig de Manresa
van venir els grisos i vam escapar
corrent. Un altre, estàvem tancats

a Crist Rei i en sortir la policia ens
havia acorralat. Només es podia
córrer i esperar que no t’agafessin.
Te la jugaves i per sort no em van
agafar mai. El 1977 es van legalitzar
vagues i manifestacions, però
en el capitalisme la lluita no pot parar
perquè els obrers visquin dignament.
Tot i la lluita a Pirelli, on va tenir
més protagonisme va ser quan
va tornar de nou a l’Ajuntament.
A la Policia Local no hi havia horaris
definits i es feien moltes hores.
Jo vaig lluitar perquè poguéssim
organitzar-nos. Fèiem 44 hores
i els funcionaris 37 i mitja!
Això no podia ser i vaig plantejar
al govern que es busqués una solució,

però per aconseguir-ho necessitava
força per negociar.
D’on la va treure?
Vam convocar una assemblea
a la Florinda i van venir la majoria
de policies locals, dels quals només
7 o 8 estàvem afiliats. Els vaig demanar
que s’afiliessin i gairebé
tots ho van fer. I perquè l’Ajuntament
ho sabés, les quotes es pagaven
descomptant-les de les nòmines.
Va ser tot un èxit.
Els treballadors han perdut
consciència de classe?
La gent en general és molt còmoda,
abans i ara. Hi ha un percentatge
bastant petit que són
conscients que cal ser en un lloc on
es reflecteixi la lluita i s’afilien al
sindicat. Altres són oportunistes,
s’apunten quan tenen un problema
i si se solucionen es borren.
Però això no és nou i s’ha de pensar
que quan es negocia un conveni
no només és per als del comitè o el
sindicat, hi guanya tothom!
Hi ha qui amb aquesta crisi troba
a faltar mobilitzacions. Què hi
diu vostè?
La manifestació de l’altre dia,
contra la retallada de sous i la
congelació de les pensions, no va
anar malament del tot, però havíem
de ser més. Molts no hi van
anar ni van fer vaga perquè deien
que els traurien igual. Però la lectura
que fa el govern és que si no
pares i no et manifestes, hi estàs
d’acord. I no hi ha cap més solució
que mostrar la disconformitat,
perquè sinó el govern i la patronal
pensen que els treballadors no
estan tan malament com diuen.

Roger Junyent
MANRESA             DIVENDRES, 25 DE JUNY DEL 2010 | Regió7

Programació Festa Avant 2010

avant

PROGRAMA

11 a 14 hores – Lloc: Biblioteca Francesc Candel
1ª JORNADA DE CIBERACTIVISME
Trobada de debat sobre la llei de propietat intel·lectual en el marc de la
campanya “Per la Llibertat del Coneixement, la Cultura i la Informació.
La Propietat Intel·lectual és un Robatori Social”
Organitza: Secretaria de comunicació del PCC
11.00 h – Lloc: Sala Pepita Casanellas
PER UN CANVI DE MODEL PRODUCTIU (Taula rodona)
Presenta: Miguel Pelaez. responsable de la federació de moviment obrer del PCC
Intervenen:
Bruno Estrada. Director d’estudis i de l’àrea d’economia i sistema productiu
de la Fundación Primero de Mayo.
Mercè Civit. Diputada al parlament de catalunya per la coalició ICV-EUiA
Javier Pacheco. Secretari general de la federació d’indústria de CONC
Coordina la taula: -Palmira Garcia
Organitza: Federació de Moviment obrer del PCC
12.00 h – Lloc: Escenari de la Festa
ANIMACIÓ MATINAL DE LA FESTA
A càrrec del grup Méstumàcat
14.30h – Lloc: Escenari de la Festa
DINAR FRATERNAL DE LA FESTA
Organitzen: Cel Ramon Casanelles i CJC
POSTRES MUSICALS
Lliurament del premi de solidaritat Àlvar Badia

Organitza: Cèl·lula Che Guevara del PCC

17.00 h – Lloc: Escenari de la Festa
MÍTING CENTRAL DE LA FESTA
Intervindran: Jordi miralles, coordinador general d’EUiA
i Joan Josep Nuet, secretari general del PCC
18.00 h – Lloc: Escenari de la Festa
FI DE FESTA MUSICAL
Más vale tarde que nunca i Dabucabuc
A partir de les11.00 h – Lloc: Espai d’exposicions
Las ventanas de Soledad Real
Organitza: Fundació Pere Ardiaca
Resistència audiovisual
Exposició audiovisual permanent
Amb Realitat, l’Avant , l’Espurna i altres publicacions
Organitza: Fundació Pere Ardiaca
Exposició:”Mou-te i avança”
Organitza: Federació de Moviment Popular del PCC
Caravana pels 5 – Performance pels 5
La Caravana per la llibertat dels 5 cubans presos injustament als EEUU finalitza
el seu recorregut d’aquest dissabte a la Festa Avant Representació
de denúncia d’una presó sobre l’empresonament dels companys cubans
als EEUU
Organitza: Defensem Cuba
EUiA, més forta, més útil, amb tu
Organitza: Federació de Moviment Unitari del PCC

Mercat d’intercanvi organitzat pels CJC
Servei de Bar tot el dia organitzat per la Cèl·lula Che Guevara del PCC

Injust, inacceptable i ineficaç

RICARD SÁNCHEZ ANDRÉS

Evidentment, el Fons Monetari Internacional, que en les seves intervencions a països del Tercer Món sempre ha errat, conscientment, la recepta (que ho preguntin als argentins, als mexicans i a gairebé tots els països africans, les poblacions dels quals es moren literalment de fam gràcies al règim de monocultius que interessen l’Occident imperialista imposats pel Fons a canvi de préstecs per a què s’enriquissin els seus dictadors de torn), s’ha sortit amb la seva, apuntalat per la Comissió Europea, el president de la qual, el portuguès João Barroso, és el més ferm paladí europeu del neoliberalisme més salvatge, i el Banc Central Europeu, el màxim responsable del qual, el francès Jean-Claude Trichet, atribueix la crisi a la voluntat de Déu. A aquestes mans s’ha lliurat de ple en Rodríguez Zapatero. Probablement li costi el càrrec i qui sap si també la seva carrera política, però sembla que tant li és, en aquests moments. El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, està preparant un decret per a la reforma laboral davant l’evidència que patronal i sindicats no troben port adequat per atracar junts. Sembla que el president del govern tirarà pel carrer del mig en una desesperada operació salomònica per acontentar tothom. Una missió impossible: la patronal no vol cedir ni un mil·límetre en les seves pretensions, i els sindicats saben que si permeten que retrocedeixin els drets dels treballadors no hi haurà marxa enrere. En Zapatero té pressa perquè els organismes internacionals (FMI, BCE, Comissió Europea, és a dir, la dreta pura i dura de la globalització de la pobresa i la concentració de la riquesa) que dicten la política econòmica d’Espanya des de fa setmanes, i els anomenats mercats, és a dir, l’especulació financera, estan reclamant aquesta reforma i apressant el govern espanyol perquè faci un pas endavant d’una vegada per totes. El cap de l’executiu s’ha ofert sense resistència a l’abraçada mortal del Fons Monetari i estem retrocedint desenes d’anys en la vida democràtica, en els drets dels treballadores i treballadors, en polítiques de convivència i de benestar. No és casual que totes aquestes pèrdues vagin tan unides. Es tracta d’un atac a les normes democràtiques de convivència, una ofensiva fatxenda contra el poc que quedava a l’Estat espanyol d’un estat de dret que pretenia assemblar-se a la mínima (i espanyola) expressió d’un estat de benestar. Estan liquidant tot el que era pacte, dignitat, convivència. Les mesures polítiques que es tradueixen contra els més febles de la societat i que proposa Rodríguez Zapatero, la prepotència amb què trepitgen els nostres drets i la gent més feble, els neofeixistes que estan creixent entre nosaltres, ja visquin a Vic o a Badalona o a Manresa. Qui no relacioni totes les dades no entendrà res, i no estarà preparat pel que se’ns acosta. Perquè no cal tenir cap bola de vidre per entendre que vénen temps molt difícils per viure i conviure. Fa falta un veritable canvi de sistema que situï les solucions no en benefici de l’especulació econòmica, sinó en la consecució de la plena ocupació, la defensa de l’estat del benestar, el dret a la salut i a l’educació, el control universal, públic i social dels recursos estratègics, la defensa del medi ambient, la supressió dels paradisos fiscals i de les transaccions financeres i la fiscalitat del capital especulatiu, per la justícia social i la lluita contra les creixents desigualtats socials que el model imposat pel Fons Monetari Internacional produeix.

UN VEL PER AMAGAR LA REALITAT

 

                                                                     niqab

 

 

És evident que les preocupacions de la gent en un moment com l’actual són la crisi i l’atur, les retallades de drets socials i econòmics i, en molts casos, com poder arribar a fi de mes. Malauradament, alguns partits polítics que no tenen propostes per millorar les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes han trobat en  la immigració l’excusa perfecte per amagar la seva incapacitat de donar resposta a les demandes de la ciutadania. Així, la instrumentalització de la immigració, jugant amb la por, els sentiments irracionals o el desconeixement -o quan no directament generant polèmiques que no es corresponen a la realitat ni a les preocupacions actuals de la ciutadania- ha esdevingut el principal recurs d’aquestes forces polítiques per aconseguir rèdits electorals en les properes conteses electorals.

 

Primer va ser la polèmica promoguda per CiU i el PP vinculada la decisió de no empadronar les persones en situació irregular en diferents localitats. I si bé aquesta iniciativa no va prosperar perquè no tenia cap suport jurídic i contravenia la legislació vigent com així va quedar demostrat, sí que ha tingut efectes en la percepció de l’opinió pública en relació amb la immigració que han afectat la convivència i la cohesió social.

 

Ara, altre cop s’inventen una nova polèmica allunyada de les preocupacions de la gent: la prohibició de la burca o el nikab, malgrat que l’ús d’aquestes peces de roba afecta un nombre ínfim de dones arreu de Catalunya, que es poden comptar amb els dits de les dues mans. Aquesta nova polèmica, iniciada per l’alcalde socialista de Lleida, segueix la mateixa estratègia d’instrumentalització del fet migratori per guanyar vots, ara centrada en la prohibició d’aquesta peça de vestir argüint qüestions de seguretat o de lluita pels drets de les dones. 

 

Des de CCOO de Catalunya sempre hem cridat l’atenció als partits polítics democràtics, sobretot a CiU i al PSC, que obrir la finestra als arguments racistes i xenòfobs dóna peu a l’entrada per la porta gran a les formacions que han fet del rebuig a la immigració una de les seves raons de ser. Així, partits com la Plataforma per Catalunya o el mateix Partir Popular  aprofiten aquesta confusió per promoure les seves tesis xenòfobes, quan no clarament racistes.

 

Ara veiem com el PP fa seva la reivindicació de la igualtat entre dones i homes, però només quan aquestes dones són immigrades, i per això ha presentat una moció al Parlament de Catalunya per prohibir la burca. En canvi, no qüestiona ni es planteja demanar la prohibició de les burques de les dones de la família real saudita quan visiten Marbella, ni si visitessin Lleida, qualsevol centre comercial, alguna biblioteca o centre cívics o la mateixa família reial espanyola. En la mateixa línea, tampoc les forces de l’Aliança occidental no posen en dubte el tractament vers les dones a l’Afganistan ni hi han prohibit la utilització de la burca. Per contra, han donat legitimitat als obscurantistes islamistes: en un primer moment, en donar suport als talibans contra el règim laic que governava el país, que van ser considerats per Occident com a “combatents de la llibertat”, i ara negociant amb ells la “pacificació” del país a canvi que les lleis restrictives contra les dones persisteixin. El mateix passa amb el suport d’Europa a les famílies obscurantistes i reaccionaries d’Aràbia Saudita i del Golf Pèrsic, que no destaquen per les seves posicions envers els drets de les dones..   

 

És evident que cap persona progressista pot aprovar l’ús obligatori de la burca i de qualsevol altre tipus de roba que vulneri els drets de les persones, ni es pot defensar cap tipus d’expressió de discriminació entre dones i homes, en vestimenta o en altres aspectes. Tanmateix, la solució més adequada a aquesta situació no sempre és la prohibició, sinó que, molt sovint, la mediació és molt més efectiva. Prohibir a una dona que porta la burca d’entrar en un local municipal no solucionarà el problema, perquè si bé aquesta dona no entrarà en cap local municipal probablement acabarà per no sortir de casa seva, és a dir continuarà discriminada i en pitjor condicions. Això sí, alguns es podran vanagloriar d’haver aconseguit un gran avenç en la lluita per la igualtat de les dones en fer desaparèixer dels nostres carrers aquest instrument repressor!  

 

Considerem que la política proposada per l’ajuntament de Barcelona davant la presència de persones -turistes en aquest cas, cal no oblidar-ho-, sense samarreta o amb vestit de bany pels carrers de la ciutat durant l’estiu, d’usar la sensibilització i la recomanació en comptes de la prohibició és una via adequada per gestionar aquesta situació. Malauradament, sembla que la posició de l’Ajuntament en relació amb la burca o el nikab no va en la mateixa direcció, i sembla que vol optar directament per la prohibició, sense plantejar-se en aquest cas la possibilitat d’usar la mediació o el treball social amb els col·lectius afectats, i quan parlem de mediació, s’ha de parlar amb les dones afectades i no amb l’Imam de turn.

 

En tot cas, des de CCOO de Catalunya considerem que alguns partits polítics, entre d’ells el PP, ja tenen presa la decisió d’utilitzar i polemitzar al màxim al voltant del tema de la immigració per mirar de guanyar vots en les properes eleccions. Si més no a Catalunya, perquè curiosament a la resta de l’Estat  ningú, ni el PP, no planteja problemes amb l’empadronament, ni tampoc amb la burca. Potser serà perquè encara no estan en període electoral.

 

Ghassan Saliba