Archive | Agost 2010

EUiA lamenta que el nou calendari escolar s’apliqui sense prou consens amb la comunitat educativa i els ajuntaments

El responsasble de l’Àrea d’Ensenyament d’EUiA i conseller d’Educació de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Gregorio Belmonte, ha lamentat avui que el nou calendari escolar, proposat per la Conselleria d’Educació de la Generalitat i que s’aplicarà a partir del 7 de setembre, es dugui endavant “sense el consens dels equips docents i les famílies” i ha senyalat que per al col·lectiu de mestres “pedagògicament no té ni cap ni peus”, a més de carregar la responsabilitat de les activitats extra escolars a les AMPA i els Ajuntaments sense que s’hagi presentat un calendari d’activitats ni adjudicat recursos per a les mateixes.
Recordem que el nou calendari escolar contempla que les classes comencin una setmana abans, el 7 de setembre, que hi hagi una setmana de vacances al febrer, l’eliminació, al juny i a primària, de la jornada intensiva i s’obliga al professorat a treballar al centre educatiu durant la primera setmana de juliol.
La Comissió Permanent d’EUiA ja va aprovar la següent resolució al respecte:
La proposta del Departament d’Educació no s’ha consensuat prou i no és positiva ni per a alumnes ni per a professors, perquè alternar períodes de vacances i períodes lectius de menys durada millora el rendiment educatiu, però no resol qüestions que tenen a veure directament amb l’èxit educatiu i amb la conciliació laboral, familiar i personal.
Realitzar una setmana de vacances en el mes de febrer o de març és una mesura que no compta amb el consens de la comunitat educativa, sobretot pel que fa a les activitats de lleure a organitzar per atendre els alumnes dels quals la seva família no se’n pot fer càrrec en aquesta setmana. Els ajuntaments no han estat consultats abans de decidir la proposta, quan es demana als consistoris que organitzin, juntament amb les associacions de mares i pares, les activitats de lleure per aquesta setmana de vacances.
EUiA demana al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya cercar un consens més ampli amb la comunitat educativa, amb els Ajuntaments i amb el món econòmic i social pel que fa a la proposta d’avançar el curs escolar. D’aquesta manera es treballarà per donar respostes a les necessitats reals dels i les alumnes, de la comunitat educativa i de la societat.
Davant la setmana de vacances del febrer, és imprescindible que es produeixi un ampli pacte per a què pares i mares puguin conciliar la seva vida laboral amb la familiar. Per això, és necessari que es produeixin acords en els consells econòmics i socials que permetin una racionalització del temps de treball, que es reconeguin les vacances de hivern i que es concedeixin als treballadors permisos retribuïts.
Eliminar l’horari intensiu en les setmanes de curs de més calor disminueix la qualitat de l’ensenyament degut a què les temperatures del mes de juny i la manca de recursos de molts edificis escolars per combatre la calor, genera en els alumnes cansament i dificultats de concentració i atenció, sobretot en les hores lectives de la tarda.

El Departament d’Educació programa un avançament de la preinscripció escolar per poder preparar amb més temps el començament del curs, però no avança la data de matriculació dels alumnes, la qual es manté en el mes de juny. Aquest fet deixa tan sols a les famílies dos mesos, juny i juliol, per resoldre al·legacions i reclamacions a les Oficines Municipals d’escolarització.

Anuncis

El senador d’EUiA, Joan Josep Nuet, lamenta que el Senat hagi aprovat la reforma laboral

El senador d’EUiA, Joan Josep Nuet, adscrit a l’Entesa Catalana de Progrés, ha lamentat que hagi prosperat al Senat una llei que suposa un retrocés en els drets dels treballadors, com és la de la reforma laboral. Nuet explica que el pacte entre PSOE, CiU i PNB ha possibilitat l’aprovació i remarca que ICV-EUiA va presentar veto a la totalitat de la llei, però aquest va ser rebutjat en el debat d’ahir.

Joan Josep Nuet

El senador d’EUiA, d’altra banda, ha criticat que la reforma laboral s’hagi debatut en Comissió, per tal de minimitzar el ressò mediàtic de la votació, i apunta que al ser del PSC la diputada que l’Entesa Catalana de Progrés té a la Comissió de Treball, el vot d’aquest grup parlamentari va ser favorable a la llei.

“CiU ha aconseguit que s’endureixin les condicions d’accés a la prestació d’atur,  al haver-se reduït de 100 a 30 els dies a partir dels quals el treballador serà sancionat si rebutja una oferta de treball o de formació”, ha dit Nuet, que també ha afirmat que “aquesta reforma laboral posa en mans de la patronal més i millors mecanismes d’explotació dels treballadors  i supedita les relacions laborals exclusivament a les decisions empresarials.”

Nuet també considera que “aquest tràmit del Senat dóna més raons per a què la vaga general es produeixi”, i assegura que “el Govern espanyol va abonant el terreny a una reforma de les pensions que retardi l’edat de jubilació i augmenti el número d’anys treballats necessaris per cobrar-la.”

ICV-EUiA va presentar esmena a la totalitat de la llei.

DESPUES DEL INTENTO DE ASESINATO EL 12 DE MARZO DEL 2007

st1\:*{behavior:url(#ieooui) }

A LA SOLIDARIDAD NACIONAL E INTERNACIONAL,

A LAS PERSONAS  DE MÉXICO Y DEL MUNDO QUE LUCHAN POR UN MUNDO MEJOR.

DESPUES DEL INTENTO DE ASESINATO EL 12 DE MARZO DEL 2007

Y DE HABER SIDO TORTURADO POR UNA HORA EL 25 DE OCTUBRE DEL 2008, POR POLICIAS DE LA  AFI Y LA PFP

EL COMPAÑERO LUIS RAMÓN GONZÁLEZ LÓPEZ INTEGRANTE DEL CODEP-APPO, Y GUITARRISTA DEL TALLER DEL SUR, SOLICITA SU VALIOSA SOLIDARIDAD PARA SOBREVIVIR

Ramon


 

 

 

 

Luis Ramón González López, es uno de los tantos jóvenes que se distinguieron en la lucha a favor de los pueblos de Oaxaca, como militante del Comité de Defensa de los Derechos del Pueblo (CODEP) y también en la lucha contra el tirano ULISES RUIZ ORTIZ, durante las jornadas del 2006 y el movimiento inmediato posterior que se ha generado y ha encabezado la Asamblea Popular de los Pueblos de Oaxaca (APPO).

 

Ø      El 12 de marzo del 2007, al regresar de la agencia de San Miguel Tetepelcingo, perteneciente al municipio San Lorenzo, Jamiltepec, en la Costa, a donde salió con una brigada de 4 compañeros, entre concejales y topiles, a realizar una Asamblea. Ya habían salido de Miahuatlán y estaban pasando por el paraje “La galera” cuando son arremetidos por un supuesto camión turístico, quedando gravemente lesionados los 4 con fracturas múltiples. Luis Ramón sufre fracturas de costillas y en consecuencia, perforación del pulmón derecho, los compañeros Rodolfo Rosas y Daniela González en la actualidad sufren las consecuencias de este atentado, pues continúan en rehabilitación permanente.

 

Ø      El 25 de octubre del 2008, sufre una segunda agresión a causa de un cateo a su casa ubicada en Miguel Cabrera 649 interior 1, colonia centro, en la ciudad de Oaxaca, aproximadamente a las 1 de la mañana con lujo de violencia, sin presentar orden de cateo o denuncia alguna ingresaron a la vecindad mediante un operativo mas de una veintena de elementos de la PFP y de la AFI,  destruyendo lo que encontraban a su paso, amenazando con armas de alto poder, torturando y golpeando al compañero aproximadamente por una hora en la que: lo asfixiaban con una bolsa de plástico en la cabeza, golpes a sus costillas, le aplicaron el tehuacanazo, en presencia de la Profa.  Isabel, sus hijos y nieto de tan solo 5 años; bajo el pretexto de hacer un operativo en contra de la delincuencia organizada violaron los derechos humanos del compañero, de mujeres y de niños, que viven en la vecindad y luchan por una vivienda digna, la Comisión Estatal y Nacional de los Derechos Humanos, a pesar que fueron notificadas de los hechos hasta ahora no han hecho nada contra esta política de terror de estado.

 

Ø      Luis Ramón ha sufrido una recaída severa que lo ha puesto al borde de la muerte, y desde el 21 de junio del 2010, se debate entre la vida y la muerte.

 

Por lo anterior, hacemos un llamado fraterno a las organizaciones hermanas, a los compañeros y compañeras, a la gente de buen corazón a que se solidaricen con el compañero,  para poder solventar estudios y demás gastos que se tienen que estar cubriendo diariamente, debido a su delicado estado de salud.

¡AGRADECEMOS INFINITAMENTE SU VALIOSO APOYO Y SOLIDARIDAD!

TRASFERENCIA BANCARIA AL NUMERO DE CUENTA        4152310901101635 BANCOMER
A NOMBRE DE: ALEJANDRA HORTENSIA LÓPEZ ALMAZÁN

LISTA DE MEDICAMENTOS QUE REQUIERE EL COMPAÑERO LUIS RAMÓN

         Apósitos quirúrgicos protec de 20 cm X 8 cm

         Vendas de 10 cm

         Gazas protec 10 X 10 cm

         Insulina Humana NPH (Humulin) 100 UL/ml

         Jeringas para insulina de 100 unidades

         Ciprofloxacino (tabletas 500 mg)

         Tiras de prueba de glucosa en sangre (Optium)

         Lancetas esterilizadas Tamaño 28

Contacto a Oaxaca Mexico :

CODEP- Soledad  -Mail- yosoyua@yahoo.com.mx

——————————————————————————–

Contacto a Manresa (Cataluña )

Ricard Sánchez

 Passeig Pere III 62  5º Planta -Manresa

CCOO Bages/Berguedà.

Mail- pausolibages@telefonica.net

———————————————————————————

Contacto a Barcelona ( Cataluña)

Via Laietana nº 16 2ª planta Federación de Actividades Diversas de CCOO en Barcelona, dejando lo que aporteis a  la atención de Jesus Giron Gutsens.

 

EUiA, amb la Trobada Internacional de Dones i Pobles de les Amèriques contra la Militarització

<!– descarregar pdf –>

Entre el 16 i el 23 d’agost ha tingut lloc a Colòmbia la Trobada Internacional de Dones i Pobles de les Amèriques contra la Militarització. Més de 1000 dones i homes militants d’organitzacions socials i polítiques i de moviments populars d’Amèrica Llatina i d’arreu del món han estat a Colòmbia per tal de verificar els efectes de la militarització, en missions humanitàries de distintes regions del país, de construir una agenda comuna estratègica de treball, amb èmfasi en les bases militars, i de realitzar una vigília de protesta contra la militarització i la presencia de forces estrangeres en el territori. Ahir, 23 d’agost, a la nit, es va realitzar davant del consolat de Colòmbia de Barcelona, una vigília que va comptar amb el recolzament d’EUiA des de la seva Àrea de Solidaritat i Pau, per donar suport a la Trobada i en “contra de la guerra i la militarització, i per la vida, l’autonomia, la sobirania dels nostres cossos i territoris”.

La responsable de l’Àrea de la Dona d’EUiA i diputada al Parlament, Mercè Civit, ja va expressar abans que comencés la Trobada de Dones i Pobles contra la Militarització tot el suport d’EUiA “a les dones que lluiten per la pau”. “Els conflictes armats i guerres són una forma de control polític social i econòmic dels pobles que destrueix el teixit social per això és tan important que les dones estiguin organitzades”, defensa Civit, que també és del parer que “ les dones són que més pateixen els estralls de les guerres”. La dirigent d’EUiA també demana al Govern de Colòmbia que respecti i protegeixi les organitzacions de dones.

Fes clic aquí per veure el vídeo de suport a la Trobada de Dones.


colombia

2010, DE QUAN VAN VENDRE ELS TREBALLADORS

Al Parlament espanyol s’han
violat els drets dels ciutadans,
dels treballadors, d’aquells
que és guanyen la vida amb el
seu treball. Perquè no és veritat, i és de
sentit comú, que el que es va aprovar fos
una reforma laboral. La veritat és que el
que és va aprovar al Parlament espanyol
és la contrareforma laboral més dura delExplotació
període democràtic.
Un dia fosc per al poble treballador perquè,
en primer lloc, facilita l’acomiadament
objectiu, incloent-hi empreses que
avui només han disminuït els seus beneficis
però en continuen tenint, com a mecanisme
de competitivitat. I fan més barat
l’acomiadament fins al punt que finança,
en un exercici de malversació de fons públics,
l’acomiadament improcedent. Perquè,
en segon lloc, fa més insegur i precari
el treball no d’uns davant altres, que és la
crítica a la dualitat del nostre mercat laboral,
sinó que els fa insegur tots!, els iguala
tots per baix! Perquè, en tercer lloc, debilita
els treballadors i els seus sindicats en la             Vaga 29
negociació col·lectiva, no ho és, però sembla
una revenja contra els sindicats en la
convocatòria de la vaga general «que hem
de secundar tots els treballadors i treballadores
», i conceptua l’empresa, amb
aquesta actitud de desequilibri entre treballadors
i empresaris, com un càstig, no
com un compromís comú. Perquè, en
quart lloc, privatitza encara més la intermediació
laboral en contra dels serveis
públics d’ocupació, degrada el públic!, i
perquè, en cinquè lloc, renuncia a un canviexplotació2

de model productiu mirant als vells
avantatges competitius del passat i no mirant
al futur.
Treballadors/es, no és cert, no és cert,
companys, que aquesta norma serveixi
per sortir de la crisi, recompon els beneficis
sense contrapartides. No és cert que
aquesta norma creï ocupació o eviti la
destrucció de l’ocupació existent, l’ocupació
la creen la recuperació econòmica i
l’estímul públic, i les mesures d’ajustament
van en el sentit que augmentarà la
desocupació. I no és cert que redueixi la
precarietat i la dualitat del nostre mercat
de treball, molt al contrari, la consolida.
Aquests arguments que s’han utilitzat
fins avui són pura propaganda. La veritat
és que es consolida i s’amplia el pitjor del
nostre model laboral i el pitjor de la nostra
economia, ho digui qui ho digui. S’amplia
l’explotació laboral com a factor de competència
del passat, posa els treballadors
al caprici del nostre empresariat, amplia                            Vaga 29
la precarietat i els baixos salaris com a
norma del nostre model laboral, amplia el
desequilibri en la relació laboral entre patronal
i sindicats i, com a conseqüència, la
desigualtat de rendes, i amplia i consolida
l’escassa modernització i productivitat del
nostre sistema econòmic.
A més, aquest tràmit parlamentari
«trampós», que podríem denominar «de
traïdoria» per les dates estiuenques, degrada
la deliberació parlamentària fins a
convertir-la en una caricatura! Aquest tràmit
parlamentari no ha millorat el text, ha
endurit amb la dreta parlamentària els aspectesExplotació

més regressius de la contrareforma
i amb prou feines ha incorporat alguns aspectes
positius en igualtat de gènere, en
matèria de contractes formatius i altres esmenes.
Tampoc no és un exercici de responsabilitat
del govern. S’ha de denunciar que
es manté el risc de pobresa de persones
aturades i de les seves famílies. S’ha de rebutjar
perquè és una reforma laboral que
dóna expectatives als empresaris perquè
optin per la precarietat laboral i pels baixos
costos per competir i que no dóna suport
a aquells que aposten per la innovació
i la qualificació professional.
Exigim la retirada d’una reforma laboral
injusta que augmentarà la precarietat laboral
de treballadors i treballadores i no
crearà ocupació, sinó que facilitarà, encara
més, l’acomiadament. No és responsabilitat,
segons la meva opinió és renúncia
als drets humans bàsics dels treballadors i
treballadores. Segons la nostra opinió, hi
continua havent una sortida social a la crisi,
ja que la prioritat no és la prioritat laboral,
la prioritat és la protecció dels més febles
i el canvi de model productiu; perquè
és imprescindible la concertació i l’acord
social per a qualsevol reforma laboral viable;
perquè una altra reforma és possible.                                   Vaga 29
És possible segons la nostra opinió reduir
la temporalitat, recuperar la causalitat
als contractes, enfortir la representació
dels treballadors i, també, millorar els serveis
públics d’ocupació, és per això que és
més que mai necessària la vaga general el
29 de setembre.

Ricard Sánchez Andrés
COORDINADOR D’EUIA DEL BAGES

Article Interessant -l’aniversary de l’assassinat de Leon Trotsky

Republiquem aquest article interessant des de Cuba sobre l’aniversary de l’assassinat de Leon Trotsky, que mostra interès en les seves idees  a l’illa Caribenya.

Lev Davidovich Bronstein – més conegut pel món com Leon Trotsky  moria el 21 d’agost, de 1940, a Coyoacan, Mèxic. Un podria pensar que el nom d’aquest revolucionari rus hauria arribat a les meves orelles en les meves classes d’història contemporànies durant el meu primer any d’institut aquí a Cuba.

No obstant això, el nom Trotsky no s’escrivia al llibre d’història que portava al voltant de quan era 14 i 15. Des de les classes d’aquell període només puc recordar la xifra|figura de Lenin, que era glorificat pel meu professor.

Com els més de 30 altres estudiants en la meva classe, sabia de Vladimir  Lenin com el primari principal i pràcticament únic líder del Gran Octubre Revolució Socialista. L’única altra memòria que retenia d’aquelles classes era el dia que ens assabentàvem de les causes per a l’esfondrament de la URSS; per una mica de raó, molts dels estudiants en l’espai ,habitació,sala es miraven l’un a l’altre com si se’ns hagués donat algo.

Les lliçons d’història acabades, com feia els meus estudis d’institut, sense que mai m’assabenti que hi havia hagut un Leon Trotsky. Només uns quants dies abans que comencés el meu programa a la universitat i per casualitat sentia una cançó per un cantant folklòric cubà aproximadament com havia estat Trotsky una de les figures principals en la Revolució russa de 1917.

El nom d’aquell revolucionari s’enganxava en la meva ment, però qualsevol informació sobre ell era escassa en tots els llocs que un se’n podria anar per buscar-lo. No estava fins al meu terç any a la universitat que el fet que em trobava entre un grup molt particular de persones em permeti descobrir la plena història d’una part d’història que ningú no havia cregut necessari revelar-me.

Finalment el nom de Trotsky parava de ser només un nom i per a mi es convertia en una persona que havia fet accions d’importància crítica per a la Revolució Russa. Havia estat el representant de principi del c. Petersburg’s soviets (els consells dels treballadors) també com en l’organització de l’Exèrcit Vermell.

Potser el fet que mai abans no havia sabut de Trotsky em feia convenir a un lector assidu de gran part dels seus treballs,obres, entre els quals he de subratllar Revolució Permanent (1930) i La Revolució Traïa (1936).

El 20 d’agost marcarà 70 anys des de l’atac fatídic fet per una trepa estalinista contra un home que exposava a les seves accions i escriptures un amor pel proletariat mundial. Estava segur que una estructura social diferent de capitalisme podria alliberar vida de tots els mals.

Encara malgrat tot, aquest Trotsky encara no apareix en llibres d’història cubans. No hi ha cap menció del fundador del Quart Internacional, una organització cometia a la lluita en contra de burocràcia, contra els que procuraven enriquir-se a compte del treball d’una altra gent, en contra d’aquells escrúpols que faltaven accentuant les diferències entre classes en una societat que aspirava construir socialisme, i contra els que no permetien els treballadors a qualsevol participen o decideixen.

Així  es això es important reclamar-lo en la història ensenyada a l’illa, una persona veritablement compromesa fins al final  de la seva vida a la no degeneració de les societats que s’anomenen socialista.

Font: Temps de l’Havana