Archive | Octubre 2010

Miguel Hernández 30 de octubre de 1910

Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber de España, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de Orihuela cuya estatua se levantará algún día entre los azahares de su dormida tierra. No tenía Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucía sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento de España desterró a la sombra! ¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Darle la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!

Pablo Neruda.

Miguel Hernández 

Marcelino Camacho, històric sindicalista i fundador de CCOO, ha mort aquesta matinada a l’edat de 92 anys

CCOO de
Catalunya destaca Marcelino Camacho com la figura més important del
sindicalisme espanyol del segle XX

Foto

Marcelino Camacho, històric sindicalista i fundador de CCOO, ha mort
aquesta matinada a l’edat de 92 anys.

CCOO de Catalunya vol
destacar Marcelino Camacho, primer secretari general del sindicat entre
els anys 1976 i 1987, com la figura més important del sindicalisme
espanyol del segle XX. Camacho va ser una peça clau en la lluita contra
la dictadura franquista i en la recuperació de les llibertats
democràtiques en aquest país. Lluitador incansable i indomable es va
enfrontar contra la injustícia i va treballar sempre per la millora de
les condicions laborals i socials dels treballadors i les treballadores.

Una delegació de CCOO de Catalunya, encapçalada pel seu
secretari general Joan Carles Gallego, viatjarà a Madrid per retre
homenatge al vell líder del sindicat i assistir a l’acte de comiat que
tindrà lloc demà dissabte. A partir de les 10 del matí d’avui estarà
instal•lada la capella ardent a la seu de CCOO a Madrid. Us adjuntem el
comunicat de premsa de la Comissió Executiva Confederal de CCOO.

>UN HOMBRE IRREPETIBLE

Ha
muerto Marcelino Camacho. El dirigente obrero y comunista, el
representante más cualificado de los derechos de los trabajadores. Toda
una vida dedicada a la causa de los más débiles, a la conquista de una
sociedad más justa y solidaria. La Comisión Ejecutiva de CCOO lamenta la
muerte de su primer secretario general, el que contribuyó decisivamente
a que CCOO sea hoy el sindicato más fuerte del país, y expresa a su
familia su más sentido pesar.

En la guerra, en el exilio, en la
dictadura y en la libertad, Marcelino Camacho siempre luchó al lado de
los trabajadores. No en vano fue detenido en numerosas ocasiones y
encarcelado durante varios años. Fue el primer secretario general de
CCOO, en la clandestinidad de la Asamblea de Barcelona y en el I
Congreso, ya conquistada la democracia, en 1978; el militante obrero
que, junto a otros muchos sindicalistas, fundó a finales de los 50 las
primeras comisiones obreras.

Durante más de 10 años ocupó la
secretaría general de CCOO, -posteriormente hasta 1996 ocupó la
presidencia-, una organización que él contribuyó decisivamente a
transformar en el primer sindicato del país. Era un hombre abierto,
firme, coherente y defensor de un sindicalismo de presión-negociación,
que desde hace muchos años simboliza la estrategia del movimiento
sindical.

Su compromiso con la libertad y el socialismo le llevó
muy pronto a ingresar en el PCE, y a protagonizar la lucha política y
sindical con el mismo empeño y generosidad. En 1985 formó parte del
grupo que fundó IU, organización a la que perteneció hasta el final de
sus días.

Pero, sin duda, su mayor legado aparece
indisolublemente asociado a la creación y desarrollo de CCOO, un
sindicato que modernizó y transformó, a partir de una apuesta decidida y
valiente por la autonomía sindical, autonomía que ya es la expresión de
identidad más sólida de CCOO. Los que posteriormente le sucedieron en
el cargo, Antonio Gutiérrez, José María Fidalgo y el actual secretario
general, Ignacio Fernández Toxo no han hecho sino blindar su legado.

Marcelino
Camacho estará siempre presente en el proyecto sindical de CCOO, en la
reivindicación y en la propuesta, en la negociación y en la
movilización. Nos ha dejado Marcelino Camacho, un hombre irrepetible.

(*)
La capilla ardiente quedará instalada en Lope de Vega 40 (Madrid), a
partir de las 10:00 horas del viernes 29 de octubre hasta las 11:30
horas del sábado 30. A las 12:00 del sábado, el féretro se trasladará a
la Puerta de Alcalá donde a las 12:30 horas se celebrará un acto de
despedida. A las 14:00 horas será enterrado en el Cementerio Civil.

Declaració de condemna d’EUiA i IU pels últims atacs de l’exèrcit del Marroc a civils sahrauís

Declaració de condemna d’EUiA i IU pels últims atacs de l’exèrcit del Marroc a civils sahrauís

Els diputats i diputades d’Izquierda Unida i d’Esquerra Unida i Alternativa al Congrés, al Senat, al Parlament Europeu i als parlaments autonòmics reunits avui a Barcelona en la III Trobada de Grups Parlamentaris sota la presidència de Cayo Lara, coordinador federal d’IU, i de Jordi Miralles, coordinador general d’EUiA, han acordat el següent declaració:

Davant l’atac perpetrat ahir a la nit a les afores de El Aaiún per l’exèrcit marroquí a civils sahrauís i que ha provocat la mort del nen Nayem Elgarhi de 14 anys abatut a trets quan es disposava a reunir-se amb la seva família al Campament Dignitat, i ha causat ferides a 6 persones més, de les quals es desconeix el seu estat, els assistents a la III Trobada de Grups Parlamentaris d’Izquierda Unida:

-exigim una ràpida investigació per part de la MINURSO (Missió de les Nacions Unides pel referèndum del Sàhara Occidental) per depurar la responsabilitat penal dels autors d’aquest assassinat;

-emplacem a les Nacions Unides a que assumeixi d’una vegada per totes la vigilància dels drets humans al Sàhara Occidental a través de la MINURSO , en un moment crític en el que milers de sahrauís estan acampats al desert per reivindicar els seus drets;

-denunciem la greu crisi humanitària que pateixen milers de sahrauís acampats de manera pacífica als afores de les principals ciutats dels Territoris Ocupats: el cap de setmana passat les forces policials marroquines van colpejar els refugiats del Campament de Bojador, van destruir els Campaments de Dajla i Esmara i van posar setge el Campament de la Dignitat , que es troba envoltat per un reixat col·locat per l’exèrcit marroquí que impedeix qualsevol subministrament exterior d’aigua, aliments o medicines;

-reclamem la immediata suspensió de l’Estatut Avançat que la Unió Europea ha atorgat al Marroc, acord que està supeditat al respecte d’una clàusula democràtica, davant el flagrant cas de violació dels drets humans bàsics;

-exigim a les autoritats, a les institucions de la Unió Europea i, en particular, a Catherine Ashton, Alta Representant de la Unió en Afers Exteriors i Política de Seguretat, i a Trinidad Jiménez, Ministra d’Afers Exteriors del Govern d’Espanya, una reacció ferma davant el Regne del Marroc per protegir la integritat física dels milers de sahrauís acampats i permetre’ls l’exercici del dret a la seva lliure autodeterminació.

Barcelona, 25 d’octubre de 2010

A la memoria del CHÉ

¡¡CONSTERNADOS,RABIOSOS!!

Poema de Benedetti a la memoria del CHÉ.
Así
estamos,consternados,rabiosos.Aunque esta muerte sea uno de
los absurdos previsibles.Da vergüenza mirar los cuadros,los
sillones,las alfombras.Sacar una botella del refrigerador,teclear
las tres letras mundiales de tu nombre en la rígida máquina que
nunca nunca estuvo con la cinta tan pálida.Vergüenza tener
frío y arrimarse a la estufa como siempre.Tener hambre y comer esa
cosa tan simple.Abrir el tocadiscos y escuchar en silencio sobre
todo si es un cuarteto de Mozart.Da vergüenza el confort,y el
asma da vergüenza,cuando tú, Comandante, estás cayendo ametrallado,fabuloso,nítido.Eres
nuestra conciencia acribillada.Dicen que te quemaron..Con
qué fuego van a quemar las buenas buenas nuevas.La irascible
ternura que trajiste y llevaste con tu tos,con tu barro.Dicen
que incineraron toda tu vocación menos un dedo.Basta para
mostrarnos el camino,para acusar al monstruo y sus tizones,para
apretar de nuevo los gatillos.Así estamos,consternados,rabiosos.Claro
que con el tiempo la plomiza consternación se nos ira pasando.La
rabia quedará,se hará más limpia.Estás muerto.Estás
vivo.Estás cayendo.Estás nube.Estás lluvia.Estás
estrella.Donde estés,si es que estás,si estás llegando,aprovecha
por fin a respirar tranquilo,a llenarte de cielo los pulmones.Donde
estés,si es que estás,si estás llegando,será una pena que no
exista Dios,pero habrá otros.Claro que habrá otros dignos de
recibirte COMANDANTE.
Montevideo, octubre de 1967

cHE

Després del 29 de setembre

Publicat a

http://www.naciodigital.com

Després del 29 de setembre

Després d’una jornada que ens ha fet sentir l’orgull de pertànyer a les organitzacions que donaven suport  a la mobilització del 29 de setembre que  qüestiona tota la política econòmica del govern de l’Estat, que és la mateixa, recordem-ho, que la del PP, CiU, PNB i CC i la patronal. La direcció del PSOE ha de triar entre les seves bases socials i votants d’esquerres o la tutela d’una oligarquia capitalista no democràtica que domina els mercats, és un contrasentit que Zapatero vagi al cor d’Europa a escoltar les directrius del mercat financer i que ara no escolti la ciutadania, aquella gràcies a la qual està governant, per haver assumit el crit de “no a la guerra el 2008”. “Zapatero ha de fer el que li demana la ciutadania”.

El sindicalisme de classe surt reforçat, l’èxit de la vaga i les manifestacions desmenteixen i deslegitimen tota la campanya en contra dels sindicats i també dels i les sindicalistes, que una vegada més han demostrat la seva entrega i el seu esforç solidari en contra d’unes mesures lesives als interessos de la classe treballadora i es consolida el seu paper de bastió de defensa dels treballadors i sectors populars des d’una perspectiva sindical i sociopolítica. Més de 2 milions de treballadors i treballadores a Catalunya i més de 10 al conjunt de l’Estat han parat amb la vaga, aquesta ha estat un èxit i ara la pilota està a la teulada del Govern de l’Estat que ha de rectificar, fer enrere i oblidar els seus projectes de reforma laboral, congelació de pensions, retallades salarials, ajustaments pressupostaris i allargament  de l’edat de jubilació i copagaments sanitaris.

Per molt menys es van fer les anteriors vagues generals, i la classe treballadora d’aquest país va ser capaç de parar altres reformes laborals. Si vam poder amb el Decretazo de Aznar, hem de poder amb el de Zapatero.

El 29 de setembre vam escoltar al govern i a la dreta política del Partit Popular, a alguns mitjans i els seus analistes, expressar la seva preocupació perquè poguessin exercir el seu dret al treball els qui no desitgessin secundar la vaga. Efectivament, el 29 de setembre, a Espanya, quatre milions de persones no van poder exercitar el seu dret al treball. Tampoc no van poder el dia anterior, ni el següent, ni avui. Són els quatre milions d’aturats als que el sistema polític i econòmic vigent a Espanya no els permeten  exercir el seu dret al treball. Tanmateix, aquest dret només sorgeix en el discurs de governs de dreta i els seus mitjans els dies en què es convoca una vaga. Ja no el tornarem a escoltar ni exigir per als dies següents. L’ús discursiu del dret al treball és un de les mostres més hipòcrites del capitalisme i els seus portaveus. Els qui permeten que no es garanteixi a milions de persones per imperatiu del mercat es desesperen quan no es garanteix per imperatiu de la lluita social.
Els defensors del capitalisme accepten sense queixar-se les desocupacions quan no van associats a la lluita social, tanmateix no els suporten quan van lligats a les lluites socials. En el fons, fins i tot quan aparenten preocupar-se per la violació dels drets, l’únic que els molesta és que els ciutadans s’aixequin per lluitar per ells.

No pensem, però, que tot està guanyat, haurem de seguir lluitant, el govern, la dreta i la patronal no renunciaran fàcilment als seus plans, allò que ells hipòcritament en diuen “reformes”. Però ara sabem que tenim força, raons i que podem guanyar si lluitem. Tenim alternatives i tenim l’organització dels treballadors que presenta una força social definitiva.

Ricard Sànchez
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

El PCC condemna l’intent de cop d’estat produït a l’Equador

Ecuador: Rebelión Policial y Militar contra Gobierno de Ecuador. El PCC condena el golpe de estado en Ecuador.

El Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) ha condemnat l’intent de cop d’Estat que s’ha produït a Equador per agents de la Policia, comptant amb la possible participació d’un sector minoritari de les Forces Armades, que sembla haver ocupat diversos aeroports. El PCC reclama en primer lloc al Govern català i al Govern espanyol a la UE, i altres institucions internacionals una acció decidida per garantir l’Estat de dret i per depurar responsabilitats entre els colpistes . El PCC recorda el cas d’Hondures i com la passivitat internacional, animada pels EE.UU, va consolidar un cop militar al que ha seguit una brutal repressió contra els opositors al Cop. El PCC manifesta el seu suport i solidaritat amb el poble equatorià i les seves institucions escollides democràticament, i participarà en quantes accions de solidaritat es convoquin a Catalunya.

correa

Esquerra Unida i Alternativa, mitjançant el seu coordinador general, Jordi Miralles, va condemnar ahir el intent de cop d’estat produït a l’Equador. EUiA considerem que es imprescindible la defensa de la legalitat institucional, ha mostrat i vol continuar mostrant la solidaritat amb el president Rafael Correa, democràticament escollit, i amb el poble equatorià.

 

Per això donem suport a la concentració de repulsa al intent de cop d’estat que, amb caràcter d’urgència, ha estat convocada per els col·lectius de solidaritat, per aquesta tarda a la Plaça Sant Jaume de Barcelona:

 

CONCENTRACIÓ

Divendres 1 d’octubre, a les 19:00 hores.

Plaça Sant Jaume, Barcelona

 

Per mostrar la repulsa contra el intent de cop d’estat contra el govern legítim d’Equador, i de suport al seu president Rafael Correa.