Archive | Març 2011

MIRALLES: “LA CIMERA DE MAS HA ESTAT UNA PRESA DE PÈL PER AQUELLS QUE ESTAN PATINT LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI”

 

El coordinador general de la formació i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA qüestiona que el president del Consell Asesor del Govern, “el cobrador de les autopistes”, adoctrinés a la trobada anticrisi i l’endemà fos a la reunió de les empreses Ibex 35 amb Zapatero

 

 

El coordinador general d’EUiA i vivepresidebnt del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha declarat avui en roda de premsa que a la cimera anticrisi de divendres passat “el Govern d’Artur Mas ha ficat els peus a la galleda en el mètode i les conclusions”. Miralles ha dubtat si això es déu a si el president de la Generalitat té “uns mals assessors” o si Mas “parla molt de timó i no sap per on navega”. Per aquest motiu, Miralles ha emplaçat al president a “deixar clar d’una vegada el paper del seu Consell Assessor”, que considera “molt dogmàtic en les seves propostes”. I ha afegit: “No volem que s’externalitzi la política, el que ha de fer el Govern és governar”.

 

Per a Miralles, ha estat “una presa de pèl” el fet que “s’escalfés la cimera amb un document que després no era el document”. Per aquest motiu, el dirigent d’EUiA i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA ha insistit que la cimera ha estat “un insult a les 600.000 persones en atur, al 1.400.000 mileuristes i persones que cobren menys de mil euros, als pensionistes que perceben 700 euros mensuals o menys, a les famílies sense cap ingrés i a les afectades per la hipoteca.”

 

La conclusió que treu Miralles és que les úniques propostes d’aquesta cimera són “més reforma laboral i més copagaments en justícia, educació i salut, fent derivar cap a la iniciativa privada els serveis públics”. Segons el coordinador general d’EUiA “ens venen un Consell Assessor ‘independent i de solvència’, quan aquest té ideologia i interessos”. En aquesta línia, ha criticat que el seu president, Salvador Alemany, “el cobrador de les autopistes”, divendres “adoctrinés” a la cimera i dissabte fos a la reunió entre el president Zapatero i les empreses de l’Ibex 35. “Com emissari de Mas?”, s’ha preguntat Miralles, que ha qüestionat si s’han de relacionar els interessos privats amb l’assessorament a un govern. “Això pot ser legal, però és lleig”, ha dit.

 

Respecte als continguts tractats a la trobada anticrisi, Miralles creu molt negatiu que de nou l’economia determini la política, enlloc d’estar al servei de les persones: “Això és el que està assumint el Govern de Mas i, per tant, que els mercats limitin la democràcia”.

 

Malgrat tot, Miralles ha mostrat la disposició a “arribar a compromisos al Parlament per donar alternatives als problemes de la majoria”, però també ha fet palesa la preocupació davant les recents paraules d’Oriol Pujol, qui assegura que a partir d’ara res serà igual i que potser els serveis s’han universalitzat en excés: “Aquesta és la prova de què ens volen canviar el model social. Per tant, si aquesta torna a ser la base d’una futura cimera, que no comptin amb nosaltres”, ha sentenciat el vicepresident d’ICV-EUiA al Parlament.

 

Davant d’un Consell Assessor “classista” i un govern “dels poderosos”, el coordinador general d’EUiA i diputat creu que “les esquerres polítiques i socials tenim l’obligació de treballar conjuntament per elaborar propostes i impulsar alternatives referents a la creació d’ocupació i les polítiques socials, industrials, fiscals i energètiques.”

 

Suport a la ILP promoguda pels sindicats contra la reforma laboral

 

Miralles també ha anunciat el suport de la formació a la ILP presentada per CCOO i UGT: “Els sindicats recolliran signatures de suport a la ILP als centres de treball i nosaltres ens hem ofert a una recollida cívica”, ha dit el dirigent d’EUiA, que ha senyalat que “tornarem a ser al costat dels sindicats, com vam fer-ho a la vaga general”, perquè “front als qui consoliden la cultura de l’acomiadament fàcil i la destrucció de llocs de treball, cal reivindicar la creació d’ocupació de qualitat”. Per a Miralles, s’ha demostrat “el fracàs” de la reforma laboral, doncs des de la seva aprovació l’atur ha augmentat.

 

Pacte fiscal

 

Preguntat pel pacte fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol, Miralles ha defensat el treball unitari a la futura comissió parlamentària que s’ha de crear perquè en surti “una bona proposta per negociar amb Espanya” però també ha deixat clar que en el cas que el pacte s’ampliés, la coalició ICV-EUiA voldrà saber “què se’n fa dels recursos financers.”

EUiA presenta els seus candidats per Manresa

La llista va en coalició amb ICV

Candidats d’EUiA que aniran en la llista conjunta amb ICV. Foto: EUiA

Aquest dissabte, s’ha reunit l’assamblea d’Esquerra Unida i Alternativa de Manresa per escollir els candidats d’EUiA per les eleccions municipals de Manresa, els quals formaràn part de la candidatura ICV-EUiA.

De la candidatura de EUiA a Manresa destaca la renovació i té un clar perfil d’esquerres. Hi son presents els valors de la lluita sindical, la cooperació i la solidaritat, la igualtat entre homes i dones, i la integració, i on s’incorporen gent jove per jugar un paper determinant.

Segons Ricard Sánchez, coordinador comarcal d’EUiA al Bages, “presentem una candidatura renovada i amb un recorregut que va més enllà de les eleccions municipals. Davant la crisi hem d’enfortir el paper de l’esquerra social, i només des de la unitat de les esquerres podrem trobar una sortida social a la crisi“.

Candidatura de EUiA a Manresa

  1. Santi Vidal: 44 anys. Responsable de politica municipal de EUiA a Manresa. Sindicalista, és el Secretari General de Fiteqa-CCOO al Bages.
  2. Belén Rodriguez: 28 anys. Estudiant de Dret, treballadora de servei d’atenció ciutadana.
  3. Ricard Sánchez: 44 anys. Coordinador comarcal de EUiA. Treballador de la neteja viària i Secretari General d’Activitats Diverses de CCOO Bages/Berguedà .Responsable de l’Associació Catalana per la Pau a la Catalunya Central.
  4. Emi Téllez: 45 anys. Netejadora. Secretària de la Dona de la Federació d’Activitats Diverses de CCOO de Catalunya.
  5. Xavi Cornejo: 39 anys. Treballador de Pirelli. És el Secretari General de CCOO a Pirelli
  6. Rachida Chetouan: 36 anys. Massatgista terapèutica. Representa els valors de la integració.

Rosa Santasusana, candidata d’ICV-EUiA a l’alcaldia de Navarcles

Serà presentada aquest proper diumenge

ICV-EUiA de Navarcles presentarà diumenge en un acte públic a la seva nova candidata a l’alcaldia del municipi, Rosa Santasusana. L’acte es realitzarà a les 12 del migdia a l’Espapi Cultural “El Coro” i comptarà amb la participació de la diputada ecosocialista al Parlament de Catalunya, Laura Massana.

Rosa Santasusana, de 39 anys, casada i mare d’una filla, treballa d’administrativa i col·labora amb diverses entitats de Navarcles, on viu des de fa catorze anys, com ara l’AMPA de la Llar d’Infants El Tinet o les comissions de festes de Sant Bartomeu i Tres Pins.

Santasusana ja va formar part de la candidatura ecosocialista de les eleccions municipals del maig del 2007, i ara encapçalà la llista substituint així a Valentí Oliveras, regidor de l’Ajuntament durant 22 anys, actualment al govern liderant les àrees de Cultura, Medi Ambient, Turisme i Habitatge.

Santausana reconeix estar “molt il·lusionada” per encapçalar la candidatura i ha remarcat en el butlletí d’ICV-EUiA de Navarcles repartit aquesta setmana que “davant un Govern de la Generalitat que no deixa d’anunciar retallades socials cal un Ajuntament a Navarcles que serveixi de trinxera i que prioritzi les polítiques socials i els serveis públic per a les persones als que tothom té dret“.

La candidata s’ha mostrat també convençuda que “totes les candidatures es presenten per millorar Navarcles, però no tots ho faran de la mateixa manera ni seguint les mateixes idees, i aquí nosaltres parlem clar, som gent d’esquerres i ecologista que prioritzarà el benestar de tots i cadascun dels navarclins i navarclines“.

David Companyon, responsable de l’Àrea d’Habitatge d’EUiA, defensa que l’entrega de la vivenda al banc liquidi el deute hipotecari

“Cal una gran mobilització social per a què es produeixi la reforma legislativa”


El responsable de l’Àrea d’Habitatge d’EUiA, David Companyon, diu que cal es produeixi una modificació legislativa per tal que l’entrega de la vivenda als banc  cancel•li el deute hipotecari. Companyon descriu com a dramàtica la situació que estan vivint moltes famílies treballadores, tenint en compte que el 2010 es van produir 47.000 desnonaments a Catalunya i que els desnonats, molts d’ells en atur, han de seguir pagant durant molts anys quantioses importants de diners al banc per cancel•lar la hipoteca.

Ahir el Ple del Parlament va aprovar, a instància d’ICV-EUiA, ERC i Ciutadans, que se segueixi tramitant al Parlament una proposta de llei que s’enviaria al Congrés dels Diputats perquè s’accepti la dació en pagament. Companyon remarca que “és molt important que hi hagi una forta mobilització social per a què el Congrés aprovi els canvis legislatius necessaris, tant a la llei hipotecària, que afavoreix els més poderosos, com en altres lleis, a fi de garantir el dret a l’habitatge i el no sobreendeutament.”

El responsable de l’Àrea d’Habitatge d’EUiA denuncia que els bancs concedeixin a grans promotores que l’entrega dels immobles liquidin la hipoteca, i en canvi no els ho acceptin a famílies treballadores. Les dificultats econòmiques que tenen aquestes famílies per poder pagar la hipoteca, recorda Companyon, és  degut a la sobrevaloració dels pisos en el moment de la concessió de la hipoteca, taxació que en moltes ocasions realitzava el banc, i a la situació de crisi, provocada pels mateixos bancs, que ha deixat a l’atur de centenars de milers de persones.

ICV-EUiA també demana que no es concedeixin hipoteques a més de 30 anys, que el valor de la hipoteca no superi el 80% del valor de l’immoble i que la quota de retorn no sigui superior al 30% de la unitat familiar.

Companyon ha respost el Govern espanyol, el qual ha dit que la dació en pagament desequilibraria el sistema bancari espanyol, dient que el cost que representaria és de 15.000 milions d’euros, mentre que el pla de rescat bancari aprovat pel FROB és de 85.000 milions d’euros, alhora que ha recordat que altres països ja tenen aprovades mesures com aquesta. “El Govern es mostra com un fervent defensor de la banca, i en contra de centenars de milers de ciutadans”, ha dit Companyon, que ha recordat que el dret a la vivenda és un dret fonamental reconegut a les cartes magnes que han de garantir els poders públics

Una carta inèdita de 1923 mostra l’agraïment dels japonesos a Manresa per la solidaritat amb els afectats per un terratrèmol

Una carta inèdita de 1923 mostra l’agraïment dels japonesos a Manresa per la solidaritat amb els afectats per un terratrèmol

A l’Arxiu Municipal de Manresa es conserva una carta del cònsol del Japó a Barcelona, datada el 16 de setembre de 1923, que agraeix l’escrit que li va enviar l’alcalde de Manresa, en nom de l’Ajuntament, per testimoniar-li el condol per les víctimes d’un terratrèmol que es va produir al Japó l’1 de setembre d’aquell any.

La carta del cònsol –que fins ara ha restat inèdita- diu:

“Tan pronto fué en mi poder la attª  Comunicación de V.E. de 7 actual dándome el sincero pésame en nombre del Excmo Ayuntamiento de esa fabril y heróica Ciudad, la trasladé al Excmo Sr. Ministro del Japon a Madrid, quien me encarga trasmita a V.E., al Excmo Ayuntamiento de su digna Presidencia y a la Ciudad toda, su mas sincero y profundo agradecimiento por las cariñosas y sentidas palabras de afectuosa simpatia de consuelo para la nación japonesa con motivo de la tremenda catástrofe sismica que ha cortado como una flor tantos miles y miles de vidas en plena laboriosidad.
Uno mi modesta pero viva gratitud a la de la nación japonesa y en tan luctuosa circunstancia ruego a V.E. se digne aceptar el testimonio de mi consideración personal mas distinguida”.

L’1 de setembre de 1923 s’havia produït un dels pitjors terratrèmols de la història, que va colpejar la regió de Kanto i va destruir gran part de Tòquio, Yokohama i els voltants. El total de víctimes fou de més de 140.000, entre morts i desapareguts.

Aquí podeu veure diverses imatges del terratrèmol de 1923:

www.theatlantic.com/infocus/2011/03/1923-kanto-earthquake-echoes-from-japans-past/100025

Aquesta és la carta del cònsol japonès a l’alcalde de Manresa:

Associació Memòria i Història de Manresa

Lidia Gímenez, cap de llista d’ICV-EUiA a Sant Fruitós

 
Lidia Gímenez, cap de llista d’ICV-EUiA a Sant Fruitós
Lidia Giménez, presidenta de l’AMPA de l’Escola Monsenyor Gibert de Sant Fruitós de Bages, encapçalarà la candidatura d’ICV-EUiA al municipi. L’acte públic de presentació de Giménez com a candidata se celebrarà dijous a les 19.30 a la Sala 3 del Nexe i comptarà amb la participació de Jordi Miralles, coordinador general d’EUiA i Laura Massana, diputada d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya.

Lidia Giménez és llicenciada Història Contemporània i actualment exerceix de mestra d’anglès. Durant tres anys ha estat professora de l’escola d’adults de Sant Fruitós.

 

La candidatura ecosocialista destaca per la seva renovació i té un clar perfil d’esquerres amb persones amb àmplia trajectòria en el moviment sindical i associatiu especialment en els àmbits de la solidaritat i la cooperació, de qui Gimenez ha volgut destacar la seva honestedat i transparència.

 

Lidia Giménez ha volgut remarcar que “Sant Fruitós necessita un canvi, un govern que planti cara a les retallades socials del Govern de la Generalitat i que aposti per una sortida social a la crisi. ICV-EUiA som la garantia d’unes polítiques socials i de serveis a les persones que doni resposta a les necessitats dels veïns i veïnes”. Giménez assenyala a més que és del tot necessari un Ajuntament que impulsi polítiques de respecte a la diversitat i participació ciutadana.

Intervención íntegra y réplica de Gaspar Llamazares al presidente del Gobierno durante el Pleno Extraordinario (22-3-2011)

Intervención íntegra y réplica de Gaspar Llamazares al presidente del Gobierno durante el Pleno Extraordinario (22-3-2011)

Señor presidente del Gobierno, en nombre de Izquierda Unida yo digo ‘No’. Señor presidente, ¡ quién le ha visto y quién le ve! Otrora tras la pancarta del ‘No a la Guerra’: no a la guerra de Irak; más tarde con el sí, pero… a la guerra de Afganistán, y ahora encabezando la coalición de París, rememorándonos a todos otra coalición: la coalición de las Azores .

Pero yo digo ‘No’ a esta intervención; ‘No a la Guerra’ porque el argumentario de la intervención, si bien tiene, a diferencia de Irak, un mandato de Naciones Unidas, no son los derechos humanos, no es la democracia en Libia, porque ni los derechos humanos ni la democracia se exportan. Ni los derechos humanos ni la democracia se imponen mediante la guerra. Muy al contrario, son los intereses : los intereses geoestratégicos, los intereses económicos y políticos en Libia y, sobre todo, se abre una nueva etapa en la política internacional, y a mí no me gusta. No me gusta es ta nueva etapa donde cada uno establece su ‘patio trasero’ y en ese ‘patio trasero’ gobierna con el apoyo de los otros o con la anuencia o abstención de los otros: nosotros en el Mediterráneo, Rusia en su entorno, China en el suyo, y Estados Unidos en los de todos. Señor presidente del Gobierno, ese no es el multilateralismo, ese no es un futuro también democrático para el gobierno del mundo.

Señor presidente del Gobierno, no es verdad, es hipócrita hablar de derechos humanos. En estos momentos hay en el mundo 32 conflictos prácticamente iguales , con características muy similares al de Libia, donde hay un gobierno des pótico, un tirano que sojuzga a su pueblo y que en muchos casos extermina a parte de su pueblo, a una tribu o al que piensa de forma distinta que él, y sin embargo sería una verdadera locura que la política internacional fuera la utilización de la guerra para acabar con esas situaciones . Sería una locura porque nos llevaría a un conflicto mundial. Por eso no se hace. Por eso se adoptan otras medidas.

¿Por qué lo hacemos en el caso de Libia? ¿Por qué en el caso de Libia en lugar de adoptar medidas políticas, que se han hecho en la primera resolución, precipitadamente -y digo precipitadamente- en la segunda resolución vamos directamente a la intervención militar? Pues porque Libia juega un papel muy importante en el norte de África y en el Mediterráneo, y porque queremos gobernar los cambios en el Mediterráneo a nuestro acomodo. Digámoslo claramente: que queremos gobernar los cambios que se están produciendo, encauzarlos, controlarlos, y que queremos también saber y garantizar el futuro de la energía en el Mediterráneo.

No se trata de la responsabilidad de proteger, señorías. Se trata del derecho a controlar, esa es la cuestión: del derecho a controlar en nuestro espacio, del derecho a controlar en nuestro patio trasero, y en nuestra opinión es o no se puede hacer mediante la guerra. Señorías, si fuera una cuestión de derechos humanos, hay que saber que la guerra, la intervención militar, la exclusión en el espacio aéreo provocan más sufrimiento -y tenemos la experiencia-, provocan más desplazamientos de población, enconan las situaciones y los enfrentamientos, y dificultan la solución de los conflictos.

¿Por qué adoptamos pues esa estrategia? Pues porque nuestro objetivo, como he dicho antes, no son los derechos humanos, nuestro objetivo es la defensa de la geoestrategia y de los intereses. Y, en mi opinión, incluso para este objetivo menos ‘santo’ de estrategia y de intereses la estrategia de la guerra es también equivocada.

Señorías, nosotros proponemos, por el contrario, que se mantengan las políticas que en otros casos han tenido éxito, y recuerdo Sudáfrica. Sudáfrica no fue bombardeada; tampoco pensamos bombardear Palestina, ni tampoco bombardear Marruecos por el conflicto del Sahara, ni Birmania. No pensamos hacer ninguna cosa de esas. Lo que podemos hacer es utilizar al máximo los medios civiles que tiene la comunidad internacional: bloquear las cuentas de los tiranos, también embargar las armas para que no tengan medio de reprimir a sus pueblos y tomar medidas para aislar políticamente a esos regímenes. Esas medidas tuvieron éxito en el caso de Sudáfrica, han tenido también éxito en otros países y no tienen por qué dificultar las cosas en el caso de Libia.

Termino refiriéndome a algo que me parece muy importante. Fíjense cómo hemos devaluado las cosas que hemos pasado del ¡OTAN no! y del ¡No a la guerra! al sí a esta guerra y a encabezarla. Devaluamos la autorización de la Cámara y la convertimos en una mera ratificación. Esto demuestra cómo se devalúan las cosas, pero -y termino- también demuestra nuestra propia hipocresía. No es La Odisea o, si es La Odisea, no vamos de Troya a Ítaca, vamos al revés, de Ítaca a Troya. Muchas gracias.

TURNO DE RÉPLICA DE LLAMAZARES A LA RESPUESTA DE RODRÍGUEZ ZAPATERO

Señor presidente del Gobierno, las palabras no son inocentes, y usted ha dicho que mi intervención ha sido agresiva. Aquí el único agresivo es el dictador contra su propio pueblo. Lo que yo he hecho ha sido una intervención crítica. Ha dicho usted también que he caricaturizado su posición. Usted la mía. Usted ha peleado con molinos de viento pero ha querido transformarlos en gigantes.

Señor presidente del Gobierno, yo he dicho que en concreto para luchar contra la vulneración de los derechos humanos, para luchar también a favor de la democracia en el norte de África, la guerra -donde estamos, en una resolución que es una carta blanca que va de la exclusión aérea a intervenciones militares- es el peor método, porque aumenta el sufrimiento de la población, porque encona la situación y porque en definitiva no permite una solución política.

Pero le digo lo mismo que le dije y no me ha respondido. Ha dicho, primera resolución: bloqueo, embargo; segunda resolución al cabo de un mes: porque no cumplen, directamente la intervención militar. ¿Van a hacer ustedes lo mismo con todos los que incumplen las primeras resoluciones de Naciones Unidas? ¿Ese es el camino con Myanmar? ¿Ese es el camino con Israel en relación con Palestina? ¿Ese es el camino con Marruecos en relación con el Sahara? ¿ Es el camino? Yo creo que sería equivocado, a pesar de mi profundo desacuerdo respecto a esos regímenes que también exterminan y golpean a sus pueblos o a pueblos hermanos. Creo que el mecanismo debe ser muy diferente. He recordado, en concreto, el caso de Sudáfrica, donde el embargo, el bloqueo y el aislamiento internacional fueron duros y difíciles, pero hoy Sudáfrica es una democracia consolidada y con futuro. En mi opinión, eso pone en valor la diplomacia de los valores y quita valor a la diplomacia de los cañones.

Señoría, termino con Afganistán. Yo le he dicho ‘sí, pero…’ en Afganistán porque usted fue quien dijo que nos retirábamos de Libertad Duradera y que seguíamos en ISAF. Eso es ‘sí, pero’; es decir, sí estoy en Afganistán pero no estoy plenamente en Libertad Duradera. Sí, ha sido así, yo he protagonizado esos debates con usted durante esta legislatura, pero si no se acuerda no hay problema.

Quería plantear una cuestión final en relación con la posición de los presidentes del Gobierno que terminan sus legislaturas. La verdad, no sé qué les pasa, que pierden el contacto con la gente -y la gente en este país es pacifista- y que ya solamente responden ante la historia.