El rescat que es necessita és el de la gent

 

http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/3943/rescat/necessita/gent

El rescat que es necessita és el de la gent i del sector públic. Això requereix, en primer lloc, alleujar la càrrega del deute hipotecari originada per l’habitatge principal, fins reduir-la a un percentatge assumible de la renda i, eventualment, ajornant-la per a les persones en atur. I en segon lloc denunciar el deute públic il·legítim, és a dir aquell contret a conseqüència del rescat als bancs, dels interessos excessius pagats pel deute i, en general, de tot aquell deute que no estigui justificat per un desfasament entre els ingressos públics i les despeses d’inversió i manteniment dels serveis públics.

Aquestes mesures imprescindibles han de recaure sobre els creditors. En el cas del deute públic es pot excloure als estalviadors particulars i empreses no financeres que amb prou feines arriben al 3,5%. Evidentment, la devaluació del deute i de les hipoteques recaurà especialment sobre la banca, però no hi ha cap necessitat de rescatar sinó, per contra, de crear una banca pública adequada a les necessitats reals de l’economia i la societat espanyoles. De fet, caldria a més que nacionalitzar com a mínim el sòl urbà.

Juntament amb això és necessari un augment de la capacitat fiscal de l’Estat, és a dir, dels impostos. A part de les mesures que tradicionalment es plantegen de la recuperació de l’impost sobre el patrimoni, de la fiscalitat dels ingressos de capital i de la lluita contra el frau, ha de considerar l’augment de la tributació de les rendes més altes de forma progressiva començant a partir dels superiors a 30.000 euros anuals, el que no arriba al 20% dels declarants. La meitat dels assalariats i assalariades reben un salari inferior a 19.000 euros a l’any i el salari mitjà està en 22.500 euros. També s’ha d’avaluar la implantació un impost sobre els actius financers de les empreses (financeres i no financeres).Amb aquestes mesures es pot finançar un pla de rellançament econòmic basat en la recuperació dels serveis públics bàsics i en un programa d’ocupació per a totes les persones en atur. A partir d’aquí, es pot parlar realment d’un rescat i enfrontar en millors condicions la reconversió del model productiu basada en les necessitats socials, la recuperació del medi ambient i el control democràtic de l’economia.

El rescat és inútil perquè la banca espanyola està trencada. Si algun dia els bancs i caixes puguessin recuperar el 50% del deute de promotors i constructors, per import de 400.000 milions, que ja és una perspectiva optimista, amb els 100.000 milions d’euros que sembla que va a prestar “Europa” a penes n’hi hauria prou per cobrir les pèrdues. Per descomptat, no per restablir el flux del crèdit a “famílies i empreses” com agrada dir a De Guindos. Però és més inútil encara perquè amb una economia en recessió i en la qual la gent està intentant reduir el seu endeutament excessiu totes les recapitalitzacions equivalen a llençar els diners a la claveguera. Que l’hi preguntin als clients i empleats de Bankia o Caixa Cívica que van ser extorsionats per les seves entitats perquè acudissin a les emissions de capital de l’any passat i que han perdut dos terços del que van posar. O a totes les persones que han estat enganyades amb les preferents i les subordinades. La banca espanyola s’ha recapitalitzat en 38.000 milions d’euros entre 2008 i 2011 i no ha servit per a res. Només sobreviuen aquells que tenen el negoci fora, com el Santander i el BBVA. I per més inri, el rescat només té una finalitat, protegir tota la cadena que va des dels especuladors en terrenys fins als grans bancs internacionals (als que bancs i caixes espanyoles tenen el deute de 465.000 milions d’euros), passant per immobiliàries, caixes , bancs espanyols privats, perquè no perdin els beneficis il·legítimament obtinguts amb l’especulació del totxo dels últims 10 anys.

Què no és políticament possible el rescat de la gent i del sector públic? Doncs haurà de ser-ho perquè el que no és possible és salvar a la banca i a la gent alhora.

Autor
Ricard Sànchez
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s