Recordarem el 25N molt temps pel significat electoral que a tingut però jo no vull parlar ni escriure del que ha esdevingut a les urnes, bastant s’ha parlat i es parlarà. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions del que ha passat en els col·legis electorals. Jo vull parlar de la importància que és el 25 de novembre per recordar una cosa que mai hauríem d’oblidar: la violència de gènere.
La violència contra les dones, la violència sexista i masclista, no només no té treva sinó que, a més, es va adaptant als nous temps en què, per desgràcia, està trobant més suport. Un dels pitjors mals que pot patir la societat, és la misogínia i aquesta s’està expandint a plaer. Els discursos que s’escolten des de tots els fronts polítics i institucionals, estan dirigits a opinar o emprendre mesures que suposadament van a solucionar la crisi, sense que des del govern central, els autonòmics o els locals, es plantegi de manera decidida que entre l’innegociable de les seves polítiques, ha de trobar la igualtat entre dones i homes i les polítiques contra la violència de gènere.
A nivell mundial les dones tenen menors salaris en iguals treballs, dobles i triples jornades de treball, feminització de la pobresa, menys oportunitats, treballs provisionals, responsabilitat familiars, menors taxes d’activitat, taxes ínfimes de representació, són assassinades per defensar l’educació de les nenes, els burques, es lapiden per defensar la llibertat, s’usa l’àcid per reprimir-les, augmenten els feminicidis de dones joves i pobres, l’explotació sexual de dones i nenes per a la satisfacció de prostituïdors i enriquiment de les màfies, així com l’empresonament per defensar el feminisme laic i sense fronteres…
A Espanya i Catalunya encara es permeten declaracions d’alts càrrecs que inciten a la violació, amenaces de modificació regressiva de la Llei de Avortament, sentències judicials a favor de l’assetjament sexual, assassinats que no paren, proteccions que no arriben, divorcis que no es poden realitzar per manca de diners, llenguatge institucional cada vegada més masclista, programes televisius que potencien la desigualtat, subvencions a l’educació segregada per sexes; es continua amb el desmantellament, que va començar el PSOE, i que ha continuat el PP i CiU, d’organismes d’igualtat, de recursos públics… Amb qui es té el deute, només amb bancs?
Des d’EUiA Bages exigim que la violència contra les dones s’elimini definitivament de les nostres vides i per això cal que les dones tinguin el dret a decidir sobre el seu cos. que la violència de gènere, maltractament psíquic, agressions físiques, violència sexual, no sigui invisibilitzada, ni minimitzada per les institucions i la societat; que les dones no siguin assetjades laboral ni sexualment; que les dones tinguin dret a la igualtat laboral, sense discriminació salarial i en igualtat d’oportunitats i de drets; que la societat sigui paritària en els millors aspectes que la fonamenten i defineixen i que es reconegui el deute que la Història té contret amb les dones.
S’ha de tenir molt clar que el govern central i els governs autonòmics i els ajuntaments, han de mostrar tots els esforços al seu abast, és una qüestió de total justícia.
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/4934/25-n
Salut i República companys / es 