Archive | febrer 2013

Dimissió i un futur diferent!

http://www.regio7.cat/opinio/2013/02/12/dimissio-futur-diferent/224603.html

Per primera vegada en la història democràtica, un president del govern està directament acusat de lucrar-se amb la capitalismo 2corrupció. La implicació de Rajoy, assenyalat com un dels dirigents del PP que van rebre sobresous il·legals a canvi de favors polítics, ha col·locat el cas Bárcenas en una altra dimensió.
Fins el fiscal general de l’Estat es planteja seriosament trucar a tota la plana major del PP i del govern per declarar als jutjats.
Com a resposta, una investigació interna al PP diu que no han trobat res -el que seria estrany és el contrari, quan s’és jutge i part- i fer públiques les declaracions de la renda i del patrimoni (com si en el cas que s’ocultés alguna cosa, es computés a les declaracions oficials d’hisenda).
Cal un aclariment, però de veritat, si són certes les acusacions, grans monopolis com les constructores haurien pagat comissions il·legals a dirigents del Partit Popular perquè aquests afavorissin els seus negocis.
En una trama emparada per part de la gran banca, que “gestionava”, a través d’un compte, el cobrament. El que ha sortit a la llum, de la forma més crua i salvatge, és l’íntima fusió “al marge, i en contra, de la legalitat” entre nòduls de l’oligarquia empresarial i alts estaments de la classe política.
Amb l’objectiu de saquejar els diners públics… els nostres diners.
El govern està deslegitimat per continuar exigint nous sacrificis a la societat quan sobre ells cau el dubte de la corrupció.
No hi ha una altra sortida, dimissió de Rajoy i del govern en ple i convocatòria d’eleccions generals. Només això pot fer que es recuperi la confiança a l’exterior i que els ciutadans tornin a sentir una mínima il·lusió. Unes eleccions que haurien de proporcionar unes corts el principal objectiu de les quals seria la regeneració total, no només econòmica, també social i democràtica, avui en fallida, una situació de la qual la ciutadania d’aquest país és innocent.
Molts sabíem que el capitalisme ha estat des del seu començament una economia de l’expropiació, però amb el pas del temps ha refinat el seu engany, la seva “creativitat” financera, ha perfeccionat la capacitat de compra o xantatge dels lobbies, la compra de mitjans de comunicació, de sindicalistes, ONG i, és clar, polítics, augmentant el neguit i la sensació d’estafa que allunya les persones de la política, sense pensar que no tots són iguals.
Si no volem viure en un país sense drets socials, laborals, democràtics, cal una revolta social i això exigeix dels que no admeten la derrota estar a l’alçada de les circumstàncies.
Cal seguir un camí buscant alternatives i determinació per construir amb la ciutadania i col·lectius un present i un futur diferent per als que avui pateixen l’atur, els desnonaments, la pèrdua de drets socials i laborals. És un repte de la ciutadania avançar cap a la construcció d’un model diferent de societat.
Cal una onada d’indignació ciutadana que pugui canviar el sistema ja!

RICARD SÁNCHEZ ANDRÉS

Coordinador d’EUiA Bages

Anuncis

CAL UN PLA INTEGRAL DE LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ

http://www.regio7.cat/opinio/2013/01/31/cal-pla-integral-lluita-contra-corrupcio/223437.html

El degoteig d’irregularitats en diferents administracions públiques i l’acumulació de greus escàndols de corrupció danyen la credibilitat de les institucions i de la política, atempten contra el patrimoni públic, soscaven les bases mateixes del sistema democràtic, provoquen la desafecció ciutadana i donen pàbul a l’afirmació injusta que “tots són iguals”, abonant el terreny al populisme.
Noms com els d’Urdangarin, Matas, Pujol, González, Pallerols, Guerrero, Fabra, Baltar i, ara, Bárcenas, casos com els del Queixal, Malaia, Gürtel, Ponent, Campió, Brugal, Babel, Pretòria, Palau o Palma Arena, i estranys indults que esmenen l’acció de la Justícia, estan agreujant extraordinàriament l’alarma social, el descrèdit de la política i del sistema democràtic.
A través de la investigació judicial seguida en l’anomenat cas Gürtel, s’ha conegut l’existència de més de 20 milions d’euros en comptes bancaris a Suïssa el titular dels quals seria Luis Bárcenas, exsenador, extresorer del Partit Popular i imputat en la esmentada causa.
Segons ha transcendit a l’opinió pública, amb fons procedents d’empreses i con-tractistes es van poder fer pagaments de sobresous en diner negre a càrrecs del Partit Popular i de l’Administració Pública. Aquests fets, si es poden provar, suposarien l’existència d’un sistema articulat de finançament il·legal, de corrupció massiva i organitzada, vinculada a un partit polític.
Resulta impensable que en un Estat plenament de Dret en teoria com el nostre, integrat a la Unió Europea, sorgeixin amb massa freqüència casos de corrupció, delictes fiscals, blanqueig de capitals, prevaricació i altres figures delictives com el suborn o la malversació de cabals públics.
En tots ells hi ha circumstàncies comunes, com el moviment de grans sumes de diners, l’enriquiment desproporcionat d’algunes persones, la utilització de xarxes de societats interposades, la utilització de testaferros i paradisos fiscals. Els corruptes i els corruptors, dirigents d’empreses en alguns casos o intermediaris espavilats, danyen la política. I també da-nyen l’economia, incrementant els preus de les obres, productes i serveis, alimentant el dèficit públic i la inflació, falsejant la competència i desincentivant el contribuent honrat que constata l’ús indegut dels seus impostos.
Els diners sostrets anualment per la corrupció a Espanya equivalen al pressupost de diversos ministeris, freguen el de l’Ajuntament de Madrid i doblen el de l’ONU. Cal afirmar, abans de res, que la majoria dels polítics espanyols són honrats. Els 8.115 ajuntaments estan formats per més de 65.000 regidors electes, dels quals el 80% no rep ingressos. Però en l’última dècada, els casos de corrupció s’han multiplicat arreu del país, especialment al litoral mediterrani i altres zones que han experimentat un desenvolupament urbanístic exorbitant.
La manca de transparència i els obstacles que frenen la participació ciutadana, el menyspreu dels valors ètics i solidaris, contribueixen també a l’acceptació d’aquest fenomen delictiu i a propiciar una cultura col·lectiva basada en l’individualisme i l’egoisme, en detriment dels interessos generals.
Una conducta que s’ha de frenar una vegada per totes! Per això l’Esquerra Plural ha presentat una proposició no de llei sobre un Pla Integral de lluita contra la corrupció, per al seu debat en el ple del Congrés dels Diputats..

RICARD SÁNCHEZ ANDRÉS