Archive | Octubre 2013

Simplement, hipocresia ….

http://www.regio7.cat/opinio/2013/10/04/simplement-hipocresia/246001.html

Davant l’anunci fet pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, sobre la imminent presentació de la regressiva i patriarcal proposta de reforma de la Llei d’Interrupció Voluntària d’Embaràs aquest mes d’octubre, toca tornar a dir “no” al PP, no només s’ha de dir “no” a qualsevol pas enrere en la mateixa sinó que s’ha de proposar i defensar ampliar-la, de tal manera que hi hagi més llibertat i protecció d’un dret que és fonamental per a les dones, com és el que permet decidir sobre el propi cos i la seva vida.090308_mani
Es pot afirmar sense dubtes que tornar a la regulació passada suposa no només un retrocés en drets sinó que ens allunya dels països europeus del nostre entorn més avançats quant a la defensa i garanties del dret a decidir. Una reforma en el sentit avançat ja pel govern de Mariano Rajoy abocaria les dones a una situació de risc i exclusió injustificable i inacceptable.
L’increment de l’explotació ens acompanya i continuem patint pels “rescats” de la troica. Mentrestant, els opressors del passat aprofiten l’estat de xoc de la ciutadania per desfer tots els avenços socials i retornar als temps de la Inquisició i les fogueres. En tant que els salaris estan en caiguda lliure, l’actual govern torna al passat, a l’edat mitjana, en els drets essencials per a la llibertat de la dona.
Catalunya, i Espanya, s’enfonsa socialment, políticament i econòmicament en la major de les estafes que aprofita una bona part dels amics del senyor Gallardón i perjudica en una mesura devastadora les dones treballadores. El fill de l’Inquisidor del 1983, convertit en ministre de Justícia per obra i gràcia de Rajoy, reprèn la croada familiar (encara que el món s’enfonsi) contra les dones, la raó i els drets.
Com que sempre menteixen, diuen que és per a l’alliberament de les dones, que per la seva (opressió) es veuen obligades a avortar, i mentre el govern retalla en sanitat, ensenyament, prestacions i totes les polítiques amigues de les dones perquè trobin el seu alliberament en embarassos no desitjats… i ho fan sense tenir en compte el supòsit de malformació, i equiparen ésser nascut amb problemes amb els embrions (una vella polèmica que el ministre s’obstina a reobrir), i ho fan enfurismant amb tota raó les dones que van seguir lluitant per l’ampliació de drets que havia obert la Llei de l’any 1985 fins a la reforma de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.
Som un país ofegat per retallades en tots els sectors públics: les pagues extres dels funcionaris desapareixen, retallen les pensions als pensionistes i els salaris cauen mentre s’ataca el sistema nacional de salut.
La nostra formació s’oposarà amb fermesa a qualsevol mesura regressiva i atemptatòria al dret de les dones a decidir, en la seva salut i en la seva sexualitat. Estarem al costat del moviment feminista i d’aquelles organitzacions i associacions de dones que s’oposin a qualsevol involució en aquesta matèria, és clar que cal unitat.
Són temps de lluita…

RICARD SÁNCHEZ ANDRÉS

Coordinador d’EUiA Bages

 

Anuncis

El 12 octubre recordo molt el Che

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/6786/12/octubre/recordo/molt/che

«És un d’aquests rars casos d’una persona que és excepcional al mateix temps en l’acció i en el pensament»  Che!

En aquests dies que representa la data en ella mateixa, el 12 d’octubre, d’imperialisme i colonialisme recordo més Ernesto Che Guevara, figura única que ha passat a ser part de la història de l’esquerra no només Llatinoamericana.
Ser d’esquerra, des que aquesta definició va sorgir amb la Revolució Francesa, és optar pels pobres, indignar-se davant l’exclusió social, inconformar-se davant tota forma d’injustícia o, com diu Frei Betto, considerar una aberració la desigualtat social.
Ser de dretes és tolerar injustícies, considerar els imperatius del mercat per sobre dels drets humans, encarar la pobresa com tatxa incurable, creure que hi ha persones i pobles intrínsecament superiors als altres.
Ernesto Che Guevara és un dels noms fonamentals en la història del pensament revolucionari. I és un dels més prominents marxistes que van participar des de l’anomenat Tercer Món en el procés d’universalització de la concepció teòrica revolucionària. Aquest any hauria complert 85 anys si no l’haguessin assassinat el nou d’octubre de 1967.
Com no pot ser d’altra manera pensar en el Che 46 anys després del seu assassinat és un repte i cal assumir-lo amb modèstia. La seva vigència ha estat permanent. Transformada en símbol, la seva imatge recorre el món. S’aferren a ella i l’aixequen els que busquen canviar la realitat. És la cara de les revolucions socials del nostre temps.
El Che és un d’aquests rars casos d’una persona que és excepcional al mateix temps en l’acció i en el pensament. Caldria ressaltar sobretot la impressionant supervivència del seu exemple. El temps transcorregut des de la seva mort és més gran que el de la seva existència interrompuda en plena joventut. Successives generacions l’han acompanyat.
Va poder identificar l’imperialisme i les variants del colonialisme com a enemics dels pobles, i al capitalisme com la font d’aquell sistema i de les seves conseqüències d’opressió, explotació i alienació va saber veure que en els països del sud la mera assumpció de l’anomenada cultura universal pot fer desembocar en la condició de colonitzats mentals, que en bona mesura són estrangers al seu poble, una actitud que crea dogmatismes i la dependència.
El Che va aprendre a reflexionar sobre els problemes, les circumstància en curs, les decisions i l’actuació immediata, sobre els mètodes, l’organització i les finalitats, a teoritzar sobre els assumptes fonamentals. La seva visió d’un projecte d’emancipació social d’abast continental s’està convertint en una realitat que pugna per consolidar-se ja en un nombre creixent de països i que pot desembocar en una Amèrica Llatina i del Carib lliure de la dominació estrangera i de tota forma d’opressió.
En el pensament del Che, la formació d’un home nou constitueix l’objectiu fonamental del seu ideari moral. El seu ideal moral es concreta en la formació de l’home del segle XXI, en el qual es perfilarien trets morals com la intransigència cap a l’explotació, el rebuig a l’individualisme, l’humanisme, l’internacionalisme, la companyonia, la disciplina, la veracitat, l’honradesa, la senzillesa i la modèstia tan necessàries en aquesta societat.
El seu exemple revolucionari, com a estadista, escriptor i metge. La seva vida exemplar de persona conseqüent amb la seva conducta i el seu pensament ètic l’han convertit en paradigma de milions d’homes i dones a tot el món. En aquesta data, 12 d’octubre, símbol d’opressió per a tants pobles val la pena recordar que el 9 d’octubre va volar un símbol contra aquesta mateixa opressió. L’estudi del seu pensament constitueix una font inesgotable en la formació i consolidació de valors ètics i internacionalistes per la present i futures generacions i s’insereix perfectament en la gran batalla d’idees en què tots els pobles oprimits estan embrancats inclòs el nostre. Fins a la victòria sempre…
Autor
Ricard Sànchez
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages