Archive | Desembre 2013

A Madiba el Tulipa Negre …..

Regio7  Divendres 13/2013

Tribuna

L’ANC i també el Congrés Pa Africanista (PAC) havien estat il·legalitzats el 1960 i el PCSA molt abans. Anteriorment Mandela havia estat arrestat en diferents ocasions. L’alta direcció de l’ANC i en particular Mandela sabien que podien guanyar alguna batalla legal  però que la guerra estava a punt de començar. La seva disfressa favorita en la clandestinitat era la de xofer, vestit amb un uniforme blau com el que fan servir els mecànics. La policia el buscava a tot el país i es van teixir llegendes d’escapades seves extraordinàries, algunes d’elles fantasioses que li van guanyar el sobre nom del Tulipa Negre, durant la seva activitat clandestina va viure en diferents llocs , incloses habitatges d’amics blancs vinculats a l’ANC o al partit comunista . A principis de 1962 Mandela va ser enviat a l’exterior en una missió de divulgació de la lluita de l’organització que incloïa l’explicació de per que havien hagut d’optar per la lluita armada. Va ser la primera vegada que Mandela va viatjar més enllà de les fronteres del seu país . El recorregut per diversos països va incloure Tanzània ,Etiòpia , Nigèria , Ghana , Libèria , Nigèria , Guinea Conakry , Egipte , Tunísia , Marroc , Zàmbia , Mali , Sierra Leona , Senegal i fins i tot Londres. Volen recordar un Mandela com si fos un tió Tom, una icona  de bonàs, un pacificador sense memòria ni ràbia. Va construir la reconciliació perquè primer va guanyar amb les idees. Amb raons però amb lluita. Estats Units el va anomenar terrorista. També la dreta espanyola i catalana que ara li plora. Els que ara el presenten com un referent seu neguen que  Cuba i Fidel Castro van ser un dels seus principals suports internacionals. Tinguem memòria mirem Mandela quan diem que la por ha de canviar de bàndol. Perquè la ideologia que empresono Mandela segueix viva i la tenim aquí. Mandela és reconegut per la seva lluita, per la seva resistència ferotge contra l’opressió, per la repressió patida per negar-se a que una persona sotmetés a una altra i per no fer-ho de manera retòrica sinó amb l’empenta necessària per jugar-se la vida i amb la intel·ligència per aconseguir un deteriorament dels opressors suficient com per a aconseguir importants èxits. No tots. Un últim favor a la humanitat de Mandela hauria estat deixar explicat què va impedir a la seva formació política el CNA desenvolupar alguna cosa semblant al socialisme que defensaven quan van arribar al govern, què van fer aquests poders que avui li ploren perquè l’assoliment de la llibertat formal (que no és poca cosa) no vingués acompanyat de les profundes reformes socials a què Mandela el CNA i els seus altres aliats d’esquerres  aspiraven i l’oblit del qual fa que a Sud-àfrica segueixi havent discriminacions terribles. Causa vergonya i prou indignació veure la reivindicació universal de la figura de Nelson Mandela , va ser un lluitador per la llibertat, per l’emancipació, un lluitador contra l’opressió. Amb totes les conseqüències. No va ser un pacifista dogmàtic, va ser un lluitador. I per a la justa lluita dels oprimits de vegades l’ús de les armes es tornava recomanable i fins i tot imprescindible donat el nivell de repressió del règim de l’apartheid. Fins fa com qui diu quatre dies Nelson Mandela era oficialment un terrorista per l’ONU i per als EUA per això el nivell de hipocresia és insuportable per als que de veritat teníem i tenim admiració per la seva persona.

En aquesta hora de la desaparició del company Nelson Mandela que es va guanyar el respecte i l’admiració de milers de lluitadors per la justícia social arreu del món. A l’home convertit en símbol de lluita contra el règim de l’apartheid , al qual no van poder doblegar en la lluita per l’ideal d’una societat lliure , democràtica i no racial . Amb una vida extraordinària , Mandela va demostrar , que una idea justa des del fons d’una cova pot més que qualsevol exèrcit.
El mateix Mandela havia dit sobre la seva existència : “He dedicat tota la meva vida a la lluita del poble Africà de Sud-àfrica ; he lluitat contra la dominació blanca i contra la dominació negra . He somiat amb l’ideal d’una societat lliure i democràtica … un ideal pel qual desig viure per aconseguir-ho. Però si cal, un ideal pel qual estic disposat a morir ” . Mandela a estat un exemple digne de lluitador valent i indestructible , per valors legítims que , al segle XXI , en “aquests temps de lluita ” segueixen sent universals .

 

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

Anuncis

ENS VOLEN AGENOLLATS

Regió7                                     Dimecres 4  de Desembre del 2013

Tribuna

No volen  parar.. una vegada que les retallades econòmiques han arribat a l’os” i sembla gairebé impossible esprémer més, el Govern del PP ha traslladat la podadora a nous prats. Si fa uns dies anunciava una nova Llei de Seguretat Ciutadana denunciada com la “reencarnació” de la llei franquista de vagos y maleantes, el president Mariano Rajoy s’ha despenjat amb la seva intenció d’elaborar una llei de serveis mínims per les vagues dels treballadors, i així l’hi ha encarregat a un dels puntals del seu gabinet, la ministra de Treball Fátima Báñez..

Com explicar a aquest Govern que fa “el paperot amb la justícia” que el dret a la vaga es va guanyar fent vagues i que el dret de manifestació del poble es va guanyar amb la mobilització del propi poble

El Govern d’Espanya fa temps que implementa una estratègia repressiva, amb la criminalització de la mobilització social com a punt central, per silenciar la indignació i el rebuig generalitzat a la seva pèssima acció de govern, i amb aquests lleis es situarà fora de la legalitat nacional i internacional. Aquest avantprojecte violaria flagrantment drets civils i llibertats polítiques fonamentals amb l’únic objectiu d’ocultar el descontentament massiu per l’empobriment i el retrocés social que estan produeixen les seves polítiques és un clar retrocés cap al Franquisme .Que farà i dirà CiU a Catalunya, tinc en ment que la ultima i trista reforma laboral li va semblar poc i va ajudar a endurir-la encara més.. que farà i dirà davant d’aquestes brutals reformes?

Fa un any de la última Vaga General, s’acumulen moltíssimes lluites sectorials però ens calen mobilitzacions que promoguin l’unitat de la lluita social per fer front als atacs neoliberals, com a estat aquests diumenge 24 de novembre.
El marc general de l’actual conjuntura política, econòmica i social a Catalunya segueix definida per La Gran Recessió, que continua sense generar ocupació, dins de la crisi  econòmica, política i de corrupció en què vivim.
El capitalisme, com a sistema polític- econòmic , no té resultats tangibles en el nivell de vida de la majoria de la població sobre els quals assentar la seva hegemonia .
Tot i així els governs de CiU i PP, amb Mas i Rajoy al capdavant pretenen aprovar els nous pressupostos amb noves retallades socials i privatitzacions, compromís lleial amb els grans bancs i l’atac a les pensions sobre la taula .   exclavo 2
És per això que  hem d’apostar  per sumar totes les forces, tots els sectors i totes les marees per trobar acords per la mobilització confluent i unitària que permeti una posició de força davant els nous atacs a la gent treballadora.
L’experiència ens mostra que tot i que les crisis polítiques, econòmiques i socials tenen les seves causes endògenes que reflecteixen l’esgotament de models productius i sistemes polítics, necessiten d’alternatives externes que provoquin canvis.
Tota crisi és un procés de disputa en la correlació de forces entre les classes socials, una disputa que pot tenir molts escenaris conjunturals i de destrucció dels valors democràtics.La cultura democràtica és la cultura de la responsabilitat, del civisme, del deure i de la transparència on les formes han de ser cuidades i no únicament val que es facin coses, sinó que cal que les coses es facin , amb un sentit ètic i moral, que resultin beneficioses per a les persones però també per al conjunt de la societat i de la humanitat.Necessitem recuperar la política com a ànima de la democràcia. Necessitem una política basada en una veritable cultura democràtica, on el poder no sigui la seva fi, que estigui oberta al pensar i sentir de la gent, transgressora i revolucionària alhora, que trenqui amb el que tenim ara mateix.

No ens podem deixar agenollar .. Són temps de lluita..

 

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

Tot per la Troika

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/7202/tot/troika

Les institucions europees han prestat al Govern espanyol 61.000 milions d’euros per rescatar els bancs, però no només volen que se’ls torni els diners, també que es facin diferents reformes en la maleïda reforma laboral i en la de les pensions. Exigeixen que la reforma de les pensions estigui aprovada abans del 31 de desembre d’aquest any.
Ja hi va haver una primera reforma feta pel govern socialista que va elevar l’edat de jubilació als 67 anys i va augmentar el període de cotització per tenir dret a la pensió plena. Ara, la reforma del PP agreuja les retallades de l’anterior. Tot per aconseguir que se subscriguin plans privats de pensions (que donen molts beneficis als bancs) i per assegurar que el Govern tingui diners per pagar els deutes als bancs internacionals. És una exigència de l’FMI, Comissió Europea i Banc Mundial (la Troika).
Amb l’excusa d’una “crisi”, que no és més que una estafa, assistim a un retrocés de drets i llibertats inacceptable. Amb les dràstiques retallades en matèria de política social, ens trobem amb una ciutadania afeblida que es torna a definir gràcies a les exclusions de nombrosos grups socials. A través de polítiques tan nocives com el copagament, l’externalització dels serveis sanitaris o la retirada de la targeta sanitària a grups de persones emigrants, els drets es transformen en els privilegis d’uns grups socials davant la indefensió d’altres als quals els pot tocar en qualsevol moment. Evidentment, és especialment greu en el cas de les persones que viuen amb greus problemes econòmics i socials. Aquesta situació nomes te un escenari que es a través de la recuperació de la nostra estranya democràcia i en l’ampliació i l’enfortiment dels nostres drets i llibertats com a garanties davant de les situacions d’exclusió, discriminació i desigualtat en què ens estem veient immersos.
En aquest context d’ofensiva neoliberal i conservadora, les elits econòmiques i els partits del règim, PP, PSOE i CiU a Catalunya ens sotmeten a dures reformes socials que empitjoren la posició de les capes treballadores, afeblint els nostres drets davant els abusos de la patronal i les discriminacions en el context laboral. En el cas de les persones que viuen amb problemes econòmics i socials, totes les reformes empreses per aquests grans partits provoquen una major vulnerabilitat davant els acomiadaments qualificats eufemísticament com “necessaris per l’enfortiment de l’economia”. Semblant injustícia és la prova que aquesta estranya democràcia es troba en una greu situació, imposant els dictats de les elits econòmiques sobre els nostres drets i llibertats. Mentre PP, PSOE i CiU a Catalunya repeteixen el dogma de la inviabilitat d’alternatives i mantenen com únicament “possible” la seva submissió als grans poders econòmics, està clar que no té per què ser així, i que hi ha possibilitats reals de construir un altre escenari “des de baix” i de manera democràtica. Per això, davant de les mesures neoliberals i conservadores, s’ha d’insistir en reivindicar uns majors valors socials i democràtics en tots els àmbits per no anar a la deriva d’una societat sense valors i excloent com la nostra. Sí que es pot. Com ho demostren els milions de persones que surten al carrer i que lluiten per defensar els serveis públics, els nostres treballs, una democràcia participativa i una societat més justa. Som molts i moltes, però hem de ser més i estar units, els que fem possible una política en què les persones siguin el centre de l’economia i de tota acció social i política.
Hi ha solucions, hi ha alternatives. Per justificar el dur de les mesures, no paren
de dir-nos que les retallades i el patiment són l’única opció. No és veritat.
Una altra política és possible si es té la voluntat d’enfrontar els que volen un poble submís i sense drets.
Autor
Ricard Sánchez
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

Per una República Catalana del poble

http://www.regio7.cat/opinio/2013/11/20/republica-catalana-del-poblee/250373.html

Fa un parell de setmanes Esquerra Unida i Alternativa va fer un pas endavant després de la Conferència Política per Un Projecte Constituent per a Catalunya, on es va discutir i debatre quina seria la posició de la formació sobre la consulta, el dret a decidir i el model d’estat. A la 6a Assemblea Nacional d’EUiA, el juny del 2012, ja es va obrir un camí amb la intenció de contribuir a un nou consens progressista entre les esquerres autonomistes, federalistes i independentistes, després de la gran mobilització “Som una Nació, Nosaltres decidim” (2010). El moviment per una Catalunya Lliure ha seguit agafant força amb la massiva Diada del 2012 “Llibertat, Independència, Nou estat d’Europa” fins a la cadena humana dels 480 km d’aquest darrer Onze de Setembre amb la Via Catalana cap a la independència organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana. En aquest marc de mobilització popular massiva, EUiA ha treballat per fer una lectura precisa i encertada d’allò que està succeint a Catalunya i ha ajustat la seva posició i proposta política a la nova situació de voluntat popular. L’aposta d’EUiA per la República Catalana suposa una lluita ferma i decidida per la celebració d’una consulta on el poble de Catalunya pugui expressar-se lliurement sobre el futur polític de la seva nació. I arribar aquí no ha estat un camí fàcil, perquè ha calgut un debat llarg per clarificar les diferents posicions, i debatre la premissa d’alguns mitjans de suposat tall progressista que lluitar per la llibertat nacional era posar-se al costat de la burgesia catalana i això és inconcebible per a nosaltres, ja que volem llibertat de decisió i lluita per les desigualtats, ja que el sentit de la igualtat resideix només en la liquidació de la desigualtat. Amb la liquidació de la desigualtat s’esgota el contingut de la consigna de la igualtat, per això volem una Catalunya que lluiti per les desigualtats… cosa que la burgesia no voldrà mai…
Avui, que el poble es mobilitzi per la llibertat nacional de Catalunya suposa posar contra les cordes una part de la burgesia catalana perquè l’arrossega i l’obliga a enfrontar-se a la burgesia espanyola, la qual cosa afebleix l’una, però també l’altra, i pot posar en millors condicions les classes treballadores per afrontar les lluites socials. I només la mobilització pot provocar això. Si la mobilització s’atura, aleshores, sense cap mena de dubte, tot el procés sobiranista i tots els esforços hauran quedat en res, i les burgesies de dretes a Catalunya i la de la dreta espanyola sortiran reforçades. No podem deixar en mans de la burgesia i els seus aliats el procés sobiranista perquè això conduiria a una nova traïció per un gairebé segur pacte amb la burgesia de dretes espanyola. La millor manera és defensar el clam popular i aportar els factors socials d’igualtat dins la mobilització emancipadora. S’ha d’entendre la lluita per la llibertat nacional de Catalunya no només com una qüestió de nacionalisme, sinó també com una part de la lluita de classes. La defensa de la República Catalana, tant si el poble decideix que sigui federal de lliure adhesió com si no (la ciutadania és la que ha de decidir), tot i ser una consigna democràtica radical, esdevé, en les condicions actuals, una consigna enormement revolucionària.
L’aposta, sense mitges tintes, perquè se celebri una consulta vinculant sobre la qüestió nacional és un factor decisiu, rupturista i revolucionari. Que la ciutadania demani la seva celebració és el fet clau, perquè obligaria la burgesia a prendre una posició a favor o en contra d’una hipotètica independència, dividint-la.
Nosaltres, de clars convenciments socials, voldríem que si es donés la República
Catalana, no tingués mai el control de la burgesia catalana, que prou mal ha fet a les classes populars a Catalunya al llarg de la seva història. Són temps per un canvi, són temps de lluita.

RICARD SÁNCHEZ ANDRÉS Coordinador d’EUiA Bages

El dret a decidir no és fal·lacia

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/6986/dret/decidir/no/fal/lacia

El grup parlamentari de l’Esquerra Plural ja ha votat fins en quatre ocasions al Congrés en aquesta legislatura a favor del dret democràtic del Dret a Decidir i sempre han estat conseqüents amb això.
Els senyors i senyores d’UPyD no tenen dret a qualificar de “fal·làcia” un dret democràtic ja que es comença dient a un dret de democràtic de fal·làcia i s’acaba pensant que la pròpia democràcia sobra. La Constitució Espanyola després de 35 anys d’història requereix al nostre entendre una reforma d’aspectes moll essencials.
Avui hi ha aspectes constitucionals plenament garantits com el dret a la Propietat Privada. Si s’intentés atemptar contra aquest dret, tots els aparells de l’Estat caurien sobre el que ho fes, ho estem veient diàriament.
Altres, en canvi, com el dret al treball o el dret a l’habitatge estan enunciats però no garantits en absolut, al contrari, es troben en plena involució. Igual passa amb la direcció de l’Estat, mai es va poder triar entre Monarquia o República.
Hem assistit a reformes constitucionals exprés sota el dictat de l’FMI, el BCE i la Comissió Europea, com la de l’article 135 que desplega les polítiques de retallades i austeritat o els acords reiterats de Governs de diferent signe aprovant rebaixes d’impostos a les grans fortunes i capitals que han desfiscalizat i empetitit l’Estat Espanyol reduint-lo a extrems irrecognoscibles que no garanteixen avui l’Estat Social a què es refereix l’article 1.1 de la Constitució.
Sense parlar de la corrupció en alguns partits polítics, que ha fet saltar pels aires el precepte constitucional d’estar en un Estat de Dret del qual també parla la Constitució. Pocs grups polítics a la cambra de diputats han denunciat la inconstitucionalitat d’aquestes terribles polítiques de retallades i corrupció, nosaltres sempre ho hem fet i ho seguirem denunciant on faci falta…
El Grup de l’Esquerra Plural defensa el Dret d’Autodeterminació tal com ho proclama la Carta de Nacions Unides i els Pactes Internacionals de Drets Humans que Espanya ha subscrit i per això té l’obligació de complir i traspassar al seu ordenament jurídic. Sempre hem defensat la necessitat que Estat Social, República, Plena Democràcia i Transparència, Estat Federal Plurinacional i Dret d’Autodeterminació estiguin presents en el text constitucional.
És una realitat que més del 80% de la ciutadania de Catalunya advoca per l’exercici del dret a decidir. Es de fals pensament els que diuen que el dret a decidir és propietat dels nacionalistes ja que ho és de tots els demòcrates, i per això no nacionalistes i no independentistes com nosaltres ho defensem, per respecte democràtic.
La resposta del conjunt de l’Estat Espanyol hauria i ha de ser la del diàleg, acord i democràcia, en lloc de pensar en una visió constitucional estreta que parla de la coerció com a garantia de la unitat. Què es pretén des de la dreta caduca davant la voluntat de decidir de tot un poble? enviar a l’exèrcit espanyol? Constitucionalment podria fer-se però puc assegurar que seria una veritable salvatjada constitucional, un atemptat a qualsevol valor democràtic, molt constitucional per aquesta dreta rància, però una salvatjada.
Només les reformes democràtiques poden garantir un nou horitzó comú basat en la unió lliure dels diferents pobles que composen aquest projecte comú pel qual val la pena sumar, anomenat Espanya.
Per tot això, la moció d’UPyD és un anacronisme i l’Esquerra Plural hi ha votat en contra.
Autor
Ricard Sánchez
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

Per què ens menteixen amb les pensions

http://www.regio7.cat/opinio/2013/11/01/que-menteixen-pensions/248621.html

Segons la meva opinió, és ni més ni menys que en aquest sistema sense escrúpols en el qual estem en què s’intenta especular amb tot que es veu com un deliciós pastís econòmic les nostres pensions, com es veu la nostra sanitat i tot el que tingui a veure amb el nostre benestar social i públic. Espanya gastarà el 2014 el 10,7% del PIB en pensions, mentre que la mitjana de la UE se situa en el 13,5%. Això vol dir que la nostra despesa en pensions és 30.000 milions d’euros l’any menys que la mitjana de la UE. Per què el govern del PP diu que Espanya gasta molt en pensions i que és insostenible? I al mateix temps Espanya té 100.000 milions d’euros menys d’ingressos fiscals que la mitjana de la UE. Menys ingressos tributaris com a conseqüència de la baixa fiscalitat del capital i el patrimoni i del frau i l’evasió fiscal, especialment de grans contribuents i corporacions. Tampoc es tracta de cobrar menys pensió perquè vivim més com diu el govern, sinó d’augmentar els ingressos. I això és possible. Recordem que gastem 30.000 milions d’euros l’any menys que la mitjana de la Unió Europea. L’equilibri financer a mitjà termini depèn de tenir més persones treballant, amb més nivells de productivitat i amb salaris i cotitzacions millors. Per a això s’han d’impulsar polítiques de natalitat, amb suport a les famílies, avui abandonades pel PP, i liquidar les polítiques econòmiques i laborals que destrueixen ocupació i provoquen la precarietat de la temporalitat i els baixos salaris. A més, el govern enganya quan diu que l’equilibri econòmic de la Seguretat Social depèn només de l’augment de l’esperança de vida. Aquest equilibri depèn d’altres factors demogràfics, com l’increment de la natalitat, els fluxos migratoris, la quantitat de persones en actiu, la productivitat del seu treball i la qualitat dels seus salaris i les seves cotitzacions. La proposta del govern condemna els pensionistes actuals a perdre poder adquisitiu de manera permanent. Si s’hagués aplicat la fórmula del govern els anys 2011 i 2012, els pensionistes haurien perdut 5,3 punts de poder adquisitiu, que només recuperarien després de 21 anys consecutius de superàvit de la Seguretat Social. Amb una previsió mitjana d’inflació de l’1%, els pensionistes deixaran de cobrar en els propers anys 33.000 milions d’euros, mentides i més mentides del govern. Per què pretenen espantar la població? És clar que pretenen espantar els ciutadans per obrir el que els lobbies de les asseguradores veuen com el pastís de les pensions al capital privat especulador que mai donarà les garanties que té el sistema públic ni de lluny, tot per fer un sistema a la seva conveniència i destrossar encara més el gairebé inexistent estat del benestar.
Cal recordar els nivells molt elevats d’atur i que la generació actual té una situació laboral més precària i, per tant, la salvatjada que vol fer aquest govern del PP dificultarà més el seu accés a la jubilació. Una situació en què cal contraposar, com a alternativa a les polítiques del govern, una política d’ingressos basada en la creació d’ocupació estable i de qualitat, amb salaris dignes, que permetin l’accés a pensions adequades per cobrir les necessitats de la població. Vivim en un context de cicle polític, amb la dreta més salvatge, i de continus, creixents i intolerables atacs del capital financer i especulatiu internacional, als drets dels ciutadans/es i a la democràcia, que estan causant retrocessos molt difícils de recuperar a l’estat del benestar. En aquest context de retrocessos socials, hem d’insistir en la necessitat de reforçar l’estructura d’ingressos del sistema de pensions per tal de garantir la seva viabilitat i fortalesa, i és importantíssima i necessària l’adopció de mesures estructurals de manteniment del sistema davant d’aquests atacs. Són temps de lluita…

RICARD SÁNCHEZ ANDRÉS

Coordinador d’EUiA Bages