Archive | gener 2014

Comencem amb mal peu i nul•la sensibilitat…..

Publicat al diari Regio 7 del 29.01.2014 

Tribuna

Comencem amb el regal de Nadal que el Govern ha fet a aquelles persones que es veuen abocades a abandonar el país a causa de la situació de precarietat extrema i la manca d’oportunitats ,en un moment en què centenars de milers d’aturats , especialment joves , es veuen forçats a abandonar Espanya per poder trobar una ocupació , el Govern torna a colpejar retirant la cobertura sanitària . La disposició addicional al text de la Llei General de la Seguretat Social que va aprovar el Consell de Ministres el 26 de desembre implica que els ciutadans espanyols que no cotitzin a la Seguretat Social i que realitzin una estada superior als 90 dies en un altre Estat membre de la Unió Europea no podran tenir dret a cobertura sanitària a Espanya .Aquesta mesura afectarà principalment als aturats i treballadors precaris que triguin més de 3 mesos en trobar una feina en un país estranger , deixant absolutament desprotegits:. Tal com ve recollit en el BOE a data de 26 de desembre de 2013.   bertolt

La manca d’humanitat en la retallada de drets tant per als que van com per als que vénen , emigrants i immigrants , està sent més que evident per part de l’executiu popular durant tot el període de govern . D’una banda, els insults de la ministra Fátima Báñez cridant a la mobilitat exterior a la ciutadania espanyola que ha d’emigrar i de la Secretària d’Estat d’Emigració i Immigració titllant d’esperit aventurer  als joves que han de deixar el país. Manca de humanitat per l’altra, exclusió del sistema sanitari de salut a aquells immigrants que hagin perdut el seu dret a residència per la falta d’ocupació o fulles feridores per als que intenten fugir de la misèria o els conflictes bèl·lics , entre altres mesures Inhumanes d’aquest Govern amb nul·la sensibilitat.

Però aquells que se’ls omple la boca de patriotisme , l’han deixat totalment clar , si és que encara hi havia algun dubte , en aquesta última ocasió . No es tracta de ser espanyol o no , es tracta de qui s’ho pot pagar i de desmuntar el sistema públic de salut . Així, aquesta mesura obligarà a tots els que hagin abandonat el país a contractar serveis de sanitat privada fora de les nostres fronteres si no  renunciar directament a l’atenció mèdica . A més, en el cas de poder tornar , estaran exclosos del sistema sanitari fins que aconsegueixin un nou contracte de treball , ja que, un cop passats 90 dies des de la marxa , seran considerats com a no residents i no tindran dret a ser atesos . L’aprovació d’aquesta salvatjada podria donar de baixa de la seguretat social a centenars de milers d’emigrants espanyols , principalment joves , que han sortit del país per trobar una feina a l’estranger , majoritàriament precari , forçats pels alts nivells d’atur i la falta d’oportunitats . Amb tot això , per a aquelles persones que puguin permetre, es veuran obligades a contractar una assegurança mèdica , sent objecte per tant la salut com un negoci i no com un dret . La ciutadania ha de rebutjar completament aquest tipus de mesures i s’han d’utilitzar tots els mitjans possibles perquè es doni una rectificació de l’executiu del PP . Retirar les prestacions sanitàries a les persones inactives que deixin el país per 90 dies , no només suposa un atemptat contra el dret fonamental a la salut dels emigrants , sinó que viola expressament la pròpia legislació europea aplicable en aquest àmbit. S’ha de cridar a la mobilització a totes aquelles persones que s’han vist obligades a emigrar s’han d’organitzar en moviments per la defensa dels seus drets i denunciar públicament aquestes retallades de drets fonamentals . Son temps de lluita!

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

Anuncis

Menteixen i juguen amb les nostres vides

Publicat a Regio7  9/01/2014

L’estat espanyol trontolla. La ciutadania viu entre perplexa, indignada  a més de impotent davant el període històric més fosc des de la nostra rara Transició democràtica. Els valors i els principis que molls vam voler creure avui s’han ensorrat , menteixen i juguen amb les nostres vides. La corrupció sistemàtica, organitzada i emparada pels poders de l’Estat, ha trencat la confiança en aquelles institucions que precisament haurien de ser l’exemple d’honradesa, sobrietat i transparència i com no pot ser d’una altra manera ens tornen a enganyar ara amb les dades sobre ocupació. S’ha de dir la veritat sobre les dades d’atur que ara maquillen .La major part de l’ocupació generada ha estat temporal i s’han de considerar  “inadmissibles “ les dades de l’atur facilitades pel Govern. S’ha de denunciar que avui que s’està creant  “ocupació escombraries” i s’ha de criticar la caiguda de la població activa a Espanya durant l’últim any . A més , “és  inadmissible” que les dades de l’atur facilitades per l’Executiu del PP siguin bankia-rajoy-currante2satisfactoris ja que les xifres d’atur registrat el 2013 oferides són molt dolentes pel fet que la majoria de contractacions que s’estan generant són d ‘alta temporalitat .En aquest sentit , s’ha d’al·ludir al fet que gran part de l’augment de l’afiliació a la Seguretat Social al desembre te la seva  causa per la excel·lent collita de l’oliva  d’Andalusia en la campanya 2013, el que ha derivat en un notable increment de les contractacions en aquest sector , especialment a la província de Jaen i a la campanya temporal de les festes de Nadal . Les xifres d’atur conegudes no són en absolut positives i al·ludeixo expressament a la caiguda de la població activa en prop de 350.000 persones al llarg de l’any passat . Les xifres exposades per l’Executiu no haurien de ser considerades simplement bones per aquest ni llançar les campanes al vol. A més dels llocs de treball creats són “llocs de treball escombraries” i cal dir que bona part de la baixada de persones inscrites en els serveis públics d’ocupació “no son precisament al fet que trobin feina sinó que són ciutadans que emigren i marxen d’Espanya perquè han trobat feina en altres països o se’n van als seus països d’ origen” . S’ha d’explicar també que almenys mig milió de persones han deixat de ser població ocupada en els últims 12 mesos , tal com indiquen les xifres llançades per l’Enquesta de Població Activa ( EPA ) de l’ Institut Nacional d’Estadística ( INE ) .

Hem de reivindicar un canvi de model productiu  a més s’ha de criticar la política econòmica del Govern del PP , així com el seu model pervers i absolutament impresentable , ja que conduirà al fet que la situació s’estanqui o empitjori en el futur .

Serà difícil una millora  perquè continuarà l’endeutament , les retallades socials i seguiran incomplint l’objectiu de dèficit marcat , tal com ha ocorregut en 2013 , el que  segurament generarà la continuació d’una política de ‘ ocupacions escombraries que la gent es veurà obligada a acceptar però que no motiven cap canvi i que converteix les classes treballadores i populars en una mercaderia d’usar i llençar .

 S’ha de reclamar al Govern una política “alternativa” que tingui com a objectiu  la creació de llocs de treball dignes , cosa difícil que es produeixi amb aquesta maleïda reforma laboral i amb les polítiques econòmiques i socials que realitza el PP en massa ocasions amb les complicitats del partits de dretes autonòmics.

Cal avançar cap a la constitució d’un front que aglutini les forces i moviments socials que representin avui a l’esquerra alternativa i ciutadana a l’Estat, posant especial atenció en les persones més joves, en els col · lectius més compromesos i en els més afectats per l’ofensiva neoliberal. Son temps de lluita..

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

Un front contra l’austeritat dins d’Europa per a 2014

Molt enrere ha quedat l’Europa dels grans universalismes que van moure i van enriquir al món i que van empènyer als pobles de moltes parts del món. Perquè l’única Europa que veiem en el món és la dels grans consorcis, l’Europa neoliberal, la dels mercats i no la del treball. Mancats de grans dilemes, horitzons i esperances, Europa està travessant la pitjor crisi de la seva història des dels anys 30 i la Segona Guerra Mundial. El projecte europeu havia de ser un projecte de pau i progrés social. Es converteix en un malson on l’únic horitzó proposat als pobles europeus és un retrocés social brutal i generalitzat.
Tota Europa està sumida en aquesta turmenta per la crisi del sistema capitalista – financer (finançaritzat) i patim unes conseqüències socials i ambientals que colpegen la humanitat i el planeta amb extrema violència; i patim la concepció de la Unió Europea conformada sobre aquest model ultraliberal i posat sota la tutela dels mercats financers. Hem de fer tot el possible per derrotar els responsables de la crisi i el seu agreujament. Per tant, cal enfortir l’esquerra al Parlament europeu per tal d’ampliar el suport al projecte alternatiu i a les forces que el proposen, així com per promoure’l tant al Parlament com fora.
El debat que hi ha a Catalunya i Espanya i que també és present a molts països d’Europa és si deixem de nou a la vella política protagonitzar el nostre futur o la força de la ciutadania exigeix i protagonitza un canvi de política i de polítics.
Després d’aquest anys de crisi, cada vegada més gent sap que les polítiques d’especulació econòmica i el sistema polític que les ha sustentat, que ens van dur a aquesta gran crisi, difícilment ens trauran aquests 2014. I també saben que ha arribat el moment d’aixecar la bandera d’una alternativa global per no ser condemnats, no ja a viure pitjor que els nostres pares, sinó, al pas que anem, a viure pitjor que els nostres avis. Avui en dia, hem de prendre decisions crucials per al futur d’Europa. No hi haurà status quo ni marxa endarrere. O be les opcions actuals es mantenen, i la UE es reduirà cada cop més un directori autoritari i productor de regressions socials amenaçant qualsevol idea de la solidaritat i de justícia europea. O be s’opera una ruptura, i un altre projecte europeu basat en l’interès dels pobles i el respecte de la seva sobirania, podrà donar un nou significat a la construcció europea.
La Classe Treballadora de tota Europa tenim al davant una realitat el miratge en què es vivia el Capitalisme i la socialdemocràcia han fracassat, el precari Estat del Benestar, esta ara mes amenaçat, sembla que no ha estat res més que un somni, l’única alternativa al capitalisme és un front real de les esquerres. No hi ha res, doncs, que puguem fer per salvar la vella societat que s’enfonsa, el que cal és ser valents per caminar cap a la superació de l’actual sistema econòmic. Les Esquerres reals volem molt més que l’Estat del Benestar que mai vam tenir de forma real. No volem ja polítiques socials caritatives, exigim polítiques socials equitatives, que fiscalitzin als qui més tenen i redistribueixin la riquesa per a la majoria.
Cal una unitat d’esquerres a Europa que es posicioni de manera clara en contra de l’ Imperialisme del control econòmic, ideològic i militar, contra la ingerència i l’extermini, contra els mercenaris del Capitalisme i els fanatismes antisocials, contra la manipulació informativa,contra l’espoli dels pobles. Un front d’esquerres a favor de la llibertat dels pobles i les nacions, per Palestina el poble Sahrauí i com no per Catalunya, per la solidaritat i l’internacionalisme, pels drets humans. Un front d’esquerres a Europa a favor de la sobirania i el diàleg. No oblidem que a Europa estem en una lluita antiga, una lluita de classes. Son temps de lluita.
Autor
Ricard Sánchez
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

Ells són el nostre major problema….

Publicat al diari Regio 7 del  01/01/2014

 

 Tornen els temps dels avortaments clandestins, dels viatges a l’estranger (si es pot) per george orwellavortar, i sensació de pecat i culpa a la vida, estimar, somriure i sentir-se lliures (La nova llei de prohibició de l’avortament es paternalista, misògina i condemna de per vida a la maternitat no desitjada. Codi penal de la por per a metges ..han fet un disbarat… converteix els metges en guardians de la moralitat de les dones i en objectors a l’avortament a la vegada.,molt resumit és això) sumem aquest retrocés brutal a la llarga llista de barbaritats comeses per la dreta ens retrotreuen al nacional catolicisme amb una moral d’estat. Aquest Govern del PP no ens condemna només a la precarietat laboral, a comptar cada cèntim d’euro, a escollir entre menjar o medicar (si encara es poden pagar) i caminar per casa gairebé a les fosques i pelats de fred … aquest Govern del PP vol acabar amb els  nostres drets, la nostra dignitat i que ens puguem despertar al matí amb tranquil·litat . I en aquesta cacera a la felicitat, com sempre, els nens i les dones, primer.

Amb la força i velocitat d’un llamp inclement i parcial creixen les causes de malaltia física , psíquica i social a la nostra societat : els desnonaments , els ERO , les violències de gènere , les exclusions a l’atenció sanitària d’acord amb una xenofòbia classista embolicada amb caritat que no igualtat, la falta d’atenció i mitjans de vida a les persones dependents , uns salaris escandalosament minvants mentre els repagaments sanitaris creixen amb els preus dels serveis bàsics (aigua , llum , gas serveis que mai haurien d’haver sortit de mans de l’Estat, haurien d’estar al servei del poble i no dels saquejadors) Són coneguts els polítics dels grans partits que després de legislar durant anys a favor de les grans empreses elèctriques o fins i tot privatitzar-les han acabat en els seus consells d’administració: Felipe González, José María Aznar, Elena Salgado, Ángel Acebes, Pedro Solbes i una infinitat de funcionaris públics que han permès la preeminència del compte de resultats de les empreses enfront de l’interès general. Alguns casos i relacions a banda dels ja coneguts són especialment indicatius del funcionament del lobby elèctric com un dels principals baluards del pensament hegemònic i la relació de poder entre política i economia amb un fort component ideològic. El fet que Felipe Gonzalez, expresident del govern del PSOE i Juan Rosell, president de la CEOE, comparteixin taula al consell de Gas Natural permet fer-se una idea del  seu pensament  .Estem en un continu atracament mentre els menjadors socials eviten la revolta de la fam . I tan dolent per a la salut com tot l’anterior és la indignació amb prou feines continguda davant d’uns governants que ens menteixen cada dia , i la ràbia que ens tenalla en comprovar que no només no tots som iguals davant la Llei ( això ja ho sabíem) sinó que la Justícia està èbria de parcialitat , i permet que corruptes i corruptors es burlin de jutges i d’inspectors d’Hisenda mentre està disposada a permetre que s’ofegui amb taxes , sancions i multes a les persones més dignes (però també més desprotegides ) de la nostra societat .

No hi ha dubte que las lleis que tenim son  un atac frontal als drets fonamentals de les iupersones, i per això, hem de fer una crit a la societat en el seu conjunt a denunciar tanta bogeria. Tenim uns governs que converteixen els drets en problemes, als quals responen amb la hipocresia i repressió, ells són el nostre major problema… Son temps de lluita..

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages