Hi ha un camí que és possible a la UE…

Publicat a Tribuna Diari Regio7                   4/04 /2014

Entre el 22 i 25 de maig pròxim, prop de 390 milions d’europeus estan cridats a les urnes per fer servir el dret al vot. El 25 de maig se celebren les eleccions a l’Estat espanyol que esta fen servir la UE com a excusa per a tot tipus de transformacions….
Al territori espanyol aquestes transformacions productives han pres la forma d’un procés de desindustrialització i un altre d’expansió de les relacions laborals altament precàries. Des de la seva inserció a la UE, Espanya ha accentuat el seu paper d’economia perifèrica i dependent respecte a un centre econòmic i polític situat en països com Alemanya i França. Aquest caràcter dependent ha provocat una major debilitat estructural de l’economia, així com l’ha fet més vulnerable a la competència exterior.
La ciutadania assisteix amb enorme escepticisme a aquestes eleccions, igual que la immensa part dels ciutadans que veu amb llunyania i desinterès una Unió que cada vegada, de manera més clara, ha anat desmantellant els principis bàsics de pau, drets humans i solidaritat en els que se fundava, per posar-se al servei dels interessos de la banca i el sistema financer, o dels grans capitalistes i l’entramat format pels poderosos d’aquest planeta, oblidant les persones a tota la ciutadania. Però, malgrat aquest desinterès, no hi ha dubte que es tracta d’un esdeveniment d’importància. El Parlament Europeu és l’única institució escollida directament pels ciutadans de la UE i és el lloc en el qual s’elaboren i voten lleis que tenen després una influència decisiva en la nostra vida. I molt especialment en temes relatius als drets fonamentals que ens estan robant. ue-pa-que
Estem davant d’una crisi de la pròpia configuració de la UE i d’un model insostenible i incoherent de creixement econòmic. La crisi actual és el resultat de polítiques instal•lades i aplicades des de fa anys i consensuades per tots els governs europeus . Aquesta és una crisi de la Unió Europea i del sistema capitalista i si no resolem els problemes subjacents durarà com a mínim una dècada més , tindrà un caràcter molt més greu i acabarà en un nou ordre social molt perjudicial per l’àmplia majoria de la població .La hegemonia del neoliberalisme , com a programa que condensa els interessos de les classes dominants , ha entrat en crisi juntament amb el sistema econòmic capitalista . No obstant això , i malgrat que els postulats ideològics del projecte neoliberal han estat fortament desprestigiats, finalment el projecte en el seu conjunt ha aconseguit instrumentalitzar la crisi i ha sortit enfortit en les institucions econòmiques i polítiques de tota la Unió Europea .Hi ha més d’un milió d’espanyols vivint a Europa com a conseqüència de processos migratoris interns de la UE, realitat incrementada amb el dramàtic impacte de l’actual crisi capitalista. Una situació compartida per altres estats membres com Itàlia, Grècia o Portugal. El flux migratori a casa nostra fa uns quants anys invertint. Un degoteig silenciós però en constant augment surt de les nostres fronteres, creant una nova onada migratòria que escampa als quatre vents a la generació més preparada de la història del nostre país. L’emigració no és un fenomen nou a Espanya, però donada la tendència invertida durant uns anys, semblava ja oblidat. És una xacra per a la societat que exporta part de la seva ciutadania, en la qual ha invertit diners i esforç, de la qual s’aprofitaran altres. També emigren cap a la UE immigrants d’altres països que ja havien fet la seva vida a Espanya.. tot un drama . És un error creure que la Unió Europea és una institució innocent. És un error creure que és una institució feta per al benestar dels europeus. És clar que no ho és.. cal un rebuig frontal als tractats europeus i tota la seva trama, i un combat al neoliberalisme que massacra les persones i imposa la seva dictadura a la societat. Es tracta en definitiva de fer d’Europa un instrument preciós i col•lectiu que reculli principis i valors i fonaments per definir propostes i accions concretes, que no subjectin a ningú i fer una elaboració europea global que faci, a la vegada, lectures nacionals per a cada situació local. Cal una UE amb determinació i gosadia, per generar esperança i proposta. No de resignació, ni de por ni de l’autoinculpació de les gents senzilles i treballadores. Hi ha un camí que és possible i aquest és el moment.

Son temps de lluita…

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d’EUiA Bages

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s