Archive | Juny 2014

Volem una autèntica democràcia? cal canviar!!

Publicat a Tribuna al Diari  Regio7 (27 / juny/2014)

El fet de néixer en una llar pobre resulta ser la principal font de desigualtats al llarg de la vida d’una persona .La velocitat a la qual creix la bretxa de la desigualtat és cada vegada més gran a la nostra societat. Té un que preguntar-se què significa això per a la gent corrent, per als que no són multimilionaris ni ho serem mai. significa abans de res un deteriorament del benestar econòmic col • lectiu… ja que no existeix el repartiment de la riquesa. És necessari un canvi una nova forma de fer política un nou moviment amb noves formes de fer per lluitar contra aquest capitalisme ferotge que ens està devorant , que entengui que avui el protagonisme de la política està en la societat civil i l’activitat humana i així s’expressi a la societat per tal d’anar a un nou consens entre societat política i societat civil. Que superi les estructures existents amb voluntat organitzadora, vertebradora, dinamitzadora i amb transversalitat i humilitat .faixisme

Les agressions neoliberals continuen, l’atur de llarga durada augmenta, els moviments d’oposició de lluita estan surtin en formes diverses, corrents travessant tota la societat, les velles organitzacions tenen problemes i són interpel•lades . L’esquerra real ha d’assumir noves formes …s’ha d’actualitzar davant les noves formes i noves demandes socials. Sorgeixen plataformes, marees, vagues amb contingut ciutadà i altres formes de mobilització. La mobilització social ha posat sobre la taula la necessitat de d’aprofundiment democràtic a tots els àmbits de la vida. És busca el màxim d’unitat de les esquerres, federalistes, sobiranistes i independentistes, dels diferents moviments socials … per aconseguir establir un front polític i social per derrotar les polítiques neoliberals i acabar amb les retallades, per exercir el dret a decidir el 9N, per caminar cap al que vulgui la ciutadania una república catalana, una república espanyola; una confederació de repúbliques ibèriques. És necessari unir les noves expectatives d’una Nova Política que tinguin en compte les noves expressions de la lluita social. S’ha de treballar per canviar les relacions . Si som capaços d’adonar-nos que les eleccions per si soles no són la solució. Haurem après que cal anar més haja, per construir una majoria .Vivim temps de canvis profunds. Aprofitant el context de crisi, els poders econòmics han emprès una oberta ofensiva contra els drets i les conquestes socials de la majoria de la població. Alhora, l’anhel de democràcia real és cada cop més intens a les places, al carrer, a la xarxa però també a les urnes. Cal donar resposta a les necessitats i inquietuds de la ciutadania la lluita perquè es garanteixi els drets de la població, dels treballadors/es en situació de desocupació: renda garantida de ciutadania, prestacions socials, habitatge, salut, etc . Cal treballar en la presa de consciència , és necessari crear espais per recuperar una solidaritat obrera que s’està perdent, víctima d’un individualisme feroç, a través de l’ impuls i participació de les plataformes, assemblees. És necessari continuar les accions reivindicatives, perquè siguin subjectes protagonistes . Reivindicacions i unitat d’acció és fonamental .
Existeix entre els capitalistes una creença fonamentalista segons la qual el capital salvarà el món i no és així. No perquè ho digui jo ni perquè ho va dir Marx és sobre les contradiccions del capitalisme, perquè, com veu qualsevol que ho mediti una mica, el capital és un fi en si mateix i res més.
Son temps de lluita…

Ricard Sánchez Andrés
Coordinador d’EUiA Bages

Anuncis

Una Europa per construir…

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/8510/europa/construir

La Unió Europea distribueix la seva representació política entre 766 escons de 28 estats. I cal tenir molt clar que els resultats de les eleccions europees tindran importants conseqüències en els pròxims mesos en tots els estats membres de la UE. S’obre un procés de reagrupament i de clarificació política a més d’ideològica més enllà del “Consens de Brussel·les”, especialment en els països del sud d’Europa. La tasca de l’esquerra real ha de ser confluir, renovar-se, obrir-se democràticament als moviments socials que resisteixen les polítiques d’austeritat i preparar alternatives de govern d’esquerres a tots els nivells que permetin avançar en el procés de ruptura cap a l’Europa dels Pobles i dels Ciutadans.
En aquest procés electoral a Europa el PP i el PSOE han perdut junts més de 30 punts i cinc milions de vots en relació a les eleccions europees de 2009. S’han quedat per sota de la xifra simbòlica del 50 % de l’electorat. Han perdut la capacitat d’una reforma conjunta de la Constitució de 1978-2011. La fórmula de gestió política de la segona restauració borbònica, l’alternança en el govern entre el PP i el PSOE ha quedat bloquejada. Però precisament per això, les classes dominants de l’estat exigeixen la fórmula d”excepció’ del bipartidisme per salvar el règim: l’alternança minvant del PP i el PSOE.
S’ha vist clar que el projecte de construcció neoliberal d’Europa és un fracàs deslegitimat per sis anys de profunda crisi i l’opacitat del funcionament d’unes institucions que no només no representen als seus ciutadans sinó que actuen com a lobbys en defensa de les grans multinacionals i bancs.
En aquest sentit, la victòria del PP a l’estat, perdent 2,6 milions de vots, 16 punts i vuit escons, és pírrica. Els resultats demostren que la crisi i les polítiques neoliberals comencen a disgregar la base social popular de la dreta, que tot i la forta polarització ideològica castiga el PP preferentment amb l’abstenció. Sense possibles aliats, el PP s’enfronta a un escenari en el qual no podrà repetir les seves majories absolutes en autonomies clau com Madrid, València o Extremadura, segueix perdent terreny a Andalusia, però també a Catalunya o el País Basc, on ha deixat de ser l’únic defensor de l’espanyolisme més ranci, davant la competència d’UPyD i Ciutadans, iniciant així una divisió de la dreta que és més evident a Madrid.
A la Unió Europea, el vot de càstig contra el ‘Consens de Brussel·les’ es manifesta sobretot en la pèrdua del 7% dels escons populars (62 europarlamentaris), de l’1% dels socialdemòcrates (11) i del 1,4% dels liberals. La primera crida del candidat conservador a la presidència de la Comissió, Jean – Claude Juncker, per a una nova coalició de les tres forces ha trobat la condició de la socialdemòcrata Hannes Swoboda que s’abandoni la política d’austeritat i les institucions europees donin un gir a favor del creixement i l’ocupació. Aquesta mateixa crida és el que ha permès la victòria del PS a Portugal i del PD a Itàlia.
Però enlloc del sud d’Europa l’alternativa és tan clara com a Grècia, un país martiritzat per la Troica: Syriza, amb el 26,48%, supera en més de tres punts a la dreta de Nova Democràcia, tot i que la suma de seus vots i els del Pasok segueixen assegurant una escassa majoria a l’actual govern austericida.
Les eleccions europees han suposat un rebuig sense precedents de les polítiques d’austeritat del “Consens de Brussel·les”. Els que creuen que els resultats al Regne d’Espanya només poden ser interpretats en clau estatal, s’equivoquen: la clamorosa crisi del bipartidisme és la de les polítiques d’ajust neoliberals aplicades per Zapatero i Rajoy, al dictat de la Troika.
Certament aquesta Unió Europea és la dels capitalistes… i per molta gent la democràcia consisteix únicament en poder anar a votar, o no, cada cert temps, a uns senyors i senyores que manaran durant 4 o 5 anys. Nosaltres, en canvi, pensem que la democràcia és molt més que això, i que representa que el poble pugui ser consultat i pugui decidir sobre allò que l’afecta en qualsevol moment. Les eleccions no són un xec en blanc per als polítics elegits. Son temps de lluita…
Autor
Ricard Sánchez
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

El dret a decidir no té fronteres

Publicat al Diari Regio7 a Tribuna 19/06/2014

Un a un, els diputats del Congrés Espanyol van votar la llei de abdicació del rei Joan Carles I, en un procediment forçat pel grup de l’Esquerra Plural per visbilizar el suport o el rebuig a la norma de cada un dels representants. La càmera va aprovar la llei per 299 vots a favor, 19 en contra i 23 abstencions, amb un suport gairebé sense fissures per part de PP i PSOE.
El Congrés ha fet una estafa democràtica al no posar a elecció la Prefectura de l’Estat. L’acord entre el PP i el PSOE al voltant de la successió de Joan Carles I amb el seu fill Felip aprofundeix la fossa entre les institucions, l’Estat i la majoria ciutadana.
El nou Rei i Cap d’Estat és un clau ardent que no rentarà la mala imatge de corrupció i d’inutilitat de la Corona. L’estabilitat que esgrimeixen per mantenir aquesta institució monàrquica és una il•lusió; un miratge l’àrida crisi econòmica i el desprestigi majúscul de l’actuació política i l’estament polític.  Dictadura
El 11 de juny a estat un dia gris per la sobirania ciutadania i els pobles a l’Estat Espanyol. És el Rei qui decideix qui és el nou Cap d’Estat del Regne.
El Congrés va votar una llei orgànica perquè el Príncep Felip sigui coronat.
Quan cada diputat i diputada van emetre el seu vot en veu alta a favor d’aquesta Llei Orgànica de Successió, estaven coartant la capacitat de decidir de les milions de persones que automàticament no poden exercir els drets de ciutadania.
La concepció republicanista de poder votar, convé faci causa comuna amb les propostes de la República Espanyola, al costat dels processos per unes Repúbliques Catalana, Basca i Gallega ..etc. És hora de caminar per una Confederació Lliure de Repúbliques .
El Rei que abdica ha esgotat qualsevol estimació de la població. El Rei nou no compta amb cap fervor popular. Els seus valedors són els jerarques de l’Estat, de les finances i de l’economia, el caps del PP i del PSOE, UPyD i Ciutadans. PNB i CiU s’han abstingut en la Llei de Successió, però el president català, Mas de CiU, anuncia que anirà a la Coronació .Quin paper!.
Felip Rei només prolongarà una agonia la data de caducitat la dicten les tendències de fons i la consciència encara emergent que mostren les diferents mobilitzacions. I CiU no només s’ha inhibit en el debat, sinó que ha mirat d’evitar-lo aliant-se precisament amb aquells que neguen el dret a decidir tant del poble espanyol com el català: el PP. Vull un president que defensi el dret a decidir a jornada sencera; que defensi el dret a decidir-ho tot i a tot arreu; Catalunya té dret a decidir i Espanya també.
Les diferents manifestacions han ajuntat al republicanisme ideològic amb la concepció de voler decidir i votar la Prefectura d’Estat Espanyol: Referèndum, Ja ! i aconseguir tallar el nus autoritari institucional i coronat . Es necessita unir totes les forces amb processos constituents des de cada poble.
“Quan els carrers reclamen més democràcia no es pot perpetuar un sistema que impedeix al poble que pugui decidir sobre el seu futur”
Son temps de lluita…

Ricard Sánchez Andrés
Coordinador d’EUiA Bages

És l’hora de la República!

Article publicat a Tribuna Diari Regio 7  (11 de Juny del 2014)

republica15

El règim té por, perquè sap que, evidentment, les senyals que el canvi ja ha començat són evidents, i a corre-cuita i de forma matussera ens volen estalviar les decisions a la gent; ells volen decidir per nosaltres. Igual que van modificar l’article 135 de la Constitució per constitucionalitzar les retallades i el cop de troica, ara volen també, sense la participació de la gent, colar-nos la monarquia.

Per a les forces que donen suport a la continuïtat del règim s’han fet evidents els límits per reconduir la situació i ha precipitat els moviments per una reforma superficial que els permeti sobreviure. És en aquesta clau que cal llegir l’abdicació a favor del seu fill del rei Juan Carlos I d’España.

Cal entendre que la monarquia és la clau de volta del règim polític del 1978, el garant de l’hegemonia de les oligarquies a nivell polític i econòmic, de la subordinació als EUA i a les grans potències europees, així com del no reconeixement de la plurinacionalitat de l’estat i del dret a l’autodeterminació dels seus pobles.

La gestió neoliberal de la crisi, que ha prioritzat el rescat als grans capitals bancaris i el pagament del deute públic per sobre de garantir els drets bàsics de la ciutadania, ha precipitat la crisi del règim polític de 1978. Un ampli moviment popular i democràtic de resposta i impugnació d’aquest estat de coses i s’ha articulat i madurat.
El cicle de mobilitzacions d’aquests darrers quatre anys ha tingut un impacte sense discussió en les eleccions europees del 25 de maig en què el bipartidisme no va arribar a tenir un suport del 50% i les opcions amb contingut rupturista van tenir uns molt bons resultats. L’efervescència sòciopolitica d’aquesta setmana, en especial a Barcelona, és en bona mesura resultat de la constatació del canvi en la correlació de forces.
Tenim que apostar  per un escac mat a aquesta peça clau del règim per poder obrir processos constituents que permetin conquerir una democràcia real. Tenim que exigir la immediata convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la continuïtat de la monarquia i l’apertura d’un procés constituent.

Avui més que mai la fi de règim indica que en aquest país les grans decisions les han de prendre els i les ciutadanes: igual que el poble de Catalunya vol decidir el seu futur polític, el conjunt de pobles d’Espanya volen decidir el model d’Estat-
És l’hora d’un procés constituent i una ruptura democràtica a Catalunya i a Espanya!

Què no ens robin la sobirania! Som ciutadans, no vassalls! El poble és el que mana!
És l’hora de la República! Son temps de lluita…

 

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d’EUiA Bages

Junts, podríem…

Article publicat a Tribuna del diari Regio 7 el 5 juny 2014

“El bipartidisme a Catalunya a Espanya ha començat a Perdre”
Pel que fa als resultats a Catalunya, s’ha destacat els mals resultats de CiU. Això ens indica que, tal i com hem estat situant, es pot reivindicar el dret a decidir, però el dret a decidir-ho tot, i per tant no intercanviar els drets socials pels drets nacionals.
A l’Estat espanyol, que es queden amb 16 y 14 PP i PSOE han perdut junts més de cinc milions de vots.
Els temps estan canviant ..Mes diputats amb Tsipras de Syriza, a l’Esquerra Europea els de la Esquerra plural i 5 de Podem. Tsipras que, per cert, acaba de guanyar les eleccions a Grècia.
Castanya del bipartidisme. Felicitats als meus amics i companys pel gegantí esforç realitzat. També a Podem, s’ho mereixen. Junts, podríem ..fem d’això una oportunitat; el futur és de pluralitat a l’esquerra; el futur és de suma a Europa a Espanya i Catalunya …
Per que cal més que mai una unitat de l’esquerra real ho dic per pensament ideològic o, potser més exactament per moral: des que tinc ús de raó polític , tots els dies de la meva vida me’n vaig a dormir pensant que cal abolir el capitalisme i construir un món nou, una societat justa en la qual la propietat no ens separi i totes les persones “repeteixo, als que vulguin entendre”: totes les persones tinguin habitatge, un mitjà de vida, salut i educació suficient per tenir una vida amb dignitat. Tinc clar “el capitalisme neoliberal la seva desigualtat corca la democràcia i destrueix a les persones”.ue-pa-que
Crec com va dir Miquel Caminal que la democràcia de qualitat és aquella que és coherent amb el concepte del terme democràcia. És a dir, aquella en la que realment el poble governa, el poble decideix el seu destí, el poble té capacitat de control real sobre els seus representants. Ara bé, aquesta democràcia és un ideal al que tots ens volem acostar. En la mida del possible hem de fer que les democràcies del món avancin cap a sistemes polítics i democràtics en que realment la llibertat, la igualtat i la fraternitat siguin més efectives, més reals del que són en les democràcies vigents. (Ser demòcrata, doncs, vol dir…) no només tenir drets, sinó també assumir deures en torn a l’espai públic. Ser demòcrata vol dir estar disposat a canviar d’opinió si s’està equivocat ..tenir aquesta humilitat davant el seu poble.
Als portaveus i executors del capital financer no se’ls passa pel cap reflexionar que al comú de les i els mortals que guanyen moltíssims menys zeros en la seva nòmina o no tenen cap, se’ls condemna sense compassió a ser exclosos del fruit del seu propi treball. Per a què volen llavors restaurar aquesta societat capitalista i aquests estats i lleis incapaços de situar el mercat i l’economia en mans dels seus principals actors la ciutadania treballadora?.
En les llibertats i drets democràtics la Unió Europea és un exemple nociu de negació d’una estructuració democràtica d’Europa .Davant l’ascens del feixisme a Europa com hem vist en aquestes eleccions , hem de seguir construint . Necessitem enfortir l’esquerra real per aturar el feixisme….. l’extrema dreta està en ascens en tota la UE: ja directament, per si mateixa, ja per progressiva colonització tòxica del discurs i de la política de la dreta, del centre i fins i tot d’una socialdemocràcia més sense nord que mai. Les diferents esquerres reals necessiten, en suma, tornar a pensar en comú, buscar un diagnòstic comú del perillosíssim moment pel qual travessa Europa, Espanya i com no Catalunya. I descobrir i dibuixar, també en comú, unes perspectives polítiques tan realistes com radicals: a l’altura dels temps de radical calamitat que ens ha tocat viure:
Son temps de lluita…

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d’EUiA Bages