Archive | Agost 2014

Catalunya el país de les meravelles

Article al Diari  Regio 7 (Tribuna) 19/08/2014

Complaent i allunyat de la realitat. Així es el balanç del curs polític que en  roda de premsa va presentar el president de la Generalitat, Artur Mas). La realitat desmenteix el discurs de Mas, Artur Mas oblida el nivell d’atur i de precarietat en l’ocupació, les noves retallades i la corrupció fan que el projecte del govern contra la crisi “hagi fracassat” i l’executiu  més debilitat després de la confessió de Jordi Pujol i la resposta molt tèbia i mirant de circumscriure l’escàndol a l’àmbit familiar . “Han fracassat en el seu projecte de lluita contra la crisi, quan Mas no explica que malgrat totes les polítiques que han aplicat avui el deute no només no s’ha aturat sinó que ha augmentat enormement”, i, a sobre, les polítiques socials “no és que estiguin a punt de tocar el moll de l’os sinó que ja estan en risc i tenen efectes en la vida de la gent”.Abans de ser tan complaent Mas hauria de trepitjar el carrer la Catalunya real i veure que els diferents bancs d’aliments estan desbordats, que una gran part de la ciutadania no pot pagar la llum, gas, aigua .Li recomanaria que visités els hospitals públics, les escoles i potser d’aquesta manera no faria un discurs tan semblant al de Rajoy. Quines són les propostes de noves retallades o els suggeriments d’on estalviar que el govern català ha fet arribar al ministre espanyol d’Hisenda Cristóbal Montoro?. Es diu que no retallarà més quan ja està retallant i no diu d’on traurà els gairebé 2000 milions d’euros que li falten per quadrar el pressupost”.foto meravelles 2

Tant Artur Mas com Mariano Rajoy, en sengles rodes de premsa de balanç del curs polític han mirat de perfilar una pretesa recuperació econòmica i una millora de la situació social. “Els catalans i les catalanes no es poden sentir reflectits quan el president explica que les llistes d’espera estan millor. De quines llistes parla? A quants hospitals ha anat? Quantes escoles ha visitat?”, sembla Catalunya de les meravelles. Se’ns bombardeja amb la idea que el mercat laboral rebrota, però el que no diuen els responsables polítics de la dreta és que la immensa majoria d’aquests nous llocs de treball són molt precaris “treball escombraries” i a més excessivament temporals. La famosa recuperació amb prou feines millora l’economia familiar ni la moral ni les butxaques del poble Català. Se segueix destruint ocupació estable, baixant els salaris, i acumulant sense parar pèrdues de prestacions socials i de drets dels treballadors. Els serveis públics que paguem amb els impostos són pitjors i més costosos. És això recuperació? Esta estranya recuperació no es notarà per a la població. La deflació és una ombra allargada impossible d’il·luminar. Cada decisió del govern Espanyol i Català representen un atac a les classes treballadores i la pròpia democràcia. Posen en marxa una reforma fiscal que bàsicament beneficia els rics i les grans fortunes, i encara volen enganyar dient que beneficia les rendes baixes.

Mentrestant l’1% de llars més rics d’Espanya tenen el 15% de la riquesa. La resta a repartir desigualment entre el 99%.Cal canviar aquest sistema una ruptura que vol dir mesures per combatre l’atur i crear ocupació que vagin a càrrec dels capitalistes i no de la reducció de salaris i la prolongació de retallades en els drets. Vol dir entre altres mesures una auditoria sobre el deute per saber quin és legítima o no. Aquesta situació és mantindrà,si no es planteja un canvi profund en les estructures fiscals i en el model productiu, basat en l’especulació i en lleis fetes a mesura dels oligopolis i les empreses del BOE. En necessitem un basat en el bé comú i en el patrimoni col·lectiu.

La ciutadania està farta que altres decideixin sobre les seves vides, que les condemnin a l’atur, a no tenir casa, a no poder decidir quin país volen . Sembla que aquest moment s’està acostant.  Son temps de lluita…

 

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d’EUiA Bages

Anuncis

Condemnem els crims del Govern d’Israel

 

Article al Diari  Regio 7 Tribuna 14/08/2014

Les massacres civils es repeteixen cíclicament a Gaza. Recordem amb horror l’operació anomenada Plom Fos en què van morir més de 1.400 persones o la de Pilar defensiu en què hi va haver 170 víctimes mortals. La Franja de Gaza és una de les zones més densament poblades del món i una operació de bombardeig massiu no pot suposar una altra cosa que la matança indiscriminada de població innocent. Malgrat les evidències, cap dels responsables israelians per aquests crims de guerra i crims contra la Humanitat ha estat processat. Els atacs atroços contra una població indefensa no semblen ser causes suficients, com tampoc els atacs racistes de l’Exèrcit, policia i colons israelians contra el poble Palestí de Cisjordània. Israel, ha realitzat contínues guerres d’agressió i ocupació .. porcions creixents del territori dels palestins tot i les múltiples resolucions de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Van Bombardejar en plena pau a Teheran, va envair el Líban i va causar matances de palestins refugiats en aquest país, també a Tunísia per assassinar Yasser Arafat. Prohibeix pescar a més de 4 quilòmetres de la costa per causar fam a Gaza. Destrueix les cases i els camps dels palestins i construeix sense parar colònies de jueus reaccionaris a Cisjordània, per dividir aquesta regió en trossos sense unió geogràfica entre si per impedir la construcció d’un Estat palestí viable. Realitza actes de pirateria en alta mar abordant vaixells que porten ajuda humanitària als palestins de Gaza arribant a matar tripulants turcs en aquestes israelaccions. Bloqueja Gaza perquè els habitants d’aquesta zona no tinguin ni comerç ni feina i ara, en la seva ofensiva, per la qual utilitza 80 mil soldats armats fins a les dents, va deixar a Gaza sense llum, perquè no es pugui treballar, fer funcionar els hospitals ni emmagatzemar aliments, i sense aigua potable, perquè es difonguin, les malalties infeccioses. Bombardejar els hospitals i les escoles per als nens en què col · labora  l’ONU, una mesquita, un mercat ple de gent i nens jugant en una platja en un clar intent genocida similar al realitzat pels  nazis al ghetto de Varsòvia durant la Segona Guerra mundial.. Israel, armat fins a les dents amb armes atòmiques, fabricant d’armes i venedor de les mateixes a escala mundial, diu cometre les seves atrocitats genocides per “defensar-se” d’un grup de palestins desesperats i gairebé impotents que disparen coets sense precisió ni eficàcia militar. Aquests atacs indiscriminats contra la població civil per part d’Israel a palestins israelians inclosos, són  crims  en què Israel està demostrant el seu caràcter d’Estat terrorista recolzat i armat pels Estats Units i una ideologia ultra nacionalista fanàtica de Netanyahu segons la qual cada palestí té responsabilitat col · lectiva per el que fa un partit (Hamas) i ha de ser exterminat perquè és un enemic potencial. Com va succeir en el cas del règim feixista sud-africà basat en l’apartheid la comunitat internacional ha de castigar Tel Aviv amb sancions efectives tallant les importacions i exportacions des de i cap a Israel, trencant relacions amb el govern del criminal de guerra Benjamin Netanyahu i els seus aliats, imposant el pagament de reparacions i l’aixecament del bloqueig a Gaza, organitzant una massiva ajuda humanitària mundial per reconstruir allí una vida civilitzada.A Israel mateix un grup de jueus i ciutadans àrabs de l’esquerra, religiosos antisionistes, pacifistes, intel·lectuals condemna amb gran valentia a Netanyahu, el genocidi a Gaza, la colonització de Cisjordània, el bloqueig als territoris palestins i defensa la creació d’un Estat palestí que coexisteixi amb Israel com a única solució per evitar la guerra permanent. Es necessari donar suport a aquests grups de ciutadans pacifistes i democràtics perquè la lògica de la política d’aquests fanàtics encapçalats per Netanyahu porta a la guerra perpètua a les fronteres i també a la supressió dels marges democràtics a Israel mitjançant la repressió als “antipatriòtics” que condemnen aquestes guerres. Si es vol la pau en aquests territoris, cal combatre sense treva aquest tipus feixisme del Govern d’Israel. Són temps de  solidaritat i de lluita per la pau

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d’EUiA Bages

 

No més complicitats amb Israel…

 www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/8843/no/complicitats/amb/israel
El conflicte entre Israel i Palestina té un nom: terra, això és el que és. Només cal fer una mirada a l’evolució de les fronteres d’Israel entre 1918 i l’actualitat per veure de forma gràfica l’enormitat de la despulla territorial soferta pels palestins. Ja fa més de 66 anys que els palestins viuen en una vulneració sistemàtica dels seus drets humans i llibertats fonamentals.
Israel, malgrat la seva aparença de país democràtic, no compleix mai les resolucions de les Nacions Unides i viola constantment la legalitat internacional. Ha pres al poble palestí la seves cases, les seves terres i la seva llibertat. I no s’aturen. Els discursos racistes i els linxaments contra palestins i palestines, amb el beneplàcit de les institucions hebrees, s’han estès per tot Israel, i han contribuït i permès atacs de colons contra població civil palestina. Els infants són un dels objectius d’aquests atacs racistes i indiscriminats contra la població palestina.
El clam de solidaritat amb Palestina que aquests dies, a causa dels bombardejos que Israel està perpetrant contra la població civil de Gaza, està recorrent el món. La situació a la Franja de Gaza, és pràcticament la d’un immens camp de refugiats (a més de ser la zona amb les densitats de població més altes del món), ja que segons la UNRWA, dels 1,5 milions d’habitants de Gaza 1,1 són refugiats que depenen de l’ajuda internacional per a la seva subsistència. El bloqueig imposat per Israel (amb l’ajuda d’Egipte) arran de la presa del poder de Hamàs a Gaza el juny de 2007, ha delmat les condicions i els mitjans de vida de la població, que s’han agreujat encara més per les diferents ofensives de l’exèrcit israelià contra el govern de Hamàs o altres organitzacions armades palestines, especialment l’operació ‘Plom Fos’ de 2008-2009.
Aquest ús excessiu de la força, constitueix un càstig col·lectiu prohibit pel dret internacional humanitari. L’estat espanyol, com a part signant del Quart Conveni de Ginebra, té l’obligació d’actuar per aturar-lo. Cal exigir als nostres governs que trenquin llaços amb Israel. Xile, Bolívia i Equador, són exemples, que sí es pot fer. Ha de quedar clar que si els nostres governs no es posicionen, permeten que la massacre continuï. No més complicitat amb l’apartheid israelià.
El Govern Sionista d’Israel és un Estat destructor de Palestina, de la gent palestina, i de tota convivència possible entre el poble jueu i el palestí. Una futura convivència entre les poblacions que viuen a Palestina no podrà ser amb aquesta democràcia sionista pitjor que moltes de les més indesitjables dictadures.
Si el Govern espanyol i català tinguessin dignitat trencarien immediatament totes les relacions amb aquest Govern ple de fanàtics que és Israel i condemnaria la massacre a Palestina. Gaza és un camp de concentració controlat pel Govern d’Israel. I la comunitat internacional, cega i sorda..
Per als nazis la culpa era dels jueus gasejats. Per al Govern Israelià la culpa la tenen els palestins assassinats. Goebbels va per aquí… L’Apartheid sionista israelià cada vegada s’apropia, amb la seva barbàrie contra Palestina, de les negres ombres de l’holocaust antisemita del nazisme contra la comunitat jueva alemanya, polonesa i europea.
La formació d’un govern d’unitat palestina entre l’OLP i Hamàs va ser el detonant real de l’actual operació de càstig col·lectiu, que va estar precedida de noves autoritzacions de construccions israelianes a Cisjordània, tot i que es justifiqui en el segrest i assassinat de tres joves israelians (venjat per l’extrema dreta israeliana cremant viu un jove palestí).
El criminal govern d’Israel ha volgut iniciar l’ofensiva terrestre per continuar el genocidi. En les dues últimes incursions hi van haver més de 1.500 morts. Cal condemnar també la complicitat dels grans mitjans de comunicació quan diuen que a Gaza hi ha una guerra, quan en realitat és un genocidi d’extermini contra el poble palestí. Fa dues setmanes que l’exèrcit israelià bombardeja per terra, mar i aire Gaza aplicant un càstig col·lectiu. Fins ara han mort 550 palestins, el 80% d’ells civils i un 30% nens, i hi ha més de 3.000 ferits. Cada dia que passa se suma mig centenar de morts més, en un espectacle dantesc de crims de guerra que els organismes de Nacions Unides a la franja no fan més que denunciar.
Autor
Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

No és gens honorable

PujolArticle al Diari  Regio 7 Tribuna 6/08/2014

Quan va deixar de ser honorable Pujol? es podrà saber algun dia? hem tingut 23 anys de corrupció?.Si tenim una mica de memòria recordarem el 31 de Maig de 1984 quan  una embogida massa enfurismada formada per Consellers, Regidors o fidels embogits, així com simpatitzats i fidels a ERC, es van manifestar des de Plaça Sant Jaume a Barcelona fins al Parlament per demanar que la justícia no investigués i deixés impune l’acusació  a Jordi Pujol, pel cas Banca Catalana, on havien desaparegut centenars de milions de pessetes. Es van dedicar a escridassar i agredir amb insòlita violència a diputats del PSC i del PSUC. Ningú va ser detingut, a diferència del Setge al Parlament de 2011. Aquesta entitat bancària, creada dins el franquisme, estava dirigida per Jordi Pujol fins a 1976; era la 10 entitat bancària espanyola i la 1º catalana en temps de la dictadura franquista. Quan Pujol deixa la presidència bancària,  té un dèficit de 11.086 milions de pessetes, però tot i així reparteix un benefici entre els seus socis de 516 milions de pessetes. Segons va afirmar la fiscalia, les comptes estaven totalment falsejats, tenien una “caixa b” amb diner negre i 27 entitats fantasmes; Pujol va pagar sobresous pel valor de 76 milions, va comprar valors bancaris i immobiliaris irregularment. La entitat es va declarar en suspensió de pagaments el 1982. Jordi Pujol, principal implicat, va ser interrogat pels Fiscals a la Casa dels Canonges. L’Audiència General de Barcelona, va decidir arxivar e cas l’any 1990, en contra del criteri de la fiscalia i de 8 jutges. Jordi Pujol,  ha confessat evasió fiscal continuada (al menys des de 1980). Les sospites de relació entre aquests fets no es poden oblidar l’expresident a de ser  denunciat i depurar totes les responsabilitats i més quan diu que en 30 anys no va trobar el “moment adequat” per regularitzar els diners . Pujol va negar diverses vegades tenir diners a l’estranger .L’expresident va negar en diverses ocasions disposar de comptes personals en paradisos fiscals i fins i tot va dir sentir-se “indefens” davant els informes policials que apuntaven que la seva família havia desviat fons a Ginebra. “Què cony és això de la UDEF?”. Va arribar a dir. Mas no ha estat a l’alçada : “hauria d’haver sortit a dir que Pujol donarà totes les explicacions en seu parlamentària” sobre el frau fiscal que l’home que va presidir la Generalitat durant 23 anys va confessar. És repugnant tant la corrupció i la hipocresia de Pujol. Per tot això se li han retirat a Pujol tots els seus privilegis i deixarà de cobrar els 82.100 euros a l’any que li garantia la seva pensió vitalícia com expresident i ja no tindrà accés al despatx situat al Passeig de Gràcia de Barcelona, així com tampoc al cotxe oficial. No obstant això, la setmana passada no se sabia si perdria el tractament de “Molt Honorable” (que ostenten els presidents catalans), i Mas va justificar, “al que no pot renunciar és haver estat president de la Generalitat durant 23 anys”.. La seva confessió demostra que no és mereixedor tampoc  d’aquest dret , que es una mostra de respecte institucional per dignitat del poble Català se li han de retirar aquest privilegi. El que donava lliçons de moral i ètica, el que parlava de la cultura de l’esforç, reconeix que durant més de 30 anys va ocultar diners a l’estranger, del qual no va pagar impostos i que mai va trobar el moment de regularitzar. Un més a la nombrosíssima colla de dirigents polítics i econòmics que senzillament són uns lladres. De sobte i per obra del honorable Pujol la imatge que projecta Catalunya és la d’una regió corrupta i estafadora. Corrupta i tan estafadora com qualsevol altra regió autònoma de l’estat Espanyol . No es pot perdonar. Aquests 30 anys a passat de tot ..ciutadans a la presó per robar per menjar. I l’honorable parlant de fer país amb els diners a Andorra, Suïssa a saber on  ? La mateixa CiU que assegurava que les acusacions contra els Pujol eren “atacs a Catalunya” ara, quan es confirmen, rebaixa la confessió a “un assumpte personal”.

“Això es perdre tota la  legitimitat i credibilitat “ son temps de lluita..

Ricard Sánchez Andrés coordinador d’EUiA Bages