Archive | Setembre 2014

Cal un nou país…

Article publicat  ( 25/09/2014) al Diari Regio 7 

A Catalunya cal un nou començament , amb forces socials i polítiques i la ciutadania crítica per l’experiència de la crisi i per com es desenvolupa la nostra estranya Transició, i que de cap manera vol ajudar i mantenir un model corrupte que gesticula sobre la consulta del 9N  i que prové d’un ideari al mateix temps de  privatitzacions de la salut i l’educació, de votar les reformes laborals i fins i tot endurir-les i de fer unes iniciatives i un seguidisme a tota retallada social que vingui d’Espanya i Europa sense plantejar-se el més mínim les conseqüències sobre la ciutadania o  posar com a model l’estat un de  bel·licista com el d’Israel . L’esquerra que justifica o participa en aquesta agonia a quedat contaminada per construir un projecte alternatiu de país. Les polítiques d’austeritat aplicades de forma avantguardista per la dreta catalana han estat connectades de forma plena amb les mateixes polítiques en la seva dimensió europea, i alhora connectades amb l’acció i el discurs conservador que la dreta espanyola desenvolupava a l’Estat Espanyol. Atacs continuats als drets i les conquestes socials, privatització del sector públic i ampli discurs ideològic per poder desenvolupar en l’ambient propens tot tipus de retallades, privatitzacions, agressions i actes de despossessió cal un nou 2generalitzada. A mes podríem estar entrant en una nova fase recessiva que, si es produeix, seria la tercera en cinc anys i reforçaria la percepció de la continuïtat de la crisi que el Govern de Rajoy a Espanya i el de Mas a Catalunya  intenten negar a base de propaganda. La desacceleració de l’activitat econòmica a l’Euro zona encara representa una robusta tendència objectiva i en el millor dels casos un baix i precari creixement econòmic. Això seguirà provocant l’augment de la pobresa i l’exclusió social al conjunt de l’Euro zona (que seguirà afectant especialment als països del sud). No és només a causa de la falta de creixement. Sinó també de les polítiques d’austeritat i devaluació salarial que, a més d’impedir un creixement suficient i de qualitat, pretenen seguir afavorint una redistribució de rendes i de patrimonis que perjudica a la majoria de la societat  enfront d’això, l’aliança entre moviments socials  ha estat clau per a l’aparició d’una ciutadania  més participativa, més activa, que vol ser protagonista i intervenir en les decisions sobre les dinàmiques i processos que es volen implementar en els llocs on viuen i tenen molt clar quin país volen en aquets àmbits .Són organitzacions que viuen per les causes i no les causes per a les organitzacions com passa en massa ocasions i mentrestant s’intenta paralitzar l’ unitat popular i la contestació i mobilització social que son clau per aconseguir alternatives socials i  d’esquerres a les polítiques d’austeritat i de retallades. La unitat popular només es pot construir no al voltant d’una sopa de sigles sinó en posar-nos d’acord en quin projecte de  país volem. La idea per a mi d’una convergència no s’escriu únicament electoralment, sinó que neix de la unitat popular construïda al carrer i en el dia a dia. Amb la vista posada en la conjuntura històrica que ens ha tocat viure. Amb la necessitat més que urgent d’una resposta majoritària que canviï el curs de les coses. Amb el moment únic que es viu d’acció social. Amb la consciència que si aquesta oportunitat de unitat popular es desaprofita no es podrà aixecar un projecte semblant en molt temps. No veig difícil el molt que comparteixen uns i altres i, en conseqüència, como mínim establir un nexe programàtic comú que faci possible el que somia una gran part de la ciutadania per tenir un nou país.

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

Anuncis

S’ha de fer la consulta el 9-N

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/9013/fer/consulta/9-n

M’estalviaré de parlar de la meva opció de vot a la consulta del 9-N, ja que per mi el més important és que aquesta es dugui a terme de la manera més majoritària possible per tot el poble de Catalunya, deixant de banda el que digui o faci un Govern espanyol que obvia que escoltar la veu del poble forma part de la Democràcia.
La postura del Govern del PP referent a la consulta ha estat clara des del començament. La veritat és que sent el Govern que és i sabent d’on vénen i el que no paren de demostrar que són, no és d’estranyar. L’aval a la Llei de Consultes per part del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) constata una vegada més, i ara per un òrgan jurídic, que el veto a la consulta és una qüestió política del PP. Però què podem esperar d’un que PP que treu importància a l’informe de l’ONU sobre les víctimes del franquisme  i que vol imposar una involucionista i antidemocràtica reforma electoral per l’elecció directa d’alcalde? Què es pot pensar d’un PP que fa les indignants i polèmiques “recomanacions” donades pel seu Ministeri d’Interior a les dones per evitar agressions sexuals i que intenta eludir la seva responsabilitat com a Administració? I totes aquestes coses han passat durant aquest estiu i prou… Per no parlar de com es va aprofitar l’últim Consell de Ministres abans de les vacances per aprovar per decret, d’amagat i sense debat parlamentari, una immensa injecció de diners públics per a l’Exèrcit per pagar als fabricants d’armes.
Aquesta formació amb un historial de corrupció i de degeneració democràtica sense límits prohibeix als catalans fer una consulta de profund caràcter democràtic. Què hem de fer davant d’una situació com la que tenim a Catalunya? Per descomptat, els dubtes de les diferents fonts de CiU no ajuden gaire: Cal votar i es pot votar el 9 de novembre. Ara mateix no es pot contemplar cap altra opció que no sigui anar a votar, i penso que és una irresponsabilitat en aquest moment treballar amb altres opcions que no siguin anar a votar el 9-N. S’han de rebutjar, un cop més, els eventuals plans B com serien unes eleccions plebiscitàries. Hem de recordar la legitimitat del Constitucional per dictaminar sobre la consulta, aquest organisme que “és jutge i part, perquè forma part del degradat sistema bipartidista”. Acatar el que diu aquest Tribunal seria un molt mal símptoma. Esmentar que la consulta depèn de l’autorització o prohibició del Tribunal Constitucional de l’estat és negar que Catalunya és subjecte polític de sobirania. Defensar la consulta sí o sí és l’essencial, i desobeir una prohibició injustificable i inexplicable que s’entén com antidemocràtica fora de l’Estat espanyol –però també davant d’una part considerable de l’opinió pública espanyola malgrat el monumental bombardeig mediàtic– és el principal repte de les forces democràtiques catalanes. Per reivindicar aquest exercici democràtic del dret a decidir, es necessita participació a les mobilitzacions d’aquest Onze de Setembre.
“Fa falta un Onze de Setembre massiu, que hi vagi la gent, en què es pugui expressar tant la voluntat de llibertat del poble de Catalunya com també la crítica a les polítiques de retallades, d’austeritat, i als polítics corruptes que encara tenen responsabilitats o han tingut responsabilitats al nostre país”. Ara és l’hora de preparar la mobilització popular i de la gent treballadora en particular per empènyer el procés. La consulta del 9N es comença a decidir  l’11 de setembre. És hora de preparar la força i la consciència ciutadana per assegurar que es farà la Consulta. És la manera que la ciutadania voti i decideixi, sigui el que sigui que voti. És hora de clarificar els escenaris de legalitat catalana per garantir fer la Consulta de manera pacífica i amb il·lusió, malgrat la prohibició estatal i constitucional.
Res no podrà seguir igual. Ni per les forces que es comprometen amb la sobirania de Catalunya, ni per les que, com el PP o el PSOE, ja han decidit elles per la ciutadania que convé més seguir amb aquest estat i Constitució 1978.
Autor
Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

Una Diada amb el dret a decidir-ho tot…

Article  Tribuna al diari Regio 7  ( 9/09/2014)

L’Onze de Setembre  és una jornada reivindicativa de mobilització de la ciutadania de Catalunya en defensa dels seus drets polítics, socials i nacionals.

Aquest Onze de Setembre del 2014 és una Diada on conflueixen moltes mobilitzacions i moltes lluites dels darrers mesos i anys.

En aquesta Diada 2014, des de la meva formació política EUiA reafirmem que no hi ha raons per a no votar el 9-N. Hi ha una data, un marc legal i democràtic, i una pregunta amb ampli recolzament social i polític que permet a la ciutadania expressar-se per diferents models de relació política de Catalunya amb d’altres. Només l’actitud antidemocràtica del govern de Rajoy i d’un conjunt d’institucions estatals que fan una lectura centralista de la Constitució, poden intentar aturar aquesta consulta, que nosaltres volem que es pugui realitzar amb normalitat institucional, amb totes les garanties democràtiques, amb respecte cap a totes les opcions, preservant la unitat civil del poble català, i amb ple respecte cap als resultats del que expressi la ciutadania catalana.foto 10

Si el procés cap a l’autodeterminació i el Dret a Decidir va començar al carrer amb la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional i les consultes populars als pobles i ciutats catalanes, és al carrer d’on sortirà la força per exercir-lo. Tothom és conscient que aquest 11 de setembre és clau. Els que estan a favor i en contra de la Consulta del 9 de novembre. Ho son els que diuen estar a favor de la Consulta, però que aquesta s’ha d’ajustar al “marc legal espanyol” i els que defensem que la Consulta s’ha de fer Si o Si, com també els que volen acabar amb el procés.

L’èxit d’aquest 11 de setembre  sense cap dubte serà  impedir que s’acati la suspensió del Tribunal Constitucional, un Tribunal que és jutge i part. El Govern haurà d’escollir entre la legalitat catalana o la farsa del PP. Entre donar la veu al poble o actuar com un govern regionalista que sotmet Catalunya a una legalitat que li nega la seva condició de nació, entre complir la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya encara que això impliqui la ruptura amb el Règim o sotmetre’s.

La Diada de l’Onze de Setembre de 2014 també és un dia de denúncia a Catalunya de les pràctiques de corrupció polítiques i econòmiques que afecten majoritàriament a la dreta burgesa i que amb les confessions d’evasió de capitals de l’expresident Jordi Pujol, i que tot sembla indicar que només és una peça de tota una trama de corrupció més profunda, enfonsa encara més les nostres institucions públiques i les allunya de la ciutadania. Aquests sistema econòmic profundament capitalista que defensen les elits de Catalunya, amb els partits neoliberals al front (PP i CiU), és el responsable de les desigualtats, de la pobresa, de la precarietat i de l’afany de poder i de riquesa de una gran part de la burgesia catalana en complicitat amb l’espanyola i europea.

Més que mai cal defensar la suma i la unitat de les esquerres transformadores per canviar el sistema capitalista, per obrir un nou procés constituent a Catalunya i a la resta de l’estat on els pobles i les persones puguin desenvolupar una vida digna basada en la igualtat i la justícia social.

En aquesta mateixa data, i amb motiu del creixement del feixisme i l’ultradreta a

Europa, hem de tenir present i recordar la figura del president de Xile, Salvador Allende, que va morir l’Onze de Setembre de 1973 després d’un cop d’estat militar amb suport del feixisme i la cooperació total dels Estats Units per acabar amb les polítiques progressistes i socials del govern d’Unitat Popular.

 

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

Cal apostar per les confluències

Article al Diari  Regio 7 (Tribuna) 02/09/2014

Tot sembla indicar, segons revela la premsa, que el Partit Popular està disposat a modificar en solitari la llei electoral municipal. L’objectiu immediat sembla clar: tractar de garantir el manteniment dels seus  governs municipals. És probable que hagin fet els seus números, a partir de les enquestes públiques o d’altres pròpies, i hagin arribat a la conclusió que donat l’actual panorama electoral és probable que encara que el PP no obtingui majoria absoluta si pugui aconseguir ser la llista més votada .FOTOS 09

Els importa molt poc que la llei D’Hondt sigui injusta i perjudiqui als petits partits quan arriben les eleccions generals això no ho canvien. Com és norma en aquest partit no volen fer una reforma més democràtica, sinó més totalitària. A ciutats com Madrid, per exemple, podria governar un alcalde amb un 32% dels vots i contra el 68% restant, és això democràtic? .No fa tant Rajoy havia dit textualment: “Jo mai modificaré la llei electoral per majoria”. I aquí li tenen mentint i rient-se dels ciutadans, i com no segueix sense dimitir. Sembla ser que és la “lectura de les eleccions europees” que fa al PP per apostar per “menys democràcia” i per fer “exactament el mateix” que ja va imposar la presidenta de Castella la Manxa i número dos de Mariano Rajoy a la secretària general del PP, quan va reduir el nombre de diputats en la seva comunitat per intentar garantirse una nova majoria en el futur .En resum, aquest reforma electoral que volen dur a terme contra vent i marea i amb l’oposició de tots els altres grups, no és sinó un acte caciquil, una tupinada electoral en tota regla, perquè canvia, unilateralment, les condicions de joc electoral a nou mesos sense consensuar amb ningú.

És el moment d’apostar per alternatives de tipus Guanyem (com a Barcelona i altres municipis) de candidatures rupturistes amb el bipartidisme per poder desbordar al propi règim polític i econòmic per convertir d’aquesta manera les eleccions en un moment constituent . La tupinada del PP ens dóna més arguments “que no eren pocs “per buscar confluències entre tots els que estem per canviar de manera urgent aquest sistema que només beneficia a una minoria . En aquests moments cal posar el que ens uneix a l’esquerra real i moviments socials per sobre del que ens separa, com és natural amb el respecte que cada formació té “un perfil ideològic” que no té perquè amagar. I  això es necessari en aquest panorama  No s’ha d’oblidar que la tupinada del PP a Catalunya beneficia a CiU els mateixos que apliquen retallades socials a tort i dret els mateixos que van endurir l’última reforma laboral del PP i que a Catalunya apliquen una política similar. És “un fet objectiu que és més necessària la convergència i la unitat”jo estic convençut que una convergència és possible quan es tenen “objectius comuns” fins i tot en moltes ocasions hem vist programes gairebé idèntics. Hi ha una revolució ciutadana que ja està en marxa i no té marxa enrere .Crec que s’ha d’estar a l’altura del que es demana des del carrer, crec que s’ha de tenir la responsabilitat política i social de intentar-ho i posar ganes amb generositat i humilitat política ho crec de veritat , aquest tipus d’alternatives confluents tenen una oportunitat de canviar-ho tot. No tant perquè el desastre en què estem ens permeti,  generar tota la confiança a la societat. No és això. Però sí fan més reals i esperançadors els nostres arguments; en el millor dels casos, apareixem com una esperança per a molta gent que ja viu sense. Però això últim encara ens ho hem de guanyar  creant una convergència sòlida sense fissures. El nostre increment ..el increment  electoral  d’aquestes confluències (plataformes ) posaria de manifest que som una alternativa creïble per a la majoria .Ja que aconseguir aglutinar una part del vot ofès per la crisi i desil·lusionat amb altres alternatives electorals donaria credibilitat de que hi ha alternatives econòmiques i polítiques al drama actual.

Son temps de responsabilitat…

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages