Archive | Desembre 2014

No ens enganyeu més amb el TTIP

     TRIBUNA     Regió7      DIJOUS, 25 DE DESEMBRE DEL 2014

Estem en una situació en què la precarietat i la caiguda dels salaris impedeixen que la demanda interna tiri de l’economia. Estem amb un Rajoy que no només ha incomplert el seu programa amb vista a executar els dictàmens de la Troica, rescatant Bankia i destrossant les caixes d’estalvis a més ha estat incapaç de treure’ns d’una crisi a la qual ha sacrificat a dues generacions i  no  paren segueixen amb el sacrifici i ens segueixen enganyant coses del Capitalisme. I com  no la deflació corrosiva ens segueix amenaçant com a conseqüència de l’estancament de l’economia. Per si ens faltés alguna cosa la resta de la Unió Europea llisca cap a la tercera recessió d’aquesta profunda crisi iniciada el 2008, ofegant qualsevol creixement a partir del sector exportador, les xifres es desplomen. I com no el Capitalisme busca el seu miracle que no el nostre amb el TTIP. S’ha a estat negociant en secret durant any i mig i Brussel·les segueix mostrant-se completament incapaç d’aportar arguments contundents que justifiquin el seu suport a l’acord. Es remeten a xifres optimistes d’un estudi elaborat el 2013, però ignoren altres com una recent investigació de la Universitat de Massachusetts, que alerta de la possible destrucció de fins a 600.000 llocs de treball a banda i banda de l’Atlàntic amb aquest tractat. La setena ronda de negociacions del monumental engany que és el TTIP (l’Acord de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea) va tenir lloc fa uns dos mesos i la informació que tenim sobre el futur Tractat segueix sent escassa i profundament limitada. Per als pobles i les polítiques Europees hi ha riscos intolerables: que debiliten drets polítics en el marc del TTIP i la seva eventual impossibilitat d’aplicar polítiques diferents als enunciats capitalistes que bateguen al TTIP. Les característiques d’un tractat com aquest, depenent a més d’aquesta Unió Europea amb una clara visió Neoliberal, farien materialment impossible la seva modificació en el futur. Esta clar que la blindarien de qualsevol manera. El seu impacte, indubtable, sobre els drets de la classe treballadora de tots dos costats de l’Atlàntic es mantenen en silenci.20141225_094726 Negociacions que ja es realitzaven de manera opaca des d’ almenys l’any 2005. Cal crear xarxes europees d’informació sobre l’acord, espais de trobada perquè aquest tractat que ens posa als peus de les multinacionals i s’està negociant d’esquenes a la ciutadania no vegi la llum. Només ens queda una possibilitat per mantenir els nostres drets i és l’oposició frontal i rotunda dels pobles d’Europa i demostrar, com ja es va fer front amb aquella “Constitució Europea”, que tot engany té un límit. Els riscos majors per a la ciutadania europea serien els següents:. Pèrdua de drets laborals, ja que els EUA només ha subscrit 2 dels 8 convenis fonamentals de l’OIT. La limitació dels drets de representació col·lectiva dels treballadors. L’Oblit del principi de precaució en matèria d’estàndards tècnics i de normalització industrial. La Privatització de serveis públics, per l’establiment d’una llista reduïda d’aquells que no es poden privatitzar. Un clar risc de rebaixa salarial, tenint en compte l’efecte que pogués tenir el NAFTA i els sous més baixos de Mèxic i l’eventual acord Transasiàtic. No oblidem el perill de la privatització de la justícia, en sotmetre totes les discrepàncies sobre les inversions exteriors a procediments arbitrals privats i que  EUA no ha ratificat fins a 70 convenis de l’OIT aquesta és la realitat actual això fa de Washington un incomplidor de drets humans en no reconèixer els drets laborals entre els quals hi ha la inspecció de treball, la llibertat sindical, la discriminació laboral, la negociació col·lectiva i així fins a 70. Aquesta ratificacions dels convenis de l’OIT són essencials per tenir un mínim de drets laborals.

És molt preocupant com s’està tractant desesperadament de sufocar la participació dels ciutadans i evitar un debat crític sobre això al que anomenen acord comercial. No ho hem de permetre.

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

Anuncis

Canviem tot l’intolerable…

Article a Tribuna Regio-7  20/12/2014

Espanya és el país desenvolupat on més ha crescut la desigualtat en els últims anys . Espanya a mes es líder en desocupació dins la Unió Europea juntament amb Grècia. Es tracta d’un fet al que han donat suport ja diversos informes, als quals ara se suma un altre: l’últim publicat per l’Organització Internacional del Treball (OIT). L’OIT assenyala que la pèrdua d’ocupació i el canvi en la distribució dels salaris són responsables del 90% de l’augment de la desigualtat dels últims anys. Els salaris a Espanya se situen en nivells inferiors als del 2007 al mateix temps el poder adquisitiu de les llars ha caigut un 17% de mitjana: la minva arriba al 43% entre els que menys ingressen, i tot just és del 3% per als que més. L’organisme explica que la pèrdua de treball i els canvis en la distribució dels salaris són responsables del 90% de l’augment de la desigualtat en els últims anys. A Catalunya, la desigualtat s’ha incrementat del 0,294 al 0,326. I, segons l’Idescat, si el 2008 el 20% de la població tenia una renda 4,8 cops superior a la del 20% més pobre, quatre anys després la diferència ja era de 6,5. Per posar un exemple clar el 2013, el president del Banc Sabadell,  va cobrar un salari de 2.842.000 euros, és a dir, 7.780 euros el dia. El salari mínim interprofessional (SMI) és de 645 euros el mes, és a dir, 21,5 euros el dia. Per tant, Oliu, sense comptar-hi els bonus o accions que tingui, cobra 370 vegades més que un treballador amb l’SMI. El sou mitjà dels 86 consellers catalans d’empreses de l’Ibex-35 és de 366.562 euros anuals, segons les dades que les mateixes empreses faciliten a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Cada cop hi ha més pobres, i els que ho són ho són més. L’informe La desigualtat en crisi: home ric, home pobre, presentat al regionovembre de l’any passat pel sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha), mostra com entre el 2007 i el 2012 el nombre de persones per sota del llindar de la pobresa ha augmentat un 28,8% a l’Estat espanyol supera els 9,3 milions. No sorprèn tampoc que la població estatal amb problemes per arribar a final de mes hagi passat d’un 10,7% el 2007 a un 16,9% el 2013, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Però no s’acaba aquí i els súper rics segueixen especulant amb tot i al meu entendre si casi tota la gran patronal catalana i espanyola té homes clau en els Patronats que regeixen les Fundacions privades dels Bancs d’aliments, asseient-se al costat de gent que prové de la jerarquia eclesiàstica molta de l’Opus Dei és per una raó. Simple negoci per això no és estrany que executius vinculats a grans fortunes controlin i liderin les Fundacions Privades dels Bancs d’Aliments. Quan una empresa fa una donació al Banc d’Aliments aquest li retorna un certificat que després li permetrà desgravar un 35% de l’import en l’Impost de Societats. Mai tenen prou. En resum, el poder adquisitiu de les famílies s’està reduint mentres els treballadors estan sent més eficients i mentres una part dels súper rics juga la seva carta de la caritat per desgravar . El document de l’OIT és tremendament desolador, ja que ens situa com el país, al costat dels per alguns  admirats “Estats Units”, on més han augmentat les desigualtats entre les famílies amb el nivell d’ingressos salarials més baixos i les que ho tenen més alt.

Un dels motius de la desigualtat porta temps enquistat i es fa evident en la preocupació de la ciutadania és la corrupció que trenca un nou rècord, cal “canviar l’ordre de les coses” amb severes mesures de control, agilitzar els mitjans de la Justícia i incrementar les penes per delictes de corrupció, entre altres mesures. És imprescindible canviar.

Canviar per que això és intolerable i hem de canviar d’una vegada per totes aquesta situació.

 

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

29-N

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/9611/29-n

La crisi no s’atura i segueix colpejant les famílies treballadores. Els milions de persones aturades, dels pares i mares que no poden donar de menjar tres cops al dia als seus fills, els desnonaments d’habitatges que continuen, la pobresa energètica -les llars que no poden pagar el rebut de la llum, l’aigua o el gas- que s’estén… realment es necessiten més raons per sortir al carrer, per organitzar-se i rebel·lar-se contra aquesta situació?

Per això pel proper 29 de novembre hi ha convocades accions i manifestacions a tot l’Estat espanyol. És la continuïtat de la Marxa de la Dignitat que el passat 22 de març va envair Madrid en una impressionant manifestació popular de confluència de totes les lluites i marees contra les polítiques neoliberals. El 29-N la Marxa per la Dignitat ens convoca a organitzar una confluència de totes les lluites socials. Per conquistar els drets socials i democràtics s’ha de confluir perquè el poble treballador trobi el camí per millorar les seves condicions de vida i avançar cap a la seva emancipació social i nacional. Drets i democràcia, que els poders actuals volen desposseir al poble per deixar-lo en mans de les elits o del Tribunal Constitucional que ho prohibeix tot, la consulta a Catalunya, però també les mesures contra la pobresa energètica o el fracking o el dret del poble canari a oposar-se a les prospeccions petrolíferes, per a ells els drets són bàsicament els de les grans multinacionals o els poderosos.

El moviment de la Marxa per la Dignitat ha expressat amb claredat quins poden ser els objectius. Pa, unes condicions justes perquè totes les persones tinguin cobertes les seves necessitats mínimes, per exemple una renda bàsica per a tots. Treball, és la base de la dignitat de les persones, mesures per lluitar contra l’atur, com reduir la jornada a 35 hores, plans d’obres públiques, retirada de les ultimes reformes laborals. Sostre, cal canviar aquesta societat que ni tan sols és capaç de donar un sostre a les famílies , més quan hi ha milers de pisos buit en mans dels especuladors de la banca, cal prohibir els desnonaments i oferir pisos i lloguers socials a qui ho necessiti.

Les dades parlen d’acord amb la EPA, a Espanya al 2014, hi ha més de 6 milions de persones aturades,de les quals 820.400 viuen a Catalunya. L’exclusió social i la pobresa van en augment: a Espanya, més de 3,9 milions de persones a l’atur no reben prestació.

A Catalunya, una taxa del 21% es troba en risc d’exclusió social. Es retallen els salaris reals (un 9% aproximadament entre 2010 i 2013), les prestacions socials, els serveis públics i la inversió productiva, deprimint la demanda i afectant negativament a la qualitat de vida de la ciutadania. A Catalunya defensem l’exercici del dret a decidir, però també tenim dret i volem decidir sobre les polítiques socials i econòmiques a desenvolupar. La revista Forbes va publicar la llista sobre les 100 principals fortunes de l’Estat espanyol, 38 de les quals són dels Països Catalans. La publicació oblida mencionar algunes de les pràctiques que han servit als superrics per augmentar el seu patrimoni, com ara participar en companyies amb societats filials en paradisos fiscals.

Fa falta amb urgència una reforma fiscal justa, perquè pagui més qui més té. Fa falta amb urgència una lluita eficaç contra el frau i l’evasió fiscal. Les diverses estadístiques que registren l’estructura dels salaris a Espanya mostren que hi ha un procés d’empobriment de la població assalariada a Catalunya i Espanya, vinculat a l’augment dels baixos salaris . Ha augmentat, per exemple, el percentatge de població que cobra el salari mínim (645 euros al mes), segons l’INE: si el 2010 era el 10,3% de la població assalariada, dos anys després representava ja el 12,3%. Espanya, el tercer país amb més pobresa laboral d’Europa una xifra que només superen Romania i Grècia.

Per descomptat calen salaris i pensiones més dignes de 1.100€ de mínim, amb garanties del poder adquisitiu. Esta molt clar que la mobilització de la ciutadania al carrer és el camí per pressionar i poder viure dignament:amb ocupació i serveis públics de qualitat.

Autor
Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

Cal una ruptura…

Regió7 DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DEL 2014 
OPINIÓ Tribuna

Aquesta setmana passada van
tenir mobilitzacions arreu de
l’estat organitzades per les
marxes de la dignitat van culminar
dissabte passat amb una jornada
de mobilitzacions àmplies en diverses ciutats. A Barcelona
unes 5.000 persones es
van manifestar sota una forta pluja des de
la plaça Universitat fins a la plaça Joan Peiró
al costat de Sants Estació, en una marxa
que ha aplegat moltes de les diverses lluites
socials i laborals que tenen lloc en
aquests moments a Catalunya, des de la
reivindicació per tancar el CIE de la Zona
Franca fins a diverses plantilles d’empreses
en lluita. No s’acaben els temps de mobilització
social perquè la situació és inaguantable
per incomptables famílies. La
lluita per una renda bàsica es veu unida a
la lluita contra la pobresa energètica, per
l’habitatge digne i contra l’exclusió social.
Els moviments seguiran preparant mobilitzacions
importants que obliguin als mitjans
de comunicació i tota la societat espanyola
i catalana a posar la deguda atenció
sobre els amplis sectors de la població que
estan patint de manera indignant l’altra
cara de la corrupció i el lladronici de les
elits. Les dades de l’última Enquesta de
Població Activa demostren que les polítiques
de precarització, desprotecció social i
empobriment de la classe treballadora que
està duent a terme el govern d’Espanya i
Catalunya estan expulsant milers de persones
del mercat laboral, destruint el que
queda de treball digne i estable i generant
llocs de treball miserables que estan fent
cada vegada més freqüent la figura del treballador
o treballadora que, tot i tenir un
lloc de treball, segueix en la pobresa i l’exclusió.
Lluny de millorar la situació d’emergència
social, no deixen d’aprofundir
amb un rerefons obscè d’escàndols de corrupció
que fan mal sobretot a les víctimes
d’aquest règim acabat.Comença a bufar
un vent pur que amenaça de netejar tota
aquesta pudor d’especulació i corrupció.                       foto 11
Fins que la gent pugui votar i dir el que
pensa, quan les urnes deixin parlar… Les
eleccions municipals, autonòmiques i generals,
segons totes les enquestes, seran
una explosió de ràbia de tota la gent comuna
i corrent. És clar que el bipartidisme
tremola i al costat seu, el neoliberalisme
(capitalisme) ibèric.

Cal una ruptura, que signifiqui un canvi substancial en la correlació de forces entre les classes treballadores  i les oligarquies que governen. Una 

ruptura que signifiqui el dret a l’autodeterminació
dels pobles i el dret a decidir entre
monarquia i república. Una ruptura que
signifiqui obrir processos constituents que
configuren nous subjectes polítics iguals
en drets capaços d’un nou pacte de convivència
entre els pobles que conformen
aquesta Espanya tan estranya. Una ruptura
que signifiqui recuperar i desenvolupar
els drets socials heretats de la lluita anti franquista
i retallats per aquest neoliberalisme
atroç. Per això seguirem sortint al
carrer perquè ens trobem davant una situació
extremadament difícil, una situació
límit, d’emergència social, que ens convoca
a donar una resposta col·lectiva i massiva
de la classe treballadora, la majoria social
amb un clar sentiment de reivindicació
seguirà en el carrer per canviar-lo tot.
Nosaltres volem posar fi a aquesta democràcia
dels corruptes, dels privilegiats, dels
que condueixen les classes populars a l’exclusió
social, a la pobresa, a l’emigració,
amb aquesta democràcia que vol convertir
el poc públic que ens va quedant en negoci
privat . Volem processos constituents.
Volem canvis en profunditat perquè l’economia
estigui al servei de la majoria social.
Perquè pagui més qui més té. Perquè hi
hagi una renda bàsica per a tots els que la
necessiten per viure dignament. Perquè
no hi hagi habitatges buits i famílies desnonades.
Perquè puguem treballar, generar riquesa
i compartir-la. Aquesta és la
democràcia que volem.

Ricard Sánchez Andrés 

Coordinador d’EUiA Bages