Archive | gener 2015

La crisi no és història

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/9814/crisi/no/historia

Resulta que per a Rajoy la crisi ha acabat i arriba a declarar que som l’Alemanyadel sud. Un al final no sap què pensar si és que els polítics que fan certes declaracions viuen en un planeta allunyat del nostre! Igual viuen en una altra realitat econòmica ja que ells no pateixen! Però el que sembla és que a una gran part de la societat ens prenen per idiotes!

La realitat és que després de sis anys de crisi econòmica amb fortes retallades socials, un creixent nombre de famílies està quedant marginat en una via de difícil sortida. Segons les últimes dades Eurostat, un 28,2% de la població està en risc de pobresa a Espanya. Dins d’aquest col·lectiu és especialment preocupant la situació de pobresa que pateixen tres milions de nens, encara que veus del PP diguin que el preocupant és l’obesitat infantil i es neguin a obrir els menjadors de les escoles en aquestes festa de Nadal.

A això cal sumar-hi l’expulsió de centenars de milers de famílies de les seves cases des que va començar la crisi que coexisteix amb un vergonyós mercat de més 600.000 pisos buits i amb el ressorgiment preocupant de l’aparició del barraquisme en poblacions properes a Barcelona. Està clar que la manca d’aliments s’agreuja en els casos de les famílies que han perdut el seu habitatge. Durant els últims sis mesos unes 20.000 famílies van haver d’abandonar els seus domicilis per no poder pagar les hipoteques. D’aquestes, 1.218 famílies, un 17% més que el mateix període de l’any anterior, van ser expulsades dels seus pisos per la força en aquesta estranya democràcia que és el Regne d’Espanya. Mentre l’atur és el que és i la contractació és precària, tenim hores extres no cobrades que superen el 50% del total d’hores extres des de 2012.

Estem en un estat en què el 10,8% dels espanyols no arriba a final de mes i un 40,2% no té capacitat d’estalvi. Això és el que tenim digui el que digui Rajoy i una gran part de la dreta d’aquest país. Una cosa és que alguns indicadors econòmics millorin i un altre és la veritat que la recuperació de l’activitat econòmica, de l’ocupació, i dels indicadors socials estan lluny, molt lluny, i això és el que importa a la ciutadania. I recordem que les condicions laborals empitjoren i sagnen més a la ciutadania. I com no… un sector empresarial a Espanya i a Catalunya intenta treure més suc a un poble ja de per si oprimit i maltractat. “Més val cobrar 500 euros al mes que zero”, ha declarat a la Cadena SER Jose Luis Bonet, president de Freixenet, i recentment elegit president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, en ser qüestionat per la desigualtat existent a Espanya que acompanya la llevíssima millora de la macroeconomia”.

Es pretén un nínxol laboral, un mercat de l’esclavitud per enriquír més als empresaris aprofitant la situació social de misèria i de por d’una gran part de la ciutadania. La baixada dels salaris i les condicions de vida dels treballadors es volen convertir en un privilegi i en una forma de productivitat. És el que pretén i caracteritza aquest empresariat que lidera la cúpula de la CEOE en aquesta dolorosa crisi econòmica. Es pretén tenir a la classe treballadora en una situació de desesperació constant. La desesperació de l’obrer per acceptar sous miserables la converteix aquest empresariat en una oportunitat de negoci. S’està arribant a situacions en famílies de no tenir per pagar la llum o la hipoteca treballant dotze hores i combinant-ho amb un menjador social per poder alimentar-se.

I quan les desigualtats creixen i les classes populars les estan passant magres…van i ens diuen que la crisi econòmica ha acabat. Ens preguntem per a qui? Estem en un present molt trist i amb aquests governs si no els canviem entre tots… només es veu un desgraciat futur.

Autor

Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

Ens estan matant amb el seu deute

Tribuna a Diari Regio7 23 Gener 2015

Estem en teoria en un sistema econòmic que compta amb un nivell de desenvolupament alt, segons els indicadors internacionals, però que no és capaç d’assegurar una vida digna als seus ciutadans està clar que no serveix i per descomptat cal transformar-lo en profunditat. Cal tenir en compte que si la crisi no ha tingut més costos dels que s’han donat a Espanya és pel matalàs familiar. Però aquest matalàs s’acaba i el que és més greu no existirà en el futur. L’atur no baixa i afecta molt als joves, i estem en un augment  sense límit en precarietat laboral.

Una nació no s’ha de jutjar per com tracta els seus ciutadans amb millor posició, sinó per com tracta als que tenen poc o res això ho deia el company (Mandela).  Deute

L’IVA dels productes sanitaris ha pujat del 10% al 21%. Un notori encariment de productes que són bàsics per a l’Estat social s’usen en hospitals i habitualment pels propis metges. Però no vegem aquí només la mà negra del PP, ja que es tracta de l’aplicació d’una directiva de la Unió Europea. Una UE que ha promogut en tot moment la baixada dels impostos directes que són els més justos i la pujada dels indirectes, com l’IVA que són els més injustos. Els Botín i qualsevol banquer paguen el mateix per un bolquer que qualsevol de nosaltres. La mateixa UE en els tractats no només no persegueix els paradisos fiscals sinó que els protegeix. La UE que ha estat dissenyada per a benefici dels bancs, globalitzant els diners però no la política. Aquesta és la seva UE, la d’un grapat de buròcrates que es creuen elegits per parlar i decidir per la resta en fosques institucions. Però, en realitat, són ells i les seves polítiques el més anti europeistes. Estem en una Unió Europea pensada per un grapat de buròcrates a benefici dels bancs i multinacionals, que fa més lliure als diners que a la gent i és que la seva forma de parlar és un discurs sense contingut que sempre sona igual. En els últims anys ens han demostrat que no podem creure en ells (estem en una Europa segrestada per xantatgistes de buròcrates neoliberals).

Darrere de les majories de les decisions polítiques d’aquests governs sempre hi ha hagut interessos personals que no socials .Com ens ho han volgut explicar és una altra cosa molt diferent. Pensem que perquè hi hagi un ric ha d’haver massa pobres.

M’entres la banca expulsa de casa seva a 500 persones al dia a Espanya

La recuperació petita que s’ha aconseguit s’està fent reforçant encara més el poder del capital enfront del treball. En suma, el creixement s’està duent a terme sobre les esquenes dels assalariats, autònoms i petits i mitjans empresaris. Es trepitja a la gent per preservar els beneficis. Ens estan matant sempre en favor de pagar la famosa deute que s’arrossega des de l’estat Al gener de 1953 Alemanya occidental tenia un deute de 38.800 milions de marcs. Al març el deute s’havia reduït fins als 15.500 milions, un 62% menys. Al febrer es va produir una reestructuració del deute. Els principals països creditors, que eren els Estats Units, França i el Regne Unit, van decidir que perquè Alemanya es pogués recuperar havia d’alleugerir el seu deute. Van aprendre dels errors en la gestió de les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. I així van pactar perdonar la major part del deute i ajudar a Alemanya de moltes altres formes.

Un d’aquests països creditors era Grècia. La història és capritxosa. Avui una part majoritària del poble grec vol alliberar-se d’una camisa de forces que li impedeix tirar endavant: el deute contret per governants corruptes i que ha enriquit als bancs de tot Europa. I Alemanya, o més aviat els seus bancs, combaten aquesta possibilitat. Prefereixen un poble esclau i pobre, i uns bancs rics. No hi ha dubte: el capital financer és el càncer d’Europa.

 

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

No rotund a qualsevol fanatisme

Article a Tribuna a Regio 7                   13 de Gener 2015

La revista Charlie Hebdo, sempre va defensar la seva llibertat de crítica ho va fer amb l’islamisme irracional i com no també va satiritzar de tot com fa poc l’escriptor Michel Houellebec, autor de la novel·la Submissió, en la qual es practica sense pudor l’islamofòbia en un to dogmàtic. I aquest és el repte, defensar una llibertat, sense deixar-se tancar en cap intolerància ni islàmic, jueu, catòlic … cap. Jo estic en contra de qualsevol fanatisme i com no contra tots els integrismes religiosos , es digui com es digui el déu al que diuen seguir, i en el nom que justifiquen els més abjectes crims  Ho dic clar sóc Ateu i respecto les creences religioses si es tenen de cada qual però també espero es respectin les meves,  no suporto els fanatismes religiosos ni de cap tipus. per  a mi dins de  les religions s’ha aixecat  un negoci en el qual hi ha molts interessos econòmics i polítics opino que  en part no deixa de ser una indústria de cNorear mites i llegendes i que en massa casos impedeix pensar i ser lliures.

L’alarma s’ha estès per tot Europa després de l’atac al setmanari ‘Charlie Hebdo’.

Pocs expliquen que hi ha darrera de tots aquests fanàtics. Està constatat que la CIA va crear i va finançar als Talibans per boicotejar la Unió Soviètica que controlava Afganistan. La família Bush coneixia perfectament Bin Laden al que després va convertir en un monstre del terrorisme integrista. Però clar això es calla tot es tapa amb el fanatisme de la religió per justificar-se .És per això que la meva condemna a l’atemptat contra ‘Charlie Hebdo’ és també contra els governs que donen suport a Síria i altres llocs als extremistes… Els conflictes son necessaris per al capitalisme, es roben matèries primeres en tercers països i es justifica un estat policial en el propi. Assassinats i atacs brutals a la llibertat d’expressió, no es combaten alimentant fanatismes. Alguns busquen construir la idea d’equiparar “àrab” amb (fanàtic islàmic, yihadistas) igual que els altres busquen equiparar “occidental” i “heretge”; els dos es culpen, els dos es retroalimenten “els dos són varietats de feixisme creats  pel capitalisme ..Fanàtics, alimentats per fanàtics, que alimenten a altres fanàtics: cal combatre’ls a tots amb la democràcia per davant .y lluitar contra  aquest  tipus de Feixisme. S’han de rebutjar les “estigmatitzacions” i “les crides a l’odi i als racismes”.Perquè el parany fàcil és caure en la temptació d’una “resposta ferma” que suposi sacrificar els drets civils i la llibertat social en nom de la seguretat. La crisi econòmica, al costat de la migratòria, està obrint el camí a moviments d’ultradreta. En els primers nou mesos de 2014, 165.000 immigrants sense papers van intentar creuar el Mediterrani per arribar a Europa, sobretot per la guerra civil a Síria ..no oblidem que on més mata el fanatisme religiós és fora d’Europa.. Aquesta Europa Neoliberal proposa una idea individualista de la llibertat plena d’egoisme el seu referent és la llei del més fort. Contrària als valors de la cultura que va definir la llibertat en la seva cultura social indispensable. La societat lliure és la que dóna principis públics d’integració a les que puguin acollirse les singularitats personals de cada ciutadà. Negar aquesta dimensió social en la llibertat és una manera de crear falses solucions irracionals en els conflictes. La consolidació d’una Europa social ens permetrà sortir amb bé d’aquest retorn intolerant i ens defensarà del poder de les noves formes de barbàrie provocades per una globalització econòmica sense escrúpols. És trist, constatar que l’odi i la por aconsegueixen imposar una i altra vegada la seva ideologia en el que portem del segle XXI. Alimentant recíprocament des de l’11-S i les invasions de l’Iraq i l’Afganistan. Intentant tornar a Europa a una Edat Mitjana de creuades i jihad, de puresa de sang i idees, de muralles cada vegada més altes, i expedicions de conquestes. Buscant el pensament de la por.

La solució està en les nostres mans ..

 

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

ÀNIM A SYRIZA I AL POBLE GREC…

Regió7  DIJOUS, 8 DE GENER DEL 2015 

OPINIÓ

L’FMI  té por del poble Grec i ha iniciat el seu cop contra Grècia com era d’esperar tenen un comportament de criminals i tot demòcrata ha  de plantar-los cara. Què es pot esperar d’una organització que va presidir R. Rato i que s’ha basat en empobrir països per enriquir a multinacionals. Resulta que es comporten com vulgars xantatgistes i mafiosos. “L’FMI retira l’ajuda a Grècia fins que hi hagi nou Govern” .Els comicis anticipats anunciats per al 25 de gener són l’oportunitat que el poble Grec esperava des de fa temps per donar un tomb democràtic a la greu situació política i econòmica que arrossega el país  i la situació creada per l’FMI  és molt clara volen ficar por al cos a la ciutadania en contra de  la formació d’esquerres Syriza.

És evident que Alexis Tsipras  i Syriza serà estigmatitzat com si fos una encarnació del mal. No cessaran ni quan guanyi  i es que el Capital és difícil que es rendeixi..    Syriza

Però que és Syriza ? el naixement es remunta al 2004, just després de les multitudinàries manifestacions pacifistes contra la guerra de l’Iraq que es van donar a Grècia i que van fer possible que diverses organitzacions subscrivissin un manifest que seria el germen de la coalició esquerrana. En 10 anys, Syriza ha tingut resultats electorals que han vingut fluctuant al voltant del 3-6% fins a arribar en l’actualitat a ser l’opció preferida del poble grec, després del daltabaix de la (ex) socialdemocràcia del Moviment Socialista Hel·lènic (PASOK) després que aquesta acceptés els plans de segrest de la Troica al costat de la dreta de Nova Democràcia.

Syriza és una coalició de partits. A la coalició esquerrana hel·lènica habiten partits ecologistes, comunistes -escindits del KKE-, organitzacions trotskistes i socialdemòcrates d’esquerres procedents del PASOK, com l’heroi militant antifeixista de 92 anys i actual eurodiputat Manolis Glezos que es va atrevir a treure una bandera amb la creu gammada de la part alta del Acròpolis d’Atenes durant l’ocupació nazi.

Syriza es mou en l’eix món del treball i social (Lluita de classes), eixos tradicionals de l’esquerra. Syriza forma part del Partit de l’Esquerra Europa (PIE), del qual el mateix Alexis Tsipras és el seu president. El PIE, el partit de l’esquerra europea en què hi ha el Partit Comunista de Portugal, IU, el Front d’Esquerres francès o l’esquerra verda nòrdica entre d’altres. Syriza parla orgullosament el llenguatge de l’esquerra, fuig de demagògies , manté aliances amb els sindicats grecs i no utilitza la definició “ni d’esquerres ni de dretes” .De fet, Syriza en grec vol dir ‘Coalició d’Esquerra Radical’, el que dóna poc lloc a la confusió. Els dirigents de Syriza tenen a les seves esquenes una llarga trajectòria política, uns provenen del gairebé extint PASOK, del KKE o d’estructures minoritàries que van confluir en l’avui Coalició d’Esquerres Radical.

És una coalició de partits d’esquerra  de la qual tenim molt per aprendre … Sense cap dubte …. Els pobles d’Europa estem en la mateixa lluita. La solidaritat internacional és un principi irrenunciable de l’esquerra per això es fa urgent crear plataformes de suport al poble Grec, ara que seran atacats vilment i tot per que Grècia celebrarà eleccions al gener. Aquí també juguen Catalunya i Espanya. Seran unes eleccions contra el mercat, contra el poder. Les borses es desplomen després de l’anunci que Siryza és favorita i fiquen la por és la seva arma i les grans empreses i fortunes temen les eleccions, la Democràcia. Contra ells és necessària la rebel·lió de la il·lusió . És temps per a l’esperança i en cap cas per la por, per molt que els poders de sempre s’entestin, que ho faran des de tots els fronts en les pròximes setmanes, voldran fer veure el contrari per intentar mantenir els seus privilegis.

Ànim Syriza.

 

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

El discurs del Rei

        Regió7       TRIBUNA       DISSABTE, 3 DE GENER DEL 2015

Jo no vaig seguir el discurs del cap d’estat a la TV, el que pugui dir aquest al meu entendre símbol arcaic d’altres èpoques m’importa poc i menys en l’hora del sopar familiar. Sóc partidari de llegir el resum si no d’escoltar el resum a les notícies. Per a mi Felipe no deixa de ser una mena de maniquí coronat que llegeix el que li posen davant. Una mica semblant al que a demostrat fer Rajoy. Com era d’esperar un plom incolor, inodor i insípid amb tòpics, retòrica i baix perfil perfectament previsibles. “Respectem la Constitució” diu el coronat Quina? La que mai van complir? La que van posar al servei de la usura modificant l’Art-135? Estem farts de discursos falsos i vacus. Estem farts de hipocresia, de  estafes i del seu espoli familiar. El coronat cap de l’Estat parla de corrupció, d’atur o de la delicada situació política a Catalunya però òbvia conscientment fer-ho de la independència judicial i de la seva situació familiar, assumeix la propaganda triomfalista del Govern del PP sobre la situació econòmica “semblava que parlava Rajoy “i segueix com el bipartidisme fent contínues al·lusions a una Constitució que està esgotada i que incompleixen de manera flagrant el bipartidisme i els poders econòmics del Regne espanyol. Per això i sabent el que passaria amb un discurs decebedor, continuista i contradictori no valia la pena arruïnar un sopar familiar. Diferent seria si anunciés la seva abdicació i tornés la República. Però no hi ha novetat d’un any a un altre ni fonaments reals que es puguin auto atribuir a aquests mesos de regnat, el que va fer és seguir una llarga tradició familiar d’amagar que aquesta crisi política i econòmica té responsables, i que aquests són els mateixos que han creat i agreujat la desigualtat, la pobresa i aboca a l’emigració  a un nombre molt significatiu de ciutadans i ciutadanes. I a més parla de corrupció i justícia alguna cosa incompatible amb la família. La corrupció no es combat de manera més efectiva per dedicar línies, sinó respectant la independència de la Justícia sense exercir pressions. En els missatges polítics és tan important el que es diu com el que es fa i com no el que calla, i en aquest ningú ha pogut escoltar cap al·lusió del cap de l’Estat a aquestes persones molt properes a ell i tan esquitxades reydirectament per la corrupció que a no gaire trigar es van a seure a la banqueta dels acusats. A més si es parla de “regeneració política”, també cal fer-ho sobre “transparència”, ni un cop escolto, i aquí el camí que tant a la Casa Reial com a les institucions els queda per recórrer és immens, tot i els pegats i cortines de fum llançades en els últims mesos. Felip de Borbó s’afegeix sense contemplacions al discurs propagandista i triomfal del Govern del PP sobre la fi de la crisi. De res val apel·lar a l’optimisme de la ciutadania quan el dia a dia de la immensa majoria ve marcat per l’atur, la precarietat en l’ocupació, els salaris miserables o per aquesta demostració pràctica “que tot va millor per part de l’Executiu com és pujar tres euros el salari mínim interprofessional “.El discurs  es diu que va ser d’interès per a Catalunya. De fet, el monarca va dedicar bona part de la seva al·locució a parlar del procés sobiranista. Però com es pot esperar no parla del dret a decidir ni de votar ni de res del que representa una mica de dret democràtic en aquest sentit. El cap de l’Estat tracta de “vendre’ns” una esperança injustificada que no lliga amb les mesures d’un Govern que acaba d’aprovar uns Pressupostos Generals amb més retallades per al 2015 i una” Llei mordassa ‘que dóna via lliure per reprimir la mobilització en un país destrossat socialment .Missatges buits  situats fora de la realitat.  Busca defensar una Constitució esgotada per la vulneració contínua a què se sotmet als seus drets essencials. Constitució actual que no és útil per a resoldre els problemes territorials o per garantir una democràcia de qualitat que demana majoritàriament la societat. Una demostració més que cal canviar-ho tot !!

 

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages