Archive | febrer 2015

UN CODI DE REPRESSIÓ

Regió7  DIJOUS, 19 DE FEBRER DEL 2015

Tribuna

Si ja en la desmesurada despesa
militar de 52 milions d’euros
diaris «el sentit comú sembla
brillar perla seva absència»,
i tenim desmesura en tot el que sigui
retallar drets socials, ara hi hem d’afegir
que a més ens volen ben calladets i incrementem
la desmesura amb l’excusa dels
atemptats gihadistes a França. El govern
del PP ha preparat una bateria de mesures
amb «desmesura» antidemocràtica.
En les modificacions que introdueix en el
Codi Penal, les mesures contra el gihadisme
es combinen amb mesures contra tot
intent de protesta social, contra tot intent
de posar en qüestió l’actual model polític
i social. Una cosa com protestar amb l’ocupació
d’una seu bancària per exigir una
dació en pagament. Doncs no és just que
ens treguin la casa quan a sobre ens quedem
amb un deute descomunal que ens
impedeix sobreviure. Protestarem pacíficament
com sempre. I ens poden caure
de 3 a 6 mesos de presó. Si hi insistim i
anem acompanyats de més persones, llavors
poden ser 6 a 9 mesos de presó. Tot
això gràcies al nou Codi Penal aprovat
per PP i PSOE, aquests grans partits de
l’ordre. Un altre dia, en protestes obreres
i, si no, socials com defensar la sanitat
pública en una manifestació. I una cosa
que pot passar, que una ampolla buida
sobrevoli el nostre cap i acabi a prop de la
policia. Encara que no colpegi ningú, la
policia cerca el sospitós de llançar l’ampolla.
Pot triar qualsevol, «ho hem vist
abans». Ningú ha gravat res perquè després
de la Llei Mordassa està prohibit gravar
policies. Ells diuen que hem estat     Repressio
nosaltres, com tantes vegades, per pur estereotip.
De 4 a 6 anys de presó ens poden
caure. Tot això gràcies al nou Codi
Penal. A la política de la repressió, d’infondre
la por, de l’autoritarisme. Gràcies a
la política del PP i PSOE. Es considerarà
delicte de terrorisme la comissió de qualsevol
delicte greu contra la vida o la integritat
física, la llibertat, la integritat moral,
la llibertat i indentitat sexuals, el patrimoni,
els recursos naturals o el medi ambient,
la salut pública, de risc catastròfic,
incendi, contra la Corona, atemptat, desordres
públics, tinença, tràfic i dipòsit
d’armes, municions i explosius, i l’apoderament
d’aeronaus, vaixells o altres mitjans
de transport o de mercaderies, quan
es dugués a terme amb qualsevol de les
següents finalitats: subvertirl’ordre constitucional,
suprimir o desestabilitzar
greument el funcionament de les institucions
polítiques, de les estructures econòmiques
i socials de l’Estat o obligar els
poders públics a realitzar un acte o abstenir-se.
Alterar greument la pau social…
Però en tot això hi ha massa interrogants?
Podran ser desordres públics accions en
una manifestació o en una vaga general?
Subvertir l’ordre constitucional vol dir
que la defensa de la república a Espanya,
Catalunya, País Basc o Galícia podrà ser
considerada delicte de terrorisme? La crí-
tica a la monarquia, que per tantes raons
ho mereix, podrà ser assimilada a un risc
catastròfic? Envoltar un Parlament o manifestar-se
davant seu s’interpretarà com
desestabilització de les institucions? Lluitar
per canviar les estructures econòmiques
i socials serà identificat amb el pitjor
dels delictes? I com interpretar el que significa
«alterar greument la pau social»? I
per primera vegada des del franquisme
s’introdueix la cadena perpètua en la legislació
espanyola, «pena de presó permanent»,
en diu. Decisió que contradiu
tota la tradició legal i constitucional dels
últims 40 anys i de la qual desestimen la
reinserció social de la persona. No, massa
confirmacions que el govern i els seus
còmplices pretenen legalitzar una mena
d’estat d’excepció en l’àmbit dels drets
polítics i socials. Hem de parar aquest
despropòsit: no podem permetre tant
abús. Cal derrotar aquest sistema i els
que el sustenten, als municipis, a les autonomies
i a les eleccions generals. Des
de tots els àmbits polítics, socials, associatius,
sindicals… cal unir-se i posar en
marxa una campanya de denúncia i de
mobilització davant d’aquestes mesures
antidemocràtiques.

COORDINADOR D’EUIA BAGES
Ricard Sánchez Andres

Anuncis

CANVI I RUPTURA

TRIBUNA Regió7 DIMARTS, 10 DE FEBRER DEL 2015

La crisi de la política a escala
internacional, a escala europea,
a escala d’Espanya i de
Catalunya presenta característiques
comunes basades en la imposició
de decisions especialment econòmiques
per mecanismes sense legitimitat
democràtica a amplis sectors socials que
viuen negativament les conseqüències
de la crisi i els seus ajustos de tota mena.
Les retallades de l’estat del benestar, l’atur i
la precarietat converteixen la vida
quotidiana de milions de persones en
una dolorosa existència al costat d’aquells
causants de la crisi que no han assumit responsabilitats
i frueixen d’una situació
acomodada. La corrupció sistèmica
d’un model econòmic basat en l’especulació
i l’en-gany penetra en la política i
alhora reforçar els mecanismes de control
i de reproducció oligàrquica i genera
una onada d’indignació creixent amb casos
tan mediàtics i espectaculars com repugnats
Palau, Pujol, Gürtel, Bárcenas,
Mercuri, etc.ruptura 2
Tot el sistema polític, econòmic i territorial
dissenyat als pactes de la Transició fa
aigües després de més de 36 anys de la
Constitució del 1978 i fins i tot, «ja tocava»,
la monarquia és qüestionada com
mai. A Catalunya apareix de forma especial
la crisi del model d’Estat, que se
suma als efectes anteriors com a conseqüència
també de les provocacions d’una
dreta que menysprea els sentiments de
la realitat plurinacional.
I una extrema dreta repartida en diferents
formacions que és un perill latent per als
drets democràtics i encara més amb les
pujades que està tenint a tot Europa.
Una part de les respostes del PP, a part
d’intentar maquillar la situació amb operacions
de transparència i de regeneració
democràtica, ha estat endurir la repressió
sobre la protesta,reforçant el Codi Penal
o aprovant la Llei Mordassa.
Nosaltres defensem una ruptura democràtica
de les estructures de la Transició, i
obrir un període constituent que desenvolupi
canvis de radicalitat democràtica
en àmbits de l’economia, el sistema polí-
tic i que comporti la lliure autodeterminació
dels pobles amb consultes democràtiques.
Tenint un veritable terratrèmol polític
aquest any 2015, amb uns escenaris de
canvi possible com no es produïen en les
darreres dècades, amb formacions polítiques
noves i velles que propugnen la
ruptura amb els esquemes econòmics i
polítics caducs que ens han dut a la crisi i
que a les classes populars no ens en poden
fer sortir de forma favorable.
És necessària més que mai una conflu-
ència social i política amb mentalitat
d’esquerres amb unes noves formes de
fer política, que entengui que avui el protagonisme
de la política està en la societat
civil i l’activitat mobilitzadora i que
així s’expressi a la societat pertal d’anar a
un nou consens entre societat política i
societat. Que superi les estructures existents
amb voluntat organitzadora, vertebradora,
dinamitzadora i amb transversalitat,
no com a lobby. Una unitat que
treballi amb la gent i connecti amb la societat
d’avui. Una nova força que hauria
de tenir voluntat d’unitat i de suma i que
respongui a les necessitats del nostre poble,
que sigui expressió de les classes populars
i amb forta presència de les classes
treballadores en què participi tota l’esfera
social, comerciants, autònoms, etc, o sigui,
amb unitat de classes diferents i que
recuperi el catalanisme popular com a
cultura d’amistat amb els altres pobles.
Cal apostar de forma decidida per una
ruptura política i començar a dimensionar les
formes i les adaptacions necessà-
ries perquè això sigui possible. Cal trobar
les nombroses confluències i no les poques
diferències. Si de veritat es vol fer
una ruptura i canviar-ho tot.
Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES

LES VIDES NO PODEN TENIR UN PREU

TRIBUNA Regió7 DIMARTS, 3 DE FEBRER DEL 2015

Volen esgotar el món de l’Estat
Social, característic de la postguerra.
El neoliberalisme ha
estat la revolta contra aquest
món. Les privatitzacions i noves regles
han fet més i més rics uns quants. Un informe
molt clar parla de farmacèutiques,
empreses sanitàries i bancs, tots privilegiats
amics de la desigualtat. Estan apuntalant
un nou ordre social on no cabem
tots. Per això necessitem fer política des
de baix i per als de baix. Una política de la
justícia social. No podem tolerar l’afirmació
que l’any 2016  l’1%  més ric de la població
mundial posseirà més del 50% de la
riquesa mundial. Sembla la trama d’una
novel·la de ciència-ficció. No obstant això,
són dades de la realitat del nostre món actual
i que ha publicat l’últim informe d’ Intermón
Oxfam. Perquè per molt que s’intenti
amagar estem en una lluita de classes      Preu
i ens trobem amb aquests drames perquè
la seva riquesa és la nostra pobresa.
Segons el ministeri de Sanitat, més de
700.000 persones tenen anticossos del virus
de l’hepatitis C a Espanya, que es contagia
essencialment a través de la sang. Si
no es tracta, en el 80% dels casos deriva en
cirrosi o càncer hepàtic. Després de mesos
de mobilitzacions de la Plataforma
d’Afectats per l’Hepatitis C, incloent-hi
tancades en hospitals i una marxa fins a la
Moncloa, Rajoy ha declarat que «cap malalt
es quedarà sense el tractament necessari».
El cost del tractament pal·liatiu prolongat,
dels múltiples ingressos hospitalaris
o trasplantament és enorme davant el
d’un nou medicament, el Sofosbuvir, el
cost de producció del qual se situa entre
els 57 i els 117 euros per a les 12 setmanes
necessàries per curar els malalts en el 80%
dels casos. L’executiu de CiU addueix,
com el govern central, problemes de finançament
a causa de l’elevat cost del
tractament individual, però no s’ha fet ús
de les eines que estan al seu abast i que
poden permetre abaratir el preu del medicament
i garantir el dret a l’assistència sanitària
i a la vida. La multinacional farmacèutica
Gilead ha negociat un preu amb el
ministeri de Sanitat de 25.000 euros per
tractament. I ateses les retallades pressupostàries
actuals com a conseqüència de
la política d’austeritat, només podrien tenir
accés al Sofosbuvir uns 6.000 pacients
anualment. La resta, o ho paga de la seva
butxaca, o espera a empitjorarfins al punt
que entri a les llistes d’urgència prioritària.
Darrere d’aquest escàndol de gestió de la
sanitat pública s’endevinen dos problemes:
per una banda, que la sanitat ha deixat
de ser un dret universal després de les
reformes dels govern de Rajoy i l’autonò-
mic, i s’ha convertit en un servei assistencial
paral·lel a la sanitat privada promoguda
des dels diferents governs; en segon
lloc, el monopoli d’una patent per una
multinacional farmacèutica que especula
amb la salut dels malalts. Així com la fabricació
genèrica del medicament, amb
l’excepció de la patent per necessitats urgents
mèdiques o socials, com ha passat ja
a l’Índia amb aquest i altres medicaments.
La mobilització dels malalts d’hepatitis C
no és la primera de les crisis de salut pú-
blica provocades per les retallades sanità-
ries. Un dels objectius inconfessables d’aquestes
retallades és degradar una de les
sanitats públiques més professionals i de
més qualitat del món, per obrir un espai
de negocis a la sanitat privada.
Però vindran més crisis, en el tractament
del càncer, les hemodiàlisis, els serveis radiològics…
amb tots aquells que afecten el
tractament de les malalties cròniques d’una
població que fins fa un parell d’anys
veia créixer la seva esperança mitjana de
vida. La lluita per la sanitat pública universal
exigeix posar fi a les polítiques
d’austeritat i als govern de dretes, incapa-
ços de negociar els preus del Sofosbuvir, i
un nou model de gestió al servei dels ciutadans
capaç de defensar la salut de tothom.
En una societat com cal les vides no poden
tenir un preu.

COORDINADOR D’EUIA BAGES
Ricard Sánchez Andrés

LA MEVA NICARAGÜITA

4 DIUMENGE, 1 DE FEBRER DEL 2015  Regió7

LA PÀGINA DEL CONSELL MUNICIPAL DE SOLIDARITAT

Un dels molts països
on treballa l’organització
a la qual pertanyo,
l’Associació Catalana
per la Pau (ACP), és Nicaragua.
És també un país al qual
tinc un especial afecte. Hi tinc relació
des de fa molts anys. Nicaragua,
per a mi, és un país de
grans contrastos socials (és un
país de superrics i de superpobres) i
de profunds contrastos
naturals i culturals: des de les
costes de l’Atlàntic a les del Pací-
fic. Sempre se li ha dit país de
llacs i volcans, però és molt més.
És, sobretot, un país amb una
gran història de lluita del seu poble,
vinculada a la reivindicacióNicaragua
tant nacional com social. Del seu
passat ens en queden les lluites

indígenes contra l’invasor europeu;
de la seva història recent no
es pot oblidar la revolució sandinista,
que va enderrocar el sagnant
dictador, amic dels Estats
Units, Anastasio Somoza. Després,
va desembocar en la lluita
del poble nicaragüenc contra l’anomenada
Contra, plena de
mercenaris de mil nacionalitats i
finançada pels Estats Units. La
lluita del poble nicaragüenc per
viure amb dignitat i llibertat es va
veure premiada amb una guerra
sagnant.
Què fem els cooperants en un
país com aquest? La història ha
deixat les seves seqüeles i, a més
a més, cal sumar-hi les catàstrofes
naturals que té un país ja empobrit
per les deficients polítiques
socials i econòmiques i
profundament corruptes emparades
des de dins del país i des
de fora per poderosos de tota
mena. En una Nicaragua amb
una revolució derrotada per l’imperialisme
i la corrupció s’han
treballat diferents tipus de projectes:
hi ha cooperació d’emergència,
transformadora, de caritat
que en ocasions es dependent
i desmobilitzadora. A Nicaragua
n’hi ha de les tres. I cal saber diferenciar-les.
L’organització a la
qual pertanyo ha treballat i treballa
la cooperació d’emergència
i la transformadora

En aquests moments, des de la
nostra comarca i en consorci
amb l’AMIT de la UPC de Manresa,
estem donant continuació a
una sèrie de projectes de cooperació
transformadora en una de
les zones més vulnerables per a
la població de Nicaragua i per al
seu medi ambient. Treballem al
Triangulo Minero, un territori extens
de l’Atlàntic nord situat dins
d’una de les reserves de la biosfera
més impressionants d’Amè-
rica Central i d’una importància
crucial per al medi ambient
mundialment(Bosawas). És un
triangle que té un estrany còctel
de pobresa, de febre de l’or, de
fustes precioses i reivindicació
indígena que està fent miques la
població i el seu territori. L’adquisició
de noves tecnologies, la
capacitació i assistència tècnica i
social són fonamentals per al
benestar de la població i el seu
entorn, i en aquest projecte treballem
en aquesta línia. Per desgràcia,
les amenaces i les males
polítiques socials i ambientals no
cessen. En aquests moments,
són a punt de començar les obres
d’un canal transoceànic que
partirà el país en dos i trencarà el
cor d’Amèrica Central d’un sol
tall.
En aquesta obra faraònica de
dubtós benefici social i de gran
genocidi ambiental i cultural és
en què està basant les seves polí-
tiques de futur el govern.

Ricard Sánchez

RESPONSABLE AL BAGES DE
L’ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA PAU