Archive | Març 2015

FAM D’URNES

Regió7 DIMARTS, 31 DE MARÇ DEL 2015 Regió7

TRIBUNA

En aquests moments en què vivim
una profunda crisi política, social
i econòmica com a conseqüència
directa de les polítiques
neoliberals imperants a tot Europa en les últimes
dècades i agreujada a Catalunya per
l’esgotament del model sorgit durant la
Transició. Sumen aquests anys la crisi econòmica
i la depauperació dels serveis municipals
en general, amb els socials en particular,
que fan necessari establir mesures
d’emergència social amb plans de xoc en els
serveis i el treball. Atendre en primera línia
les conseqüències de la crisi, combatre radicalment
les seves causes: això hauria de ser
l’essencial, l’important; la resta és important,
no ho nego, però no està en el mateix
pla de prioritats socials. Fan falta principis i
valors diferents. Principis sòlids també per
des de la lluita local lluitar i canviar aquesta
Europa antisocial feta per al Capital i que
destrossa els seus ciutadans més febles.
Que no tingui por i silenciïn com van fer la
majoria no fa tant… enmig de la gresca del
totxo, que Catalunya i Espanya sencera es
despertarien amb una terrible ressaca. Que
tinguin valors d’igualtat per tota la ciutadania
reclamant l’abdicació del Rei i reclamant
una República Catalana. Fan falta principis
i valors. Sense principis i uns valors i per
fam d’urnes com fan altres formacions polí-
tiques deixaríem d’enarborar el feminisme,
el laïcisme, el republicanisme, l’ecologisme…
Només qui es compromet amb les seves
idees es pot comprometre amb el seuFam
poble. Hi ha fam d’urnes i tenim en diferents
localitats, entre elles Manresa, infinitat de
llistes electorals. Tinc clar que cal atacar
d’arrel els problemes, i això només ho pot
garantir una esquerra organitzada i coherent
amb fort suport popular expressat en la
mobilització i manifestat a les urnes, i això
no ha estat possible en diferents llocs, entre
aquests la meva ciutat, Manresa. Per desgrà-
cia no ha estat possible confluir en no entendre
les diferents forces de la mateixa manera
el que és i per què serveix un poder,
una unitat popular, el que ara es diu conflu-
ència d’esquerres. Tinc clar que la meva formació
i jo mateix hem d’assumir la part que
ens toca de culpa. Els ajuntaments estan
ofegats econòmicament. És essencial fer
front a les necessitats vitals del veïnatge, és
necessari rebel·lar-se de la tenalla financera
que ens té oprimits i més quan una part del
deute es injust i èticament reprovable, el
que s’anomena il·legítim.
Cal rescatar tots els serveis públics i no fomentar
els serveis externalitzats com fins
ara en contractacions a empreses privades
que miren més pels seus propis interessos
que pels interessos de la ciutat i la seva gent.
Hi ha tants exemples, hi ha tantes maneres
de canviar-ho tot cap a un altre model, cap a
la defensa d’un model de societat cooperatiu
i solidari, parteix de la necessitat de dotar-nos
d’un instrument local que ajudi a resoldre
les contradiccions derivades d’una
realitat social amb les seves diferències i de
manera que s’assumeixi el diversificat de la
composició de la nostra ciutat en tots els
seus àmbits garantint els reequilibris territorials
i socials, és a dir una ciutat que faci
efectius els principis d’igualtat, solidaritat i
de progrés, i tot això es pot aconseguir amb
una unitat popular d’esquerres (per la qual
seguirem treballant). Ni l’atur i la desindustrialització,
cara i creu de la mateixa moneda,
ni tampoc l’insuficient repartiment de la
riquesa es poden combatre amb un recanvi
d’eslògans, amb vaguetats, ambigüitats o
anàlisis de la realitat de la nostra terra carregats
en massa ocasions d’un sentimentalisme
superficial. Fa falta un pla de xoc d’emergència
social, una via molt diferent de
les utilitzades fins ara.

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES

 

AQUEST 8 DE MARÇ

Regió7  DIMARTS, 17 DE MARÇ DEL  2015

TRIBUNA

El 8 de març ha tornat a flamejar la
bandera de la llibertat de
les dones estretament lligada
als drets socials i al nou país
que volem aconseguir. Malgrat la propaganda
dels governs espanyol i català sobre
recuperació, se segueix destruint ocupació
per substituir-la per treball precari:
contractes eventuals, a temps parcial, amb
salaris baixíssims que en molts casos no
permeten sortir de la pobresa, i es cronifica
la bretxa econòmica en salaris, pensions
i prestacions de desocupació. Les
polítiques del PP al govern espanyol i de
CiU a Catalunya fan que les dones visquin
en pitjors condicions. Observem les taxes
d’activitat femenina (el percentatge de dones
que estan treballant o en recerca activa
d’un lloc de treball respecte al total de
les dones en edat de treballar entre 16 i 64
anys) i comprovem com les dones tenen
estructuralment una participació per sota
de la dels homes. Això es deu fonamentalment
a la divisió sexual del treball que
opera a les nostres societats, on per una
banda s’estableix el treball productiu
(aquell treball que es realitza a canvi d’una
retribució econòmica) que és assignat social
i majoritàriament als homes i als rols
de gènere masculí; i el treball reproductiu,
que és tot el treball necessari per a la reproducció
i vida (fonamentalment els que8
tenen a veure amb les cures), assignat socialment
i majoritàriament a les dones i
als rols femenins i que no té retribució
monetària. Aquest 8 de març no hem oblidat
les dones víctimes de la violència masclista.
Una repulsa, preocupació i reprovació
contundent, perquè una societat on
persisteix la violència masclista no és una
societat democràtica. Com tampoc perdem
de vista la forma de violència i precarietat
que es vol imposar a les dones amb
la condició de persones permanentment
tutelades, sense capacitat per decidir sobre
el seu propi cos. El PP vol tornar a fer
empassar els drets sexuals i reproductius.
Les dones menors hauran de ser tutoritzades
per poder avortar. Per això reivindiquem
el dret a l’avortament i a la contracepció
lliure i gratuït, quelcom que el govern
del PP considera una amenaça per al
seu model d’Estat. Estem en temps de
canvis i sovint es parla de revolució. Cadascú
a la seva manera. Aquest cop la revolució
haurà de comptar amb les dones i
amb aconseguir els seus drets, poder decidir
com es vol aquest nou paradigma social
i la llibertat de viure sense violència.
Al món al segle XXI les dones cobren menys
i tenen els índex de pobresa més elevats.
La diferència salarial als EUA és del
12,8%, a Catalunya del 19,6% . Hem de seguir
lluitant per eradicar l’escletxa i la discriminació
laboral. Per eliminar l’assetjament
sexual i per raó de sexe a les feines.
Hem de veure el món «amb ulls de dona»
tal com dèiem el 1995 a Beijing. Les dones
han de passar de víctimes a decisòries en
la societat. Les polítiques públiques retallen
els drets de les dones. Les retallades
en la llei de dependència, en la prevenció
de violència masclista, en els serveis socials,
en l’habitatge, invaliden o fan ineficaces
les lleis i mesures aconseguides en
els últims anys, tant les d’igualtat com les
de violència. Es pot canviar tot i reivindicar
amb les companyes de «Vaga de totes»,
amb les del «Tren de la Libertad»,
amb associacions de dones i plataformes
d’arreu de l’estat, s’ha de tornar a defensar
i reivindicar el dret a decidir sobre el propi
cos. Els rols de gènere es transmeten i s’aprenen
d’una generació a una altra, per
això hauríem de fer indispensable que la
qüestió de gènere es converteixi en una
prioritat en la planificació de l’educació.
Tenim un model del qual ni podem ni volem
ser còmplices i rebutgem frontalment
les polítiques patriarcals dels governs titelles
de la troica. S’ha d’apostar per un feminisme
d’igualtat , per tenir una democràcia
que sense dones no pot ser real.

COORDINADOR D’EUIA BAGES
Ricard Sánchez Andrés

L’efecte contagi

 

Regió7 DIMECRES, 11 DE MARÇ DEL 2015

Tribuna

I hi va haver el debat
de l’estat de la Nació
i va quedar clar que
Rajoy no representa
la Nació ni els seus pobles, tenim
un model de societat volgut
i imposat pel PP i els seus amic
de la Troica i cal un trencament.
I Rajoy i els seus amics atacaran
qualsevol dissidència en els
seus plans, Grècia com a exemple.
La victòria de l’esquerra de
Syriza a Grècia ha accelerat els
ritmes de polítiques a tot Europa.
La negativa a mantenir la
política d’austeritat neoliberal,
d’una renegociació del deute
que subordini el pagament dels
interessos al creixement econò-
mic real, demostra que hi ha
sortides a la ja llarga crisi de vuit
anys de l’eurozona a favor de les
necessitats més urgents de les
classes treballadores i populars.
Al costat de Merkel, Rajoy
és a l’avantguarda del front del
rebuig neoliberal, que exigeix no
fer cap concessió i seguir sacrificant
a l’altar del neoliberalisme
la vida quotidiana dels pobles
d’Europa. El que Europa necessita,
segons ells, són més sacrificis,
no més solidaritat. Massa                        Contagi
vegades sentim arguments que
insinuen que la causa de la pobresa
i l’atur és la mandra dels
treballadors. Ho veiem habitualment
amb Grècia, amb Espanya
o amb la mateixa Catalunya.
Aquesta anàlisi està impregnada
del liberalisme més classista i és
tan simple com falsa. A Espanya
treballem de mitjana gairebé
tres-centes hores més a l’any
que a Alemanya, a Grècia en fan
més de sis-centes. Però la productivitat
és molt menor. Per explicar
això alguns recorren al tò-
pic que la cultura del treball és
molt menys eficient al sud. Vaja,
que perdem més el temps durant
l’horari de treball. Mentides
i més mentides per aplicar reformes
i prendre drets. Si Grècia
aconseguís els seus raonables
objectius seria un mal exemple
per als pobles i deixaria en pèssim
lloc els governs que han acceptat
l’austericidi ordenat per
la Troica. Com podem fàcilment
entendre, el que està en joc és
alguna cosa més que les negociacions
amb Grècia: és aquest
concret i precís model d’integració
europeu que és la Unió Europea
i, específicament, la relació
entre un centre cada vegada
més poderós i determinant, hegemonitzat
per Alemanya, i un
sud sempre més depenent i subaltern.
El repte més important
de les classes treballadores i populars
és com construir un ampli
front de resistència, contra
l’austeritat i en solidaritat amb el
govern i poble grec. L’efecte
contagi de Syriza, del qual ja es
queixen els grans fons d’inversors,
pot provocar a curt termini,
si es troben les fórmules unità-
ries per a això, la derrota del govern
Rajoy i la possibilitat de governs
d’esquerres a les autonomies
i al Regne d’Espanya i fins i
tot Europa. La polarització social
augmenta incessantment.
Tenim una dreta que no deixa
de ser un administrador(gerent)
dels interessos del capital
financer, de l’oligarquia, de la
plutocràcia. Davant tenim un PP
neoliberal d’amiguets i un PSOE
amb una història similar. Tenim
un dilema clar, o es canvien les
polítiques dominants imposades
per la Troica, o transitarem
en un grau o altre cap a una economia
subdesenvolupada i subalterna.
Allò nou, allò substancialment
diferent, és que ara hi
ha condicions per superar el bipartidisme
i plantejar-se seriosament
el problema del govern i
més enllà la qüestió del poder,
és a dir, superar i negar una dreta
que és dreta i una esquerra
que no ho és i que moltes vegades
representa millor que ningú
els poders econòmics, els grups
financers i mediàtics que avui
controlen despòticament la nostra
vida pública. S’exigeix polítiques
d’aliances als partits d’esquerra
real sobre la base d’un
programa mínim de canvi, com
el que ha portat Syriza al govern
de Grècia.
Fa falta un procés d’unitat i contribuir
amb una confluència a
donar consistència al canvi polí-
tic. L’aliança amb els processos
que tendeixen a ser constituents
a Catalunya són una altra clau
d’una alternativa a l’Estat. Trobar
aquesta fórmula, i saber
aplicar-la en l’àmbit municipal i
autonòmic, és la tasca més urgent
de totes les esquerres.

 Ricard Sánchez Andrés   COORDINADOR D’EUIA BAGES

El feixisme mai se n’ha anat

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/10101/feixisme/mai/se/anat

«La població, amb el seu descontentament, està creant un estat de desmemòria molt perillós»

Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages
Ricard Sánchez |
Ens trobem en unes dates en què coincideixen diverses commemoracions històriques, totes relacionades -per desgràcia- amb el dolor i l’horror de les persones.Es commemora l’entrada, fa setanta-sis anys, de les tropes franquistes a la nostra comarca. El que va passar aleshores conté uns nivells de dolor i d’horror que és impossible de quantificar, ja que hi va haver repressions físiques i morals de tota mena. Fins que va morir el dictador i va passar el més imperdonable en una societat que es fa dir democràtica: no es van jutjar ni perseguir els crims comesos. De fet, la querella Argentina contra els crims del franquisme ha subratllat que la impunitat que regeix a Espanya és escandalosa. És important recordar que Espanya és el segon país del món, després de Cambodja, amb més fosses comunes.Aquest 2015 també es compleixen setanta anys de l’alliberament dels camps de concentració nazis i setanta-cinc de l’arribada dels primers presoners republicans a Mauthausen, l’holocaust, que va afectar a més de 9.500 exiliats republicans. El franquisme, aliat de Hitler, sabia perfectament i, de fet, va col·laborar en aquesta feta, desentenent-se d’aquests exiliats sabent perfectament quin seria el seu destí.

No oblidem que Franco tenia els seus camps de concentració, els seus camps de treball forçat i les seves pròpies execucions: aquí també teníem un horror del qual mai vam ser alliberats fins que es va morir. Auschwitz. Mauthausen. Noms que evoquen dolor, patiment i un mal absolut juntament amb els més de cinquanta “camps de la mort” disseminats per tota l’Europa ocupada. Una Europa que al final de la Guerra sí que va condemnar-ho i persignar-ho i que encara, a hores d’ara persegueix els culpables d’aquesta tragèdia.

Aquí, en la nostra estranya democràcia no s’ha fet mai. És molt preocupant l’increment de partits d’ultra dreta que estan apareixent a tot Europa i, evidentment, en l’estat en el qual vivim. I és que costa d’entendre i de comprendre que hi pugui haver gent que valora positivament l’actuació dels que van sembrar de cadàvers tot el vell continent.

El partit neonazi grec, Alba Daurada, s’ha convertit en la tercera força política a Grècia, tot i que la major part de la seva cúpula està a la presó acusada de presumptes activitats criminals com ho són homicidis i assassinats. També creix el Front Nacional (FN) a França que fa poc va haver d’eliminar de la seva pàgina web el videoblog “Diari d’abord”, on el seu president honorífic i pare de la presidenta de la formació, Jean Marie Le Pen, criticava el cantant de confessió jueva Patrick Bruel, dient: “Farem una fornada la propera vegada”, fent al·lusió als forns dels camps d’extermini nazis. A Ucraïna hi governa un front integrat pel Partit de la Pàtria i el Svoboda feixista (fins fa uns anys anomenat Partit Nacional Socialista d’Ucraïna, referint-se, directament, al Partit Nazi de Hitler), així com també les milícies de la federació d’organitzacions feixistes anomenades Sector Dreta (Pravy Sektor), un Govern recolzat per la UE i els EUA en un perillós joc estratègic contra Rússia. I podria seguir anomenant-ne de gairebé tots els països d’Europa. Alguna cosa passa.

Alguna cosa està canviant en aquest continent -amb les polítiques econòmiques i socials que duu a terme- perquè això passi. La població, amb el seu descontentament, està creant un estat de desmemòria molt perillós. Qui no ha sentit alguna vegada algú, en algun comerç o a la feina, queixar-se de la situació de corrupció generalitzada, de la situació econòmica i de sobte explotar i dir que això abans amb Franco no passava? El més desesperant és que ho diuen convençuts, ignorant la realitat històrica que, alguns mitjans de comunicació intenten, en massa ocasions, amagar. No posen de manifest que Franco i el seu règim van ser uns assassins fins al final dels seus dies; que el que va passar aleshores no deixava de ser una corrupció constant; que les millores socials que van venir després es van guanyar amb molta lluita al carrer i que, tal com es va fer a Europa, el normal hagués estat jutjar a tots els criminals que hi van tenir alguna cosa a veure. Aquí el Feixisme mai se n’ha anat i a la resta d’Europa el clima polític i social el beneficia, sens dubte.

Per la no degradació de correus al Bages

DIMECRES, 4 DE MARÇ DEL 2015  Regió7

Tribuna

Es diu que els imperis no s’haguessin
mantingut units si no
hi hagués hagut una xarxa de
correus que els articulava. Es
diu també que de la magnitud de la seva
eficiència territorial es podia arribar a tenir
un control administratiu del territori.
Fa molt sols els poderosos tenien accés
als serveis de correu. Enviaven els missatges
a súbdits en tots els racons del seu
domini. És curiós, Egipte va ser el primer
imperi que va tenir un correu organitzat,
utilitzant com a principal sistema de
transport embarcacions a través delriu
Nil. Les xarxes de correus sempre funcionaven
com columnes vertebrals que comunicaven
el centre polític amb la perifè-
ria i viceversa.
És considerat un servei públic de la màxima
importància fins a l’arribada dels nostres
temps, quan la UE va iniciar en els
anys noranta, en el marc de l’impuls del
mercat únic, un procés de liberalització
del sector postal que culmina amb la Directiva
2008/6 / CE / 6 / CE. Diuen que
aquest procés es veu també afectat pels
avenços que s’han produït en les últimes
dècades en el camp de les telecomunicacions,
ja que han donat lloc a profunds
canvis en la prestació de serveis postals.
Però en el Llibre Verd sobre el desenvolupament
del mercat únic dels serveis postal
del 1992 s’assenyalava que el procés
havia de ser gradual, i hauria de prestar
especial atenció a les garanties de prestació
del servei postal universal. Com solen
fer, es justifiquen des de la UE que la plenacorreos
obertura del mercat afavorirà l’expansió
del volum global dels mercats postals;
i que coadjuvarà, a més, al manteniment
d’ocupació sostenible i de qualitat en els
proveïdors de servei universal, i que facilitarà
la creació de nous llocs de treball en
altres operadors, nous participants en el
mercat i sectors econòmics connexos. La
realitat, com sol passar, és molt diferent. I
ens trobem amb comunicats reivindicatius
dels seus treballadors perla degradació
a la qual s’està portant un servei essencial
per a la ciutadania. Comunicats
com aquest de la Secció Sindical del Sindicat
CGT de Correus de Barcelona que
posa en coneixement de la ciutadania els
següents fets que afecten el servei postal i
la seva població. Des del 24 de novembre
del 2014 que es realitza un dimensionament
de les seccions de repartiment a la
ciutat de Manresa eliminant 6 seccions
de repartiment a peu i 3 seccions de repartiment
amb moto. I que a més aquest
dimensionament és excessiu i no equilibra
les càrregues de treball entre les diferents
seccions, de manera que queden
part de zones sense repartir, malgrat l’esforç
i professionalitat dels
treballadors/es. Que aquest 10 de febrer,
des de la direcció de repartiment s’insta
els treballadors/es que, a més de la seva
zona de repartiment, hauran d’assumir
també part d’altres zones que estiguin
sense titular per motius diversos, la qual
cosa en la pràctica significarà que augmentarà
el nombre de zones de repartiment
o part d’elles que quedaran sense
repartir. Per Llei 43/2010 de 30 de desembre
del Servei Postal Universal, dels Drets
de l’Usuari i del Mercat Postal s’estableix
que Correus és l’operador designat per
prestar aquest servei i en el seu art. 24 estableix:
«els lliuraments es practicaran almenys
tots els dies laborables, de dilluns
a divendres». La Llei 3/2013, de 4 de
juny, de creació de la Comissió Nacional
dels Mercats i la Competència, estableix
en el seu article 8 com una de les funcions
d’aquesta comissió vetllar perquè
es garanteixi el servei postal universal,
així que si creuen vulnerat aquest dret,
poden fer una reclamació davant la mateixa,
situada al carrer Bolívia, 56, 08018
de Barcelona. Resumit una mica els mateixos
representants dels treballadors
alerten del dret a reclamari alerten d’una
degradació en el servei i en les condicions
laborals que, com està passant en
tants serveis públics essencials, pretenen
justificar l’injustificable…

COORDINADOR D’EUIA BAGES
Ricard Sánchez Andrés