Archive | Mai 2015

Per uns ajuntaments d’esquerra

Article Tribuna opinio  ………..Enviat a Premsa el 11/05 /2015  i no publicat a saber per què…

El desig i la convicció que cal canviar les coses s’ha anat estenent entre la majoria de la societat. Hi ha un convenciment majoritari de què cal posar fi a la dinàmica que els rics ho siguin cada vegada més i que la misèria s’estengui a cada vegada més capes de la societat. Hi ha  maneres d’expressar aquesta voluntat de canvi i les eleccions municipals del proper 24 de maig és una gran ocasió de canvi i derrotar als alcaldes de dretes (a Catalunya majorment de CiU) i als seus socis que apliquen polítiques contràries a la gent treballadora a les classes populars. A Catalunya tenim expressions potents de canvi. La lluita per les llibertats nacionals i l’exigència  d’una república catalana per una bona part del poble és el desig de trencar amb les imposicions de un obsolet Regne d’Espanya  i de crear un nou país que sigui també més democràtic, més transparent, més social i mes solidari. Tenim una gran ocasió per restablir la democràcia municipal, en la qual les veïnes i veïns tinguin veu i vot en les decisions, que la transparència acabi amb la corrupció, que es recuperin els serveis socials i que cap família es quedi al carrer o no tingui resoltes les seves necessitats bàsiques d’aigua, llum i gas.  pagar

Els ajuntaments han estat les principals víctimes de l’especulació del sòl, que els ha fet dependre en bona mesura dels interessos caciquils i dels promotors urbanístics:. Aquestes eleccions municipals, en les quals han aparegut candidatures de confluència com Barcelona en Comú i en Espanya  Ara Madrid, ofereixen oportunitats úniques . Però canviar les coses no resulta fàcil per la força i el poder dels capitalistes  i els mitjans al seu abast, per això la confluència i la unió de tots i totes les que lluiten és la base per al canvi i la transformació. Lamentablement, no en tots els municipis ha estat possible acordar candidatures unitàries d’esquerra com és el succeït a Manresa en la que de forma assembleària vam decidir no fragmentar mes el necessari vot d’esquerra i demanar el vot als que considerem companys ideològics de viatge (CUP, PODEM i ICV) . Crec que costa més treball unir a l’esquerra que a la dreta. A la dreta li uneixen interessos econòmics d’una manera molt nítida i clara; a l’esquerra ens costa més, venim de diferents cultures, diferents identitats, però segueixo creient en l’ unitat ja que és l’única manera de tenir una societat més justa “un futur” i seguiré amb EUiA intentat unir les forces reals d’esquerra seguirem intentant la unitat popular. I seguirem després de les eleccions municipals treballant per l’ unitat de una esquerra que ha de superar tota mena de sectarisme i estigui sobre la base de programes d’emergència socials. Només des d’un profund canvi serà possible una derrota de la dreta en les eleccions generals de desembre de 2015. I el canvi democràtic ha de començar per posar els ajuntaments al servei dels ciutadans. Per que les classes populars “Ja no ens conformem amb les molles, volem el pa sencer” deia el company i genial camarada (Ovidi Montllor) i el 24 de maig tenim una cita i els veïns s’han de mobilitzar amb aquest objectiu . Recordeu els ajuntaments són l’administració pública més propera als ciutadans. No en va, el Partit Popular ha fet de l’assetjament i enderrocament de la seva autonomia un dels objectius de la seva centralització neoliberal. La Llei d’administracions locals ha retallat les seves competències i condicionat els pressupostos. El deute municipal acumulat en els ajuntaments més petits els fa dependre per a la seva supervivència de les transferències a través de les federacions d’ajuntaments provincials o autonòmics, que vénen condicionades amb  privatitzacions, retallades de serveis i reducció d’empleats municipals. Fa falta impulsar “una de les grans assignatures pendents” que és la reforma del finançament local per tal que els municipis obtinguin un 25% dels recursos públics. Ara els ajuntaments pateixen la mancança de recursos provocada per les polítiques del PP , PSOE  i també de CiU, que han buidat les arques públiques.

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

I JA VAM TENIR EL PRIMER DE MAIG

Regió7  DIMECRES, 13 DE MAIG DEL 2015

TRIBUNA

Hem celebrat aquest Primer de
Maig, Dia Internacional del
Treball, i tenim avui 5,5 milions
d’aturats a Espanya i, d’aquests,
726.000 són treballadores i treballadors
catalans. A Catalunya el 20 % de la
població es troba en risc d’exclusió social.
Unes 320.000 famílies pateixen pobresa
energètica. I es produeixen una mitjana
de 43 desnonaments diaris però per al govern
espanyol, per al PP i per a Rajoy tot
va bé, i per a CiU no passa res en aquest
país líder en desigualtat, no se’n volen assabentar i
si no tant els és la situació d’explotació
cada cop més acusada que estan
patint els treballadors i treballadores de
les empreses contractades, subcontractades i autò-
noms de Movistar i d’Endesa; els tancaments
de centres de treball, les rebaixes    primer de maig
de plantilles i els acomiadaments massius
que es continuen executant de manera
generalitzada (recentment hem conegut
els casos d’Emmsa, Correus, Emte i Blanco);
la substitució massiva de treballadors
a temps complet indefinits per treballadors
a temps parcial temporals; la baixada
generalitzada de salaris; etc. Tot plegat
ens presenta un escenari laboral que ens
obliga a la lluita constant contra aquesta
agressió a gran escala del capitalisme envers
la classe treballadora.
A més a més, hem d’afegir la privatització
dels Registres Civils, i les condicions de
precarització que s’estan imposant a la
sanitat pública catalana. I després hem de
remarcar especialment la lluita que estem
portant les classes populars en el marc de
la campanya Catalunya «No al TTIP»,
contra la signatura d’un tractat de lliure
comerç i d’inversió amb els EUA per part
de la UE, que només portarà més desregulació,
atur i precarietat, en una espiral
sense fi per tal d’afavorir el gran capital.
Es poden canviar tantes coses per millorar
salaris i pensions mínimes de 1.100
euros, tal com indica la Carta Social Europea,
amb garantia del poder adquisitiu.
Una llei que promogui el treball digne i
estable, segur i saludable; i derogació de
les reformes laborals. Reducció de la jornada
de treball sense reducció de salari,
per garantir la plena ocupació.
Una Renda Garantida Ciutadana per a les
persones sense o amb baixos ingressos, i
accés garantit a serveis bàsics d’aigua,
electricitat i gas, i transport públic. Regulació
de la dació en pagament a la llei hipotecària
i creació d’un parc d’habitatge
social. Millora del Servei Públic d’Ocupació
i de l’oferta de formació professional i
ocupacional al llarg de la vida, per afavorir la
inserció laboral de joves, dones i
majors de 45 anys. El pròxim dia 24 de
maig tindran lloc les eleccions municipals
en un context general de confluència
i de necessitat de canviar de forma rupturista
les formes de fer política, donant
més participació a la gent i les organitzacions
de la ciutat. Tinc clar que són
aquestes formacions d’esquerres a les
quals cal donar suport.
No puc deixar d’esmentar, per què encara
estic consternat, la mort fa uns dies de
més de 1.000 immigrants a les costes italianes
que només anaven a la recerca d’una
vida millor. S’ha de denunciar que el
Mediterrani s’ha convertint en una fossa
comuna de treballadores i treballadors
que per culpa de les polítiques d’immigració
i de les formes polítiques de continuïtat
colonial han convertit la UE en
una fortalesa neoliberal tot i saber que les
misèries derivades de la fam, les guerres
que el capitalisme va ajudar a crear no tenen
tanques que no es puguin saltar.
Després de l’enèsima tragèdia al canal de
Sicília i que la UE s’hagi centrat a reforçar
les mesures existents com Frontex, en lloc
de comprometre’s a salvar vides en el mar
Mediterrani.
Davant d’això, tots el treballadors i treballadores
hem de reclamar mesures per què
aquest mar deixi de ser d’una vegada
per totes «el cementeri dels treballadors i
treballadores pobres»
Ricard Sánchez Andrés 

COORDINADOR D’EUIA BAGES

QUAN ELS TREBALLADORS FAN VAGA ,NO ÉS PER GUST

Regió7  DIVENDRES, 1 DE MAIG DEL 2015

TRIBUNA

Deia el company Marcelino Camacho:
El dret de vaga s’aconsegueix
fent vagues, el dret de
reunió,reunint-se, el dret d’associació,
associant-se, i tots aquests atributs
de la llibertat, és únicament l’acció
de masses la que pot acabar imposantlos».
Quan els treballadors fan vaga i reivindiquen
els seus drets, no ho fan sense motius,
cap treballador s’arrisca a ficar-se en
aquest tipus de conflictes laborals si no és
per motius clars, i les últimes mobilitzacions
que estem vivint als carrers tenen
una legitimitat més que clara, sens dubte.
Com que no tinc dubtes de la legitimitat
de la vaga indefinida a Madrid entre el
col·lectiu més precaritzat que treballa per
Telefónica-Movistar, el personal(fals) autònom
i les plantilles de les subcontractades
i contractades. Els i les treballadores
es van autoorganitzarfent servir les noves
tecnologies per comunicar-se i van reunir-se
en assemblea més de 400 persones.
En aquella assemblea van decidir
convocar una vaga indefinida a Madrid i
estatal per lluitar contra la precarietat de
les seves condicions de treball i vida (contractes
de 2 h i 4 h però jornades de 10 h i
12 h per arribar a un sou ni tan sols mileurista).
Sindicats com AST, COBAS,
CGT, etc, es van oferir per a la cobertura
per fer la vaga, però la veu cantant continua
sent assembleària. La vaga està auto organitzada.
Els i les vaguistes s’enfronten
a una de les empreses més poderoses de
l’estat i no podran sortir-se’n sense l’ajut
dels movimients socials. A EUiA Bages
considerem que es tracta d’una lluita clau
perquè ha aconseguit superar les divisions
artificials que ens imposa la legalitat.
Els i les treballadores han identificat
que cal lluitar junts contra l’empresa matriu,
Telefónica, i no fer lluites atomitzades
contra les empreses subcontractades
que els paguen la nòmina. Aquí falta una
peça clau, la plantilla directa de Telefónica,
que està convocada a fer vaga a Barcelona
pels seus sindicats i ho han fet per
solidaritzar-se i animar la resta de sindicats
de Telefónica a escala estatal a convocar-ne
també. Les reivindicacions són
clares, davant Telefónica i Confemetal
(confederació que agrupa les empreses
del sector Telecomunicacions):retirada
del contracte mercantil que imposa Telefónica,
mateixa feina, mateix salari; unificació
de condicions de jornada i salari per
a tot l’estat, incorporació a la plantilla de      1 de mayo
tots els falsos autònoms que ho desitgin,
dret del treballador a la readmissió si guanya
un judici com a improcedent i cap
acomiadament per baixa mèdica.
La problemàtica dels i les vaguistes de
contractes no és quelcom que afecti només
les fronteres difuses del personal de
Telefónica, sinó que s’estén a tota la societat.
Es tracta de l’intent generalitzat del
capital de precaritzar tota mena de feines,
d’aconseguir treballadors i treballadores
barats i dòcils. Els treballadors de contractes
fan la mateixa feina que els telefònics,
però amb salaris i condicions molt
pitjors, cobrant menys d’un terç moltes vegades.
Aquesta és la política de Telefónica que,
recolzant-se en la legislació vigent, posa
en perill els llocs de treball dignes, els que
li resulten més cars, al mateix temps que
els escandalosos salaris de la direcció no
paren de créixer des de la privatització. La
divisió que Telefónica imposa, en segregar-se
en més de 600 empreses a Barcelona,
va contra tots i contra totes, contra el
futur de l’ocupació digna. Són els mateixos
que callen davant la corrupció d’Urdangarin
des del despatx de l’antiga seu
de Telefónica i fitxen un corrupte com
Rodrigo Rato quan salta l’escàndol de Bankia. Les
portes giratòries són les que destrueixen
la nostra dignitat de classe treballadora.
No al nou contracte bucle de Telefónica!
Per l’eliminació de la subcontractació i els
falsos autònoms!
Per la dignificació del sector! Per la dignificació
de tots els treballadors i treballadores!
La solidaritat social i obrera ´ es
essencial.

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES