Archive | Juny 2015

PER A QUI ÉS LA RECUPERACIÓ!

Regió7 DIMARTS, 23 DE JUNY DEL 2015

TRIBUNA

Les eleccions han significat un
important retrocés del partit
del govern, el PP, i davant la
perspectiva d’unes eleccions
generals cap a final d’any ja preparen la
seva campanya: «la recuperació econòmica»
que ens salvarà de tots els mals. És
cert, uns quants índexs macroeconòmics
indiquen elements de recuperació econò-
mica, i previsió de creixement del PIB,
augment de vendes i recuperació de beneficis
de les grans empreses… però també
que segueix creixent el deute públic i
que cada mes paguem més als creditors,
que els salaris tot just creixen una misèria
i que la precarietat s’ha estès com una
malaltia que deixa agonia laboral en tots
els àmbits de l’activitat econòmica. Si la
crisi l’hem pagat bàsicament les classes
treballadores, ara volen que la recuperació
passi primer per casa dels rics. Mentrestant,
el Cercle d’Empresaris proposa
que els sous de joves sense formació baixin
del salari mínim. «Hi hauria d’haver
un sistema de contractació per sota de
l’SMI perquè aquests joves rebran formació
de les empreses», afirma, com si l’elit
empresariat no tingués prou beneficis. No
es pot tenir gens de confiança en aquesta
recuperació de la qual parlen, perquè no
hi haurà canvi de perspectiva econòmica i
social mentre l’atur segueixi en els nivells
actuals, els salaris no es recuperin i l’ocupació
sigui fixa i indefinida. La crisi capitalista
va portar l’atur massiu, els salaris
van baixar una mitjana de 7 punts, els
costos laborals de les empreses van baixar
el 18 % i, pel que fa a la contractació i condicions
laborals, vam tornar a temps que
semblaven passats. Alguns exemples: el
25 % dels contractes que es realitzen són
d’una setmana o menys; en sectors tan
precaris com l’hostaleria s’està pagant poc
més de 2 euros per netejar l’habitació                           recuperacio
d’un hotel; hi ha empreses, sobretot petites
i mitjanes, en què hi ha més gent en
producció contractada per ETT que persones
en plantilla… i, evidentment, precarietat
i baixos salaris són dos conceptes
ben units. Perquè la recuperació sigui real
per a la classe treballadora, cal començar
per recuperar salaris i posar fre a la precarietat.
El Salari Mínim Interprofessional a
Espanya, després de la pujada de 3,30 euros
aprovada el 23 de desembre passat, és
de 648,6 euros bruts al mes. Com ja sabien
molts ciutadans, aquesta quantitat
«no garanteix un nivell de vida digna», segons
ha denunciat el Comitè Europeu de
Drets Socials del Consell d’Europa, que ha
avaluat el compliment de la Carta Social
Europea i del seu protocol addicional. No
és cert que amb salaris baixos i ocupació
precària es creïn llocs de treball, necessitem
més demostració amb el que hem
viscut durant aquests anys? El que es necessita
és que les lluites contra la precarietat
tinguin la solidaritat de tots/es. Que
en els convenis col·lectius es lluiti per
augments salarials i reducció de la precarietat…
i que pas a pas anem preparant un
pla general de confluència i de mobilització
general. No pot ser que es parli de recuperació
i un de cada deu nens a Espanya
pugui estar en pobresa crònica tota la
seva infància com diu un informe de La
Caixa, no d’una «ONG radical», que alerta
de la necessitat d’activar polítiques d’ajuda
familiars; a més, els desnonaments arriben
als 18.900 en el primer trimestre, el
2,1% més. Segons l’estadística del Poder
Judicial, els desnonaments per impagament
de llo-guer superen els hipotecaris.
Van a 10 desnonaments per hora a Espanya.
Un veritable drama social. Mentrestant,
els tres espanyols més adinerats dupliquen
en riquesa els nou milions de
persones que formen el 20 % de la població
més pobra del país. I les 20 fortunes
més grans posseeixen tanta riquesa com
el 30 % més pobre de la població, gairebé
14 milions de persones. Són dades de
l’ONG Oxfam Intermón en un informe
que adverteix sobre l’augment de la desigualtat
a tot el món. «A Espanya augmenta
aquesta tendència. L’últim any les 20
persones més riques del nostre país van
incrementar la seva fortuna de 15.450 milions
de dòlars, més d’1.760.000 de dòlars
per hora», va dir l’ONG. Aquí sí que hi ha
la recuperació.

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES

 

Anuncis

Genocidi silenciós

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/10720/genocidi/silencios

Tinc clar el que fa la UE no és política de rescat; és política de defensa. I això s’ha vist clarament amb el genocidi silenciós que estem vivint al mediterrani i que ens assota la consciència cada cop més sovint. Parlo, per exemple, de l’últim drama al canal de Sicília en què van morir 800 persones.

Europa no acull Europa, sinó que es defensa dels pobres que ella mateixa va crear. És una estratègia depredadora però perfecta per als interessos psicòpates d’un capitalisme malalt que ha emprès una guerra no declarada contra els emigrants que ella mateixa va crear, situant-los com l’enemic per intentar que no vegem que el botxí és ella. La UE està formada per criminals contra tots els drets.

No pot ser que per enèsima vegada tornin a reunir-se els ministres per dir que cal reforçar l’agència Frontex, on l’objectiu real és el de defensar les fronteres i no les vides humanes. Ells mateixos “es retraten”. És vergonyós.

Hi ha una responsabilitat anterior, una responsabilitat d’origen. Els nostres governants, titelles dels poders econòmics, no són només responsables d’impedir l’entrada als immigrants. La seva responsabilitat màxima se situa en estar forçant la sortida de milions de persones dels seus pobles i ciutats. Estan promovent les condicions que porten a aquestes persones a no tenir una altra opció que la fugida i tot ve per aquesta mentalitat colonial que se segueix tenint en aquesta UE tan poc nostra.

Les polítiques econòmiques són responsables d’aquest llarg genocidi a què estem assistint. Les guerres que s’han promogut a l’Orient Mitjà pel control de recursos naturals, les multinacionals que arrasen aquests recursos i esclavitzen als pobles a treballadors i treballadores, la venda d’armes a països en conflicte o el suport colonial a dictadors criminals són la contribució occidental a la pobresa i la desigualtat en molts territoris de l’Àfrica. És la cara més criminal d’aquest colonialisme lligat al capitalisme salvatge.

Algunes de les mesures de la UE perquè no siguem conscients del drama es tradueixen en més fons per a l’agència Frontex, que no és una agència de salvament sinó de defensa de les fronteres; en més col·laboració amb països com Egipte o Tunísia perquè actuïn de carcellers i mantinguin els immigrants lluny de l’aigua perquè igualment morin de fam o malalties, i en agilitzar els vols de deportació d’aquells que van sobreviure a naufragis en alta mar. Com si això signifiqués a frenar les causes d’aquest enorme drama i volgués dir frenar als emigrants per molt perillosa que hagi estat la seva travessia.

Escoltar les paraules del ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz, que va dir tenir por que una política de salvament a l’estil de l’operació Mare Nostrum -que va posar en marxa Itàlia- tingués un efecte crida, és ofensiu. No existeix l’efecte crida, sinó l’efecte sortida, i d’això sí que en són responsables els diferents governs de la UE.

Aquest efecte sortida comença en els llocs d’origen amb les guerres i misèries. Després d’un viatge terrible es topen amb les tanques, les pallisses i les devolucions en calent, com és el cas de l’Estat Espanyol. Però si aconsegueixen entrar, es troben amb batudes racistes com l’operació Mos maiorum. Això s’ha de denunciar, perquè són aquestes polítiques de control de fronteres i defensa del territori europeu les que han convertit la Mediterrània en un cementiri dels pobres.

Malauradament aquestes tragèdies seguiran i no es podran combatre mentre la UE no sigui capaç d’impulsar un canvi de polítiques d’immigració, econòmiques i de relació entre països. I mentre no canviï la UE que tenim, ho veig difícil.

Deia Mario Moreno (Cantinflas), “estem vivint un moment històric en què l’home, científica i intel·lectualment és un gegant, però moralment és un pigmeu”. I és que tal com funcionen els lobbys financers i polítics que dominen el món cal donar-li gran part de raó.

Autor

Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

Crida a la Unitat Popular

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/10908/crida/unitat/popular

Una de les alegries més grans que m’enduc d’aquestes eleccions, a part dels resultats de les candidatures d’Unitat Popular a nivell nacional i estatal -una formació en la qual crec amb fermesa- és que a Manresa, la meva ciutat, desapareixen de l’ajuntament, per una banda, un partit de clara ideologia feixista com PxC i, per l’altra el PP, amb una ideologia de dretes rància i en punts coincidents amb PxC. I és que només cal recordar que el PP sorgeix d’una dreta hereva de fundadors com Fraga i altres personatges foscos amb un historial de corrupció estatal que fa posar vermella la paraula democràcia.

Sento alegria i vull fer arribar una felicitació sincera a les forces polítiques de ruptura i, al meu entendre, d’esquerra real que han tingut representació municipal: la CUP i Podem que, igual que ICV -que finalment no ha entrat al govern i que de forma sobirana analitzarà els seus resultats- són forces polítiques que des d’EUiA Bages hem demanat que fossin votades perquè finalment el nostre grup va decidir no presentar-se a les eleccions, precisament per no dividir encara més el tan preuat vot d’esquerres.

Penseu, companys/es, que s’ha de seguir intentant. Sóc del parer que les formacions polítiques que podem confluir hem de fer un esforç de responsabilitat. Totes soles poden treure bons o mals resultats, però juntes multipliquem els bons i podem impedir que les forces del règim governin.

Valoro molt positivament l’avenç de les forces polítiques de l’esquerra rupturista de manera generalitzada i no vull deixar de remarcar que allà on més s’ha aconseguit la unitat al voltant d’una única candidatura popular és on millors resultats hem obtingut.

La multitud de dimensions en joc fan difícil una lectura simple del resultat de les eleccions municipals -i autonòmiques, a la resta de l’estat-, però sembla que la voluntat de canvi democràtic és l’impuls més fort que travessa aquesta societat. Tot indica que es pot consolidar la idea que la justícia social, el dret de les nacions a la seva autodeterminació i la renovació democràtica són qüestions vinculades a una crisi de règim que cal abordar com un tot.

Barcelona mateix demostra que els drets socials i el dret a decidir poden anar de la mà en una candidatura guanyadora. I penso que això es podria fer a tota Catalunya, tenint el precedent de la victòria de Barcelona en Comú a la nostra capital i dels exitosos resultats electorals d’altres candidatures de confluència aconseguits aquest 24-M.

Considero que aquests resultats ens donen la raó a totes aquelles persones que defensem la Unitat Popular davant les forces reaccionàries com a única sortida per al definitiu enderroc del règim del 78. És per això que EUiA Bages comencem a treballar des d’ara mateix per la Unitat Popular i emplacem a totes les forces de l’esquerra i a les persones militants de base i de moviments socials a construir juntes una nova majoria social. Una nova majoria que ha de ser com més àmplia millor per al treball municipal i que, un cop celebrades les eleccions catalanes del 27 de setembre, ha de fer tots els esforços perquè hi hagi candidatures de confluència que defensin el dret a decidir, les polítiques de rescat a les persones, que expulsin l’austeritat de la vida política a Catalunya i que defensin l’honestedat, l’ètica i la lluita contra la corrupció al nostre país.

Una nova majoria que tots/es junts hem de construir al voltant d’un programa polític comú, ambiciós en el pla social i en el nacional, i que ha de tenir com a prioritat el desenvolupament d’un pla de rescat ciutadà que doni resposta a la important crisi social que vivim; una nova majoria que ha de permetre el desenvolupament d’un Procés Constituent; una nova majoria que sigui una Ruptura Democràtica amb el sistema establert i pugui donar peu a la vertebració de processos constituents que, a diferent nivell, prenguin la forma d’un apoderament popular. Un procés constituent per a Catalunya que ha d’anar acompanyat de processos constituents paral·lels en l’àmbit municipal i des de la base; un procés constituent d’una República Catalana.

Autor

Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

Pel Programa de la majoria: ajuntem-nos!

 TRIBUNA DIJOUS, 4 DE JUNY DEL 2015 Regió7

 

Globalment, EUiA Bages valorem
les eleccions del diumenge
24 de maig positivament
per l’avenç de les forces polítiques
de l’esquerra rupturista de manera
generalitzada, però no volem deixar de remarcar
que allà on s’han aconseguit més
bons resultats és al voltant d’una única
candidatura popular. Es pot dir amb rotunditat
que les candidatures d’unitat popular
han estat tot un èxit, especialment a
Barcelona, Madrid, Saragossa, la Corunya
i Santiago… Considerem que aquests resultats
ens donen la raó, a totes aquelles
persones que defensem la unitat popular
davant les forces reaccionàries com a única
sortida per al definitiu enderroc delrè-
gim del 78.
La nostra formació a Manresa ha demostrat
coherència per no presentar-se per no
dividir més el necessari vot de l’esquerra
real i demanar el vot a forces que considerem
companyes de viatge per a la unitat
popular (CUP, Podem,ICV), seguirem treballant
sempre buscant la màxima unitat
que es pugui trobar amb vista al present i
futur.
En les eleccions del diumenge 24 de maig
van estar en joc més de 8.000 municipis i
un bon nombre de comunitats. Aquests
resultats marcaran l’agenda política d’aquest
any i podrien indicar, i així ho espero,
la fi del regnat del PP. Fins ara els de Rajoy
controlaven 12 dels 17 governs autonò-
mics, el govern del 46 % dels ajuntaments
de l’Estat i l’alcaldia en 40 de les 52 capitals
de província. A mi m’és complicat d’entendre
que un treballador voti un partit polític
que li fa mal social, que sembla un clan
mafiós i que a més es pot vestir de demò-
crata però que qualsevol hemeroteca descobreix
la seva història i d’on ve, que és de
la història més negra del nostre país…
Aquests anys de llarga i dura crisi han estat
anys d’ensenyaments i de lluites. Anys
que han mostrat com els dispositius de la
transició, les seves lleis i organismes no
valen per aturar el dolor provocat per la
llibertat retallada a la immensa majoria de
la població. Cada dia som més les persones
conscients que sota el capitalisme mai
no podrà madurar una veritable Democràcia,
un govern del poble i per al poble,
on la ciutadania decideixi amb llibertat
sobre tots els assumptes públics que afecten
la seva vida.                                                      majoria
Començar a pensar en posar fi a la política
austericida i les seves enormes conseqüències
de patiment sobre la vida de milions
de persones depèn que el PP i els
seus socis ideològics perdin poder i que el
seu alter ego, Ciutadans, no li serveixi de
crossa per a la suma. Abans ho ha fet, no
oblidem el capitalisme de CiU, i en moltíssimes
i diverses ocasions. Cada dia som
més les persones conseqüents que ens organitzem
per fer front col·lectivament als
atacs del capitalisme a la democràcia, per
defensar un sistema alternatiu i viable a
l’especulació que retorni al poble la seva
sobirania. No poden ser més llistes separades
i objectius compartits i encara més
amb la situació d’alarma social que viu
aquesta societat malalta. Regenerar la democràcia
exigeix exercir-la amb més profunditat,
exigeix un procés de processos
constituents que possibiliti netejar la vida
pública de la corrupció i conquerir drets,
nous i de sempre, sobre bases diferents i
més sòlides; en altres paraules,republicanes
i universals. La lluita pel dret a decidir
de Catalunya i la seva relació amb la resta
de l’Estat és per als homes i dones d’EUiA
Bages part indestriable del model social,
sostenible i democràtic de societat a la
qual aspirem. L’acte sobirà de decisió està
lligat a uns drets i a un model de desenvolupament
que concreten les condicions
de vida quotidiana de la majoria social del
país, i és per aquest nou país que volem
decidir. Cada dia som més les persones
que prenem partit per la unitat popular,
que ens impliquem en la lluita per defensar la
unitat de la classe treballadora i les
classes populars, que són la immensa majoria
de la ciutadania. Per deure moral cal
fer el possible per estendre-la

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES