Archive | Setembre 2015

REALITAT CATALANA…i 27-s

Regió7 DIJOUS, 24 DE SETEMBRE DEL 2015

Nosaltres compartim amb la majoria del poble del nostre país l’aspiració de conquerir la sobirania. Una sobirania que, per a nosaltres, és indestriable de la igualtat d’oportunitats, la justícia social, la transparència en el govern, la solidaritat internacionalista i l’aprofundiment democràtic. Vivim un moment determinant per al futur del nostre país, enfrontem la fase final d’un cicle electoral que marcarà l’enfocament polític dels anys vinents. És el moment de decidir si Catalunya vol seguir sent el paradís neoliberal de turisme barat del sud d’Europa, model de desigualtat i injustícia, o si tenim la voluntat de capgirar la realitat i fer del nostre país un model de progrés, cooperació i redistribució igualitària de la riquesa. Avui dia, com a economia, Catalunya s’aixeca sobre un turisme massiu i sobre un sector serveis d’escàs valor afegit, on juga un paper fonamental l’especulació immobiliària i patrimonial. Catalunya és el país d’Europa més desindustrialitzat en els darrers temps: el pes de la indústria en PIB nacional de Catalunya és avui dels més baixos de la UE. Catalunya és un dels països d’Europa amb un menor percentatge de població ocupada en indústria d’alt contingut tecnològic i un dels que presenten una major dependència del sector serveis a la celebració de fires i congressos. Catalunya és a la cua d’Europa en inversions a investigació i recerca. Catalunya és una de les nacions d’Europa amb més precarietat laboral, més atur i menys productivitat. Catalunya és un dels països amb un major percentatge de catafamílies amb tots els membres actius en situació d’atur i amb un major índex de persones en situació de pobresa. Catalunya és una de les nacions amb més desigualtats socials d’Europa: té un PIB superior a la mitjana però també una de les menors despeses socials per habitant. Catalunya és una de les nacions d’Europa amb un menor percentatge de treballadors públics per habitant i és model capdavanter en l’externalització de la gestió pública, amb un dels sistemes educatius i de salut amb més pes del sector privat de la UE. Catalunya és l’avantguarda de l’Europa continental en la privatització i copagament de serveis públics. Catalunya és paradís neoliberal del sud d’Europa, una de les nacions amb un major deute públic, la major part del qual acumulat en els darrers anys. Per aquesta mateixa raó, no compartim projecte polític amb les forces que donen suport al govern d’Artur Mas, que mentre parlen de sobirania han retallat drets socials, han privatitzat la gestió de serveis públics en benefici d’empreses privades, han obstaculitzat la lluita contra la corrupció i no han implementat polítiques públiques en favor d’una ocupació de qualitat, ni en favor d’un desenvolupament sostenible. Considerem que han estat les polítiques neoliberals impulsades a Catalunya per Convergència les principals responsables de la situació social del país. La Catalunya d’avui és la Catalunya que ha construït Convergència per mitjà de Jordi Pujol i Artur Mas, en aliança amb el PP, el PSOE, sota el consentiment de la monarquia borbònica. La situació que vivim no té altres responsables. Els problemes nacionals de Catalunya són per naturalesa problemes socials, que tenen com a causa primera les polítiques reaccionàries impulsades pels seus governs neoliberals, i considero un exercici d’hipocresia per part dels defensors del front que vol fer president a Mas la negació d’aquesta realitat. Més que mai, fer una crida a la unitat popular. Una unitat popular que ja s’ha començat a construir en les recents candidatures municipals que han recuperat les institucions locals per al poble en ciutats significatives. Unitat popular que ja s’ha començat a construir en la candidatura unitària Catalunya Sí que es Pot, que a les eleccions vinents del 27-S defensarà un programa social i nacional. Unitat popular per articular un únic projecte social i nacional en defensa dels interessos de la classe treballadora i el conjunt de classes populars, que són la immensa majoria de la ciutadania. Unitat popular que, en definitiva, és necessària per a la consecució del procés constituent d’una República Catalana.

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES

Anuncis

LA DIGNITAT NO TÉ FRONTERES

DILLUNS, 21 DE SETEMBRE DEL 2015 Regió7

LA PÀGINA DEL CONSELL MUNICIPAL DE SOLIDARITAT

La guerra de Síria ha esdevingut el conflicte més sagnant del segle XXI, amb un quart de milió de morts i uns 8 milions de desplaçats interns. Les famílies abandonen les seves llars empeses pels bombardejos i els assassinats,però amb l’esperança de tornar i refer les seves vides una vegada s’hagi acabat la guerra. A principi de juliol, el nombre de refugiats sirians registrats per l’ACNUR (Alt Comissionat deNacions Unides per als Refugiats) va arribar als 4 milions.Però les dades no oficials augmenten amb escreix el nombre de la població desplaçada. La majoria d’aquests exiliats es concentren als països veïns de Síria:Turquia acul lprop de 2 milions de refugiats;Jordània ha arribat als 600.000 i a l’Iraq s’ha passat dels 250.000.Però el cas més flagrant és el Líban,que comparteix 240 2103.Catalunya-per-Iraq.quilòmetres de frontera amb Síria.Aquest petit país, que té una població de 4,5 milions d’habitants,desde l’inici de la guerra ha rebut 1,3 milions de refugiats.Davant d’aquesta evidència, l’Associació Catalana per la Pau (ACP) ha realitzat des del 2014 accions d’emergència en diversos camps de refugiats sirians al Líban, orientades a lluitar contra la desnutrició infantil, molt generalitzada en aquests camps. Un dels eixos de treball de l’ACP és el dret a la vida, a la pau i a la seguretat i, en aquest sentit, té també una llarga experiència treballant diferents conflictes,i en particular, en camps de refugiats palestins. L’ACP s’ha adherit al manifest «Restituïm la dignitat i recuperem la memòria actuant amb solidaritat.Crida per què Catalunya lideri l’acollida de refugiats sirians al sud d’Europa», presentat el passat 10 de setembre.  Però la guerra a Síria continua, i es calcula que expulsa de mitjana uns 5.000 refugiats al dia. Sota aquestes circumstàncies, Europa ja ha rebut 348.000 peticions d’asil. I mentre la UE convoca d’«urgència» una segona reunió per a l’octubre, els sirians fugen com poden del seu malson per caure en una espècie de llimbs formats per tanques i filats. Les imatges que ens inunden remouen consciències i desperten l’esperit solidari.No perdem la humanitat i defugim els impulsos xenòfobs,racistes i intolerants que corren el risc d’aflorar quan es produeix una situació com l’actual.No perdem de vista que l’únic a què aspira una persona refugiada, com qualsevol altra persona,és viure amb dignitat i sense patir per la seva vida i la dels seus. L’ACP forma part del Consell Municipal de Solidaritat de Manresa i té una llarga trajectòria en projectes de transformació de les condicions de vida de les poblacions més desafavorides, la plena expressió dels drets individuals i col·lectius i l’eradicació de lapobresa. A la seva web (www.acp.org) trobareu un número de compte per fer donatius per als camps de refugiats.

Xavier Cutillas

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA PAU

Amb ells canviaria alguna cosa?

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/11448/amb/ells/canviaria/alguna/cosa

El president Mas, com oportunista i tàctic que és, ha aprofitat la conjuntura per donar el cop definitiu: subordinar políticament i lligar en curt a ERC, així com a les entitats ANC i Òmnium i, en conseqüència amagar una Convergència desacreditada per les polítiques antisocials, pels nombrosíssims casos de corrupció i pel trencament amb Unió Democràtica de Catalunya.

Ni llista del President ni llista sense polítics: llista amb el president i ben envernissada d’una capa socialitzant que s’encarrega d’aportar no només ERC i els escindits del PSC -o les trajectòries més aviat esquerranes de la Muriel Casals i la Carme Forcadell- sinó d’un oportú cap de llista provinent ni més ni menys que d’ICV, Raül Romeva. I per tancar, en Guardiola.

Així doncs, quin bon català no es pot sentir representat per aquesta llista? No és la llista del Mas, no ens penséssim, no es tracta de donar una sortida política a Convergència… És una llista de país, amb el president. I no és perquè Convergència es reinventi i continuï governant, és pel Sí i per una independència d’aquí a vuit mesos. I almenys així, aconseguir formar part de la llista més votada i seguir al timó de la nau. Rumb a Ítaca.

Però, què voleu que us digui. Jo no m’empasso la maniobra. És innegable que el discurs de Convergència contrasta amb la seva pràctica política i això s’evidencia en el posicionament, obert o implícit, envers diferents mesures legislatives impulsades pel govern reaccionari del PP, especialment en tres grans projectes aprovats en la darrera legislatura: la Llei Mordassa, la Llei Wert i el TTIP.

La posició de CDC es contradiu, en primer lloc, amb el seu suport silenciós a la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa. El PP va aprovar amb la seva majoria absoluta aquesta llei, que havia aixecat un important moviment popular de rebuig, amb el vot contrari de tota l’oposició, excepte CiU i el PNV, que es van abstenir. Cap d’aquestes dues formacions va signar tampoc el compromís conjunt de la resta de forces d’oposició de derogar aquesta llei tan bon punt existís al Congrés una alternativa parlamentària suficient per a tombar-la.

Per què cal oblidar totes les barbaritats en què hi va haver col·laboració i fins i tot l’enduriment per part de la CDC de Mas com l’última reforma laboral? La Catalunya a la qual ens porten és la que anul·la el dret a la protesta social i la que té uns drets laborals que els mateixos convergents –els reis de la privatització i la corrupció a Catalunya- han endurit.

I no és que tot això siguin contradiccions del partit. La resposta és molt senzilla, tan senzilla que frega l’obvietat: Mas no té cap intenció de portar a terme el programa de Junts pel Sí. Tanmateix, el seu descrèdit pels casos de corrupció i per la seva gestió absolutament neoliberal de les retallades l’han abocat aquí. El partit dels Pujol ha hagut d’enfrontar una caiguda constant de suport popular i ha hagut d’empescar-se una sortida. El risc que Catalunya acabi en mans d’un govern liderat per forces d’Unitat Popular, amb un programa progressista que limiti i posi fre a la Catalunya Neoliberal privatitzadora ha motivat el viratge de CDC cap al populisme patriòtic que no fa tant de temps defenestrava.

Amb Junts pel Sí, CDC aspira únicament a mantenir-se en llocs clau de govern i d’aquesta manera impedeix un canvi cap a l’esquerra a Catalunya. Un cop assegurat el poder i en funció dels resultats obtinguts, CDC adaptarà la seva estratègia a la nova realitat que es trobi, com ha fet sempre.

Mentre es mantingui al govern, l’equip de CDC seguirà controlant la batuta i podrà continuar marcant l’agenda a la seva conveniència. El que passi a Catalunya comportarà, és ben sabut, el tancament de files de la dreta franquista i un PP sense majoria absoluta. Però potser a partir d’això Ciutadans en sortirà reforçat a les eleccions de novembre, de manera que CDC haurà contribuït amb el seu radicalisme al manteniment la petja espanyolista aCatalunya.

Cal un canvi a Catalunya si volem que les retallades i la corrupció puguin desaparèixer. És impensable pensar que una candidatura on hi existeixi l’oligarquia de sempre pugui canviar alguna cosa. Per això cal una candidatura com la de Catalunya sí que es pot, amb un fort perfil ciutadà i d’esquerres com el que hi havia i hi segueix havent a BCN en Comú. Cal un Programa de radicalitat social i democràtica i al mateix temps una proposta que passi perquè el 28S es dugui a terme un Inici Constituent per avançar en la constitució d’una República Catalana com a projecte representatiu de la majoria social treballadora catalana. Això seria el canvi per Catalunya…

Autor
Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

ELCRIM EUROPEU

 TRIBUNA  DISSABTE, 12 DE SETEMBRE DEL 2015 Regió7

La resposta de la Unió Europea davant una de les emergències humanitàries més grans des de la fi de la Segona Guerra Mundial és regatejar el nombre de refugiats que toquen a cada país. I mentre té lloc aquesta subhasta, milers de persones moren intentant arribar a Europa, fugint de guerres i catàstrofes. Estem en un sistema que funciona sobre la base del saqueig i l’explotació, i que produeix incessants guerres econòmiques i règims al servei del gran capital que no vacil·len a agredir les poblacions de les zones cobejades, mitjançant els seus exèrcits oficials, o la implementació del paramilitarisme. I són les lògiques inherents al capitalisme les que produeixen lleis migratòries cíniques i inhumanes, i les que produeixen també grups que s’aprofiten de les persones en situacions d’extrema vulnerabilitat. Els èxodes poblacionals, tant des d’Àfrica i Àsia cap a Europa, com des d’Amèrica Llatina cap als Estats Units i Europa, seguiran mentre segueixi el saqueig econòmic. Milions de persones es veuen obligades a migrar perquè les seves famílies puguin sobreviure. I a aquest drama familiar i del desarrelament forçat s’hi sumen les perillosíssimes condicions de l’èxode, producte de les salvatges polítiques migratòries dels països cap als quals es dirigeixen les poblacions, que no per casualitat són els mateixos països Siriadestinataris de les riqueses saquejades en els països d’origen dels emigrants. Les persones no van cap al «somni», fugen del malson en què les transnacionals han convertit casa seva: segueixen la mateixa ruta que prèviament ha seguit l’espoli de riqueses extretes dels seus països. Però els països capitalistes volen riqueses, no immigració pobra. Ens arriben notícies de l’horror migratori a Europa cada dia però les notícies han obviat que els governs europeus són responsables d’aquestes morts. Aquest crim terrible, explotat pels mitjans amb la mateixa superficialitat i frivolitat de sempre, és només la punta d’iceberg d’una tragè- dia més gran: Europa viu l’allau més gran de refugiats de la història. Segons l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats, el 2014 les xifres de desplaçats for- çosos van superar les de la Segona Guerra Mundial. Unes 59.900.000 persones van abandonar la seva llar per culpa de «conflictes i persecucions». La UE ja s’ha desfet de les seves màscares, dels Drets Humans, s’ha destapat com un engranatge econòmic sense remordiments. Cal parlar clar: Europa, o millor dit la Unió Europea, és un actor principal en les guerres que han causat aquesta situació. Les ànsies neocolonials dels poders econòmics d’Alemanya, de França i de Turquia, sotmeses als interessos i les estratègies dels líders de Wall Street i la City, han portat la UE a embrutar-se fins al coll en les diferents guerres. És còmplice en la desestabilització de l’Orient Mitjà, part en la guerra de Síria, ambigu aliat de l’Estat Islàmic, protector del règim feixista ucraïnès que ha portat la guerra a les portes d’Europa. Europa camina en mans de la UE cap a l’infern de la misèria, la repressió i la guerra. La mateixa UE, coresponsable d’aquestes guerres, és la que nega asil als milers de refugiats que reclamen assistència, incomplint obscenament els tractats internacionals, mentre un feixisme creixent es nodreix del desastre. I no hi haurà tanques suficientment altes, encara que es cobreixin de tallants, que puguin aturar aquest gegantí drama que omple de vergonya històrica la vella Europa dels drets humans. S’ha de lluitar contra aquest sistema que produeix barbàrie. I és un imperatiu ètic combatre l’ús de bocs expiatoris per fer viable més guerres imperialistes i ocultar els veritables responsables del col·lapse humanitari: els grans capitalistes. És hora de comprendre on són les causes i on les conseqüències, i deixar d’acceptar l’obscenitat que consisteix a intentar invertir virtualment les causes i les conseqüències. Milers de dones, homes i nens estan mirant-nos des de l’escuma del mar: víctimes d’aquest sistema inhumà, d’una barbàrie que ens cobreix de vergonya, dolor i misèria i que s’intenta tapar i perpetuar amb un cinisme fastigós.

COORDINADOR D’EUIA BAGES

Ricard Sánchez Andres