Archive | gener 2016

Per Felip VI som un poble d’un sol ús

http://www.naciodigital.cat/manresa/opinio/12310/felip/vi/som/poble/sol/us

La veritat és que m’és indiferent el que diguin les monarquies i els monarques. Així doncs, em va importar ben poc el discurs que va fer Felip VI el dia de Nadal. Tot i així, reconec que llegeixo la premsa i, en diferents diaris es va parlar de què va dir l’actual rei d’Espanya a través d’un text precuinat que s’allunya estrepitosament de la realitat, provocant que l’únic que canvia al llarg dels anys sigui l’escenari pompós on es recita.

L’home aquest que regna dintre d’aquesta estranya democràcia ho fa en el regne de les desigualtats. En el que va ser el seu segon discurs de Nadal, Felip VI va tornar a demanar als partits polítics que dialoguessin i que arribessin a acords, amb la finalitat de comprometre’s amb el futur d’Espanya. L’actual rei va sol·licitar “el diàleg, la concentració i el compromís” en un missatge allunyat de la realitat en la qual vivim, talment com feia el seu pare.

Alhora, també va referir-se al que molts ciutadans anomenen “desafiament sobiranista de Catalunya”; va parlar de la sanitat; l’educació; la pobresa; l’atur; del terrorisme gihadista (però es va referir ben poc als refugiats), i, fins i tot, del canvi climàtic. I tot això sense intentar buscar les causes i els culpables, bàsicament perquè ell mateix s’acabaria embrutant, tenint en compte que les polítiques que el protegeixen són l’arrel del problema.

Aquest any, però, s’han quedat fora del seu missatge de Nadal dos temes troncals i sensibles. Parlo de la reforma de la Constitució –no fos cas que el prenguessin per republicà i independentista-, de la violència masclista –una xacra social que milers de persones van demanar convertir en “qüestió d’estat” i, efectivament, de la corrupció (hi havia el perill que si en parlava ens vingués al cap la seva família).

Evidentment, doncs, en el seu discurs, Felip VI no es va preguntar cap cop com és que un país amb 42 milions de persones que passen calamitats i amb només 4,7 que viuen amb certa comoditat, aguanta. Els “molt rics”, com ho podrien ser la seva família i amics, són només l’1% de la població, que en números vol dir aproximadament unes 500.000 persones i que viuen a costa del que l’European Anti Poverty Network (EAPN) va batejar com “la contracció de la classe mitjana”. Un 67% de la població no arriba a final de mes perquè és pràcticament impossible que una família amb 4 o 5 membres sobrevisqui a 1000 euros mensuals (i ja no parlem de la població que ho fa amb menys). Però clar, de tot això, el Felip ni piu. I tampoc va obrir la boca per parlar de com en cinc anys (2008-2012) s’han reduït en gairebé mig milió el nombre de declaracions, així com tampoc ho va fer per dir que la quota resultant de l’IRPF oscil·la entre els 12.000 i els 21.000 euros, la qual cosa significa una reducció de gairebé el 8%…

A Felip i als seus no els molesta que visquem en una societat patriarcal immersa en un masclisme dissimulat en la qual els valors i les idees imposades des de la visió masculina de la realitat són preses com a referència comuna en cada context social. Als amics de Felip els importa poc la violència contra les dones, contra els homosexuals, contra els transsexuals, contra els estrangers, contra les persones d’altres races o grups ètnics i contra els que tenen altres idees o creences. És igual l’adjectiu; el nom sempre és violència. Però el que els importa encara menys som els que pertanyem a una altra classe. Per Felip VI el poble és d’un sol ús.

Per acabar, quan va fer referència a Catalunya va deixar anar l’argument perla que diu que “saltar-nos la llei ens ha conduït històricament a la decadència”. I això ho va dir ell! Potser fóra bo recordar-li que qui va nomenar successor al seu pare va ser un colpista i que reformar la Constitució és democràtic i necessari pels ciutadans i pel conjunt de pobles que anomenem Espanya.

AUTOR
Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

APRENGUEM DE LA NOSTRA HISTÒRIA RECENT! NO FA TANT

DIJOUS, 14 DE GENER DEL 2016 Regió7

TRIBUNA

Finalitzant l’any 2015 em va arribar la trista notícia de la mort a França de l’heroi de la resistència antifeixista Comandant Robert, llegendari lluitador antifeixista que fins als últims dies de la seva vida es va dedicar a despertar la consciència entre les noves generacions que avui també s’han d’enfrontar a aquest altre monstre insaciable que és l’imperi capitalista. Va rebre en vida homenatges i condecoracions diverses però com és costum en la nostra estranya democràcia mai se li va concedir la més mínima distinció. José Antonio Alonso, Comandant Robert. Era nascut a El Entrego (Astúries) el 1917, però es va criar a Tarragona, on va ser traslladat el seu pare, que treballava com a ferroviari. L’Agrupació de Guerrillers Espanyols a França sempre serà recordada per l’heroica presa de la ciutat de Foix el dia 23 d’agost del 1944 que  ell va dirigir. Intervé també en altres combats clau i memorables com els de Rimont-Prayols i Castelnau-Durban (amb els quals es segella el total alliberament del departament de l’Arieja). Després de la derrota del nazisme els plans dels republicans espanyols se centren en l’alliberament d’Espanya. És per això que el Comandant Robert se suma als guerrillers que es van infiltrar en la tristament famosa operació de la Val d’Aran (reconquesta d’Espanya). En aquesta zona es pretenia obrir un cap de pont que permetés installar el govern de la república a l’exili. D’aquesta manera es pensaven que rebrien, pel seu destacat protagonisme en la Segona Guerra Mundial, l’ajuda necessà- ria per fer caure el règim franquista. En deixarlos sols i fracassar l’operació, torna a França, on roman exiliat fins a la mort del dictador Franco. Però bé la història es pot repetir a Europa amb l’auge del feixisme. Què està passant a Europa perquè es creï el brou de cultiu de forces de clara ideologia feixista? com les que van combatre no fa tants anys persones com Robert? Observem amb preocupació la pujada de forces polítiques filofeixistes i racistes a pràcticament tot el territori europeu. El discurs de la por i l’odi cap a les persones migrades pren força mitjançant arguments fal·laços i esbiaixats, i origina cada any desenes d’atacs racistes contra la població migrada. Per què aquesta passivitat a Europa cap al fascismoracisme? A Europa és un fet, que es veu i percep un increment de la ideologia feixista. També és evident que els partits d’extrema dreta estan aprofitant la situació dramàtica viscuda fa uns mesos a París per desplegar els seus discursos d’odi i fer apologia de la violència xenòfoba a Europa. Aquesta situació es percep també en els debats en l’eurocambra, on la radicalització en les  discussions sobre la lluita contra el terrorisme del Daesh arriba a extrems infumables. Doncs les intervencions islamòfobes no s’han de tolerar, no pot ser que grups polítics segueixin relacionant la migració amb el terrorisme o que igualin Islam a Daesh fins i tot a l’Eurocambra, tractant de treure profit electoral de les accions criminals d’una organització terrorista. Resulta menyspreable que socialdemòcrates i conservadors, que són els que governen aquesta institució, demostrin passivitat alarmant davant un fet que els hauria de preocupar igual que el Daesh: l’extrema dreta s’està fent cada vegada més forta al Parlament Europeu. El racisme no és una ideologia, no és una forma de pensament, sinó una forma d’ignorància. El racisme no és un posicionament polític, sinó un prejudici fanàtic. El racisme no és un fet cultural, sinó una manifestació d’incultura i de manca de civilització. El racisme és germà del feixisme! Aprenguem de la nostra història recent! No fa tant!

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES