Archive | Març 2016

EN RECORD DE LA BERTA I ELS SEUS COMPANYS

Regió7  DIJOUS, 24 DE MARÇ DEL 2016

Fa uns dies ens vam despertar amb la trista notícia d’un altre molt dolorós succés a Hondures, dur com aquell que ens va arrabassar aquest país centreamericà del seu incipient procés de canvis. Avui es tracta d’una lluitadora social, que no ha mort per causes de naturalesa humana, sinó per la inhumana voracitat de silenciar els que són capaços de fer aixecar els pobles oprimits. Sicaris que senten por perquè els oprimits no tenen por. Aquest succés atroç demostra un cop més que les amenaces de mort contra defensors i defensores dels drets socials i mediambientals es mantenen latents, no han cessat, creixen en aquest país centreamericà. Aquest crim polític constitueix un afront no només per a Hondures, sinó per a tots els pobles del continent i del món. Segons l’«Informe Quants més?» de Global Witness, entre 2002 i 2014 es van produir 111 assassinats d’activistes ambientals en territori hondureny. Més de 80 van tenir lloc només en els últims tres anys al Bajo Aguán,regió on Berta Cáceres va posar en perill la seva vida i no va ser aliena a actes de fustigació i amenaces. Les comunitats indígenes lencas, que habiten l’occident hondureny, lluiten en defensa del seu territori ancestral que es veu amenaçat per projectes hidroelèctrics i concessions mineres aprovats sense prèvia consulta popular. Diferents entitats socials i polítiques exigim que els autors intel·lectuals i materials siguin castigats amb tot el pes de la llei. Que aquests lamentables assassinats polítics no quedin impunes. Que cessi d’una vegada a Hondures la Berticacriminalització de la protesta social. Bertica, com l’anomenarem sempre, va saber guanyar-se l’afecte i respecte dels que vam tenir el privilegi de conèixer-la. Jo mateix hi vaig coincidir fa uns anys a Managua dins d’unes jornades i he de dir que Bertica era conscient del perill però el seu coratge i valentia per la justícia la van fer defensar els drets de les dones, dels indígenes, dels camperols, en què també va arrelar el sentit de la justícia, i per ells va lliurar prematurament la seva jove vida. Ni fustigacions, ni persecució, ni amenaces van poder aturar la seva ferma determinació. La seva única arma era la veu, mai va caminar armada, la van amenaçar i la van assassinar per la seva capacitat per resistir, convocar i vèncer la por dels seus. En la seva tradició lenca, en els rius resideixen els esperits femenins i les dones en són els guardians més importants. Va rebre el Premi Mediambiental Goldman de l’any 2015, el màxim reconeixement mundial per a activistes del medi ambient i la defensa de la natura, ja que Bertica va ser guardiana de la natura en tot el seu territori. En rebre aquest just guardó, va denunciar les constants amenaces a la seva integritat personal i de la seva família. En el seu actiu paper dins el procés d’acompanyament i compromís social va integrar la xarxa Crit dels Exclosos i l’Articulació Continental de Moviments Socials cap a l’Alba, entre altres espais d’unitat. Mentre escric aquest article m’arriba la sagnat notícia de l’assassinat d’un company de Bertica, el seu company d’activisme Nelson Garcia. Tinc clar, com diria Galiano, que els pobles natius d’Hondures i de tants altres països, aquests que van connectar amb els plans i les muntanyes, amb la sang vessada pels seus fills, amb les venes obertes d’Amèrica Llatina, ploren per l’absència física dels seus guardians més ferms i conseqüents. Perquè els pobles indígenes i tribals estan sent expulsats de forma il·legal dels seus territoris en nom d’un progrés malaltís que enriqueix a uns quants i que porta misèria a la resta delmant la natura. Mentre els pobles originaris s’enfronten a l’agressió amb detencions i pallisses, tortura i mort…

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES

Anuncis

TORNEM ALS CARRERS EL 8 DE MARÇ

TRIBUNA DIMARTS, 8 DE MARÇ DEL 2016 Regió7

 

Davant la celebració del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, nosaltres refermem el nostre compromís de lluita per un treball i una vida amb drets, justícia i llibertat per a les dones. Malgrat la propaganda oficial dels governs espanyol i català sobre una suposada recuperació de l’economia, emparant-se en les reformes laborals que van impulsar, se segueix destruint ocupació per substituirla per treball precari: contractes eventuals, a temps parcial, amb uns salaris baixíssims, que en molts casos no permeten sortir del llindar de la pobresa i han cronificat la bretxa econòmica en salaris, pensions i prestacions de desocupació. Les polítiques públiques austericides a l’Estat espanyol i a Catalunya fan que les dones visquin en pitjors condicions: la pobresa energètica, els desnonaments, les retallades en drets de ciutadania com la sanitat, l’educació i la dependència, o la protecció de les persones a l’atur són només alguns exemples de la desigualtat en què es desenvolupa la seva activitat quotidiana, amb dificultats creixents per afrontar amb dignitat les seves necessitats més elementals. Tot plegat Marçincrementa les desigualtats socials i també les desigualtats entre homes i dones,reduint els seus drets. Les polítiques conservadores que s’estan imposant pretenen que les dones tornin a assumir els rols tradicionals. Amb l’excusa de la crisi, busquen que surtin del mercat laboral, on les seves condicions són cada vegada més precàries, i que retornin a la llar, perquè de nou se’ls atorga en exclusiva la cura de la família, de petits i grans, suplint l’Estat en la seva desmantellada funció social. Aquest 8 de Març no podem oblidar les dones víctimes de la violència masclista. És absolutament injustificable la retallada de polítiques públiques en una societat en què aquesta xacra avança imparablement. Ens hi volem totes vives! EUiA manifestem la nostra preocupació i reprovació, perquè una societat on persisteix la violència masclista no és una societat plenament democràtica.I, malgrat tot, les dones són motor de canvi. Avui, a Catalunya i l’Estat espanyol les dones són referència en la configuració d’espais d’unitat popular que aspiren a canviar aquest model de societat i posar les necessitats de les persones al davant de qualsevol altra consideració, amb noves formes de lluitar i fer política, més feministes. Com tampoc perdem de vista la forma més intensa de violència i precarietat: que es vulgui imposar a les dones la condició de persones permanentment tutelades, sense capacitat per decidir sobre el seu propi cos. Per això 8 de marçreivindiquem el dret a l’avortament i a la contracepció lliures i gratuïts, quelcom que el govern del PP s’entesta a considerar una amenaça per al seu model d’Estat que cal combatre, perquè una democràcia sense dones no pot ser real.I com cada any, des d’EUiA cridem a participar a les manifestacions i activitats unitàries que amb motiu del 8 de Març tindran lloc arreu de Catalunya.

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES