Archive | Juny 2016

EL TEU VOT ÉS IMPORTANT!

 TRIBUNA   Regió7 DIJOUS, 23 DE JUNY DEL 2016

Són temps estranys,resulta que en aquest període electoral d’Espanya el PP, segons les estadístiques, seguirà sent la força política amb més capacitat a les urnes. Com és possible això! Parlem d’una força política a la qual es multipliquen els casos de corrupció que faria rebentar qualsevol partit europeu, estem parlant de la força política que ens està portant a la presó per protestar, estem parlant d’una força política que demostra cada dia com d’allunyada està de la societat i com de prop està de certes multinacionals amb la seva porta giratòria, etc, etc. És clar que això, es miri com es miri, no és normal. Fa uns dies parlava amb una responsable d’una ONG i em va dir que això és d’estudi sociològic, i van sortir diferents opinions, que si és la incultura política, que si s’admira el xoriço per la seva 20160623_082609 (1)picaresca, que si és un tema passional de colors com en el futbol… La veritat és que no ho sé, però estem en una situació desesperada i una part enorme de la ciutadania vota partits carregats de corrupció i amb programes nocius per a la seva vida i la dels seus fills, increïble! Mentre que veiem personatges com Rosell, el president de la patronal espanyola, que és, també, conseller de Gas Natural, i que té un sou de 208.000 euros l’any, que va deixant anar perles com que la feina cal guanyarla cada dia (què més voldrien aquests milers de persones que volen treballar i no poden), i que va dir que això de la feina fixa és un concepte del segle XIX. És clar que hi ha una lluita de classes que una part de la ciutadania no entén i que el capitalisme s’aprofita de l’immobilisme d’aquesta part de la societat. En sentir aquest «empresari», vaig recordarla meva etapa sindical, i quan deia a la meva classe, «la classe treballadora», que defensessin els seus drets i els explicava que el segle XIX, amb la Revolució Industrial, la classe treballadora era explotada sense contemplacions. Aquest personatge, Rosell, segur que sap que menteix, però, per si algú ho dubta, heu de saber que, al segle XIX, els treballadors i treballadores a Espanya, inclosos els nens i nenes, eren mà d’obra, havien de suportar unes condicions laborals molt dures i molt allunyades dels drets laborals actuals. Jornades de més de dotze hores que, quan va arribarla il·luminació per gas a les fàbriques, van augmentar. Els descomptaven del seu salari les multes per deixar la feina per fer una cosa tan humana com pixar, o per parlar a la feina. L’obrer havia de trobar un substitut si es posava malalt; no cobrava els dies perduts i podia ser acomiadat sense cap dret. En general, la fàbrica no reunia les condicions mínimes d’higiene i salubritat. El treball infantil va constituir el capítol més degradant. Tot i que les lleis van limitar l’edat, l’horari i el tipus de treball, no van faltar els abusos de tota mena. A França, el 1841, la reglamentació laboral exigia que els nens tinguessin «almenys 8 anys» i prohibia que treballessin de nit. Aquí, en aquest país, ni tan sols això. Els nens i nenes, per ser més submisos i per cobrar un salari menor, eren la mà d’obra més rendible. És així de clar, i de la Revolució Industrial vénen les lluites obreres, i els sindicats, i també és clar que si votes certs partits que són referència de persones com Rosell, ens prenen drets i volen tornar-nos a una pèrdua de drets similar, a unes condicions laborals del segle XIX. Per això, per persones com aquesta i partits polítics que ens retallen drets, es fa necessari un canvi urgent i que posi aquesta gent al seu lloc. Al cap i a la fi, ho pots canviar tot amb el teu vot!

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES 

Anuncis

L’aigua és de tots !

TRIBUNA Regió7 DIMARTS, 14 DE JUNY DEL 2016

El TTIP no només intenta reduir les regulacions en matèria de medi ambient i seguretat alimentària, sinó que pretén consolidar la liberalització dels mercats de serveis, inclosa l’obertura de serveis públics com ara l’aigua a companyies privades. La sequera i l’escassetat d’aigua són considerades un problema greu que ha anat augmentant, de tal manera que actualment es calcula la presència d’uns dos mil milions de persones afectats per aquests dos factors –desertificació– en 167 nacions, incloent-hi el nostre país, assegura la Convenció de la Lluita contra la Desertificació de les Nacions Unides. Històricament, la planificació i la gestió de l’aigua han estat, i ho segueixen sent, qüestions tractades i consensuades, gairebé exclusivament, entre els estaments tècnics i polítics de les confederacions hidrogràfiques i els usuaris, és a dir, dels qui tenen concessions administratives: regants, empreses energètiques i aguaadministracions locals. La participació ciutadana està molt allunyada de les exigències de la bona governança de l’aigua i aquesta circumstància ha propiciat la defensa dels interessos privatius en detriment dels interessos generals. Incloure tots els actors que poden influir en l’estat de les aigües és fonamental. Aconseguir la implicació de tots ells i que tots treballin en la mateixa direcció assegurarà el bon estat de les nostres masses d’aigua. Per aquest motiu les noves polítiques sobre la gestió de l’aigua haurien de marcar-se el següent objectiu: que l’Administració disminueixi la seva funció de control i augmenti la funció d’acompanyament de les mesures de millora que sorgeixin des de la societat civil. Encara avui aquest objectiu és complex i difícil d’aconseguir. L’aigua no és una mercaderia, encara que certament té una dimensió econòmica; és, sobretot, un recurs natural necessari per a la subsistència, no només de l’ésser humà sinó també de tots els ecosistemes, i un bé social qualificat de domini públic i que no es pot deixar a les mans del mercat. Que sigui pública i no cotitzi en borsa permet operar buscant l’«òptim» de gestió sense atendre l’obtenció immediata de beneficis que repartir-se entre un petit grapat d’inversors i sense «caure» a la borsa i patir pressions diferents d’aconseguir la millor gestió sempre en el marc de la viabilitat econòmica. Òbviament, la funció i l’increment dels preus i tarifes i la reinversió dels beneficis són absolutament diferents en una empresa privada i en una empresa pública. Els serveis d’aigua han de ser sempre 100% públics, de manera que es rebutja l’accés d’empreses privades al seu accionariat en qualsevol proporció. La gestió del cicle integral de l’aigua pot i ha de ser un jaciment important per a la generació de noves ocupacions, de qualitat, segurs i estables. Les persones treballadores també han de tenir assegurada la participació en el funcionament, la gestió i la formulació de polítiques del servei. Un dels principis bàsics és el de la solidaritat i garantia d’accés a aquest bé considerat un dret. D’aquesta manera s’estableix que s’ha d’assegurar una dotació mínima (entre 60 i 100 litres per persona i dia), fins i tot en cas d’impagament. Els municipis han de preservar la qualitat del subministrament, utilitzar els mínims recursos que garanteixin el servei i prevenir la contaminació. Les tarifes ha de reflectir el cost real, però respectant els principis d’equitat i transparència, i destinar només i exclusivament a sufragar els costos d’aquests serveis. Finalment, també els ajuntaments tenen l’obligació d’executar les inversions necessàries. Fomentar nous mecanismes per assegurar el «control social» del recurs, amb transparència i «participació ciutadana efectiva», que preveuen diferents convencions. La remunicipalització dels serveis públics, com l’aigua, ha de ser un dels eixos a rescatar i no oblidar de qualsevol programa polític al servei de la ciutadania i encara més quan aquest servei essencial per a la vida està contínuament amenaçat, com en aquest cas proper, per un mafiós tractat comercial.

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES