Archive | Setembre 2016

ACUMULANT DINERS…

TRIBUNA  Regió7 DIMECRES, 21 DE SETEMBRE DEL 2016

Mentre Espanya estava immersa en els pitjors anys de la crisi econòmica, sobretot durant les grans retallades del govern de Rajoy, els multimilionaris no han deixat de créixer. Entre 2011 i 2014, el nombre de contribuents que van declarar tenir un patrimoni superior als 30 milions d’euros va augmentar el 44%, segons dades publicades per l’Agència Tributària. Vivim en un país que està més orientat cap a l’acumulació de riquesa en lloc de distribuir-la, això està clar. Des de llavors, 156 noves persones s’han incorporat al grup de multimilionaris que tributen a Espanya, i van arribar a 508 el 2014. Naturalment hi ha formes de fer-se ric i moltes tenen un component fosc que s’amaga. Tenim casos més coneguts con el del super ric Amancio Ortega, el del Zara i Inditex, admirat diuen per emprenedor i posat com a exemple per una gran part de l’empresariat i per molts mitjans periodístics. Naturalment, amagant les parts fosques d’aquestes fortunes, «no parlen» de la investigació que afirma com vulneren els drets laborals als diferents països, com les empreses d’Ortega al proper Marroc, en què el 40% de les cosidores de Zara no cobren per cobrir necessitats bàsiques. Estudis revelen que el gegant incompleix els seus mateixos codis de conducta. La situació es repeteix a Mango, El Corte Inglés, Cortefiel i altres firmes. acumulantSegons diferents ONG es falsegen auditories amagant menors en caixes, etc. 46 milions d’éssers humans són víctimes d’esclavitud laboral o d’explotació sexual a diferents parts del món, segons l’Índex Global d’Esclavitud elaborat per la Fundació Walk Free. El 58% de persones que viuen en estat de privació de llibertat es troben a Índia, amb 18,35 milions, seguit per Xina (3,39 milions), Pakistan (2,13 milions), Bangla Desh (1,53 milions) i Cambodja (1,23 milions). Les xifres posen un augment de 10 milions de persones considerades com a esclaus moderns respecte de l’anterior estudi, elaborat fa dos anys. Una de cada tres víctimes és menor d’edat, una xifra que s’eleva al 62% a l’Àfrica i l’Orient Mitjà. Gràcies en gran mesura a la col·laboració d’empreses com les de l’admirat Ortega. Aquesta gent i la seva ànsia de diners fa d’ells autèntics delinqüents que no deixen de ser una mena de pirates que assalten països empobrits. Després tenim els altres superrics, els que ens roben a nosaltres, els que són evasors fiscals i que a més, com la família Carceller, «els de la Damm», van fer la seva fortuna gràcies al seu amiguisme amb el franquisme, i que amaguen l’escàndol que suposa l’acord assolit entre la família Carceller i la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat per no trepitjar la presó. La Fiscalia demanava per a Demetrio Carceller 48 anys de presó per 13 delictes contra la Hisenda Pública i blanqueig de capitals, i per al seu fill 14 anys de presó. A quants els han condemnat? Quants en compliran? Sí, zero. Han acordat abans del judici amb la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat reconèixer que van delinquir i complir com a pena pagar el que diuen que ens van robar. La Fiscalia deia en el seu escrit que era «una de les majors evasions fiscals que s’han donat a Espanya», però és igual, i els grans defraudadors i evasors no deixaran de córrer riscos fiscals fins que no tinguin clar que si els cacen aniran a parar a la presó. Que tinguin clar que no hi haurà acord amb la Fiscalia que permeti obviar la presó, que sàpiguen que els tribunals no els estalviaran l’ordre d’ingrés, i veuran com s’hi pensen, a donar l’ordre als seus assessors fiscals que es fiquin en tortuositats delictives. Això serviria d’avís general a la col·lectivitat de les fortunes que no paguen ni un duro. La corrupció i la ruïna moral arriben a un predomini aclaparador en el món dels superrics. Tot es pot comprar i vendre per guanyar més diners i això, si les nostres lleis ho accepten, ens converteix en un Estat corrupte i absolutament criminal no gaire allunyat del franquisme que vam tenir anteriorment.

 

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES

Anuncis

Ni Hillary ni Trump. Però Trump fa més por.

http://www.naciodigital.cat/manresa/opinio/13682/ni/hillary/ni/trump/pero/trump/fa

Els Estats Units tenen la millor democràcia que els diners pot comprar. Això s’evidencia quan un dels principals candidats a governar-los és un multimilionari, i quan tots els altres precandidats -a excepció d’en Bernie Sanders- van ser patrocinats per multimilionaris i grups empresarials.

És difícil parlar d’una democràcia del poble, pel poble i per al poble. No sorprèn que tres de cada quatre nord-americans pensin que la corrupció és generalitzada al govern, segons l’enquesta Gallup del 2015. Això es tradueix amb què un 84% opina que els diners tenen massa poder en aquest sistema polític.

I si els diners ho poden (gairebé) tot, no és d’estranyar que, com a candidat a la presidència hi hagi Trump, un personatge de clar talant feixista. I Clinton, que tampoc és una santa: el 22 de juliol, WikiLeaks va revelar més de 19 mil correus electrònics dels dirigents del Comitè Nacional Demòcrata (CND) que van deixar en evidència com el Partit Demòcrata va afavorir Hillary i va perjudicar el senador Bernie Sanders. També es van publicar uns arxius d’àudio amb missatges del CND en els quals parlaven de fer una aliança per evitar que Sanders es convertís en el candidat del Partit Demòcrata a la Casa Blanca. Vaja, que ni Hilari ni el seu partit han demostrat ser uns referents de la democràcia i tampoc de l’ètica.

Però parlem de Trump. És un candidat d’un perfil encara més extremista que el que ostentava l’expresident Bush. És preocupant que legions de ciutadans votin un home que es nodreix de la por i es recrea amb la tortura i les deportacions massives. S’ha de tenir clar que un país que vota un home d’un perfil com aquest té un gran problema social. Sense aquestes multituds pertorbades que projecten sobre ell les seves incerteses, malsons i desitjos, el candidat Republicà Donald Trump no existiria. Per mi són també veritables culpables els homes i dones encantats pel seu carisma i bel·ligerància. La incessant celebració de l’avarícia i el masclisme que protagonitza Trump fa recordar altres episodis de la història en els quals els líders més perillosos van ser elegits per apaivagar conflictes socials sense resoldre.

Tinc clar que les campanyes electorals als EUA són pur espectacle. Però tenen conseqüències reals per al món sencer. El xou d’odi i temor que va poder veure en el marc de la darrera Convenció Nacional Republicana hauria d’alarmar no només a qualsevol nord-americà conscient, sinó al planeta sencer. Cal escoltar el discurs de Donald Trump per entendre perquè tanta gent, fins i tot de dins del seu partit, està afirmant obertament que ell és una amenaça a la democràcia i que és sorprenent que ara sigui el candidat presidencial d’un dels dos partits nacionals, tot i sabent (els ciutadans que el van escollir), que és populista-nacionalista i racista (tots, termes no pejoratius en aquest cas, sinó descripcions fonamentades), i que el fenomen que encapçala té nom: feixisme.

Què passa dins i fora d’aquest país, que davant d’això no tremolen i ho permeten? Una àmplia gamma dins de la cúpula política del país -funcionaris, intel·lectuals, comentaristes i ara fins i tot algunes figures republicanes- expressen la seva por, no només per al joc polític, sinó per al futur del país i del món per tal com Trump parla del poder atòmic. Ell mateix, durant la Convenció Nacional Republicana, va dir que s’hauria de declarar una guerra mundial contra les forces terroristes. Recordin o llegeixin el que és per aquest home una força terrorista, si us plau.

Donald Trump ha reiterat que els emigrants i refugiats podrien ser un cavall de Troia i va proposar un escrutini de cada musulmà en aquest país en resposta a la tragèdia de Niça. A més, va repetir les seves declaracions de construir un mur a la frontera amb Mèxic i promoure l’expulsió massiva d’indocumentats. Amb això segueix cultivant la histèria que neix d’un sector del poble intensament espantat i molt ignorant del que passa al món.

Aquest polític, que dóna, explícitament, suport a l’ús de la tortura contra els sospitosos de terrorisme; a la vigilància de les mesquites, i a efectuar batudes massives per detenir i interrogar nord-americans per la seva fe sospitosa -entre altres propostes que violen les normes legals del seu país i el dret internacional- ha estat coronat com a candidat. Trump va proclamar: “Som els candidats de la llei i l’ordre. Som el partit de llei i ordre”.

Nosaltres, de moment, només som espectadors de tot el que passa a Estats Units, però si tenim en compte el potencial armamentístic del país i la seva història, Trump ens hauria de començar a fer molta por.

AUTOR
Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

11-S, Avancem Junts !

Tribuna Regió7 DIJOUS, 8 DE SETEMBRE DEL 2016

Les esquerres que representem hem concebut sempre conjuntament la construcció nacional i el model social i democràtic, o dit d’una altra manera, que les estructures de govern de Catalunya i el seu estatus polític han d’estar al servei de les condicions de vida i els drets socials, democràtics i culturals de la majoria social que forma el nostre poble. Nosaltres defensem que Catalunya és una nació que té dret a l’autodeterminació i que ha d’obrir, en clau de ruptura democràtica, un procés constituent per guanyar un model social, democràtic i nacional al servei de les classes populars, tal com vam definir a la Conferència Política d’EUiA del 27 d’octubre del 2013, amb el document «Un Projecte Constituent per Catalunya». Si parlem estrictament de l’aspecte nacional, EUiA defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya i el seu exercici a través d’una consulta o referèndum per esdevenir un subjecte polític reconegut plenament, al marge de la decisió final de la ciutadania catalana sobre quina relació vol amb altres pobles. Aquests són aspectes que sempre reivindiquem a la Diada de l’11 de setembre. La Diada d’enguany se situa entre una crisi econòmica que segueix fent estralls, i un sentiment i mobilització molt potent per la llibertat del dret a decidir, per la sobirania i la independència, que tempteja com aconseguir la força i la direcció política suficient per a una ruptura constituent catalana, així com veient una 11sinvestidura estatal sense suficients suports, malgrat el pacte tortuós de PP-C’s, després de 9 mesos de govern en funcions i unes segones eleccions. Tenim una Diada amb la política presentada per Rajoy a la investidura del Congrés dels Diputats amb l’anunci de nous atacs greus a la població treballadora, amb l’explícita al·legació que no hi ha futur per a la sobirania de Catalunya. Poc, si no res, es pot esperar de qui s’entesta a negar la llibertat dels pobles. El PP i Ciutadans estan enrocats en una Constitució del 1978 que rebutja tota decisió lliure sobirana nacional, que ni permet cap relació de tall confederal ni federal. És en mobilitzacions com la Diada on es cou el futur, social i sobirà, per part del poble i la ciutadania mobilitzada. Menystenir o ignorar quan es mobilitza i per què, la població treballadora, és restar forces al canvi i a la ruptura. El color social català, el tipus de país que es vulgui construir, així com l’hegemonia i el lideratge polític, es forja en la lluita i mobilització social i política democràtica. De cap manera amb crítiques àcides i apocalíptiques des de fora. Nosaltres participem als actes oficials i de l’ANC i Òmnium «des d’una clara discrepància amb el full de ruta del govern de Junts pel Sí i amb moltes de les seves polítiques, per rebutjar els reiterats atacs a l’autogovern del país i a la criminalització del dret a decidir i per defensar les nostres pròpies conviccions republicanes, sobiranistes i populars». «Perquè creiem que cal un altre full de ruta». Si el poble català retrocedís o perdés la possibilitat de sobirania s’imposaria una reacció social i nacional estatal que situaria en pitjors condicions les causes populars i treballadores. Nosaltres volem i anem a una Diada completa… democràtica, social, internacional, nacional, municipalista. La sobirania va de Treball, Pa, Sostre i Llibertat! El lema de la manifestació de l’11-S és clar i inclusiu i jo hi afegiria: «A punt… avancem junts República Catalana!»

Ricard Sánchez Andrés 

COORDINADOR D’EUIA BAGES