Archive | Desembre 2016

Adéu Fidel…

http://www.naciodigital.cat/manresa/opinio/14295/ad/fidel

Per casualitats de la vida, la mort de Fidel em va agafar en la seva Llatinoamèrica estimada, mentre jo participava en un esdeveniment sobre el poder popular. Per això vaig viure l’homenatge que li van fer les diferents organitzacions a la ciutat d’Oaxaca, a Mèxic, i vaig percebre de prop el que sabia: que per a les diferents organitzacions socials d’esquerra a Europa, Fidel és un gran referent revolucionari del segle XX i part del XXI. Però en el continent americà, és un referent molt més gran.

Fidel ha estat un gegant que es va enfrontar tota la seva vida a l’imperialisme que sagna a l’Amèrica Llatina i a gran part del món. La gent d’esquerres sempre recordarem a Fidel Castro com un home d’Estat heroic que, juntament amb homes i dones -com el Che Guevara, Camilo, Celia, Vilma, etc-, es va resistir a la dictadura de Batista i va fer possible la revolució cubana, amb un ampli suport popular.

També recordarem Fidel com un creient en els ideals socialistes de justícia social i un partidari de la lliure determinació dels pobles. Gràcies a la visió i el lideratge de Castro, Cuba té avui en dia un dels millors índexs de desenvolupament humà de la regió i del món gràcies a la salut i a l’educació gratuïta, entre moltes altres millores socials de la revolució dels barbuts de Fidel.

Castro va fer de l’internacionalisme i la lluita dels oprimits una causa de vida: va lluitar per l’alliberament nacional a tot el món i també per al desenvolupament dels més humils en els anys 60 i més enllà. Fidel Castro sempre seguirà vivint en els rostres dels països als quals va poder prestar solidaritat. A més d’haver conquerit la independència nacional tan esperada i haver realitzat d’aquesta manera el somni de l’heroi nacional cubà José Martí, el Govern de Fidel va elaborar un sistema social considerat per totes les grans institucions internacionals l’exemple a seguir per als països del Tercer Món. En universalitzar l’accés a l’educació, a la salut, a la cultura, a l’esport i la recreació; en ubicar a l’ésser humà en el centre del projecte emancipador, el líder de la Revolució Cubana va demostrar que era possible edificar una societat més justa tot i els recursos limitats i l’estat de setge econòmic que imposen els Estats Units des de fa més de mig segle.

No podem oblidar, tampoc, la feina que va fer a Sud-àfrica, on va ajudar a alliberar, amb Mandela, les brigades mèdiques i d’alfabetització. I això va ser possible perquè ell va creure que la solidaritat era la tendresa dels pobles, com deia el seu company el Che Guevara. Ara, la seva lluita continuarà en l’esforç de cada jove idealista entestat a canviar el món.

En un continent desigual, Fidel, ens vas deixar l’únic país amb zero desnutrició infantil, amb l’esperança de vida més alta, amb una escolarització del 100% i sense cap nen vivint al carrer. Et vas mantenir ferm per a la unitat de l’Amèrica Llatina i vas poder crear, al costat de Chávez, “El Alba”.

La Cuba que vas liderar, Fidel, no ha deixat de ser una força positiva en la regió fins els últims dies de la teva vida. Amb els teus incansables esforços per a la promoció del procés de pau en curs a Colòmbia, l’enfortiment de la solidaritat regional i, últimament, alertant de la perillositat per a la humanitat de les armes nuclears i també per la destrucció del medi ambient.

La teva ferma oposició a l’imperialisme i al capitalisme neoliberal van provocar que fossis el blanc d’innombrables intents d’assassinat per part d’Estats Units, així com també d’actes de sabotatge en contra del teu govern. El poble cubà pateix durant més de 50 anys un embargament criminal d’Estats Units amb els seus intents d’aïllar l’illa. Qualsevol país capitalista d’Amèrica Llatina es col·lapsaria als pocs mesos d’un bloqueig similar.

El llegat de la constància i la inspiració de Fidel estan sent commemorats per milions de cubans i seguidors a tot el món. Hem tingut la sort de viure en temps de Fidel juntament amb Hugo Chávez i molts vam aprendre a creure en l’home nou del que va parlar el Che Guevara, capaç de lliurar, amb organització i consciència, la lluita permanent de les idees alliberadores per a construir un món de justícia i de pau en unitat dels pobles.

“Fins a la victòria sempre!”

AUTOR
Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

SOCIALITZAR PÈRDUES I PRIVATITZAR BENEFICIS

TRIBUNA  DIJOUS, 22 DE DESEMBRE DEL 2016 Regió7

El govern no vol gastar 1200 milions d’euros per mantenir la capacitat adquisitiva de pensions, però sí 5000 milions d’euros per nacionalitzar pèrdues d’autopistes. Això no és notícia de portada. Sembla que no importa. A qui pagarem amb els nostres impostos per les autopistes en fallida? Entre els inversors de les concessionàries hi trobem el marquès de Villar Mir, Florentino Pérez, CaixaBank, Bankia, la família March, Goldman Sachs, Deutsche Bank, els Albertos, etc. La història de les nostres autopistes encarna el malson de qualsevol ciutadà que paga impostos. Un negoci privat assegurat contra tot risc amb els nostres impostos. Autopistes que ningú necessitava, sostingudes sobre previsions d’utilització de ciència-ficció i construïdes amb costos inflats que han disparat el seu cost final fins a l’infinit i més enllà. Suposa l’essència de la famosa fórmula de col·laboració público-privada: nosaltres assumim el risc i ells s’emporten els beneficis. «El rescat per part del PP de les autopistes radials de Madrid és una mostra més de la mena de polítiques del govern per beneficiar només uns pocs. És un nou exemple de com es privatitzen els beneficis i se socialitzen les pèrdues que acabem pagant la gent normal i corrent». El que farà el govern del PP és quedar-se les vuit autopistes en fallida i risc de liquidació perquè no hi ha acord amb els bancs creditors, que íntegrament han acumulat un deute proper als 3400 milions d’euros. En concret, el ministre de Foment va assegurar que la intenció del govern del PP del qual forma part és «que reverteixin a l’Estat i que l’Estat decideixi com gestionar-les» i, a més, va reconèixer textualment que «estem intentant negociar amb els bancs per veure si és possible un acord que faciliti les coses, però és beneficiscomplicat, és molt difícil, perquè moltes entitats han venut el seu deute». Es dóna la circumstància que en dues d’aquestes autopistes, les radials de Madrid R-3 i R-5, l’Estat es veurà en l’obligació d’assumir-les abans de juliol del 2017 per un acord assolit ja pel ministeri de Foment amb l’autoritat judicial, que el maig passat va dictar la seva liquidació «sense efectes suspensius». He de recordar que en l’anterior legislatura CiU va votar a favor de impulsar una partida dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2011 per compensar la caiguda dels ingressos motivada per la baixa de trànsit a les autopistes radials de Madrid. «Dóna la casualitat que aquestes concessionàries d’aquestes autopistes són empreses amb les quals CiU ha tingut una relació molt fluïda». Aquest comportament de CDC «no impedeix després a Catalunya alimentar la cultura del greuge situant com a exemple el tema dels autopistes que ells mateixos han votat i impulsat en alguns casos». Al sud de Europa som al paradís dels sobres i del 3%, adjudicacions que després resulten ruïnoses, rescat amb diners públics. Un cercle viciós en què sempre hi guanyen i hi perden els mateixos. Per després dir des de l’estat que no hi ha diners per a partides socials, mentre es rescaten bancs i s’injecten diners en negocis privats per després, un cop sanejats, malvendre’ls a preus de regal. En un país amb unes desigualtats cada vegada més grans. És clar que estem amb governs que rescaten bancs i autopistes, entre altres empreses privades. Però, a les persones, no els interessa rescatar-les.

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES