Archive | Abril 2017

ÉS URGENT LA PAU A SÍRIA,COM A TOT L’ORIENT MITJÀ

TRIBUNA Regió7 DIJOUS, 27 D’ABRIL DEL 2017

En els gairebé 7 anys que fa que dura la guerra de Síria, aquesta s’ha emportat més de 312.000 vides i ha desplaçat de casa seva la meitat dels 23 milions d’habitants. Durant aquest temps hem assistit a un continu despropòsit en les accions pacificadores que han d’esperarse de la comunitat internacional, al contrari, s’han establert suports per part de les grans potències com Rússia, els EUA, l’esfera europea i l’Orient Mitjà, que donen suport de manera dividida i interessada al govern de Damasc, o als grups rebels i terroristes profundament heterogenis i diversos en el seu objectiu i pretensions. A partir del dimarts 4 abril, la gravetat del conflicte sirià va augmentar, encara més si és possible. El que s’ha anomenat «atac químic» ha causat la mort de més de 80 persones a la localitat de Jan Shijun, al nord de Síria, entre elles 30 nens, així com 400 persones afectades pel gas tòxic. Després més d’un centenar de persones van morir en l’atemptat suïcida amb cotxe bomba a un comboi d’evacuats a Alep. Les imatges mostren un pas més enllà en la capacitat mortífera i cruel de les forces bèl·liques presents en el conflicte. Com és habitual, l’encreuament de declaracions sobre culpabilitats i responsabilitats dels bombardejos dilueix, d’una banda, l’acció dels organismes internacionals. Alhora que s’assumeix la legitimitat d’intervenció d’EUA, a través de decisions unilaterals responent al govern sirià amb els bombardejos realitzats a Homs. Atac ordenat pel racista Donald Trump, en què participen els destructors USS Ross i USS Porter procedents de la base espanyola de Rota (Cadis), on operen regularment. L’ús de la base de Rota és preocupant. L’escut antimíssils no només no ha creat ocupació, sinó que, com es veu, ens involucra en les guerres de l’Orient Mitjà amb tot el perill que això comporta. Bombardejos com el de Homs, que se sumen als realitzats anteriorment pels mateixos EUA, França o Rússia, o les intervencions sobre el terreny d’aquestes potències o de l’Iran i l’Aràbia Saudita, no contribueixen a la pau a Síria. Aquesta complexitat aparent de les parts en disputa no pot de cap manera entelar el judici de les organitzacions que defensen els Drets Humans. I aquesta és la reclamació més contundent possible als governs internacionals que les seves actuacions es dirigeixin de manera específica i exclusiva a la pacificació del territori, que paralitzin la venda d’armes a les parts implicades, afavoreixin les negociacions de pau entre les parts i el reconeixement del dret d’asil a totes les persones desplaçades a conseqüència dels conflictes. És hipòcrita i cínica l’actitud dels governs, que s’horroritzen amb els efectes de la guerra però que al mateix temps rebutgen l’arribada de persones que en fugen i a les quals no reconeix el dret d’asil. Insisteixo en la responsabilitat de la Unió Europea per la mort de les persones que es veuen a abocades a un destí fatal a causa de les polítiques europees de no accés i devolució de les persones refugiades. Al mateix temps que s’intensifica i ens angoixa la guerra a Síria, veiem com el que passa al Iemen amb prou feines mereix atenció de l’anomenada comunitat internacional. Cal recordar, per exemple, que gariebé 50 refugiats van ser massacrats al mar per helicòpters de la coalició que lidera Aràbia Saudita fa unes setmanes quan fugien cap al Sudan. La massacre al Iemen arriba a xifres esfereïdores i es realitza també gràcies a la venda d’armes espanyoles a l’Aràbia Saudita, que són emprades en aquesta guerra. És hipòcrita i cínic continuar comerciant amb armament que alimenta guerres. És hipòcrita i cínic que els governs declarin intolerables els atacs d’una de les parts i executin, acompanyin o reforcin els atacs comesos per l’altra. És una vergonya per a totes les persones que vivim aquest temps contemplar i conèixer com s’està massacrant la vida de les persones per interessos geoestratègics. No podem mirar cap a una altra banda.

 Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES

86 ANYS DE LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA

TRIBUNA DIJOUS, 13 D’ABRIL DEL 2017 Regió7

Estem en un Regne en decadència, completament espoliat per la corrupció dels qui s’anomenen patriotes, venut de saldo a les grans multinacionals. Un regne colonitzat i vassall, que de mica en mica es dissol en un imperi neoliberal més gran. Un regne que ja no és ni tan sols un estat en el sentit antic del terme, sinó simple manifestació burocràtica, institucional i folklòrica d’una entitat capitalista superior, d’una estructura econòmica, productiva, social i cultural més profunda i d’un àmbit geogràfic més ampli. Nosaltres treballem per constituir una República amb i per al nostre poble, solidària amb tots els pobles que formem la humanitat. República precisament definida per principis humanistes, materialistes i racionals. República basada en els drets humans i en els valors de llibertat, igualtat i fraternitat. Llibertat que el Regne d’Espanya nega «represaliant» fins i tot l’humor com estem veient aquests dies. Igualtat que el Regne d’Espanya nega a la ciutadania comuna en favor d’una casta privilegiada. Fraternitat que el Regne d’Espanya nega amb la confrontació patriòtica i la incitació de l’odi de la seva propaganda. República legitimada per la sobirania, el sufragi universal i el laïcisme. Sobirania que en el Regne d’Espanya és venuda a l’imperi de les corporacions especulatives. Sufragi universal que en el Regne d’Espanya sempre ha estat qüestionat per la seva escassa representativitat i que persegueixen de forma antidemocràtica a Catalunya. Laïcisme que en el Regne d’Espanya és constantment profanat pels privilegis de l’església catòlica reaccionària. Una República sostinguda per la separació de poders i la defensa crítica de la llei, el govern i la justícia. Llei que en el Regne d’Espanya s’escriu i es reescriu seguint els dictats de la banca. Govern que en el Regne d’Espanya és indistingible dels accionistes de l’Ibex. Justícia que en el Regne d’Espanya és obertament pressionada des dels poders econòmics i polítics. Espanya no és avui una República, i és dubtós també que sigui una veritable democràcia. Nosaltres tenim memòria. No hem oblidat tots els crims de segles de repressió tirànica i tenim molt present els 40 anys recents de dictadura que han marcat per sempre la nostra història. Per això, seguim exigint responsabilitats al Regne d’Espanya pel cop d’estat contra la República democràtica, pels 40 anys de repressió feixista i per més de 30 anys d’impunitat en el marc d’un sistema pretesament democràtic. Han passat 86 anys de la Segona República i no descansarem fins que totes les víctimes del Feixisme siguin reconegudes i compensades. No descansarem fins que siguin obertes totes les fosses comunes, fins que sigui restituïda la dignitat de les persones caigudes, assassinades, executades, torturades, exiliades, desaparegudes. Seguirem exigint la derogació de la Llei d’Amnistia del 1977 i la vigència dels crims contra la humanitat comesos per la dictadura. Seguirem denunciant l’incompliment de les indicacions de l’ONU en matèria de compensació de les víctimes del terrorisme franquista. Seguirem elevant a totes les instàncies parlamentàries les demandes dels familiars de bebès robats i denunciant que el Regne d’Espanya és el segon país del món en nombre de persones desaparegudes. Seguirem recolzant i impulsant iniciatives de memòria històrica, col·laborant amb la societat civil en el desenvolupament d’una tasca de recuperació que correspon a les institucions. Treballarem per construiri consolidar un nou espai polític d’unitat popular, per impulsar un procés constituent de la República Catalana que pugui ser paral·lel al desenvolupament d’un procés constituent al conjunt de l’estat. Seguirem treballant per la constitució de la República, per una República Catalana lliurement federada a la gran República de pobles lliures, d’Espanya, d’Europa i del món.

Autor: Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages