Archive | Agost 2017

Tant de bo no es desaprofiti l’ocasió!

http://www.naciodigital.cat/manresa/opinio/15599/tant/bo/no/es/desaprofiti/ocasio

Fa uns dies Units Podem va convocar els mitjans de comunicació per a manifestar la seva intenció de treballar per una moció de censura per fer fora Rajoy. I es va muntar un merder. El PP va qualificar la proposta de “xarlotada”; Ciutadans la va desautoritza i el PSOE es va queixar que els podemistes no haguessin parlat amb ells prèviament.

I és que ja se sap: tots estan contra Rajoy però quan algú fa un pas i es planta amb un “fins aquí hem arribat”, la resta demostren que a l’únic que aspiren és a viure en la còmoda i lleial oposició. Aquest cap de setmana passat, però, vam poder veure com les forces que empenyen a favor d’aires republicans de regeneració democràtica, de recuperació de drets, d’igualtat i de passar pàgina del govern Rajoy i la seva corrupció, són profundament plurals. Ho vam albirar a Sol, a Ferraz i ho vam constatar divendres a Catalunya, en la reunió de més de tres mil persones en representació de quatre mil entitats en la reunió del Pacte Nacional pel Referèndum.

El dissabte 20 de maig milers de persones de tots els racons del Regne convocats per Units Podem van omplir, al crit de cal fer-los fora, la Puerta del Sol. L’endemà, més de la meitat del cens d’afiliats al PSOE, 74.223 persones, col·locaven, amb el seu vot en les primàries d’aquest partit, a Pedro Sánchez, novament, a la secretaria general dels socialistes. El cop de mà que va donar lloc a la gestora a Ferraz, va fotre fora a l’ara restituït Pedro Sánchez i que va donar pas a la investidura de Mariano Rajoy, havia perdut.

Les mobilitzacions, al carrer o amb la papereta, són l’expressió de la població activa contra la política neoliberal del PP i els seus resultats. Són la mostra d’un profund cansament, la constatació que la desigualtat, les retallades de drets, la pèrdua de protecció social, la pobresa, els desnonaments, la fragmentació social i la corrupció tenen responsables. L’oligarquia financera que domina el país i la seva cohort de servidors en el si del règim d’aquesta segona restauració borbònica necessita de la divisió dels que ens enfrontem a ella per seguir aprofundint en desigualtat i aposentant el seu domini que ens empobreix. Nosaltres necessitem precisament el contrari: la suma. Necessitem posar per davant un comú en el qual tots guanyem. Un comú que, al costat de la defensa d’un pla d’emergència social, l’ocupació o l’educació i la salut, permeti al poble de Catalunya decidir. Només per aquest camí de reconeixement de la pluralitat social i diversitat ideològica dels rebutjos que provoca el neoliberalisme i la seva austeritat, podrem avançar.

El que ha passat aquest cap de setmana deixa lliçons que obliguen a les diverses esquerres a pensar. Hi ha, en totes aquestes mobilitzacions, base per desfer-se de Rajoy i del seu mafiós i corrupte PP. Tenim un Govern feble que viu, sobretot, de treballar la divisió en el si de les esquerres així com de treballar les desconfiances que provoca, més enllà de l’Ebre, la mobilització catalana pel dret a decidir. Aquest cap de setmana també ha deixat bones sensacions que ara, amb la mobilització i la unitat, s’han de concretar.

El temps de vida del Govern de Rajoy depèn sobretot del que triguin les esquerres a unir les seves forces per aixecar, des del carrer, l’alternativa. A hores d’ara Units Podem ofereix retirar la seva moció de censura a Rajoy si Pedro Sánchez en presenta una de pròpia… ja veurem què passa! Tant de bo no es desaprofiti l’ocasió! Seria imperdonable perdre aquesta oportunitat!

 

AUTOR
Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

NO JUGUEU AMB EL DRET A LES VACANCES

DIVENDRES, 4 D’AGOST DEL 2017 Regió7

I torna a passar, Cristina Cifuentes fa el
seu habitual exercici populista i demagògic
d’estiu sobre el descans de
vacances, i la cort de neoliberals, com
sol passar, li segueix el joc i li dóna la raó.
Recordo que fa un parell de anys ja va dir
que no se n’aniria de vacances perquè tenia
molts temes pendents per posar al dia
i, veient les notícies de corrupció del PP,
afers rars sí que n’hi havia, sí. Però bé, ella
va i torna a parlar del que no planteja cap
dubte: «el dret a les vacances». Per què
aquesta persona ha fet de la seva decisió
de no anar-se’n de vacances un assumpte
polític amb pura i liberal demagògia només
per buscar transmetre que ella treballa
més que ningú i, és clar, més que els
seus rivals polítics, que sí que fan vacances.
De fet, el que faci aquesta persona
amb el seu descans és el seu problema.
Puc entendre que no faci vacances perquè
no es fia dels que deixa al capdavant. És
comprensible, sabent tota la corrupció
mafiosa que aflora diàriament. El més
gros, el que és preocupant, arriba quan la
màxima responsable política del PP dels
madrilenys diu que les vacances són «voluntàries». Això
sí que no, l’Estatut dels
Treballadors, en el seu article 38, estableix
que «les vacances són obligatòries i irrenunciables,
ni tan sols es pot prescindir
d’aquest dret per acord entre parts ni poden
ser substituïdes per una remuneració
extra». Per què menteix? Per què aquest
relat interessat que sempre hi ha al darrere
en la ideologia neoliberal? De fet, no és la
primera vegada que ho sento dir a personatges
semblants. Per què es llancen globus
sonda? És clar que es vol introduir el
debat en la societat esperant que la seva
idea liberal vagi entrant de manera natural.
Per què em volen obligar a anar-me’n
de vacances si jo no en vull fer? Són les
preguntes que volen sentir els liberals
(d’alguns treballadors que ignoren que és
un dret), que queden en suspens i que són
recollides per tots els empresaris sense escrúpols
que ho circumscriuen sobretot a la
llibertat personal sense considerar la correlació
de forces laborals. Quan ets el cap i
tens un poder adquisitiu molt més gran
que els teus treballadors, no hi ha cap problema
a agafar-se les vacances com una
cosa opcional. En aquest cas, la immensa
majoria agafa les vacances perquè té la llibertat
econòmica necessària perquè els
recursos disponibles no siguin un problema
a l’hora de prendre la decisió. Quan ets
un treballador precari amb moltes necessitats
econòmiques i amb una feina que
penja d’un fil i amb una situació d’inferioritat
davant del patró que no permet la negociació,
la voluntarietat de les vacances
dependria únicamenti exclusivament de
les necessitats de l’empresari. Tots sabem
la llibertat d’actuació que quedaria al treballador
amb aquesta pressió i com de voluntàries
serien les vacances en aquest
context hipotètic. L’obligatorietat de certs
drets laborals és la vacuna de l’obrer contra
el mal neoliberal, una mesura que evita
que els més febles del sistema, acceptant
condicions a la baixa, siguin explotats i
guardin els seus drets. Aquesta obligatorietat
s’estableix precisament per protegir
els més febles de l’equació perquè la seva
necessitat no els obligui a acceptar condicions 
laborals depauperades que acabarien
a mitjà i llarg termini perjudicant el
treballador primer i després tota la classe
treballadora per la minva de condicions.
La veritable intenció dels que estan interessats
a transmetre la idea de voluntarietat
dels drets adquirits és obrir la porta per
retallar drets conquerits pels treballadors
guanyats amb molta mobilització en la
lluita obrera. Les paraules d’aquest representant
polític són declaracions demagògiques de persones

que només busquen el benefici de la seva classe.

«No oblidem mai que estem en una lluita de classes».

TRIBUNA
Ricard Sánchez Andrés
COORDINADOR D’EUIA BAGES