Archive | Setembre 2017

AIXÒ ES DIÀLEG?

TRIBUNA  DIJOUS, 14 DE SETEMBRE DEL 2017 Regió7

Volen destrossar les nostres vides
perquè saben que no poden destrossar les
nostres idees», va sentenciar
el líder d’EUiA i diputat
Joan Josep Nuet, després de rebre la nova
querella per prevaricació i desobediència.
És la tercera que rep la presidenta del Parlament,Carme
Forcadell, la segona que
reben els membres de la taula Anna Simó,
Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet; i la
primera que rep el nou vicepresident primer,
Lluís Guinó. El jutge també suspèn
l’acte a favor del referèndum autoritzat
per l’alcaldessa Carmena –recordem que
l’Ajuntament de Madrid va cedir un espai
municipal a un col·lectiu que dóna suport
a la independència a Catalunya i el PP,
amb la seva particular sensibilitat al dià-
leg, el va recórrer. Només podem resoldre
aquesta situació amb debat i diàleg, no
amb jutges enviats per dirigents del PP, i
només respectant la pluralitat política i el
debat fratern en tots els àmbits polítics,
socials i institucionals podem dir que estem
en una democràcia de veritat. Ni debatre
ni res, aquesta és la democràcia que
vol el PP. Després a qui li tocarà? Jo defenso
que la meva formació cridi a participar
a la mobilització pel referèndum del proper
1 d’octubre i avalo l’abstenció a la votació
de la Llei delreferèndum, perquè
penso que s’hauria d’haver debatut molt
abans i van faltar el temps i les formes de
tot el Parlament. Tinc clar que només un
referèndum com a metodologia pot expressar l’opinió
real del poble de Catalunya
en un procés d’autodeterminació, i
defenso que aquest referèndum ha de tenir
unes garanties mínimes que el validin.
En aquest sentit, apunto que ha de tenir
reconeixement internacional, crida inclusiva
a la majoria social del país i possible
expressió de les diferents opcions, així
com conseqüències jurídiques i polítiques
que el facin efectiu. Entenc que la
posició del govern espanyol del PP és
d’una intolerància tan gran que és l’únic
culpable d’aquesta situació a la qual s’ha
arribat. És evident que el PP forma part
del problema i no de la solució, com ho és
que això no se soluciona amb jutges i el
Tribunal Constitucional. La imatge i la realitat
de mil cartes enviades des del Tribunal Constitucional
és la màxima expressió
del seu fracàs. El discurs que té Mariano
Rajoy és d’agressors de les institucions catalanes
i de l’autogovern de Catalunya,
com en el seu moment propiciant la sentència
del Tribunal Constitucional del
2010 contra l’Estatut de Catalunya. També
crec que els desitjos són uns i la realitat és
una altra, ja que la realitat dels governs espanyols,
i escoltant els seus expresidents,
és la que és. En aquests moments i en un
futur proper és impossible l’acord amb el
govern espanyol. L’Estat autonòmic com a
tal està esgotat a Catalunya i l’ordre constitucional
està en una crisi de legitimitat
sense parangó. El que està trencat en
aquests moments és el mateix pacte territorial
de la Transició. La crisi és tan profunda
que només la seva acceptació de
cara pot començar a aportar solucions,
que passen primer per l’acceptació del
problema de fons i pel reconeixement de
la sobirania de Catalunya. Som en un moment
crític de trencament de relacions
absolutes en l’àmbit institucional entre
Catalunya i l’estat. Un moment en què el
govern deRajoy torna a demostrar la seva
falta d’actitud democràtica. El govern de
Mariano Rajoy passarà a la història com el
govern amb més casos de corrupció acumulats,
i pel que es veu com el govern que
ha propiciat la pitjor crisi de relacions
amb Catalunya des de la Transició fins
avui. Dit això, crec que la solució tampoc
passa per fer veure que això pot solucionar-se
d’una manera fàcil i ràpida, anteposant
el fi als mitjans i, amb les presses i
mancances, deixant fora una part gran de
Catalunya. Ho veig un error tot i les raons
de fons. Que es pot girar en contra. Però
tinc clar que s’ha de anar al referèndum a
votar encara que no sigui l’última vegada.

Ricard Sánchez Andrés
COORDINADOR D’EUIA BAGES

 

Anuncis

CUIDEM LA NOSTRA HERÈNCIA RURAL I AMBIENTAL!

TRIBUNA 8 DIVENDRES, 8 DE SETEMBRE DEL 2017 Regió7

Veureu, no puc entendre com
algú és capaç de llençar un residu
al mig del carrer, en un parc o
en qualsevol altre espai urbà.
Això em causa entre pena i vergonya aliena,
em sembla una mostra absoluta de
deixadesa personal, de desinterès social i
d’incivisme massa freqüent en els nostres
pobles i ciutats. Per això, quan surto al
camp a gaudir de l’immens plaer i la sensació
de tranquil·litat i pau que transmet
passejar a l’aire lliure, no suporto que
algú sigui capaç de llençar les escombraries
on li sembli, és una cosa que em supera,
aquest incivisme m’emprenya en
gran manera i en diverses ocasions, en
trobar autèntics abocadors, he hagut de
denunciar-ho. Perquè en la nostra societat
hi ha el lleig costum de repetir els actes
incívics, i on va començar havent-hi
una ampolla de plàstic acaba havent-hi
un abocador, que pot crear un greu perill
ecològic, fins i tot incendis. No puc entendre
la manca de incivisme i de sensibilitat,
ni, veient com està el medi ambient, 
que es pugui pensar tan poc en les generacions
futures. No entenc el poc respecte
per un entorn natural tan valuós. Per desgràcia
els nostres espais naturals són notícia
a l’estiu per incendis forestals, en
massa ocasions, intencionats. Greus delictes
ecològics que molta gent oblida rà-
pidament. Pocs pensen que la història de
Catalunya també sorgeix del seu entorn
natural, del camp, de les muntanyes i de
la seva ramaderia. Un coneixement i una
acció afavoridora del terreny que, al costat
d’activitats com en el seu moment els
murs de pedra seca i la transhumància,
han constituït una eina clau i molt valuosa
per a la lluita i prevenció d’incendis forestals
i de tenir el medi ambient del qual
avui gaudim. Una manera de cuidar els
nostres paisatges que s’està perdent dia a
dia i que, tristament, no està sent valorada
de la forma que es mereix ni per les
noves polítiques agràries i forestals, ni
per una part de la ciutadania, que només
demostren mirar a un altre costat i no reconeixen
la transcendència ecològica,
cultural, social i econòmica que suposa.
La convivència al camp i la muntanya entre
els que hi viuen i treballen i els que hi
acudim per gaudir dels seus paisatges fa
temps que trontolla. Ho veiem ara i a la
temporada de bolets, i la veritat és que
cada vegada es veu més al llarg de tot
l’any. Hi ha un sector de la població que
va al camp i a la muntanya amb els mateixos
hàbits i costums que estan arrasant
el medi ambient i la convivència en el
nostre entorn. No es pot tolerar, cal imposar i
supervisar el respecte a la natura, el
baixar de la muntanya amb les escombraries
al contenidor de casa, utilitzar els
vehicles de motor de manera respectuosa
tant pels espais permesos com en el seu
ús i velocitat, per evitar qualsevol tipus
d’alteració de l’entorn natural a la nostra
marxa i causar les mínimes molèsties a
l’entorn. Tan imprescindible com tot això
és respectar les propietats privades i els
cultius, atendre les senyalitzacions de pas
prohibit i no molestar el bestiar ni els que
treballen en aquest entorn. Resulta increïble
la manca de civisme i la naturalitat
amb què s’és incívic per part d’un sector
de la ciutadania. Resulta punyent la
manca de sensibilitat cap a la natura però
també cap a tot el que hi conviu, la invasió
de les finques privades i el menyspreu
als sembrats i la seva ramaderia ho demostren.
En el seu moment es va especular i
es va maltractar gairebé tot el nostre
litoral costaner. No podem permetre seguir
endavant amb la resta de la nostra
herència ecològica i rural. Si surts al
camp a passejar, si després de passar les
vacances al camp t’envaeix l’enyorança,
recorda que segueix aquí.I que ho hem
de cuidar entre tots/es

Ricard Sánchez Andrés
COORDINADOR D’EUIA BAGES

Manifestació «No tenim por»

http://www.naciodigital.cat/manresa/opinio/16079/manifestacio/no/tenim

Vaig tenir el que podríem anomenar un conflicte ètic que em va donar força maldecaps. Fins i tot, durant unes hores, no sabia si anar a la manifestació del “No tenim por”. Els dubtes, però, es van esvair, en primera instància, quan l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer públiques les pautes de com seria l’acte. A la capçalera de la manifestació hi hauria guàrdies urbans, Mossos d’Esquadra, comerciants, i la ciutadania, que havia estat, en definitiva, la que havia patit i viscut en primera persona els atacs terroristes. Pel que fa a la posició que ocuparien els polítics, l’alcaldessa va ser molt clara: “Anirem a la segona o tercera fila de la manifestació”. Això em va tranquil·litzar. I és que quan em vaig assabentar que certs polítics del govern espanyol i el mateix rei visitarien la nostra estimada Barcelona atemptada per gihadistes, no vaig poder evitar pensar en què el propi monarca de l’estat té uns llaços d’amistat i econòmics amb la monarquia Saudita, la qual visita cada dos per tres, com feia el seu pare i com també feien alguns empresaris propers a certs partits polítics. Sí senyors, una monarquia –igual que la de Qatar– que adoctrina i capta fanàtics.

Tenia, també, un altre conflicte ètic. I és que el fet que a la manifestació hi assistissin certs polítics de la Generalitat que en més d’una ocasió havien fet palesos uns llaços més enllà de l’amistat amb el govern genocida d’Israel, em desagradava força.

Però, tot i això, el que més em molestava i trobava d’una gran hipocresia era la visita del rei i de certs polítics del govern espanyol en una manifestació de solidaritat. Cal recordar que a les escoles alcoràniques i mesquites de l’Aràbia Saudita hi abunden els imams fonamentalistes. Allà, ells hi couen el wahhabisme, una mena de feixisme religiós que fanatitza a joves de tot el món i els converteix en terroristes que atempten contra innocents, com va passar a Barcelona o a Cambrils. La monarquia d’Aràbia Saudita finança nombroses mesquites fora del seu dictatorial regne, principalment a Europa, incloent-hi tant Espanya com Catalunya. Però el finançament de les mesquites a Espanya és només una de les parts més evidents de l’incessant flux de diners que les dictadures de l’Aràbia Saudita, i també Qatar, fan servir per ampliar la seva influència. Els negocis al més alt nivell -entre ells, la gran quantitat d’armes que ven Espanya a aquest govern- i les fortes inversions de capital en empreses espanyoles, al costat dels sucosos negocis que proporcionen aquests països, fan que tant la nostra monarquia com el govern espanyol i, no ho oblidem, molts futbolistes, no vegin que estan donant suport indirecte al discurs de l’odi que promouen. Al cap i a la fi, quan les morts són fora d’Europa, no les veuen tant. Vuit de cada deu víctimes del terrorisme gihadista són creients musulmans. De cada deu atemptats que perpetren, nou es produeixen en països de majoria musulmana. Els atemptats, el terror, la mort i la tragèdia, tot el que s’acaba de viure a Catalunya, constitueix el dia a dia de milions de creients musulmans víctimes del mateix odi i el mateix fanatisme que encoratgen des del Govern d’Aràbia Saudita i Qatar.

Al final vaig creure que si no anava a la manifestació em posaria a un nivell semblant dels que sembren i busquen la discòrdia i només pretenen fomentar l’odi aprofitant aquests atemptats. I com que jo no sentia odi, vaig creure que només hi havia una posició moral acceptable: l’antifeixisme. Si en un combat ideològic, entre hipòcrites, feixistes i antifeixistes, no tries la trinxera dels que defensen la pau, la diversitat i el respecte a les minories, ja has triat.

És per això que crec que finalment em vaig auto-convèncer i vaig assistir a la manifestació, al costat dels que cridaven en favor de la pau i el respecte. Vaig estar amb la ciutadania i la ciutat de Barcelona, que ha donat tants exemples del que és manifestar-se per la pau, i vaig sentir-me ben lluny d’aquests impresentables que, a parer meu, van fer acte de presència només perquè els hi tocava.

AUTOR
Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

TREBALLEM TOTS/ES PER UN MÓN FRATERNAL I EN PAU

TRIBUNA Regió7 DIVENDRES, 1 DE SETEMBRE DEL 2017

No podrem oblidar el dijous 17
agost del 2017, el recordarem
plens de tristesa, va ser el dia
que va arribar el terror a la ciutadania
innocent i indefensa, a la nostra
internacional Rambla barcelonina, també
a Cambrils, i amb Pau Pérez assassinat
al seu cotxe. Com és humà, hi ha un rebuig
al terror i morts ocasionades per
ISIS. I als pobles i ciutats es fan actes de
solidaritat i transmetem tot l’afecte als familiars
i amistats de les víctimes assassinades
i ferides.I, com ha de ser, Barcelona
i Catalunya vol seguir sent ciutat de
pau i acollida, i la mateixa terra de convivència
i interculturalitat. Però així com
denunciem i repudiem les conseqüències
nefastes del terrorisme del fonamentalisme
religiós, hem de fer denúncia dels  
poderosos i els estats que el fomenten, alhora
que l’utilitzen per afeblir i derrotar
els pobles.
Tenim dolor i horror,ràbia i estupor. I, per
descomptat, commoció generalitzada.
Som un poble en què la pressió cívica pacifista
s’ha decantat per un esperit de
convivència,respecte i diversitat, i ha situat
els valors de la llibertat, la solidaritat
i la unitat popular com el millor antídot
per a la barbàrie indiscriminada del terrorisme
gihadista. I no acceptem ni la islamòfoba
ni l’acció xenòfoba i racista,
com tampoc la limitació de llibertats en
nom de la seguretat, tenim clar que no
són cap solució fiable que eviti l’actuació
terrorista. Els intolerants ho volen aprofi-
tar per a la ruptura de la convivència amb
un enfrontament entre habitants autòctons
i immigració que és ridícul, vergonyós.
Tampoc podem deixar passar, i cal
denunciar-la sempre, la hipocresia dels
estats espanyol, europeus i nord-americà,
que fomenten guerres com les del
Pròxim Orient per al seu lucre econòmic i
estratègic, els importen ben poc les conseqüències
de tan criminals actes.
Cal denunciar el militarisme estatal
d’Occident, que arma i fa un lucratiu negoci
amb els exèrcits, les guerres de rapinya,
que estén la desolació, la desraó i
l’odi. Cal denunciar i no oblidar la infame
política que tracta la immigració com si
no fossin persones germanes nostres,
que tracta els immigrants en massa casos
pitjor que els animals, que permet un calvari
i mort als camps i a les pasteres que
solquen el Mediterrani, com si fossin empestats,
sense cap indici de pietat per les
criatures, dones embarassades i persones
grans. Cal rebutjar la menyspreable utilització
del dolor col·lectiu de l’atemptat
per atacar la nostra llengua i el nostre
dret a decidir a Catalunya. No oblidem
que el rei i el president de l’Estat espanyol
han aplaudit a la plaça de Catalunya i han
fet el minut de silenci. La seva gegantina
hipocresia no els ruboritza, perquè s’alternen
i fan negocis d’armes, i altres, amb
els estats que financen aquest terrorisme
que ara lamentem a Catalunya i que tant
de mal fa per tot el planeta. L’Ajuntament
de Barcelona i pràcticament tot Catalunya
han defensat des del primer moment
la necessitat de sostenir la llibertat i la
convivència. La Generalitat, amb el president
Puigdemont i el vicepresident Junqueras,
ha fet pinya cívica amb l’alcaldessa
de Barcelona, Ada Colau, per aquesta
concepció d’unitat democràtica fonamentada
en la fraternitat de la població,
un acte que ens honora com a poble.
Però no hem d’evitar assenyalar els responsables
i culpables polítics que es cometin
aquestes guerres i aquests atemptats
terroristes, «el terrorisme del fonamentalisme
religiós és el bumerang del
militarisme i els negocis foscos occidentals».
No s’ha d’oblidar que aquest terror
viscut a Catalunya no és una cosa inusual,
excepcional o aïllada. Aquest tipus
de terrorisme es cobra víctimes en la seva
major part a Orient, encara que tingui
més repercussió quan té lloc a les ciutats i
capitals de l’Occident militarista. Tinguem
clar que l’odi contra l’odi no és la
solució. Treballem tots/es per un món diferent
fraternal i en pau.

Ricard Sánchez Andrés
COORDINADOR D’EUIA BAGES