Archive | Novembre 2017

LES SEVES RETALLADES TAMBÉ GENEREN FEIXISME

Tribuna Regió7 DIJOUS, 30 DE NOVEMBRE DEL 2017

Cal analitzar a fons totes les causes,
no és possible que es pugui
tornar a repetir la història de
l’extrema dreta en molts països
d’Europa. Suposo que a cada país hi ha
raons similars i diferents. Al Regne d’Espanya
subsisteixen diferents feixismes i
un ultranacionalisme espanyol emparat
pel mateix Govern del PP, que és fill del
franquisme i en el qual resulta inexplicable
que milions de persones votin un Govern
liderat per Mariano Rajoy. «Hem
d’intentar entendre per què ho fan. Si no
canviem les causes, el problema continuarà»,
el mateix funcionament del sistema
capitalista i tot el seu engranatge de
mitjans de comunicació ajuden al fet que
determinats missatges i personatges calin
entre la població i molts ciutadans votin
formacions polítiques que van de forma
molt clara en contra seu. «No n’hi ha
prou, amb quedar-se estancat i criticar»
per evitar l’auge del feixisme.
Que al Regne espanyol es conjuguen
raons similars a la pujada del feixisme
que s’estan donant a Europa com són les
polítiques austericides de molts governs,
encoratjades, afavorides i animades per
la Unió Europea és un fet. Polítiques que
han generat milions d’exclosos i han
multiplicat les desigualtats a nivells desconeguts,
un fet que converteix en fenomen
polític la ràbia i el desconcert de
moltes societats. Si és així hi ha solucions
contra aquest perill. L’alternativa a les
polítiques que generen desigualtat s’han
de construir des de l’esquerra. Mai podem
oblidar que som en una guerra de
classes i que el capital farà servir les seves
eines per guanyar-la. Tant li és «el
cost social», el nostre patiment són els
seus beneficis temporals, i això per al capital
és el primer. És per això que sóc de
l’opinió que l’esquerra europea necessita
urgentment reflexionar sobre per què les
forces amb voluntat transformadora no
canalitzen en major mesura el descontentament
i la ràbia de les classes populars,
i poder d’aquesta manera oferir un
projecte il·lusionador i integrador. «La
gent ha de percebre que estem amb ells,
al carrer, i que responem als seus problemes».
L’auge de formacions ultres en democràcies
consolidades com el Regne Unit,
França, etc, «és conseqüència de la crisi
de model social» que tendeix a deixar
fora de joc un percentatge elevat de població.
Per desgràcia, la resposta, en
comptes d’anar des del compromís per a
un canvi social cap a una major justícia i
igualtat, en molts casos deriva cap a l’odi,
cap al rebuig a l’altre. És aquí on l’esquerra
ha de treballar, sensibilitzar i raonar.
No pot ser que les classes populars es
creguin les barbaritats que inflen els mitjans
neoliberals, i en què s’arriba a criminalitzar
els més febles. Fa anys que sentim
com des de les institucions comunitàries
es relaciona cada vegada amb més
freqüència terrorisme i persones migrants.
Lema de molts governs i mitjans
europeus que ja ni ho amaguen. Suposa
la criminalització de la migració al seu
màxim exponent «només» per tapar les
seves retallades socials i no-acollida de
refugiats i migrants. Lligar terrorisme a
persones refugiades i migrants que vé-
nen a buscar un futur amb dignitat per a
les seves famílies «és enviar» un missatge
carregat de racisme i xenofòbia, a més
d’una estratègia indigna i «molt perillosa»,
han construït un relat segons el qual
s’elimina la realitat i les causes del perquè
i motius de l’arribada de la migració
i refugiats, i així alimenten el feixisme.
No pot ser que institucions polítiques
dels països d’Europa adaptin els seus
discursos i estiguin desenvolupant polítiques
d’extrema dreta per intentar frenar
precisament l’auge electoral de l’extrema
dreta només per pur electoralisme. Continuar
fent les mateixes polítiques econòmiques,
socials o de rebuig a les persones
migrants i refugiades seguirà
obrint espais perquè la «marea negra»
d’aquest neofeixisme contemporani segueixi
creixent i instal·lant-se amb normalitat
en les nostres societats.

Ricard Sánchez Andrés
ACTIVISTA SOCIAL

Anuncis

Unitat per Guanyar-ho tot

TRIBUNA DIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 2017 Regió7

El govern Rajoy i el seu cor constitucionalista
parla de recuperar la
legalitat i la democràcia i xifra totes
les seves esperances per aconseguir-ho
en la convocatòria electoral del
proper dia 21 de desembre. Però la mateixa
convocatòria i les llistes que sembla que
hi concorreran caminen a passos de gegant
precisament contra aquest 155 que li
va servir d’empara, amenaçant fins i tot la
continuïtat de Rajoy. No hi ha «normalitat
democràtica» possible en una convocatò-
ria que sorgeix, precisament, de la negació
expressa de la voluntat de diàleg del mateix
Govern del PP. No hi ha «legalitat clara
de democràcia» que pugui recuperar-se
amb un règim que la nega, la dissol i, al
mateix temps, empresona els representants
d’aquesta democràcia i de les seves
principals organitzacions, perquè parlem
d’un nacionalisme espanyol arcaic. Un espanyolisme
que en molts aspectes segueix
sent una monarquia medieval amb la seva
aristocràcia terratinent i rendista. En d’altres,
continua sent un règim absolutista,
amb la seva gran cort parasitària i la costosa
pompa que l’acompanya. Des d’una altra
perspectiva, és com un gran estat feixista,
amb el seu immens exèrcit burocrà-
tic, amb els seus interminables ministeris
d’opacitat, amb les seves absurdes policies
i fiscalies polítiques, amb el seu laberint
d’empreses estatals on la línia entre administració
pública i corporació privada és
tan difusa. El que coneixem com el Règim
del 78 no és altra cosa que el pacte entre
els règims feudal, absolutista i catòlico-feixista
espanyols. A diferència de la imatge
que pretén projectar, Espanya no és un Estat
prototípic neoliberal,tot al contrari.
L’Estat espanyol té els seus fonaments en
unes estructures econòmiques feudals i
unes institucions polítiques de l’antic rè-
gim, sobre les quals s’ha edificat una super estructura
estatal catòlico-feixista i fi-
nalment una fina capa d’Estat modern.
Certament, en les darreres dècades, les
oligarquies financeres europees han intentat
desenvolupar a Espanya polítiques
liberals,neoliberals i ultraliberals, però
amb escàs èxit,tot sigui dit. Les diferents
marees mobilitzadores i el 15-M van posar
sobre la taula un problema que la crisi
econòmica no ha deixat d’aprofundir, i
que és, precisament, aquesta falta de democràcia.
El primer element que ens
uneix a tots els ciutadans, la primera palanca
real contra la divisió i per la sana
unitat, és la lluita per les més absolutes llibertat i
democràcia per als que vivim sota
aquesta segona restauració borbònica. El
marc jurídic actual, les seves normes, lleis,
jutges, jutjats, etc…no han impedit l’empobriment
organitzat de la població; tampoc
els desnonaments,ni la pèrdua generalitzada
de drets bàsics com educació, sanitat
o dependència.No han reduït el
nombre de dones víctimes de violència.
Res del que és fonamental que suposadament
ens lliga a la constitució del 78 funciona. No
se salva ni la caixa de les pensions,
que saquegen sempre que poden.
Per contra, la mafiosa corrupció, la desigualtat,
l’abús, la desprotecció avancen
guiats per una minoria cada vegada més
poderosa i més incompatible amb el control,
la veu i la decisió de la ciutadania. De
fet, parlen de la política neoliberal en el
seu estat més perillós, la font essencial de
la divisió entre gèneres o orígens, la veritable
generadora de la principal desigualtat,
que treballa la divisió guiada per la Constitució
o el seu 155, la qual guanya amb la
seva particular legalitat. Una legalitat, amb
la seva suposada unitat, que s’imposa únicament
com a marc d’opressió general, de
reducció de drets,negant el dret a decidir
a totes les persones que habiten en el Regne.
Per això, unitat contra el 155, és el moment
de sortir a defensar la democràcia, a
assestar el cop de gràcia al règim que és
avui més feble que mai. Unitat per guanyar la
llibertat.

Ricard Sánchez

Activista en diferents moviments socials des de la solidaritat internacionalista i el compromís de classe

UN SOL POBLE CONTRA LA REPRESSIÓ

Tribuna DIVENDRES, 3 DE NOVEMBRE DEL 2017 Regió7

Només té un nom, «tirania».
Aquesta ofensiva autoritària

del Govern espanyol del PP és
pura tirania, sobretot tenint en
compte l’oferta clara de diàleg des de Catalunya.
És per això que, en moments com
aquests, la unitat ciutadana i de les forces
polítiques i socials catalanes ha d’estar a
l’altura de la virulència de l’atac a la sobirania
de Catalunya. Una gran part de la
ciutadania ha demostrat que som un sol
poble contra la repressió, i penso que ara
cal representar aquesta unitat a nivell polític:
per això és de sentit comú que cal un
front unit de les forces polítiques i també
socials en defensa de la sobirania. L’estat
te la força repressiva armada i la seva legalitat
constitucional estatal, però a Catalunya

i per a una gran part de la població espanyola
han perdut la legitimitat moral
per imposicions polítiques. Només li queda
la força bruta indiscriminada que el
deslegitima encara més. El Regne i elrè-
gim constitucional del 78 han perdut tota
credibilitat moral i política per imposar.
En aquest moment en què el govern estatal
del PP juntament amb els seus satèl·lits
estan aplicant l’article 155 de la Constitució
de suspensió de l’Autonomia. Mentre,
hi ha un degoteig de mesures d’intervenció
repressives que concreten una mordassa
creixent. Inclosa la desbandada de
les seus de les grans finances i diferents
empreses, La Caixa,Banc Sabadell, etc., i
un reguitzell de la indústria. Les mobilitzacions
no han cessat i sona el crit de
«Som gent de pau», pacífica i desarmada.I
sempre l’Estat ens contesta amb tarannà
prepotent, exigència de submissió i dependència.Hem
vist com les llibertats d’expressió i manifestació del 20-S es titllen
de sedició. S’empresona a Madrid els
Jordis (Cuixart i Sànchez)representants

del moviment popular democràtic. Ni mediació,
ni diàleg. Aquesta és l’estratègia
nefasta dels representats del Regne. La
tàctica és humiliar i emmordassar Catalunya.
En el moment en què ens trobem la
mobilització popular és l’única i millor
eina per construir una Catalunya sobirana.
És precisament amb el poble actiu i organitzat
que es podrà reconquerir la sobirania
i una democràcia avançada. Precisament

per això, no es pot aturar la mobilització
ni delegar només l’impuls popular
en l’acció institucional. Aquesta acció ha
d’acompanyar i culminar la mobilització,
però no pot ser ni catalitzador ni força
motriu. Així mateix, els passos que es donin
han de garantir la unitat i la força del
moviment polític i social generat en les
darreres setmanes. La esquerra real té
obligació moral de fer una crida a la unitat
de la classe treballadora i de les classes
populars de Catalunya i d’Espanya en defensa
dels principis democràtics, els drets
humans i les llibertats col·lectives i individuals
que aquest Govern del PP ple de

mafiosos i els seus partits subalterns no
paren de violar i que volen trencar. Mai
oblidarem la conducta de l’Estat guiat pel
partit de Rajoy i els seus dos partits lacais
que tenen la radicalitat d’una política immoral.
No oblidarem que van maltractar
una ciutadania exemplar que pretenia
exercir la democràcia i l’Estat del PP va
exercir una política franquista, i el franquisme
per molt que el Govern del PP
protegeixi era un règim immoral. Prohibir,
perseguir i atacar amb violència a votants,
tancar ciutadans pacífics, llançar querelles

i amenaces de presó a polítics elegits
democràticament,tornar a decretar amb
la seva particular visió de l’article 155 l’estat
d’excepció, amenaçant altres comunitats
autònomes que no són del seu grat
polític, i tota la resta que puguin fer és recordatori
del franquisme. Només qui no
vol reconèixer que això és semblant al
franquisme pot ara donar suport al franquisme.
Només qui no reconeix el que va

ser el franquisme pot cogovernar amb els
qui amenacen d’il·legalitzar partits que
defensen democràticament el dret a decidir i
amb això també una República. Hem
d’estar units, hem de ser un sol poble contra
aquesta repressió.

Ricard Sánchez Andrés