PENSAMENTS DESPRÉS D’UNA RESSACA ELECTORAL

TRIBUNA Regió7 DIVENDRES, 29 DE DESEMBRE DEL 2017

No us enganyeu: «No veig Repú-
blica per a les classes populars».
Han guanyat les dretes, catalana
i espanyola, com sempre histò-
ricament unides contra la classe obrera.
(Prova d’això és que els eurodiputats de
Ciutadans i el PDeCAT/JxCAT formen part
d’ALDE, el grup parlamentari dels liberals a
l’Eurocambra). Malauradament, la polarització
i els errors de les esquerres reals han
portat a aquests mals resultats per al espai
polític al qual dono suport, i n’han perdut
un nombre important en uns comicis celebrats
en clau nacionalista on les dretes, en
les seves diferents expressions, han sabut
rendibilitzar la confrontació i han ocultat
les retallades, la corrupció i la qüestió social.
Són mals resultats per a l’esquerra.Hi
ha tasques que s’han d’abordar amb urgència
i humilitat.Barris rics i barris pobres
han votat les mateixes polítiques encara
que sigui sota diferents signes. Molt per fer,
per transformar aquesta realitat.
L’independentisme ha perdut en vots.
Els escons són un miratge legal. Alguns
deien que el 21-D era un referèndum,
doncs aquest és el resultat. Un partit de
dretes anticatalanista ha guanyat a Catalunya.
La majoria assolida pel bloc independentista
no avala la seva via unilateral,                              
però obliga totes les formacions a dialogar
i resoldre amb un referèndum pactat.
L’unilateralisme condueix a un carreró
sense sortida, s’ha de canviar d’estratègia.
Es podria dir que és bo celebrar que el PP
està enfonsat però és no entendre res, ja
que el seu recanvi, Cs, està desbocat i ha
arrossegat un trist PSC al seu discurs per
guanyar vots. El que és real és que el desastre
electoral per al PP suposa el fracàs de
l’article 155. Un partit radicalitzat en el sectarisme
com el PP no pot mantenir segrestada
la democràcia, i les dretes no poden
rendibilitzar a la seva manera l’enfrontament
identitari. No veig cap pla amb els
guanyadors. No veig cap projecte per construir
cap república. Amb la majoria en escons
ens mantenim en el bucle en mans
de Puigdemont, però amb les esquerres
debilitades i mitja classe treballadora comprant
el maleït 155.
Després del resultat a les eleccions catalanes,
i veient que la situació de bloqueig
segueix intacta, s’ha de fer una crida al dià-
leg per què és una necessitat històrica i segurament
l’única via per garantir la convivència.
Repeteixo que el referèndum pactat,
a partir d’un debat serè, és l’única sortida
per a solucionar d’una vegada els problemes
polítics. No puc descartar unes noves
eleccions. Albiol, del PP, el va insinuar
amb la seva habitual sorna. I fa mandra,
molta mandra, però és l’estratègia més
rendible per a l’estat corrupte que tenim.
Fins que la gent se’n cansi i les esquerres
passin de votar. Dit això, no vull caure en el
pessimisme. S’ha de treballar per sembrar
una llavor i per reconstruir el catalanisme
de les classes populars de majories. Cs té
peus de fang, és pura propaganda sense
estructura. Cal lluitar barri a barri per recuperar la
classe treballadora que ho passa
malament. L’any que ve es torna al Parlament
i un objectiu de l’esquerra real hauria
de ser derrotar les polítiques de dretes del
PP, Cs i PDECAT. Com? Reforçant els moviments
socials i sindicals. Davant la necessitat
d’iniciar una nova etapa en què les classes
treballadores i populars siguem protagonistes
d’un nou projecte de convivència
democràtica i social. Jo, com he dit tants
cops, defenso un projecte de República
Catalana Confederal i Solidària, i encara
més davant l’esgotament del model territorial
i l’empobriment de les condicions de
vida de les classes populars. Pensada des
de baix i per als de baix. Vull recordar i repetir
que tenim demòcrates innocents a la
presó, i que no eren eleccions normals sinó
forçades, el marc autonòmic ha caducat i
és un zombi que es nega a morir. El problema
aquí és històric: Hi ha qui se sent català
i hi ha qui se sent espanyol. Quan Marx i
Engels escrivien que «els obrers no tenen
pàtria» no es referien a l’absència de sentiments
d’identitat, sinó a l’error d’oblidar; la
comunitat/ identitat, de la lluita de classes.

Ricard Sánchez Andrés
ACTIVISTA SOCIAL

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s