La Fundació Pau i Solidaritat es complauen a convidar-vos a la presentació dels llibres:
– Qui no té memòria no té futur (Trobades internacionals )
-Iran,Iraq,Afganistan,Pakistan.Preguntes i Respostes
Editats per :
Fundació Pau i Solidaritat de CCOO i Fundació Solidaritat UB.
27 de Març a las 19.00 H (Casa Flors Sirera) C/Saleses 10
Manresa – (Barcelona)
A càrrec de Jordi Ribó president de la Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya.
Organitza:
Casa Flors Sirera
A càrrec de Doris Florez (Formadora de Mujeres lideres de la OFP) (Organización Femenina Popular de Colombia)
César Jérez (Asociación Campesina del valle Cimitarra )
19.oo horas
Casa de la solidaritat Flors Sirera (C/Saleses 10) Manresa
Divendres 14 de Març del 2008
Organitza :
Fundació Pau i Solidaritat
Secretaria de la dona de CCOO
Consell de Solidaritat de Manresa
ACP
Família,aquests dies una part dels politics es recorda de las famílies , parlant de valors familiars i del trencament familiar , fins i tot una part del clergat que viu fora de la realitat fa una crida moll clara al passat defensant els valors familiars més rancis, i demanant el vot a la dreta de sempre amb l’excusa que les famílies es desfan i els valors familiars estan en extinció .
Ve passant de les idees retrogrades de la dreta i de l’actitud d’aquest sector de l’església que no té ni idea del que és una família .Si que he de dona la raó en el punt les famílies es trenquen , però no per les raons i arguments que diu la dreta i aquest sector de l’església . Les raons del trencament de les famílies a Catalunya i Espanya són múltiples i variades tenim que pensa que cada família és un món, però pensò hi ha tres raons importants perquè una família es pugui trencar i trobo que és important poder comentar aquest tres punts que van lligats al món del treball.
La primera és la conciliació de la vida personal i laboral és un problema molt greu en un país que té una de les jornades més llargues de la Unió Europea i pitjor distribuídes ,és un problema que afecta tánt a les empreses productives com els serveis públics . La irregularitat de la jornada , torns de treball en festius , l’eliminació del descans , les modificacions unilaterals d’horaris jugant en contra d’una vida social i familiar gratificant , apart dels efectes negatius sobre el riscos laborals , i de la salut , el desgat fisic i psíquic , reduint l’esperança de vida . Es un problema d’organització social sostenible del que passen una gran quantitat d’empreses que només miren la producció i també és un problema del que passa el Govern que no més ha fet propostes per l’administració central i s’ha oblidat de la resta de treballadors/es és un problema que cada vegada tindran més reivindicacions per part dels treballadors/es afectats com es veu aquest dìes amb les reivindicacions dels conductors dels bussos del TMB és un problema que trenca famílies ,és un problema en qual s’haurien d’implicar de forma més contundent totes les administracions i societat.
El segon punt són els baixos salaris a Catalunya i Espanya , las famílies no arribant a final de mes un fet que porta moltes famílies a la desesperació i posterior trencament , si veient l’evolució dels salaris respecte al PIB comprovent que els salaris l’any 1996 representant el 50,61 % del PIB , l’any 2006 només representant el 47,7 % , tres punts menys . Si aquesta informació preocupant el sumen que a l’any 2006 hi ha quatre milions de treballados/es més , queda clar el deteriorament de la massa salarial . Pel contrari els beneficis empresarials en aquest anys en la relació amb el PIB van pujar un 4 % i la pressió fiscal un 3 % . Societat més injusta que l’espanyola es dificil de trobar a Europa . Si analitzem els dos últims anys , els salaris reals corregits per la inflacció portant perden poder adquisitiu de forma prou important . Al pas que els salris baixen , els beneficis empresarials creixen sense parar , les empreses que formen l’IBEX 35 bursátil , a l’any 2006 van tenir uns beneficis de 41.893 milions de euros és a dir , un 27,4 % més respecte a l’any 2005 . A l’any 2005 van pujar un 24 % .
Quant els representants del poder polític i economic es donen conpte d’aquestes injusticies no n’hi ha prou amb lamentacions sinó que s’ha de corregir per buscar un equilibri econòmic i social entre les poblacions d’Espanya i de la Unió Europea .
Els salaris a Alemanya ,Dinamarca i la veina França duplicant als d’Espanya també amb el sou mínim i l’eurobaròmetre sobre la realitat social ens diu que un 62% de la població de la Unió Europea pensa que esta en risc de caure a la pobresa , a Espanya es podria dir que les possibilitats es multipliquen.
El tercer punt fa referència a la inestabilitat laboral aquestes ultimes dècades les condicions laborals han variat abans es tenia la percepció de que la inestabilitat laboral la patién més els treballadors/es més joves amb una transició temporal fins que arribaven a una estabilitat laboral , avui amb la deslocalització de les empreses , la por a una disminució del volum productiu de les empreses , a convertit aquestes situacions en una font constant d’inquietud i ansietat que en ocasions es tradueix en insatisfacció , falta de motivació o directament en l’emergencia de trastorns somàtics i psíquics . Aquest és el context amb la qual s’ha d’abordar el fenomen de les deslocalitzacions empresarials i les polítiques econòmiques que fan perillar l’estabilitat laboral i que fa en els treballadors/res cada vegades més generalitzat l’estrés i el malestar psicòlogic , que afecta tant a qui la pateix com a las seves relacions socials i familiars .
Es normal que amb el mercadeig i els xous mediàtics que fan els principals partits es faci referència a les famílies , però s’ha de fer amb una perspectiva real sense ambiguitats , retòriques ni almoines , si no la ciutadania tendeix al repudi a la política i les institucions i la penalitza moltes vegades no anant a votar.
Però com diria Frei Betto , recorda que tots els detalls de la teva vida són resultats de la qualitat de la política que predomina al país : l’aliment que menges , el transport que utilitzes , el salari que reps , la ciutadania que gaudeixes . Si la política serveix a la majoria , es redueixen les desigualtats socials , l’atur , la violència , les misèries i la fam .
O sigui que a les eleccions d’aquest any no cedeixis al desencant , a la inèrcia , a la frustació .Rebaixant el teu vot com si fos una moneda sense cost . Anular el teu vot és donar cabuda a la corrupció , al cabdills , a la tirania i rebutjar la democracia com a mitjà legítim i pacífic de conquestes socials.
Ricard Sánchez Andrés .
Coordinador d’ EUiA Bages/Berguedà
Publicat al diari Més Manresa divendres 29 de febrer del 2008
Publicat al diari Regió7 dissabte 1 de març del 2008
Salut i República companys / es 