Mai | 2014 | Salut i República companys / es

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/8315/comenca/campanya/europees

I la “vida sigue igual”. Malauradament hi ha poca mobilització, com si el resultat d’aquestes eleccions no tingués una influència determinant a les nostres vides, les lluites socials, els acomiadaments, els desnonaments, les retallades o la consulta d’autodeterminació.

L’esquerra tot i considerar que la reivindicació és el camí, sempre hem vist les eleccions com a part de la lluita del dia a dia, mai hem compartit la visió que menysté portar les lluites, també, a les institucions. Mai hem cregut que l’abstenció activa o passiva beneficiï les classes populars. Al contrari. Una mirada vers la Unió Europea ens porta inevitablement cap a la troika, que actuA com a consell d’administració sota la lògica d’augmentar els dividends als seus accionistes: l’oligarquia financera i les multinacionals. L’anomenat projecte europeu està segrestat per una elit extractiva, un capitalisme de rendistes sense escrúpols que ha decidit endegar una autèntica guerra de classes contra els drets socials i laborals. L’austericidi, com popularment es coneixen les polítiques de la troika, ja ha creat a Europa 127 M de pobres, 25 M d’aturats, amb països com Grècia i Espanya amb aturs superiors al 25% de la població. La UE ha fet de la precarietat una marca.

Fins i tot, s’esborra la sobirania popular imposant reformes a les Constitucions per a garantir el pagament d’un deute il·legítim, imposant rescats bancaris per convertir el deute privat en públic Tombar aquesta UE, governada al “dictat” de l’FMI i per institucions sense cap legitimitat democràtica com el Banc Central Europeu o la Comissió Europea, és imprescindible per construir una Europa dels pobles. Fa falta una ruptura, una clara voluntat d’acabar amb lleis i polítiques a les quals la socialdemocràcia ha donat suport, conformant una gran coalició amb la dreta neoliberal. França és el millor exemple de com el creixement de l’ultradretà Front Nacional és fill de les polítiques de retallades del PS francès.

Cal a més atrevir-se a guanyar, a derrotar l’extrema dreta i l’austericidi, a assaltar el Parlament Europeu i el Consell Europeu amb una majoria de esquerres El mes de maig, 69è aniversari de la capitulació del Tercer Reich i de la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa, es una data moll significativa no es pot romandre passius davant de l’actual ascens dels partits neofeixistes i populistes a la Unió Europea. Més enllà d’aquests partits de tall xenòfob, populista i d’extrema dreta, també s’ha de combatre les politiques austericides de la troika; unes polítiques que generen una extrema violència econòmica que estan provocant reaccions a tot el continent de la gent que més malament ho està passant, que més està patint, i que són terreny abonat per a aquestes reaccions de caràcter populista. Hi ha diverses formes, des del nazisme declarat passant pel populisme disfressat de demòcrata fins al populisme xenòfob.

Es molt perillós quan altres partits de dretes imiten els seus discursos xenòfobs, islamòfobs, o gitanòfobs, o bé respecte a la qüestió nacional i les llibertats sexuals. “Amb la situació de crisi actual, el feixisme és una amenaça real”. No ens poder quedar en silenci si partits fan campanyes xenòfobes… per combatre el feixisme i el populisme cal combatre també les polítiques imposades per la troika, que estan creant el context de misèria i descontentament que abonen l’auge d’aquestes formacions.

La Unió Europea és una construcció fonamentada en el resultat de les lluites antifeixistes. No podem consentir que sobre la llibertat que van generar els lluitadors antifeixistes de tot el continent, alguns partits utilitzin la UE com a plataforma per estendre el seu odi i la seva violència per tot el continent. Son temps de lluita…

Ricard Sánchez

Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

Publicat el 1º de maig del 2014 al diari Regio7

Tribuna

En aquest 1r de maig de 2014 , Festa Internacional dels Treballadors , ens trobem que segueix una de les majors crisis econòmiques de les darreres dècades.. El poble treballador és conscient que es tracta d’una crisi del sistema capitalista , que és un sistema injust que ha fracassat tant en l’econòmic com en el desenvolupament des drets socials i en la salvaguarda del medi ambient .
L’atur , la desigualtat , l’explotació dels països emergents , la pobresa i la malaltia se
estan incrementant vertiginosament . La misèria s’ha feminitzat encara més i els drets
socials s’han reduït vergonyosament . La democràcia ha retrocedit i la guerra es segueix presentant a l’escenari mundial com a solució als problemes polítics .
A Catalunya igual que a Espanya la crisi està colpejant als treballadors/es amb especial rigor . Milions d’aturats i una important reducció de la demanda , que està portant a situacions dramàtiques dels treballadors/es, i les seves famílies . És el trist balanç del neoliberalisme que es va presentar fal•laçment com la gran solució capitalista als problemes de la Humanitat . Una solució avui fracassada en l’econòmic i en el polític. Les seves retallades van acompanyades de privatitzacions, constituint aquestes, un pla perfectament planificat pel neoliberalisme: clavar la dent en els sectors públics clau als que fins avui no s’havien atrevit: sanitat, educació, serveis bàsics. I això passa, al mateix temps que aquest sistema bancari estafa literalment a els ciutadans amb les “preferents ,hipoteques,etc” o no és obligat pel Govern a posar a disposició dels necessitats els seus habitatges, fins i tot en aquells que són Bancs públics o han estat salvats amb diners públics.
El sistema capitalista està qüestionat per la crisi. Davant d’això cal recuperar la política. Política entesa com la gestió democràtica dels interessos de la majoria. Política entesa com el govern dels homes i dones sobre el mercat. política entesa com la participació efectiva de la ciutadania en els assumptes públics.
Els treballadors / es tenen el poder per exigir al Govern que faci front amb fermesa a aquesta ofensiva de la dreta, i adopti les mesures necessàries per utilitzar la inversió pública que sigui necessària per crear llocs de treball i negar-se a pagar un deute il•legítim per als treballadors / es, protegir als aturats i aturades, donar suport a la demanda ciutadana per facilitar una reactivació econòmica que també ajudi a resoldre els problemes de liquiditat de les petites empreses i els autònoms.
El poble treballador té el poder i és imprescindible exigir un nou model que asseguri la plena ocupació de qualitat, un canvi en el concepte de desenvolupament que ho faci compatible amb la sostenibilitat. Un model que asseguri el dret a l’habitatge, la igualtat d’homes i dones, el mateix tracte a immigrants que a nadius i on l’educació, la salut, l’atenció a la dependència, la protecció als aturats i aturades, la garantia per tots d’unes condicions dignes de vida i que les pensions estiguin consolidades i siguin exigibles. Un model on els treballadors participin en el control de la gestió de les empreses i on la planificació democràtica de l’economia sigui part de l’ordenament legal.
Aquest 1r de maig se celebra a l’avantsala de les eleccions europees. La construcció europea que s’ha imposat fins ara ha estat coherent amb les polítiques neoliberals que han fracassat. PP i PSOE han donat suport junts la major part de les mesures i els tractats que han portat a Europa al carreró sense sortida en què es troba. Cal un gir radical en el procés de construcció d’Europa perquè enfront de l’Europa del capital pugui emergir una Europa dels ciutadans, una Europa dels drets socials, de l’ocupació i del desenvolupament sostenible, una Europa de pau ..Son temps de lluita…