Archive | Desembre 2012

Govern nou!

 

RICARD SÁNCHEZ ANDRÉS

Govern nou!

TRIBUNA

No serà fàcil aconseguir un bon govern per a Catalunya. Però, per sort, el carrer seguirà actiu contra les retallades, amb la PAH i les organitzacions que defensen la sanitat i la salut públiques. Seguirà creixent la gran marea verda i groga de defensa de l’ensenyament públic, i enfortirà (per la mateixa urgència de la trencadissa social) la reivindicació de la solidaritat, de l’assistència a la gent gran, els més desprotegits… Personalment espero que el carrer sigui un bon altaveu de totes aquestes lluites per la dignitat i la supervivència, i facin molt presents les lluites populars a totes les comissions i l’hemicicle…
Perquè fan falta diputats i diputades que no només “assessorin” i “protegeixin”. Es necessiten diputats i diputades indignats amb els desnonaments, solidaris amb la vaga de fam dels companys de Telefónica i que denunciïn els abusos contra la llibertat d’expressió com els que pateix cafeambllet.com. Es necessiten diputats i diputades de carn i ossos i sang calenta, insubmisos amb les lleis injustes, i que no es deixin atrapar pels ritus estèrils d’unes formalitats que ofeguen la democràcia, ni agendes que aparten la urgència de la vida i la salut del primer pla de la política.
Es necessiten diputats que apostin per una distribució més justa i equitativa de la renda i la riquesa i no es facin còmplices d’aquest immens robatori planetari dels més poderosos i les grans institucions financeres, que plantin cara, que no tolerin que ni una família obrera més es vegi privada de la seva llar, i que estiguin disposats a demostrar que Catalunya pot ser un lloc amable de convivència on es protegeixi el treball digne, la igualtat i l’equitat, la investigació, la cultura, el treball i la salut pública. Qui diu que no hi ha alternativa? Ho diuen els grans poders econòmics, el sistema financer i els governs de la dreta europea. Ho diu l’1% de la societat, els que volen reduir els salaris i les despeses socials retallant i privatitzant l’Estat del benestar mentre mantenen o fins i tot incrementen els seus marges de beneficis. Ho diuen Merkel, Rajoy i Mas, que han aplicat la mateixa política d’austeritat salvatge que ens ha portat novament a la recessió econòmica. Els que estan guanyant amb aquesta crisi són els que diuen que no hi ha alternativa, que no podem canviar res. Però l’alternativa no només és possible sinó que és necessària. La política de l’austeritat dogmàtica ha fracassat a tot arreu. Els països del sud d’Europa que l’han aplicat estan en pitjors condicions que abans: recessió, creixement de l’atur i de la pobresa, enfonsament de les classes mitjanes i desmantellament de l’Estat del benestar. I als països del nord d’Europa han incrementat les desigualtats i la precarietat laboral i social i les perspectives econòmiques han empitjorat. Hi ha alternativa, perquè centenars de milers de persones han sortit al carrer contra les retallades socials o han participat en les vagues generals per exigir la sobirania popular davant dels mercats. I també centenars de milers de persones van sortir al carrer l’Onze de Setembre passat per reclamar sobirania nacional. Però l’alternativa no és un retorn al passat. Ni podem ni volem tornar a un model econòmic especulatiu que destrueix i consumeix recursos naturals sense fi, ni a un model autonòmic que no respon ja a les aspiracions nacionals de Catalunya. El desvari d’Artur Mas no té proporcions, va esgotar la seva credibilitat.
Els propagandistes de CiU i afins estan intentant explicar la gran patacada, sense voler veure que en part també ells són responsables. I així, agafats a la cadira, segueixen proposant retallades quan s’ha vist i demostrat que és l’element desestabilitzador, el que connecta amb la realitat són les més que contundents “actuacions” de Felip Puig en una violència institucionalitzada d’estar per casa, les privatitzacions de facto l’amenaça molt real de Boi Ruiz, les llistes d’espera, els tancaments d’urgències… actuacions sempre negades i amagades sota l’absurda teoria que la salut és cosa privada.
Artur Mas ha governat una “austeritat” insuportable per les majories més precàries, i després d’aquestes eleccions ja no pot buscar més excuses. Mas buscava una rentada a les urnes, volia que quedés molt clar que a la ciutadania no li importa ni la corrupció ni les retallades que es desprenen d’aquest caciquisme que suposa que Catalunya és CiU? Però l’estratègia de CiU només podia triomfar si augmentava l’abstenció i si la ciutadania renunciava a la democràcia. Per sort, no ha estat així. Ara, la insistència en el “bloc sobiranista” és l’únic que pot amagar la imperdonable malaptesa d’Artur Mas i les excuses per les retallades, i perquè perdurin les polítiques de destralades sobre els serveis públics i segueixin empitjorant les condicions de treball i salarials en l’ensenyament, la sanitat, etc. La ciutadania no caurà en el parany d’aquesta crisi estafa tolerada per PP i CiU.

 

Anuncis

25-N!!!

Recordarem el 25N molt temps pel significat electoral que a tingut però jo no vull parlar ni escriure del que ha esdevingut a les urnes, bastant s’ha parlat i es parlarà. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions del que ha passat en els col·legis electorals. Jo vull parlar de la importància que és el 25 de novembre per recordar una cosa que mai hauríem d’oblidar: la violència de gènere.

La violència contra les dones, la violència sexista i masclista, no només no té treva sinó que, a més, es va adaptant als nous temps en què, per desgràcia, està trobant més suport. Un dels pitjors mals que pot patir la societat, és la misogínia i aquesta s’està expandint a plaer. Els discursos que s’escolten des de tots els fronts polítics i institucionals, estan dirigits a opinar o emprendre mesures que suposadament van a solucionar la crisi, sense que des del govern central, els autonòmics o els locals, es plantegi de manera decidida que entre l’innegociable de les seves polítiques, ha de trobar la igualtat entre dones i homes i les polítiques contra la violència de gènere.

A nivell mundial les dones tenen menors salaris en iguals treballs, dobles i triples jornades de treball, feminització de la pobresa, menys oportunitats, treballs provisionals, responsabilitat familiars, menors taxes d’activitat, taxes ínfimes de representació, són assassinades per defensar l’educació de les nenes, els burques, es lapiden per defensar la llibertat, s’usa l’àcid per reprimir-les, augmenten els feminicidis de dones joves i pobres, l’explotació sexual de dones i nenes per a la satisfacció de prostituïdors i enriquiment de les màfies, així com l’empresonament per defensar el feminisme laic i sense fronteres…

A Espanya i Catalunya encara es permeten declaracions d’alts càrrecs que inciten a la violació, amenaces de modificació regressiva de la Llei de Avortament, sentències judicials a favor de l’assetjament sexual, assassinats que no paren, proteccions que no arriben, divorcis que no es poden realitzar per manca de diners, llenguatge institucional cada vegada més masclista, programes televisius que potencien la desigualtat, subvencions a l’educació segregada per sexes; es continua amb el desmantellament, que va començar el PSOE, i que ha continuat el PP i CiU, d’organismes d’igualtat, de recursos públics… Amb qui es té el deute, només amb bancs?

Des d’EUiA Bages exigim que la violència contra les dones s’elimini definitivament de les nostres vides i per això cal que les dones tinguin el dret a decidir sobre el seu cos. que la violència de gènere, maltractament psíquic, agressions físiques, violència sexual, no sigui invisibilitzada, ni minimitzada per les institucions i la societat; que les dones no siguin assetjades laboral ni sexualment; que les dones tinguin dret a la igualtat laboral, sense discriminació salarial i en igualtat d’oportunitats i de drets; que la societat sigui paritària en els millors aspectes que la fonamenten i defineixen i que es reconegui el deute que la Història té contret amb les dones.

S’ha de tenir molt clar que el govern central i els governs autonòmics i els ajuntaments, han de mostrar tots els esforços al seu abast, és una qüestió de total justícia.

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/4934/25-n

Autor
Ricard Sànchez
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages