TRIBUNA 
Regió7 DIMARTS, 31 DE MAIG DEL 2016
Deia Marcelino Camacho que «els treballadors seguim sent el parent pobre de la democràcia» i que no lluitem només per la pau, la llibertat i la democràcia, lluitem també per la igualtat». No es pot oblidar, i això és cert: que tota la legislació laboral s’ha fet sota el domini de la gran patronal i la gran banca. Tenim el deure de canviar aquesta tendència: que es legisli des de baix. És l’única forma de canviar les desigualtats existents. Això són fets que, molt bé deia el gran Marcelino Camacho, entre moltes reflexions. Per cert, Marcelino Camacho va ser tota la seva vida Sindicalista, però també comunista com tants que van donar anys de la seva vida, van patir presó i tants que van perdre la vida perquè nosaltres tinguéssim millors condicions de vida. No van ser els únics, però parlar de drets humans i vincularlos al marxisme no és casual. En primer lloc, perquè el socialisme va ser l’única tradició política que va mantenir viva la flama dels drets humans des del 1794 fins al 1948, gràcies a la qual es van conquistar els drets polítics i socials que caracteritzen les nostres societats democràtiques modernes. En segon lloc, perquè l’agressió que patim del capitalisme és tan brutal i salvatge que, sota les actuals condicions històriques, defensar els drets humans és impugnar el sistema capitalista mateix. Entre els que estem immergits en les transformacions de les nostres societats, hi ha obstacles i errors, és probable que hi hagi relliscades i desavinences, «és lògic és humà» però hem d’assumir, fermament, que només la unitat social ens permetrà arribar a metes superiors a les nostres lluites. L’enemic, dels drets humans i de tot el que sigui igualtat de drets, sempre apuntarà a les nostres debilitats, per reforçar la divisió i així, maliciosament, debilitarnos des de dins anhelant que no tinguem veu. Escamparà idees de «suposats» i intentarà sembrar desànim i esperit derrotista, té els mitjans i els farà servir, en podeu estar segurs. El que estan fent ara no serà res. Però hem de dir que si ataquen és que fem les coses bé. Davant d’això correspon enfortir la continuïtat de les nostres idees, la resistència per enfortir les lluites socials per la definitiva justícia social que els pobles treballadors desitgen i mereixem. Per això, quan llancen els atacs des de la dreta «que vénen els rojos», fa entre riure, llàstima i fàstic, i encara més quan aquests atacs vénen dels que desallotgen la gent de la seva llar, dels que diuen que el treball estable és una quimera del passat, dels que van corrompre i corrompen cada dia la democràcia amb casos de corrupció que paga amb sacrificis la ciutadania. «Cal tenir memòria», la dreta del PP amenaça de ser una llarga condemna d’ajustos iretallades pressupostàries. La clau per abordar l’herència negativa de Rajoy, capgirar les polítiques econòmiques i posar fi a l’austeritat és una reforma fiscal progressiva que torni a recuperar els retrocessos en l’impost de societats (del 30 % al 6 % real per les exempcions) i els alts ingressos en l’IRPF. Juntament amb una inspecció d’Hisenda reforçada que permeti lluitar contra un frau anual de 40.000 milions d’euros i una corrupció que comença a minar completament les administracions locals. Aquesta dreta que, com més corrupció té, menys es recorda dels 4 milions i mig d’aturats, i encara més quan gairebé la meitat de les persones aturades a Espanya està en risc de pobresa. Els ingressos de les llars fa sis anys seguits que cauen, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de 2015 que acaba de difondre l’INE. Les dades diuen que la recuperació de la qual parla el Govern és, com tantes altres coses, mentida. Per fer oblidar aquestes mentides treuen Veneçuela, no Hondures, i poc parlen dels refugiats a les fronteres europees i el tracte inhumà als que fugen de la guerra. Aquesta dreta del PP que aquesta setmana és notícia per l’1,2 milions d’euros de fiança imposats pel jutge com a responsable subsidiari per la caixa B de Bàrcenas. Que té 200 càrrecs municipals que es troben en causes judicials per corrupció, que afecten molt especialment les comunitats de Madrid i València. És l’herència de Rajoy i la dreta, «la desastrosa gestió econòmica neoliberal i la brutal corrupció»
Ricard Sánchez Andrés
Coordinador d’EUiA
privilegiada. La fraternitat que el Regne d’Espanya nega amb la confrontació patriòtica i la incitació de l’odi de la seva propaganda. Una República legitimada per la sobirania, el sufragi universal i el laïcisme. La sobirania que en el Regne d’Espanya és venuda a l’imperi de les corporacions especulatives. El sufragi universal que en el Regne d’Espanya sempre ha estat qüestionat per la seva escassa representativitat. El laïcisme que en el Regne d’Espanya és constantment profanat pels privilegis d’una gran part de l’església catòlica reaccionària. Una República sostinguda per la separació de poders i la defensa crítica de la llei, el govern i la justícia. La llei que en el Regne d’Espanya s’escriu i es reescriu seguint els dictats de la banca. El govern que en el Regne d’Espanya és indistingible dels accionistes de l’Íbex. La justícia que en el Regne d’Espanya és obertament pressionada des dels poders econòmics i polítics. Aquest 14 d’abril vam commemorar el 85 aniversari de la II República. Nosaltres, gent d’EUiA, hem demostrat que som partidaris de construiri consolidar un espai polític d’unitat popular, per impulsar un procés constituent de la República Catalana que és paral·lel al desenvolupament d’un procés constituent al conjunt de l’estat. I seguirem treballant per la constitució de la República, per una República Catalana lliurement federada a la gran República de pobles lliures, d’Espanya, d’Europa i del món. Després de tot, molts no renunciem a l’aspiració primera i última d’una República de repúbliques de la humanitat.
Salut i República companys / es 