Archive | Mai 2016

SI ELLS CRIDEN, ANEM BÉ

TRIBUNA Si elsRegió7  DIMARTS, 31 DE MAIG DEL 2016

Deia Marcelino Camacho que «els treballadors seguim sent el parent pobre de la democràcia» i que no lluitem només per la pau, la llibertat i la democràcia, lluitem també per la igualtat». No es pot oblidar, i això és cert: que tota la legislació laboral s’ha fet sota el domini de la gran patronal i la gran banca. Tenim el deure de canviar aquesta tendència: que es legisli des de baix. És l’única forma de canviar les desigualtats existents. Això són fets que, molt bé deia el gran Marcelino Camacho, entre moltes reflexions. Per cert, Marcelino Camacho va ser tota la seva vida Sindicalista, però també comunista com tants que van donar anys de la seva vida, van patir presó i tants que van perdre la vida perquè nosaltres tinguéssim millors condicions de vida. No van ser els únics, però parlar de drets humans i vincularlos al marxisme no és casual. En primer lloc, perquè el socialisme va ser l’única tradició política que va mantenir viva la flama dels drets humans des del 1794 fins al 1948, gràcies a la qual es van conquistar els drets polítics i socials que caracteritzen les nostres societats democràtiques modernes. En segon lloc, perquè l’agressió que patim del capitalisme és tan brutal i salvatge que, sota les actuals condicions històriques, defensar els drets humans és impugnar el sistema capitalista mateix. Entre els que estem immergits en les transformacions de les nostres societats, hi ha obstacles i errors, és probable que hi hagi relliscades i desavinences, «és lògic és humà» però hem d’assumir, fermament, que només la unitat social ens permetrà arribar a metes superiors a les nostres lluites. L’enemic, dels drets humans i de tot el que sigui igualtat de drets, sempre apuntarà a les nostres debilitats, per reforçar la divisió i així, maliciosament, debilitarnos des de dins anhelant que no tinguem veu. Escamparà idees de «suposats» i intentarà sembrar desànim i esperit derrotista, té els mitjans i els farà servir, en podeu estar segurs. El que estan fent ara no serà res. Però hem de dir que si ataquen és que fem les coses bé. Davant d’això correspon enfortir la continuïtat de les nostres idees, la resistència per enfortir les lluites socials per la definitiva justícia social que els pobles treballadors desitgen i mereixem. Per això, quan llancen els atacs des de la dreta «que vénen els rojos», fa entre riure, llàstima i fàstic, i encara més quan aquests atacs vénen dels que desallotgen la gent de la seva llar, dels que diuen que el treball estable és una quimera del passat, dels que van corrompre i corrompen cada dia la democràcia amb casos de corrupció que paga amb sacrificis la ciutadania. «Cal tenir memòria», la dreta del PP amenaça de ser una llarga condemna d’ajustos iretallades pressupostàries. La clau per abordar l’herència negativa de Rajoy, capgirar les polítiques econòmiques i posar fi a l’austeritat és una reforma fiscal progressiva que torni a recuperar els retrocessos en l’impost de societats (del 30 % al 6 % real per les exempcions) i els alts ingressos en l’IRPF. Juntament amb una inspecció d’Hisenda reforçada que permeti lluitar contra un frau anual de 40.000 milions d’euros i una corrupció que comença a minar completament les administracions locals. Aquesta dreta que, com més corrupció té, menys es recorda dels 4 milions i mig d’aturats, i encara més quan gairebé la meitat de les persones aturades a Espanya està en risc de pobresa. Els ingressos de les llars fa sis anys seguits que cauen, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de 2015 que acaba de difondre l’INE. Les dades diuen que la recuperació de la qual parla el Govern és, com tantes altres coses, mentida. Per fer oblidar aquestes mentides treuen Veneçuela, no Hondures, i poc parlen dels refugiats a les fronteres europees i el tracte inhumà als que fugen de la guerra. Aquesta dreta del PP que aquesta setmana és notícia per l’1,2 milions d’euros de fiança imposats pel jutge com a responsable subsidiari per la caixa B de Bàrcenas. Que té 200 càrrecs municipals que es troben en causes judicials per corrupció, que afecten molt especialment les comunitats de Madrid i València. És l’herència de Rajoy i la dreta, «la desastrosa gestió econòmica neoliberal i la brutal corrupció»

 

Ricard Sánchez Andrés 

Coordinador d’EUiA

Anuncis

Assalt la presidència de Brasil

http://bloc.realitat.cat/2016/05/assalt-la-presidencia-de-brasil.html

Les elits econòmiques que no van poder derrotar Dilma Rousseff en les últimes eleccions han aconseguit ara el seu objectiu sense passar per les urnes.Témer va assumir el poder dijous passat amb un gabinet conformat només per homes blancs, rics, conservadors i alguns amb casos oberts amb la justícia. Més barat que finançar una campanya electoral. Si Dilma és destituïda, com opinen la majoria dels analistes, Témer complirà la resta del mandat que Rousseff va guanyar a les urnes i que conclou el 2018.

La primera decisió de Témer ha estat nomenar el seu Govern. Els integrants deixen pocs dubtes sobre les seves intencions. La legitimitat per a procedir a un canvi polític complet és una altra cosa però això els dóna igual. Per al Ministeri d’Hisenda, ha triat el tipus de persona que sol ser descrit com algú “que tranquil·litza els mercats” . Les cares dels ministres del nou Govern brasiler, tenen una mateixa característica que els uneix: tots són homes. Formen el primer Gabinet del Brasil que no compta amb cap dona des de 1979. Un detall més: tots són blancs, crida l’atenció en un país en què el 51% de la població es defineix com de raça negra o mulaat al cens. Per altra banda això últim no és sorprenent en absolut. Han estat nomenats pel nou president en funcions, Michel Témer, del PMDB, el partit dirigit pels cabdills i cacics regionals del país. No, no hi ha molta gent negra entre les persones que estan en aquestes posicions de poder a Brasil. De fet, ens trobem davant el gir més gran a la dreta al Brasil de les últimes dècades. El procés de destitució de Dilma Rousseff va rebre aquesta setmana passada el vistiplau definitiu del Senat, que va votar per 55 vots a 22 en el judici polític a la presidenta durant un període màxim de sis mesos. “Li diuen un cop tou” però és un cop d’estat en tota regla. Criden l’atenció molts membres del nou Govern, potser el més notori és el ministre d’Agricultura, Blairo Maggi, l’anomenat “rei de la soja” i amo de la corporació que és la major productora de soja del món. Maggi és un enemic declarat de tots els ecologistes. Greenpeace li va concedir el 2005 el premi Serra Mecànica d’Or pel seu mandat com a governador de Mato Grosso. Ha donat suport a una esmena constitucional perquè s’elimini l’obligada declaració d’impacte ambiental en totes les obres públiques. No sembla que Témer hagi pensat que nomenar ministre d’Agricultura a l’empresari agrari més gran del país pugui suposar un risc de conflicte d’interessos. Després tenim també al ministre d’esports la empresa del qual ha participat en les obres dels Jocs de Olímpics. Ell nega que això pugui ser un problema perquè sosté que el Ministeri no fa les adjudicacions d’aquests contractes. El nou ministre d’Educació és Mendonça Filho, un dels principals diputats del PMDB i que ha tingut un paper clau en el procés de destitució de Dilma a la cambra baixa. Filho apareix en els documents filtrats del cas Renta Jato, el cas més gran de corrupció que s’investiga ara al Brasil, com un dels presumptes receptors de suborns. Però no passa res, com res no passa amb Mendonça Filho que es considera l'”enemic públic del moviment gai al Brasil”, un inistre “patològicament anti esquerrà”. Després hi ha Marc Pereira, diputat i bisbe de l’Església Universal del Regne de Déu, que es confessa creacionista. Pereira va concedir entrevistes per sostenir que les seves idees no serien cap problema en el Ministeri d’Indústria. El Ministeri de Ciència perd categoria i passa a estar englobat dins el Ministeri de Comunicacions. En el pla científic, cal destacar el que ha dit el nou ministre de Sanitat, Ricardo Barros, quan li han preguntat per la fosfoetanolamina, que al Brasil anomenen la “píndola del càncer”. Ni tan sols se la pot considerar un medicament, però està molt estesa al país per les seves suposades propietats curatives contra el càncer, mai demostrades en cap assaig clínic seriós. Sobre aquest tema, Barros no ha volgut pronunciar-se en concret, però ha dit que “la fe mou muntanyes”. Molt encoratjador quan el Brasil s’enfronta a la crisi del Zika que s’estén amb forma d’epidèmia.

Una colla de bandits ha pres per assalt la presidència de Brasil. Com pot passar una cosa així ? Per una banda, un elevat nombre de parlamentaris (cal recordar que sobre unes dues terceres parts d’ells pesen gravíssimes acusacions de corrupció), la majoria dels quals va arribar al Congrés com a resultat d’una absurda legislació electoral que permet que un candidat que obtingui tot just uns pocs centenars de vots accedeixi a una banca gràcies a la perversa màgia del “quocient electoral”. Tals eminents foteses poden destituir provisionalment a qui arribi al Palau amb l’aval de 54 milions de vots. En segon lloc, també ha jugat el seu paper un poder judicial sospitós, carca per la seva connivència amb la corruptela generalitzada del sistema polític i repudiat per àmplies franges de la població de Brasil. Però és un poder de l’estat hermèticament segellat a qualsevol classe de control democràtic o popular, profundament oligàrquic i visceralment oposat a qualsevol alternativa política que es proposi construir un país més just i igualitar. Igual que els legisladors, aquests jutges i fiscals han anat sent entrenats al llarg de gairebé dues dècades pels seus homòlegs nord-americans en cursos suposadament tècnics però que, com és ben sabut, tenen invariablement un rerefons polític (del qual no requereix molt esforç imaginar els seus contorns ideològics). El tercer protagonista d’aquesta gegantina estafa a la sobirania popular han estat els principals mitjans de comunicació de Brasil, d’oberta vocació colpista, ja que són profundament reaccionaris i contraris a qualsevol projecte de canvi en un dels països més injustos del planeta.

En resum, el que s’ha dit: hi ha hagut un cop d’estat al Brasil i és de preveure que en vinguin més, en aquest costat del món, afavorits pels mateixos poders. Quines veus clamaran a Europa en contra d’aquests actes infames, canalles, caciquils i antidemocràtics?

Ricard Sánchez Andrés
Coordinador d’EUiA Bages

És l’hora

http://www.naciodigital.cat/manresa/opinio/13151/es/hora

El 28 d’abril és el Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball. L’1 de maig és el Dia Internacional de la Classe Treballadora. Sempre són dues ocasions per reunir-se; per sortir al carrer; per recuperar i lluitar pels drets de la classe treballadora; per demostrar que la mobilització pot empènyer la societat cap a l’esquerra, cap a canvis reals en les polítiques socials i econòmiques, i per reivindicar que hi ha altres maneres menys desiguals de fer política laboral.

Aquests darrers anys els salaris han baixat un 5,3% i han perdut més d’un 25% de poder adquisitiu. La precarietat i les males condicions de treball fan augmentar la sinistralitat laboral, que creix en tots els seus paràmetres (morts, accidents in itinere…).

La classe treballadora no és aliena a la política, al contrari: si intervé en política, si pressiona, s’organitza i participa serà més fàcil que les seves exigències formin part de les propostes de les esquerres. Les reformes laborals van reduir drets a la classe treballadora i també als sindicats i van reforçar els poders dels empresaris. S’han aprovat lleis per limitar el dret de vaga i reprimir les protestes, com la Llei Mordassa.

Es va anunciar que arribava la recuperació econòmica, però el que sembla que arribi és una recaiguda econòmica amb noves retallades imposades per la Unió Europea. La crisi capitalista i les polítiques del govern del PP mantenen a l’atur a més de 4 milions de persones, un 20% de les quals són població activa i un 45%, menors de 25 anys.

El mes de juny tornarem a tenir eleccions. Serà una altra ocasió per derrotar el PP, els seus satèl·lits i les seves polítiques. És l’hora de sortir de la crisi. Perquè la pobresa ens colpeja amb les seves limitacions, amenaça el futur dels nostres infants, promet arrabassar-nos la llar, la feina, la salut, l’educació i la jubilació; perquè volem deixar d’enfonsar-nos en la misèria d’una societat aturada, sense indústria, ni agricultura, ni progrés; perquè davant nostre s’esmicolen els darrers fragments d’il·lusió d’una classe mitjana que mai ha existit.

Estic convençut que un acord entre Esquerra Unida, Podem i les confluències a Catalunya, Galícia i la Comunitat Valenciana és una aposta pel canvi. Aquesta vegada cal posar-la en pràctica! El poble i les classes populars ho demanen. Cal prioritzar els interessos generals de la població. I és ara quan s’ha de fer, perquè ja no tenim paciència: el poble està cremat i fart d’aquest sistema imperant que alimenta un feixisme cada cop més envalentit en la seva ignorància. El poble ja no en té prou amb promeses i declaracions d’intencions; necessitem amb urgència un projecte social de futur, una proposta política de la majoria per a la majoria. Necessitem, més que mai, una alternativa.

És l’hora d’afrontar la crua realitat: el capitalisme global està corromput des de la base i el seu únic valor és la cobdícia mesquina. És l’hora d’unir-nos, superar diferències, acordar un projecte comú i guanyar democràticament el poder legislatiu per al poble. És el moment de la responsabilitat i l’oportunitat de forçar el canvi que la classe treballadora reclama. És l’hora de ser una sola classe. Ha arribat el moment de reconèixer obertament que vivim sotmesos a una forma d’esclavitud moderna, un sistema criminal incompatible amb la democràcia i amb els drets humans.

AUTOR
Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

 

CONSTITUIR UNA REPÚBLICA AMB I PER AL NOSTRE POBLE

TRIBUNA DIJOUS, 12 DE MAIG DEL 2016 Regió7

Recordeu quan Rajoy atribuïa a l’herència de Zapatero no poder complir el seu programa, rebaixar impostos i no tenir més remei que aplicar l’austeritat de la Troica per sortir de la crisi? Fa uns dies hem conegut les dades finals del dèficit pressupostari del 2015: 5,2% del PIB. És a dir, tot 1 punt per sobre de l’objectiu imposat per la UE del 4,2%. En tot l’any 2015, el govern Rajoy només ha reduït el dèficit el 0,3%. No entren en aquest càlcul però per pagar, caldrà pagar igual, els més de 40.000 milions del rescat a la banca del 2012. L’expectativa per al 2016 és que, tot i les retallades d’11.000 milions previstes i exigides per la Comissió Europea, el dèficit se situarà en el 3,8% del PIB, un punt per sobre de l’objectiu pactat pel govern amb la UE del 2,8%. Per complir, la retallada pressupostària el 2016 del govern en funcions de Rajoy d’aquests mesos –descontrolat i sense fer cas al Parlament– haurà de ser de 23.000 milions d’euros. És a dir, igual que el 2011-12, quan es va iniciar el programa d’ajust que,recorden?, «no era un rescat de la UE», per què es feia per pròpia convicció del govern. Res no pot fer més evident el fracàs de les polítiques d’austeritat d’aquests cinc anys. Res no pot justificar cinc anys de crisi econò- mica, devastació social i retallades pressupostàries. Dels que diuen saber el que fan quan no en tenen la mínima idea ni pateixen les conseqüències de la seva ignorància. A qui serveixen aquesta gent, al poble? Als seus interessos! Tothom sap que Espanya no és avui una República, però jo i molts posem en dubte també que sigui una veritable democràcia. Espanya és un regne en decadència, completament espoliat per la corrupció dels qui s’anomenen patriotes, venut de saldo a les grans multinacionals. És un regne colonitzat i vassall, que de mica en mica es dissol en un imperi més gran. Espanya ja no és ni tan sols un estat en el sentit antic del terme, sinó la simple manifestació burocràtica, institucional i folklòrica d’una entitat superior, d’una estructura econòmica, productiva, social i cultural més profunda i d’un àmbit geogràfic més ampli. A EUiA treballem per constituir una República amb i per al nostre poble, solidària amb tots els pobles que conformem la humanitat. Una República precisament definida per principis humanistes, materialistes i racionals. Una República basada en els drets humans i en els valors de llibertat, igualtat i fraternitat. La llibertat que el Regne d’Espanya nega als presos polítics que no reconeix. La igualtat que el Regne d’Espanya nega a la ciutadania comuna en favor d’una casta Republica .Pobleprivilegiada. La fraternitat que el Regne d’Espanya nega amb la confrontació patriòtica i la incitació de l’odi de la seva propaganda. Una República legitimada per la sobirania, el sufragi universal i el laïcisme. La sobirania que en el Regne d’Espanya és venuda a l’imperi de les corporacions especulatives. El sufragi universal que en el Regne d’Espanya sempre ha estat qüestionat per la seva escassa representativitat. El laïcisme que en el Regne d’Espanya és constantment profanat pels privilegis d’una gran part de l’església catòlica reaccionària. Una República sostinguda per la separació de poders i la defensa crítica de la llei, el govern i la justícia. La llei que en el Regne d’Espanya s’escriu i es reescriu seguint els dictats de la banca. El govern que en el Regne d’Espanya és indistingible dels accionistes de l’Íbex. La justícia que en el Regne d’Espanya és obertament pressionada des dels poders econòmics i polítics. Aquest 14 d’abril vam commemorar el 85 aniversari de la II República. Nosaltres, gent d’EUiA, hem demostrat que som partidaris de construiri consolidar un espai polític d’unitat popular, per impulsar un procés constituent de la República Catalana que és paral·lel al desenvolupament d’un procés constituent al conjunt de l’estat. I seguirem treballant per la constitució de la República, per una República Catalana lliurement federada a la gran República de pobles lliures, d’Espanya, d’Europa i del món. Després de tot, molts no renunciem a l’aspiració primera i última d’una República de repúbliques de la humanitat.

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES