Archive | febrer 2016

HI SOM A TEMPS,ENCARA

Regió7 DIJOUS, 25 DE FEBRER DEL 2016

TRIBUNA

Fa uns dies en una tertúlia improvisada amb uns amics va sortir com a tema els temps d’aquest hivern, la sequera atroç i les diferències de temperatura dels últims anys. Es va improvisar un petit debat sobre la insensibilitat davant els constants atemptats ecològics tant a gran escala com a petita i la veritat és que va ser interessant i vam coincidir totalment que a l’actual ritme capitalista el nostre meravellós planeta se n’aniria en orris en poc temps (com a mínim tal com el coneixem ara). No hem d’oblidar que aquest segle XXI es va iniciar d’una manera catastròfica, amb un grau sense precedents de deteriorament ecològic i un ordre mundial caòtic, amenaçat pel terror i per conglomerats de guerra desintegradora que ara veiem, i que s’estenen com gangrena a través d’amplis segments del planeta com són els casos més coneguts d’Àfrica Central i Orient Mitjà. Cal tenir clar que la crisi ecològica i la crisi de deteriorament social estan profundament interrelacionades i han de ser vistes com diferents manifestacions de les mateixes forces capitalistes. La primera s’origina àmpliament en la industrialització rampant que desborda la capacitat de la Terra que no pot esmorteir i contenir la desestabilització ecològica. La segona es deriva de la forma de capitalisme coneguda com globalització, amb efectes desintegradors en les societats que troba al seu pas. Més encara, aquestes forces subjacents són essencialment aspectes diferents d’un mateix corrent, que ha de ser identificat com la dinàmica central que mou la totalitat: l’expansió del sistema neoliberalista mundial. Cal rebutjar tots els eufemismes i suavització propagandística de la brutalitat d’aquesta destrossa: els seus costos ecològics, els seus costos humans en nom de la brutalitat del mercat. Cal mirar al capital des de la perspectiva del que realment ha fet. No oblidem mai que les societats de consum són les responsables fonamentals de l’atroç destrucció del medi ambient. Elles van néixer de les antigues metròpolis colonials i de polítiques imperials que, al seu torn, van engendrar l’endarreriment i la pobresa que avui assoten la immensa majoria de la humanitat. Amb només el 20 % de la població mundial, elles consumeixen les dues terceres parts dels metalls i les tres quartes parts de l’energia que es produeix al món. Han enverinat els mars i rius, han contaminat l’aire, han debilitat i perforat la capa d’ozó, s’han saturat l’atmosfera de gasos que alteren les condicions mediclimàtiques amb efectes catastròfics que vam començar a notar fa temps… Actuant sobre la naturalesa i el seu equilibri ecològic, el règim, amb el seu imperatiu d’expansió constant de la rendibilitat, exposem els ecosistemes a contaminants desestabilitzadors; fragmentem hàbitats que han evolucionat durant eons, malgastem els recursos que redueix la vitalitat de la natura al fred intercanvi requerit per l’acumulació de capital. Pel que fa a la humanitat i les seves demandes d’una existència plena de sentit, el capital redueix la majoria de la població mundial a mer reservori de força de treball, mentre descarta molts dels restants com a llast inútil. El capital ha envaït i erosionat la integritat de les comunitats a través de la seva cultura global de masses de consumisme i despolitització. Ha incrementat les desigualtats en riquesa i poder fins a nivells sense precedents en la història humana. Ha treballat en estreta aliança amb una xarxa d’estats clients servils i corruptes, les elits locals executen la tasca de repressió estalviant-li al centre l’oprobi de la mateixa. I ha posat en marxa una xarxa d’organitzacions supraestatals sota la supervisió general dels poders occidentals que tenen un poder entre imperial i colonial, per minar l’autonomia de la perifèria i lligar-la a l’endeutament, mentre manté un enorme aparell militar per assegurar l’obediència al centre capitalista. Estem en una situació del paràsit que mor quan mor la seva víctima. Però no és tard, podem canviar les coses.

COORDINADOR D’EUIA BAGES

Ricard Sánchez Andrés

Anuncis

Quin camí porta a Europa?

http://www.naciodigital.cat/manresa/opinio/12471/quin/cami/porta/europa

La UE cada cop fa més vergonya. I és que des de fa temps està agafant un rumb que la porta cap a un neoliberalisme cada vegada més extremista i perillós on els principis de solidaritat i defensa dels drets humans queden tan allunyats que gairebé són invisibles. Només cal veure el fracàs en la gestió de la crisi dels refugiats: la proposta europea era la d’acollir 160.000 persones però finalment el nombre ha descendit fins a la ridícula xifra de 272. I, mentrestant, milers de persones s’estan ofegant –si és que no s’han ofegat ja- a la Mediterrània o intenten sobreviure als camps de refugiats en condicions inhumanes.

La UE s’ha convertit en un indret insolidari i cruel. És una barbaritat que durant el Consell s’aprovés donar una partida de 3000 milions d’euros a Turquia perquè el govern d’Erdogan –que viola de manera sistemàtica els drets humans- s’encarregui de fer la feina bruta impedint que els refugiats entrin a Europa. Aquests 3000 milions d’euros que serviran, en principi, per reprimir els refugiats i refugiades, tripliquen el que es dedicarà a ajudes humanitàries. I això s’ha de denunciar.

La UE comença aquest 2016 tal com va acabar el 2015: mostrant la seva cara més cruel. El pla de la Comissió Europea per reubicar 160.000 refugiats entre els diversos Estats membres és un fracàs total. No pot ser que des que es va posar en marxa el sistema de quotes per fer front a la tragèdia dels refugiats, hagin pogut entrar només 272 persones de les 160.000 que s’havien compromès a acollir. Aquesta xifra, 272, evidencia la insolidaritat i la hipocresia dels governs de la UE. I és més; penso que el primer compromís adquirit de reubicar 160.000 persones ja era molt escàs tenint en compte la situació dramàtica imperant a les fronteres i considerant que, només les costes de Grècia van rebre, durant el 2015, a 850.000 persones.

La UE no compleix amb la legislació internacional i això s’ha de denunciar. Malauradament som testimonis de la multitud de persones que intenten arribar a Europa per la Mediterrània, amb condicions indignes, així com també som espectadors d’una UE despietada que requisa les poques propietats dels refugiats per, diu, cobrir despeses. Ah, i no ens oblidem de la intenció d’alguns països de fer posar, als que arriben, polseres identificatives. Quina vergonya. Que no tenen memòria? Va ser la mateixa Comissió Europea la que va reconèixer les xifres del seu pla i, no obstant això, no han dut a terme cap proposta sobre com continuar a partir d’ara.

Mentrestant, segueixen arribant emigrants i refugiats a les nostres fronteres exteriors sense que les autoritats europees facin res perquè les seves vides no corrin perill, i els que han aconseguit entrar a Europa s’enfronten a la política de tancament de fronteres internes de l’Espai Schengen que diversos països han posat en marxa.

La meva pregunta és: ¿hi ha algun acord o pla per procedir a reubicar les 159.728 persones que falten? ¿Hi ha algun interès per saber on són i quines són les condicions de vida a les quals s’han d’enfrontar? La gestió d’aquest drama mostra un nou fracàs de la Comissió Europea. I no només per la seva gestió, sinó perquè està permetent la ruptura d’un dels pilars bàsics de la UE, com ho és la suspensió temporal de l’acord de Schengen.

A tot això hi hem de sumar una de les tantes aberracions que s’estan duent a terme, com la de la detenció de diversos voluntaris espanyols de diferents ONG’s a Lesbos, acusats de tràfic il·legal de persones quan el que estaven fent era ajudar els refugiats que estaven arribant a l’illa grega des de Turquia, amb les tasques de salvament i acollida. I això després de desmantellar l’Operació Mare Nostrum, que va aconseguir rescatar més de 150.000 persones, i substituir-la per operacions amb una òptica centrada en la seguretat fronterera. Una deixadesa que augmenta el compte dels que naufraguen i moren fugint de la fam i de les guerres en les quals, les polítiques europees hi tenen molt a veure.

Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

 

REPRIMINT SINDICALISTES I TITELLAIRES

 

Regió7  DIVENDRES, 12 DE FEBRER DEL 2016

TRIBUNA

Dos titellaires, van ser enviats a la presó sense fiança per una funció que denuncia la caça de bruixes i els muntatges policials. El jutge acusa els artistes de les titelles d’enaltir el terrorisme gihadista i basc «al·lucinant, es miri com es miri». La tradició del Carnaval implicava l’alteració de l’ordre social en el pla simbòlic. O així diuen els antropòlegs: una festa en la qual s’alliberen les tensions socials i qualsevol pot ser rei, general o canviar el seu gènere si ho desitja. No obstant això, aquest any, en el carnaval de Madrid, la sàtira ha portat dos artistes a la presó perf er un espectacle de titelles. Jo ignoro si l’espectacle és apte per a nens. Cada dia, per diferents mitjans, es visualitzen accions i espectacles que mai haurien de veure els nens en horari infantil, des de les curses de braus fins a diferents programes escombraries, per no parlar de la violència al cinema i video jocs. Potser, l’obra era de mal gust, desafortunada en termes pedagògics, però que es tracti d’un delicte és pur deliri. Quin tipus d’estat és aquest que no tolera la sàtira, no distingeix un text teatral d’una declaració política i empresona artistes? Dimarts, 9 de febrer, es va iniciar el judici a «Els vuit d’Airbus», als quals es pretén condemnar per exercir el dret democràtic de vaga en la vaga general del 2010. 66 anys de presó demana el fiscal per a tots vuit. A Getafe hi va haver una important mobilització i se’n van convocar d’altres en diferents ciutats de l’estat. La crisi capitalista va arrossegar a l’atur centenars de milers de treballadors i treballadores i els intents de resistir no van tenir èxit. Els capitalistes i el govern del PP van aprofitar la conjuntura per abaixar salaris,retallar drets i emmordassar la capacitat de resistència del moviment obrer. La protesta, les ganes de canvi, de sortir de la situació miserable a què ens han portat les actuals polítiques s’han expressat de diferents maneres entre aquestes les diverses vagues. «Els vuit d’Airbus» s’asseuen al banc dels acusat, com ho estaran properament els prop de 300 treballadors que tenen judicis pendents després de les últimes vagues generals. Però n’hi podria haver molts altres. Jo mateix, per exemple. I no és que em vulgui posar cap medalla, al contrari: és perquè vegin com l’amenaça no és contra un grapat de sindicalistes «violents», sinó contra tots els treballadors que en el passat vam exercir el nostre dret de vaga, i volem seguir exercint en el futur. Sembla que retornen, pot ser mai van marxar, els temps foscos per a l’acció sindical i per a la ironia crítica al sistema. El paral·lelisme de les Titellairescampanyes de mobilització a favor de l’absolució de sindicalistes i titellaires sembla indicar la relació de manca de llibertat entre els dos moments repressius. L’ús antisindical a “Els vuit d’Airbus” ha estat denunciat per la mateixa Confederació Europea de Sindicats, que a més veu en aquest procés penal un element simbòlic de l’agressió neoliberal al dret de vaga a tot Europa. I ha obtingut, com no podia ser menys, la solidaritat de molts sindicats arreu del món. La detenció dels titellaires és més recent però afecta totes i tots els creadors; jo espero que la resposta del sector sigui contundent. Tot creador, sigui novel·lista, cineasta, intèrpret, es pot sentir amenaçat; sens dubte aquests dies els que creguin en la llibertat com a valor s’organitzaran i faran valer els seus drets i aixecaran les seves veus. No en tinc cap dubte… Però el més greu és que la dreta del PP no només guanya eleccions. El més important, i al mateix temps el més greu, és que amb la col·laboració de la dreta autonòmica guanya les consciències. Així és com han aconseguit fer creure a la ciutadania que els drets humans i les llibertats es poden suspendre si el nombre de tertulians, jutges i polítics amics que participen en la caça de bruixes tenen el nombre suficient.

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES

NO PODEM MIRAR A UN ALTRE COSTAT…

DIMECRES, 3 DE FEBRER DEL 2016 Regió7

TRIBUNA

Desolat davant la magnitud consentida del desastre. Cap a on ens porta aquesta Europa que havia causat admiració per la defensa dels drets humans i que ha caigut tan baix que en alguns estats es té el comportament de pirates carronyers robant als refugiats que fugen de la guerra i la desesperació els pocs béns que porten. En comptes de donar-los una benvinguda humanitària, hem passat al tancament de fronteres en una deriva que els «criminalitza i estigmatitza». L’últim episodi ha estat la decisió de Dinamarca de confiscar els seus béns i dificultar el reagrupament familiar idea que s’està fent extensiva entre diferents països europeus «un comportament d’autèntics pirates». Entretant «els nostres governs europeus són incapaços de deixar d’exportar armes a zones de conflicte, d’invertir el 0,7% en cooperació al desenvolupament, o de forçar les empreses europees que deixin d’explotar els recursos materials i humans dels països del sud es veu de forma clara quins són els seus interessos i la seva deriva. Aquesta és l’Europa que tenim. A Grècia van detenir els bombers voluntaris que surten a la mar a tractar de salvar les vides de milers de refugiats… Aquesta Europa arriba a proposar contractar per sota dels salaris mínims de cada país de manera oficial, cosa que ja es fa «sense control», fins i tot amb els que no són refugiats (depenent de quant per sota, vol dir treball en règim d’esclavitud), i sembla que tant ens fa. A diversos països, com a Suècia, on centenars de nazis amb passamuntanyes es van passejar per Estocolm i van irrompre a l’estació de tren i van agredir amb punys americans les refugiades de guerra, adultes i nenes; a la Gran Bretanya, on grups d’ultradretans es passegen pels barris musulmans on s’està acollint centenars de refugiats, i, és clar, a Catalunya, amb el trist espectacle de voler treure rèdit polític Barbariecriminalitzant la misèria i la pobresa de SOM Catalans, l’escissió també racista de PXC, que en diferents localitats, entre aquestes Manresa, intenta fer apologia de l’odi. La Unió Europea deixa morir a la Mediterrània, ofegades, milers de refugiades de guerra, quan pot evitar-ho, i no es persegueix, com hauria, els criminals i s’empaita i castiga els refugiats de guerres creades en gran part en aquesta Europa cada vegada més insensible i criminal. I Espanya què fa? Dins el repartiment de refugiats amb un sistema de quotes proposat perla Comissió Europa, Espanya es va comprometre a acollir 17.680 persones a l’octubre passat. Fins ara, s’ha donat asil a 18 persones, la majoria eritreus procedents d’Itàlia. Mentrestant, hi ha 1.500 demandants d’asil atrapats a Melilla a l’espera que es resolguin els seus casos. Amnistia Internacional denuncia, a més, que, a través de la Llei de Seguretat Ciutadana, el Govern va modificar la Llei d’Estrangeria per legalitzar, en contra dels seus compromisos internacionals, les devolucions en calent a les fronteres de Ceuta i Melilla. Les també conegudes com expulsions sumàries en calent i que violen almenys 12 normes nacionals, europees i internacionals. En el temps que he trigat a escriure aquestes notes hi ha hagut nous episodis i ens arriben notícies alarmants «com la pèrdua a Europa de 10.000 nens refugiats» que ignoren els principis i valors europeus. «Els estats membres no poden mirar a un altre costat». Òbviament, no és un problema de mitjans, no és falta de fons, és exclusivament «un problema de voluntat política». I si no ho veuen, o no ho volen veure, des de la societat civil hem d’exigir-los que compleixin els seus compromisos. No es pot fer res més «davant la barbàrie»

Ricard Sánchez Andrés

COORDINADOR D’EUIA BAGES