http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/10402/lluita/igualtat/no/cessa
Ara que encara tenim present la data del 8 de març, dia de la dona treballadora, i, per tant, de totes les dones, ens trobem que poques coses han canviat de l’any passat a aquest, amb la crisi com a coartada: les retallades en despesa pública estan recaient especialment sobre les esquenes de les dones, que són les principals usuàries dels serveis públics i que veuen empitjorar dia rere dia les seves condicions laborals. Són ciutadanes que assumeixen majoritàriament la cura de les persones que els serveis públics deixen d’atendre, com la de la salut, la de l’educació, la dels serveis socials…
La desigualtat per raó de gènere és contrària als nostres drets constitucionals i als principis fundacionals de la Unió Europea ja des del Tractat de Roma (1957). També ho estableixen la Carta de drets Fonamentals i la Carta Social Europea, que prohibeixen la discriminació per raó de gènere. No deixa de ser curiós que la Comissió Europea i el Tribunal Constitucional Espanyol, que tanta diligència demostren davant d’altres qüestions que afecten grups molt més petits de població, no considerin necessari pronunciar-se’n al respecte.
Es tracta d’una desigualtat que es tradueix en una precarietat vital que afecta a totes les facetes de la vida de les dones i que els últims anys s’ha situat a uns nivells insostenibles. En primer lloc perquè hi ha unes polítiques públiques d’austeritat que estan agreujant la situació del col·lectiu femení, amb una política fiscal més orientada al consum que a la renda, que fa que els sectors de la població amb ingressos més baixos, entre ells bona part de les dones de casa nostra, no puguin accedir a béns i serveis de primera necessitat -molts dels quals han patit importants increments de preu com a resultat de la pujada de l’IVA-.
S’està pretenent que les dones substitueixin l’estat del benestar -en fase de desballestament- esdevenint les pràcticament úniques responsables del treball reproductiu, suportant directament sobre la seva esquena les conseqüències de les retallades en sanitat, educació i, en general, en els serveis públics d’atenció a les persones. Un fet que es tradueix en un enduriment de la doble jornada, amb hores interminables de feina; un augment dels riscos laborals; un empitjorament de la seva salut mitjana i una expulsió no de la feina, sinó de l’ocupació remunerada.
En segon lloc, s’ha de tenir en compte la violència que s’exerceix estructuralment contra les dones. Violència econòmica, amb uns salaris més baixos que els dels homes, i una escletxa salarial que l’any 2010 era del 34,4% i que ara s’ha reduït al 25% per la pressió a la baixa dels salaris. El resultat de tot això són les prestacions de desocupació i les pensions més baixes, que en molts casos arriben fins i tot a la impossibilitat d’accedir a cap pensió, sobretot si es tenen en compte les últimes reformes, que plantegen noves exigències insalvables per a aquelles dones que tenen carreres de cotització, que signifiquen llargs anys treballant en feines invisibles, no remunerades, amb salaris baixos, jornades a temps parcial, o, directament en l’economia submergida.
Violència física en una societat patriarcal que reacciona contra la capacitat de viure autònomament, arribant a l’extermini físic, en una trista lletania de víctimes que ens recorden, dia rere dia, que tot està per fer. A més, les retallades afecten de manera especial quan incideixen en la lluita contra les conseqüències de les desigualtats existents. I és per això que la gent d’esquerres seguim reivindicant polítiques d’igualtat i seguim lluitant contra les violències masclistes. No renunciem al desplegament d’un estat de benestar i d’unes polítiques públiques que posin els drets i les necessitats de les persones per sobre dels interessos econòmics i les directrius europees d’austeritat.
Salut i República companys / es 