Archive | Setembre 2011

EUiA ATORGA EL PREMI L’ALTERNATIVA 2011 A LA FAPAC, LES PLATAFORMES D’AFECTATS PER LES HIPOTEQUES I ASDHA

 

 

Demà dissabte, 1 d’octubre, a les 23 hores, a l’INEFC de Montjuïc

 

EUiA ATORGA EL PREMI L’ALTERNATIVA 2011 A LA FAPAC, LES PLATAFORMES D’AFECTATS PER LES HIPOTEQUES I ASDHA

 

Lliuraran els guardons el responsable d’Educació d’EUiA, Gregorio Belmonte, el coordinador general, Jordi Miralles, i la responsable de la Dona i diputada, Mercè Civit

 

Demà dissabte a la nit, a l’INEFC de Montjuïc, EUiA lliurarà els premis L’Alternativa, que cada any concedeix en el marc de la seva Festa anual a entitats i persones significades per la seva activitat i trajectòria política, social i cívica i des dels valors progressistes.

 

En aquesta onzena edició, EUiA vol distingir la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) per la seva defensa de l’educació pública i del català com a llengua vehicular a l’escola i eina de cohesió social. Recolliran el premi la presidenta de la FAPAC, Imma Fuyà, i el vicepresident, Àlex Castillo.

 

El segon premi reconeix la lluita de les Plataformes d’Afectats per les Hipoteques (PAH) i es lliurarà a Elisa Díaz i el seu company, activistes de la plataforma de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), que han estat desnonats i han reocupat el seu pis i se solidaritzen des de l’acció amb altres persones que, com ells, poden perdre el seu habitatge per la impossibilitat de pagar la hipoteca per manca de feina i/o de recursos.

 

Finalment, el tercer premi que s’atorgarà demà serà per a l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA) en especial pel seu suport a les associacions de dones afganeses. ASDHA treballa pel reconeixement dels drets de les dones a l’Afganistan, per eradicar la violència de la qual són objecte i per a què la igualtat d’oportunitats arribi a ser una realitat al país asiàtic. Recollirà el premi Sàgar Malé.

 

Convidats destacats

 

L’acte de lliurament del premi L’Alternativa està previst cap a les 23 hores, després del sopar que reunirà més de 700 persones a l’INEFC i en acabar el míting del coordinador federal d’IU, Cayo Lara, i el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles.

 

Entre els convidats confirmats a la Festa d’EUiA, destacar els secretaris generals dels sindicats CCOO i UGT de Catalunya, Carles Gallego i Pepe Álvarez, el president del SPC, Ramon Espuny, les cònsols de Veneçuela i Cuba, Gloria Roman i Iraida Guerrero, membres de les direccions d’ICV i PSC, la presidenta de la Comunitat Palestina a Catalunya, Salam Almaslamani, i en representació del Partit de l’Esquerra Europea, Christine Mendelson.

Soberanía alimentaria

Soberanía alimentaria

Periodista. Ganador en 1992 y 1994 del premio Distrital de Periodismo de Cartagena de Indias, categoría prensa, por sus reportajes.

Libardo Muñoz / Jueves 29 de septiembre de 2011

Aunque la soberanía alimentaria es una necesidad tan antigua como las especies que pueblan la tierra, sólo ahora se comienza a emplear este término, en la agenda internacional de los países con gobiernos interesados en crear justicia social y en sentar las bases para un Estado-nación. El Foro Mundial sobre Soberanía Alimentaria, realizado en La Habana en 2001 y cuidadosamente ocultado con un manto de silencio por los periódicos de los ricachones empresarios dueños además de emisoras y cadenas radiales, declaró ante el mundo: “La Soberanía Alimentaria es un concepto ciudadano que concierne al conjunto de la sociedad, por eso el diálogo social debe abrirse a todos los sectores sociales implicados”.

El foro sobre Soberanía Alimentaria se hizo en La Habana, en reconocimiento a un país pobre, que a pesar de sufrir por 50 años un bloqueo económico, impuesto por una potencia militar, ha sido capaz de garantizar con políticas de Estado coherentes la alimentación a su población, logrando derribar las mentiras sobre supuestas hambrunas según las cuales el pueblo cubano moría de hambre en las calles.

Esta misma prensa que oculta conceptos que deben estar en los temas prioritarios relacionados con la vida diaria, pretende ocultar que en Puerto Gaitán, Meta, 17 niños murieron de hambre en el primer trimestre de 2011, pese a que esa ciudad recibe considerables ingresos por regalías petrolíferas.

Ahora mismo, los periódicos de gran tiraje de Estados Unidos y de sus aliados en las guerras imperialistas, están desesperados para esconder la toma de Wall Street, realizada el 17 de septiembre pasado, por grupos de manifestantes compuestos por jóvenes universitarios, trabajadores y desempleados, en protesta contra la avaricia bancaria, la tiranía empresarial, denunciantes de los conflictos creados por El Pentágono, que tienen al país afrontando cuadros de hambre nunca vistos.

Los indignados de EE UU, ya tienen su propia plaza, cerca del,emblemático toro que vemos con alguna frecuencia en las crónicas de CNN.

El Fondo de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación, FAO, con sede en Roma declaró: “una séptima parte de la población mundial, 800 millones de personas padece hambre, de esta cantidad, una cuarta parte son niños”. En el Foro de La Habana se declaró que las políticas económicas impuestas por empresas transnacionales, de espaldas a las comunidades son causantes de la profundización del abismo entre ricos y pobres.

En Colombia, la política neoliberal de administración financiera, ha entregado en concesión a grupos privados y clanes familiares los principales bienes del Estado, corredores viales, puertos marítimos y fluviales, aeropuertos, alumbrado público, telefonía, acueductos, y se calcula que menos de 10 mil familias privilegiadas viven a sus anchas con lo que esas empresas producen.

Un gobierno serio, que quiera evitar un colapso social como el que se ve venir en Colombia, debería estar pensando en el desmonte de las concesiones y en la democratización de las fuentes de ingreso para aliviar la tensa situación de iliquidez monetaria que se palpa en las calles de todas las ciudades.

A la monstruosa deformación de la economía colombiana bajo el nombre de “concesiones”, hay que añadir el explosivo problema de los desplazados que sigue en aumento: en el primer trimestre de este año, 89.750 personas salieron de sus lugares de origen en busca de un futuro incierto en ciudades y pueblos.

La base de la Soberanía Alimentaria consiste en la aplicación de procesos radicales de reforma agraria, que permitan a campesinos, indígenas y obreros de la tierra, un acceso democrático a los recursos productivos, agua, abonos, bosques, medios de interlocución para producir en forma coherente y libre de tensiones sociales desequilibrantes.

El gobierno de Santos está pasando de agache en reforma agraria, de eso no se habla.Agencia Prensa Rural

La exultante sinceridad de un especulador


 

Un inversor admite en una entrevista que sueña todas las noches con una nueva recesión y que la economía la gobierna Goldman Sachs  

Redacción ContraPunto 

Alessio Ratani ya es una estrella mundial. Ha sido suficiente una entrevista de unos minutos en la cadena de televisión pública británica BBC para convertirse en una celebridad en todas las redes sociales, ediciones digitales de periódicos e informativos televisivos. 

Con aspecto de triunfador, mucho aplomo y una contundente sinceridad, carente eso sí de autocrítica alguna, explicó con frases concretas lo que mucha gente ya piensa: que da lo mismo los planes de ajuste y de rescate que diseñen los gobiernos europeos, pues el euro y las bolsas del viejo continente se van irremediablemente a pique. Y con ellos buena parte del resto de la economía mundial. 

Y por lo dicho por este inversor independiente, tanto él como la mayoría de los que manejan el dinero, es decir, los llamados mercados, sueñan a diario con que eso pase. 

La presentadora del canal británico le preguntaba a Rastani sobre el efecto que piensa que tendrá  sobre las bolsas la decisión de la Unión Europea de otorgar a Grecia más dinero para su rescate, como llevaba semanas pidiendo ese país. 

La opinión del broker es que ninguna, es decir, que las bolsas y el euro seguirán cayendo, puesto que a los inversores no les interesan los planes de rescate o arreglar la economía, sino ganar cuando más dinero mejor. 

“(La bolsa) va a caer, va a caer muy fuerte porque los mercados ahora mismo están controlados por el miedo (…) los inversores, el dinero importante, el dinero inteligente, y hablo de hedge funds (fondos de capital riesgo) e instituciones, no se creen este plan de rescate (del euro)”, respondió Rastani. 

Y añadió que esos que manejan el dinero “saben que el mercado esta cerrado, saben que la bolsa está acabada, el euro, por lo que a ellos respecta, no les importa, y están moviendo su dinero a activos más seguros; bonos del tesoro (de Estados Unidos), bonos a 30 años y el dólar. Por lo tanto, no va a funcionar”. 

Ante esta respuesta, la entrevistadora preguntaba entonces qué es lo que deben hacer los gobernantes europeos para que los inversores se sientan seguros.  

La repuesta de Rastani fue la siguiente: 

“Esa es una pregunta difícil. Personalmente, creo que da lo mismo. Yo soy un operador financiero, a mí no me preocupa eso. Si veo una oportunidad para hacer dinero, voy a por ella. Así que, para la mayoría de los brokers, no se trata de eso. Nosotros no nos preocupamos de cómo arreglar la economía, o de cómo vamos a arreglar esta situación. Nuestro trabajo es hacer dinero de esto y yo personalmente he estado soñando con este momento los últimos tres añosTengo que confesarlo, me voy a la cama cada noche soñando con otra recesión, con otro momento como éste”. 

Además, recordó que ya en la crisis de los años 30 hubo gente que hizo mucho dinero porque estaba preparada para la caída de los mercados, por lo que en este momento también se puede hacer. 

“Había alguna gente preparada para hacer dinero con ese derrumbe. Y yo creo que eso lo puede hacer cualquiera, no solamente una élite, todo el mundo puede hacer dinero, es una oportunidad”. 

“Cuando el mercado se derrumba – continuó Rastani-, cuando el euro y las grandes bolsas se derrumban, si sabes lo que hacer, si tienes el plan correcto puesto en marcha, puedes hacer un montón de dinero”. 

Goldman Sachs gobierna el mundo 

Lo que estaba diciendo el broker, le informó la periodista de la BBC, tenía a toda la gente en el estudio con la boca abierta. “Le agradecemos su candor pero esto no nos ayuda a nosotros, tampoco ayuda al resto de la Eurozona”, le dijo también la entrevistadora. 

Y Rastani le replicó, rebajando cualquier expectativa que “esta crisis económica es como un cáncer. Si esperan y esperan pensando que esto va a terminar este cáncer va a seguir creciendo y será demasiado tarde. Lo que le diría a todo el mundo es: prepárense”. 

Y es que en su opinión, no se puede esperar que los gobiernos solucionen esta situación, pues “los gobiernos no gobiernan el mundo; Goldman Sachs gobierna el mundo. Y a Goldman Sachs no le importa este paquete de medidas de rescate, y tampoco le importa a los grandes fondos de inversión”. 

Goldman Sachs, entre los grupos de inversión más grandes y poderosos del mundo, fue acusado en 2010 por al Comisión del Mercado de Valores de Estados Unidos (SEC por sus siglas en inglés) de haber cometido fraude con las hipotecas subprime, causa principal del desplome financiero mundial de 2008. 

Este enorme banco de inversión vendió paquetes financieros tan defectuosos que a la vez que los daba a sus clientes invertía en la quiebra de esos mismos paquetes. Todo ello pilotado por John Paulson, el mago de la especulación de Wall Street, que ganó una cifra récord en 2008, precisamente apostando al hundimiento del mercado hipotecario estadounidense. 

Además, se considera que Goldman Sachs es uno de los principales responsables de la ocultación del volumen de la deuda griega que hizo el anterior gobierno de ese país.  

Por tanto, en opinión de Alessio Rastani, esta situación es una oportunidad para ganar dinero, siempre que se sepa cómo, pero hay que hacerlo teniendo en cuenta que la economía europea se va a pique, lo que traerá consigo una nueva recesión mundial. 

“Yo quiero ayudar a la gente. La gente puede ganar dinero con esto, no sólo los inversores, lo que tienen que aprender es cómo hacer dinero en un mercado en descenso. Lo primero que deberían hacer es proteger sus inversiones, proteger lo que tienen, porque mi predicción es que en menos de 12 meses, los ahorros de millones de personas van a desaparecer, y eso será sólo el principio”, dijo finalmente el broker.

Miralles presenta als mitjans el programa de la Festa d’EUiA 2011

Preguntat per les eleccions del 20-N, el coordinador general de la formació i diputat ha dit que l’objectiu d’EUiA és “reeditar la coalició ICV-EUiA a Catalunya i mantenir l’acord electoral amb IU a Espanya”, com va aprovar el Consell Nacional la passada setmana.

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha presentat aquesta tarda en roda de premsa la programació de la festa anual de la formació, que se celebrarà aquest dissabte, 1 d’octubre, a l’INEFC de Montjuïc. En una trobada distesa amb els mitjans en una cafeteria de la Barceloneta, Miralles ha destacat de la cita “lúdica i reivindicativa” de la formació la 4a edició de la cursa Lluís Companys, on s’han inscrit 500 persones, pel caràcter esportiu i també de recuperació de la memòria democràtica, i el debat que la Fundació l’Alternativa organitza a la Festa, i que enguany sota el títol ‘Fem front a les retallades. Defensem els nostres drets’ comptarà amb les intervencions de Vicenç Navarro, catedràtic de la UPF expert en polítiques públiques, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, Isabel Ribas, coordinadora d’EUiA de Barcelona i regidora, i David Fernández, periodista i activista dels moviments socials, a més de la participació del també periodista i alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, com a moderador. L’objectiu del debat és reflexionar en comú sobre la situació política, social i econòmica de Catalunya a un any de la vaga general del 29-S i de Govern de CiU.

Així, Miralles ha explicat que EUiA vol estendre les alternatives de l’esquerra front el canvi de model impulsat per la dreta i ha reivindicat “les energies cíviques del nostre país” i la necessitat de tendir ponts i establir punts de trobada entre el món acadèmic, els sindicats, les forces polítiques i els moviments alternatius per combatre la resignació i donar alternatives, davant “el pessebre i la oficialitat que volen fer callar les nostres veus”.

D’altra banda, el coordinador general d’EUiA ha anunciat que les intervencions polítiques posteriors al sopar –on es preveu la participació de 700 persones afiliades i amigues de la formació- aniran a càrrec d’ell mateix i del coordinador federal d’IU, Cayo Lara. A la festa també es lliuraran els premis l’Alternativa que destaquen la tasca i la trajectòria d’entitats, organitzacions i persones de l’àmbit progressista, i que es faran públics en els propers dies.

Debat de política general al Parlament català

Quant a l’actualitat política, el també vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA s’ha centrat en la intervenció que la coalició roig i verda ha preparat pel debat que tindrà lloc aquesta setmana al Parlament, que a més celebrarà un ple monogràfic sobre la reforma de la Constitució. Miralles ha dit que ICV-EUiA pretén mostrar que “les mesures que està aplicant el Govern de CiU no són inevitables” i que la federació conservadora “utilitza la crisi econòmica i les seves conseqüències per canviar el model social que tant ens ha costat construir” per un altre “profundament insolidari”.

El diputat d’esquerres ha defensat la tasca d’oposició que duu a terme ICV-EUiA i posat èmfasi en què “hi ha polítiques alternatives a la precarització laboral, a la desastrosa gestió de la PIRMI, a la retallada de places a les escoles bressol públiques, al tancament de CAP, a les agressions al territori… Hi ha una manera de fer política diferent i la nostra coalició ho lliga al que està vivint la gent i apostem decididament per una política de creació d’ocupació”, ha explicat Miralles, qui ha criticat “la incapacitat del president Mas i el conseller Mena” pel que fa a l’impuls de polítiques industrials.

“Suma i unitat” per les eleccions del 20-N

Preguntat pels periodistes respecte el protocol signat avui per ICV i Equo, Miralles ha dit que “cadascú estableix relacions amb qui creu oportú” i en aquest sentit ha respectat la decisió del seu soci de coalició. El dirigent d’EUiA ha deixat clar que pel que fa a EUiA “continuarem treballant per la suma i la unitat, això forma part del nostre ADN i és el que va decidir el nostre Consell Nacional”, reunit la passada setmana. Miralles ha senyalat també que “la gent treballadora i les persones aturades necessiten un canvi polític que ha de ser una opció més a l’esquerra”. Per tot això, ha declarat que “per arribar a bon port necessitem que l’esquerra sigui més forta a Catalunya i a Espanya” i ha destacat que el darrer Consell Nacional d’EUiA ha aprovat “les prioritats pel moment polític i de canvi de cicle que estem vivint: defensa de l’ocupació de qualitat i dels serveis públics, aprofundiment de la democràcia i autogovern”, a més de definir l’objectiu de la formació de “reeditar la coalició ICV-EUiA a Catalunya i mantenir l’acord electoral amb IU a Espanya”. En el document aprovat pel Consell Nacional d’EUiA dimecres passat s’expressava així: “EUiA defensa la suma i la unitat. EUiA aposta de forma decidida per la reedició de la Coalició d’ICV-EUiA. La posició d’EUiA és que aquesta Coalició ICV-EUiA mantingui l’acord electoral amb IU i d’altres expressions de l’esquerra i que la Coalició amb ICV sumi vots, percentatge i Grup Parlamentari conjunt.”

Miralles xerrant amb els periodistes després de la roda de premsa.

Respecte a l’estat de les negociacions amb ICV, Miralles ha contestat als periodistes que “ara hem de discutir amb els nostres socis per arribar a allò que ens obliga la realitat d’una feina ben feta com a coalició, per estar a l’alçada i cobrir un espai”. En concret ha expressat l’aspiració de ser “una esquerra d’acollida” també de votants socialistes i votants d’ERC que se senten orfes pel “continuisme” del PSC i l’opció de front nacional d’ERC que pot donar més hegemonia a CiU segons el coordinador general d’EUiA.

EUiA PARTICIPARÀ A LA MANIFESTACIÓ PEL DRET A L’HABITATGE DIGNE

El pròxim diumenge, 25 de setembre, a les 18 hores, a la plaça Catalunya

EUiA PARTICIPARÀ A LA MANIFESTACIÓ PEL DRET A L’HABITATGE DIGNE

Comunicat de l’Àrea pel Dret a l’Habitage de la formació

 

La crisi financera i econòmica està atacant molt durament a les capes populars. Els desnonaments de l’habitatge habitual són un dels aspectes més durs d’una realitat que sovint s’amaga en els mitjans de comunicació, però també per estigma social.

La immensa majoria d’aquests desnonaments són per causes econòmiques i afecten a famílies que han perdut la seva feina o la font dels seus ingressos. Són tot tipus de famílies les que tenen aquest problema. I l’estan vivint amb frustració, amb vergonya… exposades a una situació d’exclusió social i residencial.

Els desallotjaments per causes econòmiques (és a dir, per manca d’ingressos), atempten contra les necessitats més elementals de la població en un context de crisi, privant-los d’un dret bàsic de primera necessitat i sense el qual es precaritza la salut, el dret a l’educació dels infants… Desnonar a una família sense recursos vulnera el que hauria de ser un mínim sentit de justícia i deslegitimen els poders públics que tenen el deure de vetllar pel benestar dels seus ciutadans.

A Catalunya hi ha una mitjana de 16 desnonaments d’arrendataris al dia. A Barcelona i només durant el passat mes se’n van fer un total de 350. Una mitjana diària de 16,6.

Les execucions hipotecàries a tot l’Estat entre 2007 i 2010 han estat de 249.281. A Catalunya han estat 47.838, l’any 2010 a un ritme de 52 diàries, el 70% a Barcelona.

Aquestes dades són de les “ordres judicials” executades, cada vegada més emprant la força pública, (per augmentar la repressió no hi ha retallades). El drama social que va des del moment en que no es pot pagar el lloguer o la hipoteca fins el moment del desnonament no compta per les estadístiques dels jutjats.

La banca, causant de la crisi financera; la banca que ha rebut milers de milions d’euros dels fons públics; la banca, que aquesta setmana ha declarat 15.000 M€ de beneficis en plena crisi econòmica, es nega en rodó a trobar cap fórmula que permeti alleugerar la situació angoixosa de tantes famílies.

EUiA ens sumem a les lluites per fer efectiu el dret a l’habitatge, a la campanya de recollida de signatures de la ILP per a la dació en pagament i al suport de la FAVB ‘Aquest hivern, cap família sense sostre’. I també donem suport a les manifestacions que el diumenge 25 de setembre recorreran tot Catalunya exigint:

 

DRET A UN HABITATGE DIGNE

PER LA DACIÓ EN PAGAMENT RETROACTIVA

ATUREM ELS DESNONAMENTS

PER UN PARC D’HABITATGES DE LLOGUER I D’EMERGÈNCIA SOCIAL SUFICIENT

 

Manifestacions:                   

Barcelona, 18h a la Plaça Catalunya

Tarragona, 18h a la Plaça Imperial Tarraco

Lleida, 19h a la Plaça Ricard Vinyes

Girona, 18h al Pont de Pedra

 

Àrea pel Dret a l’Habitatge d’EUiA

habitatge@euia.cat

La crisi de l´euro

La crisi del sistema no presenta símptomes de millora en cap dels seus fronts

RICARD SÁNCHEZ ANDRÉS Coordinador d’EUiA Bages

La crisi del sistema no presenta símptomes de millora en cap dels seus fronts i no es preveu tampoc una millora significativa de la situació econòmica a curt i mitjà termini. Una de les manifestacions de la crisi més significativa és l’atur i la precarització del treball, i per a nosaltres sortir de la crisi ha de significar la recuperació de l’ocupació en quantitat i qualitat.

Estudis de la Fundació de les Caixes d’Estalvi han rebaixat les perspectives escassament optimistes existents i consideren que l’any vinent l’atur continuarà augmentant. Les anàlisis a mitjà termini van més enllà del 2014 per a una recuperació significativa de l’ocupació. Segons l’OCDE (maig 2011), l’Estat Espanyol no tornarà a taxes d’atur del 9% fins al 2026, i l’últim trimestre del 2015 encara estaríem en el 14%. També hem d’assenyalar que les prestacions per desocupació continuen disminuint i la cobertura ha minvat 10 punts ja fa un any. L’escassa rotació en l’ocupació i el descens de la cobertura estan agreujant els problemes de cohesió social.

La reforma laboral ha fracassat en els seus objectius i està contribuint a una major precarització de l’ocupació existent. L’agost del 2011 els contractes indefinits van ser només el 6,2% de tots els contractes realitzats i l’1,09% menys que l’agost del 2010, quan la reforma fa més d’un any que s’aplica. Aquesta precarització no afecta tots els col·lectius igual, i les dones, els joves i els immigrants en surten doblement explotats.
És una realitat que el detonant de la crisi ha estat el sistema financer, peça clau del capitalisme finançat i de l’ampli domini de l’oligarquia financera que pren decisions no democràtiques utilitzant l’especulació als mercats en benefici propi. Per això continuem defensant una regulació del sistema financer i la creació d’una banca pública com a peces per reprendre el control democràtic de l’economia. Fins i tot observem com s’ha obert el debat de la possible creació d’agències públiques de qualificació de riscos financers, a causa del groller paper de les agències actuals, veritables cavalls de Troia de la mentida i la falsedat en què es basa el sistema. A la Unió Europea, malgrat el Pacte de l’Euro signat pels 17 membres de la zona euro, que imposava mesures restrictives al salaris (responsabilitzant-los novament d’haver de frenar la inflació), perllongava l’edat de jubilació i proposava limitar l’endeutament i el dèficit per llei, doncs malgrat això l’especulació amb el deute sobirà d’alguns estats ha continuat removent i inestabilitzant la situació econòmica, demanant més retallades que augmentin la confiança i estabilitzin els mercats. Fa pocs dies l’economista i premi Nobel Paul Krugman, en un article periodístic titulat Un desastre impecable que analitzava la crisi del deute i les decisions del BCE, desmuntava la fal·làcia que havíem gastat i ens havíem endeutat massa i ara en pagàvem les conseqüències amb necessaris ajustaments severs. Segons Krugman, les situacions d’Espanya i Itàlia (un deute baix la primera i la segona amb un dèficit menor) no justificaven l’especulació que fomentava les seves emissions de deute i els costos financers que comporta. Per això denunciava la política del BCE per la seva rigidesa “moralitzant” en el sentit d’ortodòxia neoliberal que impedia desenvolupar polítiques comunes que frenessin aquesta especulació. “La crisi de l’euro en definitiva no és altra cosa que la crisi del model neoliberal de la construcció europea”.

http://www.regio7.cat

“EUiA DEFENSA LA SUMA I LA UNITAT”

Document aprovat pel Consell Nacional d’EUiA el 21 de setembre de 2011

 

El darrer Consell Nacional d’EUiA, del mes de juliol, analitzàvem com l’aliança CiU+PP suposa un canvi de model social i un retrocés per a la democràcia a Catalunya, alertàvem del perill de l’avenç de la dreta extrema i del populisme –social i electoral- a l’Estat espanyol, i afirmàvem que les polítiques socials i econòmiques del Govern del PSOE per donar sortida a la crisi estaven fracassant.

Aquest estiu hem pogut veure un nou atac del govern de CiU als drets socials amb la reforma de la RMI i la criminalització de les persones amb menys recursos. Han continuat els tancaments dels serveis nocturns dels CAP. I pel que fa a l’inici del curs escolar, amb la sentència del TSJC es qüestiona el model d’immersió lingüística, hi ha una hora menys pels alumnes de l’escola pública, menys mestres i més alumnes, i es dóna un pas enrere en l’etapa 0-3.

El Govern Zapatero ha aprofitat l’estiu per a retallar drets democràtics, socials i nacionals. La nova reforma laboral, que suposa més precarietat laboral pel jovent amb l’ampliació del contracte de formació i més precarietat en general amb la legitimació del l’encadenament de contractes. El cop a la Constitució pactat pel PSOE i el PP pretén constitucionalitzar l’objectiu dels mercats i fer saltar per l’aire l’estat del benestar. És un pas enrere en la democràcia perquè no es consulta la ciutadania i una mesura centralista que limita l’autogovern.

És en aquesta situació que EUiA defensa la necessitat de canvis en les polítiques. Les nostres prioritats programàtiques electorals i per la mobilització són: la lluita per l’ocupació i la seva qualitat; la defensa dels serveis públics; una nova fiscalitat progressiva, la defensa de la democràcia i l’aprofundiment de l’autogovern de Catalunya.

Les properes eleccions generals són un repte important per avançar en aquestes polítiques. El proper 20-N és moment de reforçar l’espai d’ICV-EUiA davant un PSC que ha optat pel continuisme d’unes polítiques fracassades del president Zapatero i l’actual aposta de front nacional proposat per ERC, que pot donar més hegemonia a CiU.

La coalició ICV-EUiA ha de donar solucions a tot allò que preocupa a la ciutadania i activar la base social i electoral d’esquerres. També és molt important que IU pugui sumar amb d’altres forces d’esquerra i tinguin uns bons resultats electorals. 

EUiA defensa la suma i la unitat. EUiA aposta de forma decidida per la reedició de la Coalició d’ICV-EUiA. La posició d’EUiA és que aquesta Coalició ICV-EUiA mantingui l’acord electoral amb IU i d’altres expressions de l’esquerra i que la Coalició amb ICV sumi vots, percentatge i Grup Parlamentari conjunt.

És compromís d’EUiA contribuir de forma ferma a que ICV-EUiA obtingui arreu de Catalunya uns bons resultats electorals i que surti enfortida. És objectiu d’EUiA que la representació parlamentària de la Coalició ICV-EUiA sigui plural. EUiA defensem una primera posició qualitativa a la llistes electorals en el número 2 a les quatre circumscripcions catalanes.

EUiA, com a formació signant, defensa la reedició de l’Entesa Catalana de Progrés al Senat. Per la qual cosa es dirigeix al PSC, ICV i ERC per tal de donar continuïtat a aquesta expressió unitària de les esquerres catalanes.

El coordinador general, Jordi Miralles, presentant el document al Consell Nacional. A la taula Cristina Simó, candidata per Girona, Àngels Tomás, Miguel Reneses, responsable d’Organització d’IU, i Joan Josep Nuet, candidat per Barcelona.
Miguel Reneses, responsable d’Organització d’IU, va ser convidat al Consell Nacional per conèixer de primera mà les negociacions amb altres forces per formar coalició el 20-N.

Barcelona, 21 de setembre 2011