Archive | Març 2014

Article Regio 7 (Pa, treball i sostre per a tothom …22M)

Tribuna diari Regio 7

25/03/2014

Milions de treballadors i treballadores es troben sense feina. Tenir unes mans per treballar, tenir una carrera acabada, disposar de la teva capacitat tant manual com intel•lectual i no trobar una feina digna és humiliant. S’està desaprofitant el talent col•lectiu d’una societat, hipotecant indefinidament el seu futur. Els treballadors i treballadores no es mereixen aquest atropellament a la nostra dignitat col • lectiva.22m
El repartiment del rendiment ha estat cada vegada més favorable al capital en detriment del treball. Cada vegada els rics són més rics i les classes populars cada vegada són més pobres. La pobresa creix i colpeja a més persones i famílies conforme les Prestacions d’atur i subsidi s’esgoten. Més de 600.000 persones a Catalunya es troben al pou de la pobresa severa, i 2.200.000 viuen per sota de l’indicador de pobresa relativa..Els salaris reals perden valor, es tanquen i traslladen empreses per a països amb costos de treball més baixos, augmentant exponencialment l’atur i la precarietat, es desregula el treball, sempre amb l’objectiu de destruir normes i reglaments laborals i de amagrir l’acció sindical, principalment intentant destruir la contractació col • lectiva, desregular el treball i en definitiva, intensificar l’augment de l’explotació. Són atacats fortament la seguretat social, el dret a la sanitat a l’educació, mentre que els serveis públics són atacats i s’han debilitat les funcions socials de l’Estat. Estem patint les polítiques executades pel govern del PP al dictat de la Troica (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i Comissió Europea), consistents en el robatori de drets i l’empobriment generalitzat de la majoria social. Aquestes polítiques que es fonamenten en el pagament d’una Deute il•legítim que no han contret els ciutadans i ciutadanes, són producte de l’especulació bancària i els excessos dels diferents governs.
La sortida d’aquesta crisi no s’aconseguirà per la via de la precarització laboral, sinó que requereix una urgent recomposició de la relació d’ocupació estable i digne, dels equilibris de forces entre els agents socials així com del respecte estricte als marcs normatius internacionals relatius als principis del treball decent i estabilitat en l’ocupació. S’ha de promoure un canvi en les bases actuals del model productiu, que s’ha revelat com clarament insostenible tant en termes econòmics, com socials i mediambientals. Les propostes en aquest camp no es poden reduir però a estimular canvis en la composició sectorial de l’activitat econòmica i l’ocupació (potenciant la modernització dels sectors tradicionals i el desenvolupament de nous sectors emergents de futur). La reorientació del model productiu hauria d’implicar més transformacions significatives en l’organització i funcionament de les empreses, que afavoreixin el trànsit d’un model de competència basat de forma majoritària en la reducció de costos i preus, a un altre orientat cap a la innovació, la inversió productiva , els productes i serveis de més valor afegit i la qualitat de l’ocupació. S’ha d’establir un diàleg social permanent a l’efecte de permetre l’establiment de vies adequades per solucionar el problema de la precarietat i de la creació d’ocupació.
Tant de bo aquestes grans mobilitzacions del 22M siguin una mena de tsunami que escombri tanta immundícia com pugui, portant rere seu a tant vividor i tant corrupte i que sigui una crida a canviar aquest sistema que tant de mal està fent a la nostra ciutadania. Son temps de lluita…

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

Anuncis

En record de Chavez ….

 

Publicat a Tribuna Diari Regio 7

13/03/2014

Fa un any que , després d’una llarga i dolorosa malaltia , el President de Veneçuela Hugo Chávez Frias va morir . Vull expressar el record per aquesta trista perduda i  ho vull transmetre en aquests temps tan durs per al poble veneçolà .

Imatge

Crec que el llegat del president Chávez ha estat transcendental per al seu país però també per a Amèrica Llatina . La seva irrupció va ser l’expressió que moltes coses estaven canviant en aquest continent . Fonamentalment , el cansament de la ciutadania enfront de les polítiques neoliberals del consens de Washington i de la dreta Neoliberal i Colonial Europea. La seva consolidació democràtica va ser l’exemple que es va seguir en molts altres llocs per posar fi a les polítiques d’ajust dur , de regressió social i destrucció de l’estat . Els partits polítics que van dissenyar , van consentir i van practicar aquestes polítiques antipopulars han baixat i en part desaparegut en el conjunt del continent i els sistemes de partit han viscut un procés de canvi sense parangó . En tots aquests països han emergit forces inequívocament alternatives i d’esquerres amb una agenda social que ha fet possible una redistribució de la riquesa desconeguda al continent .És just assenyalar que l’obertura d’aquest espai de canvi va ser possible , també , gràcies a la petita illa que és Cuba i als canvis introduïts per Lula al Brasil .

A Veneçuela Chávez va escometre canvis socials significatius i una reforma constitucional que va tornar la dignitat a la majoria de la població veneçolana . Cal afegir que tots aquests canvis es van fer des d’unes credencials democràtiques inobjectables : Chávez va guanyar tots els processos electorals als quals s’havia presentat . Processos electorals d’una contrastada neteja democràtica .

Finalment , la seva solidaritat amb països en dificultats  ( Cuba , Argentina , Bolívia , Equador , Nicaragua … )  amb l’Aliança Bolivariana per a Amèrica o ALBA organització internacional d’àmbit regional, enfocada per als països d’Amèrica Llatina i el Carib que posa èmfasi en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social ,exemple de compromís que s’ha de recordar . Enfront d’altres experiències històriques demostrar que els i les de baix poden cooperar des de perspectives alienes a la lògica del mercat depredador . La seva vocació per la unitat de Llatina Amèrica i per buscar fórmules de compromís transnacional entre els països del continent americà , ha generat fruits molt estimulants i ha contribuït a reconfigurar l’ordre estratègic en aquesta part del món .

L’esquerra ha de recordar i donar un humil tribut a Hugo Chávez , reconèixer la seva aportació a la causa de l’emancipació dels més humils i desitjar al poble de Veneçuela i Llatina Amèrica que aquest llegat sigui mantingut i millorat , per bé de la immensa majoria d’aquesta regió  i dels demòcrates de tot el món malgrat els intents de desestabilització continuat per la dreta antidemocràtica recolzada  com no per l’imperi i per l’Europa colonialista i neoliberal .S’ha de denunciar la bruta actitud d’una bona part dels mitjans de comunicació que demostren , un partidisme i una total absència d’objectivitat , quan no, simplement , la més completa de les ignoràncies . L’odi visceral i sense mesura de la dreta més recalcitrant , cutre i antidemocràtica , són un argument més a favor de la dignitat i compromís del poble al que tant va estimar  a Hugo Chávez . Encara que els enemics del Chavisme vulguin silenciar la veu de Chávez, és impossible, perquè el poble llatinoamericà  recorda el carisma d’un home que ballava, cantava, la vida era un xou diari i que es va lliurar per complet a una causa justa, avui  quan es camina en aquestes terres, es veu l’empremta d’una Revolució Bolivariana que ha construït una Veneçuela i una Llatina Amèrica  molt diferent. A Catalunya, Espanya i Europa tenim moltes coses que aprendre de l’ALBA i de la revolució Bolivariana ….Son temps de lluita….

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

Per què el Parlament Europeu ataca Veneçuela…

Per què el Parlament Europeu ataca Veneçuela…

El ple del Parlament Europeu ha votat una resolució sobre la situació a la República Bolivariana de Veneçuela en què ha reafirmat la seva voluntat de ficar-se en la política sobirana d’aquest país, com si d’una colònia es tractés. La sed de petroli a Europa és tremenda i si a sobre ve d’un país amb un Govern legítim d’Esquerres molt més. El cas és ser còmplice a l’hora de desestabilitzar, que alguna cosa en traurem. La dreta i l’imperi mai no acceptaran uns resultats que no els beneficiïn. Els opositors veneçolans estan tan desesperats per convèncer el món que el Govern bolivarià de Nicolás Maduro exerceix una ferotge repressió contra les manifestacions estudiantils pacífiques, que han recorregut a bastos trucs ben coneguts a les xarxes socials com l’intent de suplantació d’imatges procedents d’altres països, i d’altres anys, per il·lustrar suposats casos de víctimes de brutalitat policial.
Fotos antigues i esdeveniments en qualsevol altre lloc del món han nodrit tota una cascada de mentides, on resulta més laboriós desmuntar les mentides que explicar la veritat. Els grups de l’extrema dreta feixista han tractat de buscar el poder a través de la violència després d’haver perdut la batalla democràtica amb el President Maduro. L’actual Govern de Veneçuela ha estat el principal actor pacífic durant la crisi i des d’Europa es tracta de criminalitzar la seva exemplar gestió dels esdeveniments. Una de les raons per a la protesta contra el Govern era el desproveïment dels comerços. Per això els manifestants assalten i destrossen els camions que l’Estat veneçolà té per distribuir aliments i productes bàsics entre la població. L’altre motiu que ha tret al carrer als opositors a Nicolás Maduro és la inseguretat ciutadana i la violència. Per protestar per això aquests manifestants han començat a incendiar edificis i mobiliari urbà en diferents llocs del país.cHE
Cal provocar i per a això no hi ha res millor que convocar manifestacions no autoritzades, no reconèixer el poder legíti, practicar el sabotatge, assaltar locals públics, bloquejar carrers, paralitzar el transport, posar bombes en centres neuràlgics, etc. La intenció és projectar una imatge de país violent, ingovernable a les portes d’una guerra civil. Es tracta de tensar la corda i obligar el Govern a prendre decisions antidemocràtiques que puguin presentar-se davant l’opinió pública com a part de la intolerància i la negativa al diàleg. Al Parlament Europeu tot això li és igual i es posen al costat del violent. Només pensen en tornar a tenir un poder colonial sobre les reserves de petroli.
La resolució presentada pels grup popular, socialdemòcrata, liberal i altres grups d’extrema dreta, aprovada amb el suport de 463 vots davant de 43 vots en contra i 37 abstencions, suposa una presentació parcial dels fets esdevinguts a Veneçuela per criticar la legítima acció d’un Govern contra un intent de cop d’estat en tota regla. Aquesta resolució és un nou exemple de l’intervencionisme que la Unió Europea planteja als països progressistes de Llatinoamèrica. Veneçuela no ha deixat de ser l’objectiu de l’imperialisme europeu ja que suposa l’espina dorsal de l’actual procés d’integració llatinoamericà. El Parlament Europeu no ha deixat de treure els seus ulls de les reserves petrolíferes de la República Veneçolana que queden assenyalades en la resolució, reafirmant el compromís imperialista de la majoria d’aquesta institució. La resolució assenyala igualment la necessitat de protegir els mitjans de comunicació, obviant el seu rol com a actors fonamentals en la tergiversació de la realitat.
És vergonyós, a més de hipòcrita, el paper que tenen els que manen a la vella Europa i l’oportunitat perduda d’aquesta institució de condemnar l’intent de cop d’estat que s’ha dut a terme al país. El poble veneçolà continuarà amb el seu compromís amb la Revolució Bolivariana iniciada per Chávez i seguirà rebutjant els intents de desestabilitzar aquest procés pacífic i democràtic que continua sent un exemple que inspira tants pobles en la seva lluita per les desigualtats.
Autor
Ricard Sánchez
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages