TRIBUNA
Regió7 |
DIMARTS, 30 D’OCTUBRE DEL 2012 
En els temps de la crisi més important
del capitalisme en els
darrers 80 anys, molts dels
conceptes de la política i sobretot
de les formes de fer política estan
canviant. I els moviments polítics i socials
han d’entendre i reaccionar davant dels
canvis que el nostre poble necessita i demanda.
No són temps de menys política,
però sí que són temps d’una altra política
en el fons i la forma.
Avui no tenim cap dubte que els mercats
insaciables tenen cara i tenen noms: poca
gent, però rica i poderosa, que té un peu als
negocis i l’altre a la política usant-la per als
seus interessos, molt lluny dels del poble.
Avui no tenim cap dubte que l’Europa de
Maastricht, que alguns vam denunciar,
està arruïnant el somni d’una Europa de
pau, de participació democràtica i d’estat
social avançat.
Avui no tenim cap dubte que el dret de les
dones a decidir sobre el seu cos, la seva sexualitat
o el seu desenvolupament ple a la
societat pot fer marxa enrere si no canvien
les polítiques d’aquests governs i fem valdre
alternatives socials i polítiques més
igualitàries.
Avui sabem i no dubtem que és una veritable
vergonya que molt més de la meitat
dels joves no puguin treballar. I que estan
obcecats pel fet que aviat ja no podran ni
estudiar ni construir amb independència
un projecte de vida.
Doncs si treballar amb drets no és una
cosa de bojos, ni un somni de vells sindicalistes
desfasats per la història, treballar i
fer-ho amb un sou digne i en unes condicions
laborals no precàries és una necessitat
civilitzadora, una forma d’entendre el
món i la vida pensant en les persones, en
el 99% de les persones. Això no és antic, ha
de ser el futur si no volem avançar cap a la
barbàrie.
Tenim eines socials, les vam construir fa
temps perquè fossin un instrument de
lluita contra aquesta barbàrie.
Tenim futur, però CiU vol donar al poble
de Catalunya gat per llebre. El que s’ha tret
del barret per al 25 de novembre no és un
conill blanc, és el gat negre que ens vol fer
oblidar i distreure de les seves retallades i
els seus fracassos.
De cap manera podem oblidar que la Catalunya
que deixa CiU el 2012 és un país
retallat i rescatat, on la gent viu molt pitjor
des que CiU va arribar. Avui els serveis públics
de salut i educació, els drets socials
s’ensorren i, a sobre, hem d’aguantar la
corrupció. El primer problema de Catalunya
no és el dèficit fiscal, sinó les polítiques
d’austeritat i retallades que CiU ha
votat a Brussel·les, a Madrid i a Barcelona.
Si no aturem les retallades, mai, mai serem
ni independents ni lliures.
Una política a Catalunya que no hagués
estat possible sense el suport del PP al Parlament
català. I una política del PP a Espanya
que sempre ha tingut la comprensió i
fins i tot l’exigència retalladora de CiU
quan es trasllada a Madrid.
Clar que CiU ara s’apunta al dret a decidir,
un dret a decidir que CiU no ha permès
exercir en els 25 anys que ha governat Catalunya.
Una cosa és que Catalunya decideixi,
una altra de molt diferent és que CiU
decideixi per Catalunya i parli de drets i
democràcia.
La democràcia real està a impedir que el
mercat i la seva lògica controli les nostres
vides. No som mercaderies! Som persones
humanes!
«Estar governats pels diners organitzats és
tan perillós com estar-ho pel crim organitzat
», deia Roosevelt. És ja el mateix? Vivim
una crisi del capitalisme desregulat que
pot ser suïcida per a la nostra civilització.
COORDINADOR D’EUIA BAGES
Ricard Sánchez Andrés
Salut i República companys / es 