PA, SOSTRE I TREBALL!

La seva falsa recuperació econòmica és a costa dels nostres drets i llibertats. No ho consentim, per un nou projecte de país. ¡¡¡PA, SOSTRE I TREBALL!

LA DRETA ECONÒMICA NO BUSCA SOLUCIONS…

Publicat al Diari Regio7 a Tribuna  23/07/2014

No es volen solucions . Per això tenim que reivindicar una “reforma fiscal progressiva” i lluitar contra el frau i pel que fa a les reformes fiscals, el que ha fet el PP és una reforma fiscal electoral per al seu entorn polític. Tant aquest partit de dretes, com el PSOE, sempre amb el suport de CiU, van aplicar profundes mesures de desfiscalització,  reivindiquem mesures com limitacions de les bonificacions fiscals, taxar les transaccions financeres, i modificar el règim de les SICAV i entitats similars, entre d’altres. Pel que fa al frau fiscal, s’ha de subratllar que entre el 72 i el 75%, segons diversos estudis, d’aquest frau el cometen les grans empreses i les grans fortunes, capitanejades per les gran empreses de l’Ibex 35, amb tots els seus andamiatges fiscals per defraudar. Amb aquestes mesures sense canviar la situació de crisi, podríem fer front de forma molt diferent a les conseqüències tan negatives d’aquesta crisi,  el problema és polític i la solució és política.

La dreta econòmica i política no busca solucions i només pretén aprofitar-se per als seus interessos i fer taula rasa amb els drets conquerits durant anys de lluita pels treballadors.

Només es pot anomenar d’aquesta manera ja que em refereixo entre altres injustícies al processament de sindicalistes per als quals la Fiscalia demana més de 120 anys de presó per la seva participació en vagues generals contra les últimes dues reformes laborals , una vara de mesurar molt diferent a la que s’aplica a les empreses i empresaris que vulneren el dret a vaga o la llibertat sindical dels seus treballadors, uns fets que solen quedar en multes i sancions administratives, però que poques vegades han arribat als jutjats penal. És un més dels aspectes preocupants de la situació de desequilibri total en què vivim és la sensació que en qualsevol moment podem perdre-ho tot per la tasca de les corcs en el que abans crèiem era una democràcia estable. Queda prohibit tot fins el dret a la protesta  social i si ho fem, atinguem-nos  a les conseqüències. Està clar que per on trepitgen les classes dominants d’aquest país van deixant putrefacció, que minen  només tots els compromisos, i en el seu lloc deixen, repressió i violència. Davant tenim una veritable màquina de demolició de drets socials. I mentrestant campanyes triomfadores quan el que hi ha és precarietat i contractes brossa.

Per primera vegada en la història de la nostra estranya democràcia els treballadors amb contracte indefinit i temps complet han deixat de ser la majoria en el mercat laboral. A sobre hem d’escoltar les impresentables declaracions del president de la patronal, Joan Rosell, que sembla desconèixer els procediments de cobrament de l’assegurança d’atur i d’altres prestacions. Ningú cobra cap d’elles si no ha estat treballant abans i per temps perfectament reglat. De nou la patronal d’aquest país dilueix la seva responsabilitat davant la permanència d’un model productiu obsolet, incapaç de proporcionar llocs de treball dignes criminalitzant als treballadors i les seves famílies i mentrestant la FAES la fundació vinculada al PP assegura que el salari mínim i les prestacions són tan “generoses” que són “perjudicials” per a la contractació de treballadors .. reclama més control sobre els subsidis d’atur i més presència de les ETT .. bé que volen un règim de cacics i portar els treballadors a un semi esclavatge.

Capitalisme i democràcia no han estat mai termes que convisquessin amb facilitat. la força igualitària de la democràcia ha casat mes bé malament amb un sistema econòmic que considera la desigualtat com una cosa natural, i amb la que s’ha de conviure, ja que qualsevol esforç en sentit contrari serà vist com distorsionador de les condicions òptimes del mercat. Democràcia i mercat no son incompatibles, però conviuen en tensió. Des de la democràcia allò important es compartir, des de el mercat la clau es competir. Son temps de lluita…

Ricard Sánchez Andrés  Coordinador d’EUiA Bages

Quan es recula, el feixisme avança..

Publicat al Diari Regio7 17/07/2014

Plataforma per Catalunya (PxC) des que van sortir a la palestra sempre a centrat la seva oferta política en la denúncia dels suposats efectes negatius que l’arribada de població immigrada té sobre la vida de la població autòctona. Efectes a nivell econòmic, educatiu, en la prestació de serveis, en la convivència, etc. Aquest discurs es veu complementat amb l’acusació a tota la classe política d’haver-se oblidat de la població autòctona per dedicar-se exclusivament a la satisfacció dels seus propis interessos. Vaig estar llegint aquests dies amb profund fàstic que PxC volia fer una recollida racista d’aliments al mercat de la Font. Ja és prou conegut el paper que a jugat PxC allà on te presència institucional, jugant un paper populista d´intoxicador de la població a base de mentides sobre la realitat dels treballadors immigrants que resideixen a la nostra terra ; carregant el pes dels problemes i penúries que pateix la població d’aquest país a les esquenes de la població estrangera. No diuen pas la realitat no diuen que la pobresa no té ni color ni ètnia ni tampoc diuen que és una epidèmia que s’estén de forma injusta sobre capes de la població cada cop més generalitzades. L’empobriment de la població és una realitat que la classe treballadora coneix de prop, no cal explicitar les circumstàncies d’estretor que pateix un nombre important de famílies que pateixen les conseqüències d’haver perdut la feina, de no trobar-ne d ’haver de fer front a les pròpies necessitats amb l’ajut de subsidis o ni tan sols amb aquest ajut, havent de fer front a despeses d’habitatge (hipoteques o lloguers) i els serveis més bàsics que se’n deriven (llum, gas, aigua, etc…). Tan el personal que treballa als serveis socials, com les entitats que es preocupen per fer front a aquesta pobresa cada vegada més generalitzada, viuen el dia a dia de la creixent demanda d’ajut, un ajut que sovint ha de fer front també a la necessària alimentació de la ciutadania, sobretot l’alimentació infantil. D’aquí que, en els darrers anys, es facin recaptes d’aliments per nodrir diferents Bancs d’aliments destinat a les persones que no poden alimentar-se com cal.. Per als de PxC sembla que no els va bé que es distribueixin els ajuts en funció d’unes necessitats establertes, i acreditades degudament, per evitar malentesos, esta claríssim a ells sols els interessa alimentar falsos rumors i estereotips que s’han demostrat son mentida. En fi no deixen de ser una formació feixista que s’està aprofitant de la situació de precarietat econòmica que estem patint. El feixisme avança si no se’l combat, quan el feixisme era una autèntica minoria no se li veia el perill. Després de les polítiques neoliberals extremes que han conduït el país a la misèria hem vist l’auge de la ultradreta . El portaveu del recentment creat Observatori de Polítiques racistes i xenòfobes (Oprax), Isidoro Barba, estableix diferències entre neonazis i feixistes, grups més violents i l’extrema dreta, més present en les institucions que al carrer. PxC és extrema dreta i està clar que hi ha neonazis en la seva organització, però no se’ls pot considerar un partit neonazi, diu Barba. Una cosa semblant passa amb el Casal Tramuntana de Barcelona. És difícil relacionar-los amb accions violentes. Arriben a la gent amb activitats de natura, esport i després adoctrinen , afirma Barba. Això és el que pretenen amb les recollides racistes d’aliments adoctrinar. La política més efectiva per lluitar contra el racisme és la mobilització al carrer ,tal qual van fer les entitats i ciutadania aquest dimarts 15 de juliol al mercat popular de la Font dels Capellans de Manresa . És clau recuperar espais de conciliació veïnal, però també acabar amb les polítiques econòmiques neoliberals que provoquen que la classe treballadora estigui lluitant per llocs de treball precaris i no comprengui que qualsevol treballador sigui d’on sigui són de la mateixa classe social classe treballadora i no són els culpables d’aquesta situació. La riquesa de la nostra societat rau en la seva diversitat cultural. Ens cal defensar aquesta Catalunya plural, fer front al racisme, a l’exclusió, a la xenofòbia, quan es recula, el feixisme avança ..Son temps de lluita..
Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

Multipliquem les iniciatives com Guanyem Barcelona

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/8643/multipliquem/iniciatives/guanyem/barcelona

Fa temps que augmenta la consciència que mitjançant la lluita, encara que sigui dura, és possible començar a canviar les coses. A Barcelona, s’està desenvolupant un interessant procés polític (Guanyem Barcelona) pel qual al voltant de la figura d’Ada Colau s’està configurant un procés de confluència política de les esquerres per arrabassar l’Ajuntament de Barcelona a la dreta. Moltes d’aquestes iniciatives han estat defensades, des de fa temps, per moviments socials, veïnals i sindicals i per diferents espais polítics. Però no les podrem tirar endavant sense la implicació d’amplis sectors de la societat.

Necessitem nous lideratges, noves experiències i una visió molt connectada amb la nova política. Les convocatòries unitàries han tornat a demostrar que és el camí a seguir. Durant els darrers anys, multitud de moviments i iniciatives ciutadanes han denunciat l’estafa que patim i han evidenciat la incapacitat de la vella política per donar resposta a les necessitats de la gent. Aquestes iniciatives, però, sovint han topat amb l’arrogància d’unes elits que se senten impunes, que no esmenen els seus errors i que ara ens volen imposar una segona transició perquè res no canviï. No ens podem permetre un nou bloqueig institucional des de dalt que ens deixi sense futur. Hem d’enfortir, més que mai, el teixit social i els espais d’autoorganització ciutadana. Però ha arribat l’hora, també, d’arribar a les institucions per posar-les al servei de les majories i del benestar comú. No volem ciutats que es venguin i destrossin el patrimoni urbà per al millor postor. Volem institucions que recuperin el control democràtic, que impulsin mesures fiscals i urbanístiques que acabin amb l’especulació del sòl i fomentin polítiques energètiques i de transport ecològicament sostenibles.

Fa falta construir candidatures de confluència amb vocació guanyadora i de majories. Candidatures engrescadores, amb presència als barris, als llocs de treball, al món de la cultura, al món associatiu que permetin transformar els pobles, les ciutats i les institucions en benefici de la gent. Vivim temps excepcionals que exigeixen iniciatives valentes i creatives. Si som capaços d’imaginar un altre món, tindrem el poder de transformar-lo.

Aquí no parlem ni d’una coalició ni una mera sopa de lletres. cal defugir de les velles lògiques de partit i construir nous espais que respectin la identitat de cadascú, però que vagin més enllà de la suma aritmètica de les parts que els integren. Hi ha tants pobles i ciutats que reuneixen les condicions per fer-ho possible! Cal un nou contracte ètic entre ciutadania i representants.

Estem en moments en que la ciutadania demana unió en un projecte que no només asseguri el consens, sinó que sigui l’expressió d’aquest consens. Per a això, més enllà de sigles cal assegurar l’ampli espectre social que comparteix interessos comuns, que defensa les pensions, la dació en pagament retroactiva o la sanitat pública de qualitat entre altres reivindicacions socials i entre tants altres drets fonamentals, cal il·lusió i esperança en una altra manera de fer política. És difícil i complicat però s’ha d’intentar per responsabilitat social i per generositat i humilitat política…

Son temps de lluita…

Autor

Ricard Sánchez

Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages