Archive | Novembre 2014

Volem una societat sense violència de gènere

Article a Tribuna al diari  Regio 7  28/11/2014

La data del 25 de novembre és una data vergonyosa per les connotacions que té .La lluita contra la violència masclista, segueix sent la lluita per la igualtat entre dones i homes i que en ple segle XXI s’hagi de seguir reivindicant és vergonyós. Estem assistint a un dels moments històrics de més atac als drets de les dones. La dreta està agredint als pilars més bàsics de la democràcia, com és l’aspiració a la qual tenim dret totes les persones a la llibertat, a l’autonomia personal, l’accés als recursos a la igualtat entre tots els éssers humans.

Aquesta greu regressió es manifesta de manera categòrica respecte als drets humans de les dones, fruit del reforçament de les posicions més retrògrades del sistema patriarcal, que, amb l’excusa de la crisi econòmica, ha vist les possibilitats obertes per deconstruir tot el que s’ha aconseguit. La llista de normes segregadores i sexistes com la de reforma laboral i la recent llei d’educació és aclaparadora. Les retallades en sanitat i en l’assistència a la dependència, la provisionalitat en els llocs de treball, la privatització d’allò públic … són mesures que estan produint un impacte de gènere que s’està traduint en l’increment de la feminització de la pobresa i la intensificació dels valors repressors de l’autonomia de les doViolencianes.

La igualtat real es construeix a partir de la prevenció i l’educació. Les polítiques i les estratègies que s’utilitzen per prevenir les agressions han de partir d’una educació afectiva i sexual a tots els nivells que faciliti desenvolupar una sexualitat basada en el respecte i la igualtat real entre dones i homes. El fet que la mateixa imatge del cos de la dona com a simple objecte que encara segueixen projectant molts mitjans de comunicació i de publicitat, i fins i tot des d’espais socials i polítics amb declaracions i comportaments clarament atemptatoris i denigrants cap a la dona, manen uns missatges sexistes de gran calat, que en gran mesura promouen i susciten implícitament la violència masclista i la desigualtat. És en aquest context de desigualtat i discriminació patriarcal on s’emmarquen tot tipus d’agressions contra les dones. Només una societat fonamentada i assentada en la igualtat real, impediria que la crisi econòmica pogués servir de pretext o explicació. La valoració del tràgic balanç al llarg d’aquest any, marcat per l’alarmant augment, d’agressions sexuals, vexacions verbals i assassinats de dones a tot l’Estat, i la nul·la reacció dels poders públics així com l’aquiescència d’una part important de la Societat, corroboren que les relacions entre homes i dones se segueixen construint sobre bases patriarcals que continuen apuntalant la desigualtat i la discriminació masclista.

Davant les retallades en pressupostos i polítiques públiques que es vénen donant, exigim que es reforcin els recursos econòmics i humans destinats al desenvolupament de polítiques d’igualtat actives, integrals i participatives, per la consecució d’una Societat Lliure de violència de gènere, en la línia del que apuntat pel Conveni d’Istanbul sobre prevenció de la violència de gènere i les propostes enunciades pels col·lectius feministes.

 

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d’EUiA Bages

Anuncis

Això és insostenible

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/opinio/9377/aixo/insostenible

La situació combinada de corrupció i pobresa que tenim és insostenible i fa fàstic. Es veu de forma clara que “El miracle” de l’Espanya va bé (PP) i l’Espanya de la Champions (PSOE) era precisament això: saqueig i corrupció per l’oligarquia. A Catalunya tampoc ens hem lliurat que tots els casos de corrupció són delinqüència organitzada a través de xarxes clientelars on participen les elits polítiques i econòmiques. I això es veu de manera clara igual que a Espanya. I, com no podia ser d’una altra manera, els patriotes ingressen els seus beneficis robats en un compte de bancs Suïssos i Andorrans. Patriotes de bandereta espoliant el país… Fins quan els lladres i defraudadors seguiran lliures i sense pagar el que han robat? Aquestes i altres preguntes se les fa qualsevol ciutadà o ciutadana a la vista dels últims episodis, que són interminables, d’una llista inacabable de corrupció a tots els nivells.

Això va començar fa temps amb les privatitzacions del patrimoni públic i per si fos poc grotesc encara continua: Endesa es va privatitzar per “ser millor el privat” però és ara propietat d’Enel, empresa pública italiana. Endesa repartirà 14.000 milions d’euros en dividends que aniran a Itàlia. Mentrestant, l’electricitat a Espanya pujarà més (ja és de la més cara de la Unió Europea). És un espoli als ciutadans que van finançar durant 70 anys, amb la tarifa elèctrica, les inversions que van aconseguir, a finals del segle passat, que Endesa fos un dels majors grups empresarials d’Espanya. A mes s’endeutarà amb Enel per pagar-lo. Escàndol legal.. Allà van acabar Aznar (PP) i Salgado (PSOE).

El mateix passa avui amb AENA, venuda als de sempre. Perquè el 8% el compren els March, els anomenats “banquers de Franco”. Endesa, privatitzada i “col·locadora” del bipartidisme. Espanya i Catalunya acaben per perdre empreses estratègiques que haurien d’estar nacionalitzades. Traïció al poble per part del bipartidisme. El partit del president del govern Espanyol segueix estant al capdavant de la corrupció. Té exministres a la presó, com Matas, perseguits per la justícia, Rato, al seu extresorer a la presó, Bárcenas, una xarxa de finançament il·legal, Gürtel, i ara 4 alcaldes, el president de la Diputació de Lleó i el que va ser segon d’Esperanza Aguirre. Tots ells estan al capdavant d’una xarxa que en només dos anys es va embutxacar uns 250 milions d’euros. No hi ha indignació suficient per expressar el cabreig generalitzat d’una societat que ha estat aguantant retallades i retallades dels que dirigien aquest partit de corruptes que és ara mateix el Partit Popular.

Això passa en una societat en la qual ni tan sols tenir feina és garantia per a una vida digna: creix l’atur femení, especialment en dones entre 30 i 40 anys; gairebé el 25% de l’ocupació és precària… i Rajoy i la resta de la dreta, inclosa la catalana, diuen que anem millor. Els salaris segueixen baixant, i el descens encara és superior, en un 16%, en els quals són més baixos; segueixen augmentant els aturats de llarga durada, gairebé 3,5 milions de persones, el 62% dels aturats; en gairebé 1,8 milions de llars no hi ha ningú que treballi i 728.300 llars no tenen cap ingrés. I, mentrestant, ministeris, ajuntaments, diputacions i bancs han estat organitzant la rapinya per omplir-se les butxaques, quan per a la majoria de la població el que augmenta, és la pobresa. Ha arribat el moment de convertir les paraules i la indignació en acció i organització política per canviar les coses. Això no és només canvi de persones, és sobretot canvi de polítiques a favor de la gent treballadora, de control social, de mesures dures contra defraudadors i gent que s’enriqueix il·legalment, d’un canvi social total, de processos constituents en els quals la gent pugui decidir sobre les polítiques i el seu futur. Perquè les coses vagin a millor cal unir-se per fer fora el PP i tots els que li donen suport i van recolzar en algun moment. És bàsic netejar de corrupció a aquest sistema polític, perquè els rics paguin més i s’imposin polítiques per crear ocupació que siguin favorables a la gent treballadora. S’ha de dir prou! i posar-se a treballar en clau d’acció i organització.

Autor
Ricard Sánchez
 
Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Bages

Hem guanyat aquesta batalla

Tribuna al diari Regio7 25/11/2014 

Diguin el que diguin  aquests “9-N “a estat un èxit, va ser un dia durant el qual mes de dos milions de catalanes i catalans han participar en reivindicació de l’exercici del dret a decidir i  ames van signar denúncies per denunciar el veto del PP a aquest exercici . A estat un èxit col·lectiu, es jugava molt més que un resultat i uns percentatges, ens jugàvem un estat d’ànim per al conjunt del país i renovar forces per un procés que ara  continua. .Ara toca treballar per guanyar la consulta i també per reclamar al Govern que presenti uns pressuposts per una Catalunya social, justa i neta de corrupció .Aquest país es mereix consulta igual que es mereix uns pressupostos justos .Son temps de nova política per acabar amb les retallades i per constatar el fracàs de l’austeritat: no ens en sortirem com a país sense la gent que participa, com no ens en sortirem com a país sense una nova política social. Que Artur Mas hagi presentat una “proposta unilateral” després de l’”èxit col·lectiu” que va suposar l’àmplia jornada de mobilització del passat 9-N, quan milers de ciutadans van reivindicar l’exercici del dret a decidir .La carta a Rajoy que vol enviar Artur Mas no és una forma de garantir la consulta; el que cal és derrotar el PP”, el 9-N “els i les catalanes es van guanyar el dret a tenir un dia un referèndum del qual emani un mandat democràtic. . es veritat que cal guanyar “la consulta amb garanties democràtiques” i per treballar per un país lliure, just i net de corrupció, abans de presentar propostes a l’estat cal primer escoltar a les forces pro-consulta. .A Catalunya s’ha vist que cal una nova política on la ciutadania sigui  protagonista . I per l’altra l’èxit del 9-N suposa un pas endavant per derrotar el PP i avançar cap a l’exercici del dret a decidir que aquest veta .Tinc clar que quan hi ha una mobilització massiva, és quan les coses comencen a canviar. A pesar de que el PP vulgui criminalitzar els 2,25 milions de catalans i catalanes que han votat, no pot silenciar l’èxit: les fotografies de la gent fent llargues cues s’imposen.“El PP és un partit assetjat: per la corrupció, pel fracàs de les polítiques d’austeritat, i ames per l’àmplia mobilització a Catalunya”. La meva opció el 9N va ser federalista però el federalisme avui no pot tenir com a límit el sotmetiment de Catalunya a la monarquia espanyola. Aquest tipus de federalisme que ara defensen dirigents del PSOE, no és tal. És una forma d’amagar el vell centralisme de l’estat, de l’imperi, que encara subsisteix a Espanya i la seva oligarquia. Els que després de “cepillarse” l’Estatut que va referendar el poble de Catalunya, pretenen que el poble de Catalunya es desmobilitzi, baixi la guàrdia i esperi a veure si els dos principals partits monàrquics es posen d’acord .Els que fins ara han interpretat de la manera més restrictiva possible una Constitució que diu que “l’exèrcit és el garant de la unitat d’Espanya”, acceptarien ara el dret a l’autodeterminació? Un PP que tracta Catalunya com ho feia Franco, accedirà a que voti en llibertat el poble català?Batalla Es complicat. Crec, honestament, que és més factible construir la ruptura democràtica de la mà d’altres pobles d’Espanya (com el poble Basc, l’Andalús o el Gallec) i fins i tot amb altres pobles d’Europa. Des de la solidaritat de classe i del internacionalisme és com crec que cal construir un Estat propi per a Catalunya. Amb la gent treballadora dels pobles i construir una ruptura democràtica què ens porti a un Procés constituent. Soc del pensament que  cal  l’ unitat de les esquerres per arrabassar a la dreta catalana la bandera de la autodeterminació de Catalunya. Fem memòria i cal recordar la lluita de la gent treballadora de Catalunya, la que va lluitar per la “llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”, molts immigrants sense saber parlar el català, ara entre fills, nets i avis, amb activistes que lluiten pels drets i contra les retallades, amb els que s’indignen a les places, amb els que organitzen les marees, la lluita contra els desnonaments, la solidaritat amb els qui necessiten aliments. Es l’hora d’unir el dret a decidir nacional amb el social.

Ricard Sánchez Andrés Coordinador d’EUiA Bages

Ni més ni menys que un acte de Democràcia …

 

DIJOUS, 6 DE NOVEMBRE DEL 2014 al diari Regió7 

 

Dijous 30 el govern de l’estat ha encarregat al seu submís Tribunal Constitucional suspendre les actuacions de la Generalitat de Catalunya, l’ANC, Ara és l’hora, i dels partits, encaminades a que la ciutadania pugui votar en el “nou 9 N”.

Com que la situació canvia cada setmana, cal començar recordant el que va passar després del 14 d’octubre, el dia que Artur Mas es va fer enrere de la primera consulta que havia convocat i va fer la proposta d’un nou 9N notablement descafeïnat: no basat en la llei aprovada pel Parlament, sinó en “mecanismes legals preexistents” i no assegurat mitjançant funcionaris de la Generalitat, sinó per persones voluntàries; sense existència d’un cens previ, sinó amb identificació personal en el moment de votar; amb menys meses electorals i sense que aquestes siguin comunicades amb antelació, sinó que s’han de informar a través d’Internet;diaris, etc. La conseqüència immediata d’aquest pas enrere de Mas va ser la ruptura de la unitat dels partits favorables a la consulta .No obstant l’evolució definitiva de la situació quedava pendent, com en altres ocasions, de la reacció de la ciutadania, especialment de la concentració que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural havien convocat el dia 19 d’octubre a la plaça de Catalunya. aquest dia una multitud va acudir a la plaça. I allà es va dir clarament que la nova consulta de Mas no era la consulta que es volia, ni la que s’havia dit que es faria, però que tot i així es demanava als partits polítics que reprenguessin les negociacions per recuperar la unitat, amb el objectiu que la consulta del 9N s’assemblés tant com fos possible a la inicial, a la convocada el 27 de setembre i retirada per Mas.  L’atac una vegada mes  a l’anhel de sobirania de Catalunya. La negació que sigui la ciutadania, el poble, qui decideixi, com a Escòcia que també forma part d’Europa, sobre quin estat es vol, va portar a la reacció més  negra.  per part del PP i aliats. Igualment  “El dia 9N hi haurà una gran expressió d’unitat al carrer perquè la ciutadania vol reivindicar la democràcia que nega el PP”, “el dia 9 ha de ser el de un gran dia de mobilització” per “denunciar l’actitud del PP” i “enviar un missatge inqüestionable al govern de l’Estat, i és que el dret a decidir és irrenunciable”. El dia 9N només hi pot haver una expressió d’unitat, on hi haurà molta gent de molts colors i de moltes sensibilitats que no comparteix ni entén i que és contrària el que fa al PP i ho expressarem de diferents formes . “Haurem de veure quina resposta tindrem però és evident que els hereus del franquisme no decidiran què fem el 9N ni més enllà”. El Govern ha de mantenir el procés participatiu. “Poden intentar il·legalitzar-ho però no podran aturar la mobilització en les seves diferents expressions el 9N”,   tot i que el Govern espanyol pot “intentar estirar la llei com un xiclet i impugnar els actes que no estan convocats, no podran aturar les mobilitzacions”.reg2

S’han de desafiar aquestes prohibicions estatals. No es pot acceptar  una segona reculada del president Mas. Si a la Legalitat catalana. Desacatament i desobediència a la legalitat del PP prohibicionista del vot. Es tracta ni més ni menys que un acte de Democràcia voti l’opció que voti la ciutadania per molt que (PP i Ciutadans) que criden al boicot, a no votar i del qual la seva opció ideològica no es veurà reflectida . Una cosa que es veurà de manera molt clara en els resultats i que restarà a la pluralitat necessària d’aquesta nova consulta per l’actitud antidemocràtica dels dos partits.

Igualment el 9N serà una data decisiva, que determinarà la situació política a Catalunya i, potser, en el conjunt de l’Estat per molt boicot que es pugui arribar a donar per aquestes dues forces polítiques.

 

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d’EUiA Bages