Archive | Juliol 2009

Hondures i el retorn dels fantasmes

Aquest mes de maig vaig viatjar a Amèrica Central i de passada (un dia ) vaig fer estada a Hondures . L’avió que en va portar de Managua anava ple d’estudiants ,professors i metges que tornaven de Cuba , els professors per el programa d’alfabetizació “Jo sí que puc” ,els metges cubans per el programa mèdic “Operació miracle” i els estudiants del programa de beques de Cuba  , que fa que estudiants pobres de tot el món puguin estudia carreres que de cap  manera  no podrien estudiar al seu país . Tothom anava animat i , de fet  ,tothom parlava del canvi social que hi havia a Hondures i que feia que els fantasmes del passat passessin a l’oblit , i es parlava d’un desenvolupament social important .Altres vegades que he viatjar a Hondures no es visualitzava la mateixa il·lusió .

Però bé , el que va passar aquest dia  a Hondures només pot recordar a moltes generacions que seguint el procés d’Amèrica Central i Llatinoamèrica , les punyalades de traició de les oligarquies ,exercit i altres forces reaccionàries que van massacrar processos democràtics a Guatemala ,Xile ,etc , i van donar suport a intervencions impopulars en diversos paisos Llatinoamericans .

A diferència de la resta de paisos d’Amèrica Central , com Nicaragua ,El Salvador  i Guatemala  , el poble hondureny , per diferents raons , mai no va articular grups civicodemocràtics i de resistència populars grans i coneguts , i encara menys guerrilles , que comprometessin els poders de la regió . El poble hondureny ha patit llargament la ignomínia de la seva elit i la repressió d’unes forces armades ensinistrades a la tristament coneguda Escola de les Amèriques  , patrocinada per la CIA  i que tants dictadors i torturadors va donar . Un poble que ha patit la humiliació de ser utilitzat com  a base nord·americana per atacar els moviments d’alliberament veins , un poble castigat per la fam ,l’analfabetisme i la desprotecció davant els desastres naturals que ha viscut.

L’arribada de Manuel Zelaya ,un empresari pròsper amb vocació democràtica i sensibilitat pel poble , va significar per a Hondures un gir important .

Però els problemes de Zelaya van començar , per el seu govern , quan es va negar a les privatitzacions per les quals pressionaven diferents grups empresarials , sobretot d’energia elèctrica i de comunicacions , quan va elevar per decret el salari mínim ,quan va fer ingressar Hondures a L’ALBA ,quan parla de fer una rteforma agrária i es reuneix amb els dirigents de Via Campesina , quan va donar de franc matrícules per a nens i nenes a les escoles i berenar escolar ,quan arriben programes cubans d’alfabetització i mèdics per al poble hondureny .Tot això per  a l’oligarquia d’Hondures és un delicte i encara més si el polític és dels seus , perquè no podem oblidar que Manuel Zelaya és un polític de dretes . El Partit Liberal a tot Amèrica Central i Amèrica Llatina és un partit polític de dretes , no d’esquerres o esquerra liberal (no sé per què en alguns mitjans es parla de partit d’esquerres ). És per això que les mesures socials  internes i la seva política internacional àmplia i intel·ligent , que va tenir bons resultats , van provocar terror en grups (l’oligarquia) polítics ,econòmics i religiosos conservadors .

És per  això que per aquests grups la possibilitat real d’una consulta popular al poble i poder tenir en el futur a una veritable democràcia participativa va ser el detonant . Per a ells el text constitucional està fet a la seva mesura , i això va portar el retorn dels fantasmes que mai no havien marxat del tot d’Hondures .

El president Zelaya ha de ser restituit al govern , és la voluntat del seu poble . No és manipulant la veritat als mitjans com tornarà la pau i l’ordre constitucional a Hondures.

Ricard Sánchez Andrés

Coordinador d’EUiA Bages i Berguedà

Article del Regió7

Dimecres 15 de juliol del 2009

Marxa per la Pau i la llibertat del poble Saharauí

El 12 de juliol des de la Plaça Catalunya a Pla de Palau (Barcelona) hora 11.00 .

Organitza la Marxa La Delegació del Front Polisari a Catalunya i que compta amb el recolzament del moviment solidari amb el Sàhara a Catalunya i de totes aquelles persones, entitats , organizacions sensibles a la causa de aquest poble.

Un cop acabada la manifestació , al Parc Litoral de Sant Adrià de Besòs se celebrara la festa anual amb els infants Sahrauís que passen l’estiu a Catalunya.

 Sahara

Mantenir la coherència en la defensa de l’ensenyament públic

La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) que s’acaba d’aprovar amb el consens del PSC ,ERC i CIU  , mantindrà un dels privilegis classistes que la dreta té des dels temps del Pujolisme : el finançament amb diner públic de les escoles privades i religioses que segreguen nens i nenes.

És per això que el grup parlamentari d’ICV-EUiA ,tot i formar part del Govern d’Entesa , no hem donat suport a la LEC . La nostra ha estat una posició coherent ,exigent i compromesa .Coherent , perquè apostem decididament per l’ensenyament públic , abans d’estar al govern i ara . Exigent , perquè volem que es compleixi el que vam pactar a l’Acord d’Entesa : “Desplegar i consolidar el servei públic d’educació garantintels instruments i recursos que permetin al sector públic assolir la màxima qualitat ” i compromesa amb la comunitat educativa , perquè ICV-EUiA coincidim amb els sindicats ,els professionals   , les associacions de pares i mares,el moviment de renovació pedagògica i les associacions estudiantils , i no coincidim pas amb les patronals de la privada i qui els representa :CIU .

I ha de quedar clar que aquesta no és “una llei de país “,una expressió per a justificar uns continguts amb els que segreguen nens i nenes ,i es donen diners públics a escoles “pijes” i de l’Opus , sense les mateixes obligacions que les escoles públiques .És a dir ,és una llei d’involució pel país i ,lamentablement, el PSC i ERC han preferit in consens classista amb CIU ,que un acord polític amb ICV-EUiA i un consens social amb la comunitat educativa.

Una dada : els 25 milions anuals que reben les escoles de l’Opus servirien per a 47.000 beques menjador.

Jordi Miralles Coordinador General d’EUiA i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA. 

Declaración de organizaciones sindicales que actuan en paises integrantes del ALBA

Las organizaciones sindicales de los países pertenecientes al ALBA expresamos nuestra indignación y enérgico rechazo al Golpe de estado perpetrado en el hermano país de Honduras , realizado por las Fuerzas Armadas obedeciendo a la falsa institucionalidad de la oligarquia que se rehúsa a vivir sin sus privilegios de clase , y cobardemente propinaron un golpe a su pueblo ,secuestrando y expulsando del País al Presidente constitucional Manuel Zelaya Rosales.

Los trabajadores y trabajadoras repudiamos y condenamos y deploramos el deplorable Golpe de Estado en Honduras y exigimos que se respete la costitunacionalidad y se restituya de inmediato y sin condicionamiento al único y legítimo Presidente de Honduras.

Apoyamos la lucha y valiente  resistencia del pueblo Hondureño , respaldamos a su movimiento sindical y social en su firme voluntad de defender la Democracia y el derecho a construir un futuro de justicia social, dignidad y soberania , a través de la participación protagónica de todos los sectores .

Exigimos el respeto a los derechos humanos y la integridad fisica de los líderes  de los movimientos sindicales,  sociales y del pueblo Hondureño.

Apoyamos el contundente y decidido manifiesto de los Gobiernos del ALBA , por el respeto a la institucionalidad democrática en Honduras y la restituciónde su Presidente constitucional , electo por el pueblo , Manuel Zelaya Rosales.

Ante la arremetida violenta de las fuerzas militares con armas de fuego ,bombas lacrimógenas , tanques de guerra y la aviación  perpetrada el lunes 29 de Junio , responsabilizamos al Alto Mando Militar , el títere Presidente de facto y la institucionalidad burguesa de las muertes , heridos y detenciones producidas .Estaremos exigiendo a los Organismos de Derechos Humanos de la OEA ,ONU y del resto de Organizaciones Internacionales su pronunciamiento y la garantía de los derechos del pueblo hondureño.

Denunciamos el terrorismo mediático y la censura  impuesta por la SIP en el mundo ,quien ha tergiversado y omitido la real situación de Honduras .

Llamamos a todas las organizaciones sindicales de los paises integrantes del ALBA y del mundo a desarrollar un plan de acción conunto ,articulado  que incluya lo siguiente:

– Acciones frente a las embajadas de Honduras ,en solidaridad y por el restablecimiento de la democracio en este hermano país.

– Movilizaciones y concentraciones populares frente a la sede de los Organismos Internacionales y Multilaterales , exigiendo pronuciamiento y acción concreta para garantizar los derechos humanos y la vida de los dirigentes detenidos.

– Piquetes frente a la sede de las organizaciones afiliadas a la SIP en cada país , exigiendo información verza y oprtuna con relación a los sucesos en el hermano país.

– Evaluar la realización de un Encuentro Extraordinario de Centrales Sindicales del Alba y países amigos , para realizar un pronunciamiento conjunto y la profundización de las acciones.

¡ Exigimos el respeto a los derechos constitucionales del pueblo hondureño!

¡Unámonos todos los trabajadores y trabajadoras de los países del ALBA y de América Latina en defensa de nuestros hermanos hondureños!

¡La fuerza de los trabajadores , su acción  conjunta frente a los interes de la oligarquía en cada país detendra la masacre del pueblo hondureño!

¡ ANTE EL REGRESO DE LA CULTURA DE LA MUERTE UNIDAD ESTRATEGICA DE LA CLASE OBRERA!